Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

  • Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu

  • Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu

  • Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu

Memoria

L'edifici, rodejat per uns murs, té l'accés en una porta que dona a la carretera de Sant Salvador-Calafell. La portalada amb llinda ens mena cap a una plaça on s'hi troba l'edifici. La plaça té un llac circular amb un brollador i és rodejada per uns bonics jardins. Portats per la perspectiva del conjunt, els ulls topen amb l'edifici, al qual s'hi accedeix mitjançant una escalinata. L'edifici te planta en forma d'U amb un cos central esglaonat i dominat per una torratxa amb coberta de teules àrabs a quatre aiguavessos; la resta també presentava la coberta de teula àrab, però a dues vessants. El cos central té diferents plantes; els baixos presenten tres portalades amb arc de mig punt, sobre les quals hi ha altres tres obertures similars amb una escultura que representa un monjo amb dos nens, al centre. A cada banda hi ha dues finestres, damunt les quals hi ha una cornisa, tant a la planta baixa com al primer pis. En un nivell superior hi ha un a galeria d'arcs de mig punt i, entre aquest nivell i l'inferior, hi ha una petita rosassa. A la torratxa s'obren finestres allargades d'arc de mig punt. Els cossos laterals consten de dos pisos amb finestres quadrangulars.

Aquest projecte seria un exemple de transició i de pas cap a la modernitat com el que feien alguns arquitectes noucentistes coetanis de Germán Rodríguez Arias. Aquí, introduí una tecnologia que l'acosta al Racionalisme, en construir l'edifici sobre pilotis de formigó injectats a la sorra.


En origen va ser un gran complex hospitalari que va ser regentat pels germans de Sant Joan de Déu, adreçat a nens amb tuberculosi òssia, edificat contenint una gran extensió de zona de jardí i encarat a la platja, entre Sant Salvador i Calafell, llavors deserta. La iniciativa va sorgir de la família Cruset i el recolzament de Josefa Sampera Rodés, filla dels marquesos de les Franqueses del Vallès. Va ser un dels primers encàrrecs, tot just acabada la carrera, a l'arquitecte Germán Rodríguez Arias que, posteriorment, ja en els anys 30 del segle XX fundaria el GATCPAC ( Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) introduint el racionalisme en l'arquitectura. Va ser inaugurat per Alfons XIII el dia 29 de maig de 1929. El 1936 els germans de Sant Joan de Déu que regien aquella institució foren assassinats, però el sanatori continuà la seva tasca.

Com hospital va ser tancat el 1969, a causa del boom turístic de la zona que acabà amb la tranquil·litat del lloc. Els seus components es traslladaren a l'hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. El 1999 la societat de promocions immobiliàries Amrey se'n feu càrrec i construí l'hotel balneari. La intervenció moderna ha respectat algunes parts de l'edifici originari així com la porta d'accés que va ser pensada com una porxada, de reminiscències vernaculars.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu

    Germán Rodríguez Arias

    Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu

    L'edifici, rodejat per uns murs, té l'accés en una porta que dona a la carretera de Sant Salvador-Calafell. La portalada amb llinda ens mena cap a una plaça on s'hi troba l'edifici. La plaça té un llac circular amb un brollador i és rodejada per uns bonics jardins. Portats per la perspectiva del conjunt, els ulls topen amb l'edifici, al qual s'hi accedeix mitjançant una escalinata. L'edifici te planta en forma d'U amb un cos central esglaonat i dominat per una torratxa amb coberta de teules àrabs a quatre aiguavessos; la resta també presentava la coberta de teula àrab, però a dues vessants. El cos central té diferents plantes; els baixos presenten tres portalades amb arc de mig punt, sobre les quals hi ha altres tres obertures similars amb una escultura que representa un monjo amb dos nens, al centre. A cada banda hi ha dues finestres, damunt les quals hi ha una cornisa, tant a la planta baixa com al primer pis. En un nivell superior hi ha un a galeria d'arcs de mig punt i, entre aquest nivell i l'inferior, hi ha una petita rosassa. A la torratxa s'obren finestres allargades d'arc de mig punt. Els cossos laterals consten de dos pisos amb finestres quadrangulars. Aquest projecte seria un exemple de transició i de pas cap a la modernitat com el que feien alguns arquitectes noucentistes coetanis de Germán Rodríguez Arias. Aquí, introduí una tecnologia que l'acosta al Racionalisme, en construir l'edifici sobre pilotis de formigó injectats a la sorra. En origen va ser un gran complex hospitalari que va ser regentat pels germans de Sant Joan de Déu, adreçat a nens amb tuberculosi òssia, edificat contenint una gran extensió de zona de jardí i encarat a la platja, entre Sant Salvador i Calafell, llavors deserta. La iniciativa va sorgir de la família Cruset i el recolzament de Josefa Sampera Rodés, filla dels marquesos de les Franqueses del Vallès. Va ser un dels primers encàrrecs, tot just acabada la carrera, a l'arquitecte Germán Rodríguez Arias que, posteriorment, ja en els anys 30 del segle XX fundaria el GATCPAC ( Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) introduint el racionalisme en l'arquitectura. Va ser inaugurat per Alfons XIII el dia 29 de maig de 1929. El 1936 els germans de Sant Joan de Déu que regien aquella institució foren assassinats, però el sanatori continuà la seva tasca. Com hospital va ser tancat el 1969, a causa del boom turístic de la zona que acabà amb la tranquil·litat del lloc. Els seus components es traslladaren a l'hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. El 1999 la societat de promocions immobiliàries Amrey se'n feu càrrec i construí l'hotel balneari. La intervenció moderna ha respectat algunes parts de l'edifici originari així com la porta d'accés que va ser pensada com una porxada, de reminiscències vernaculars.
  2. Hotel y Spa Ra Beach

    Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats, Miquel Espinet i Mestre, Antoni Ubach i Nuet

    Hotel y Spa Ra Beach

    Després de molts anys de malviure en un estat d'abandó, el Sanatori de Sant Joan de Déu, de Calafell, ha trobat el nou ús que el salva de la ruïna. Amb el naixement de l'Hotel i Spa Ra Beach, allò que s'havia convertit en una baluerna condenada a ser material d'enderroc passa a esdevenir focus de nova activitat i revitalització de l'entorn immediat. La nova construcció embolcalla l'antiga, deixant clara la diferència entre l'obra original i la nova. L'edificació nova es desplega en dues ales en forma d'U, que creixen a cadascun dels costats de l'antic sanatori, i a l'entorn d'unes làmines d'aigua. Aquestes ales, com ho faria un claustre, reben les visites de les habitacions i ho fan a través de terrasses protegides per persianes d'alumini que uniformen la façana interior i que, emmirallades en l'aigua, doblen la visió del conjunt. Per la banda oposada, discorren els corredors d'accés a les estances privades, que, amb façanes molt opaques, s'allunyen de l'entorn me´s immediat mitjançant grans murs recoberts de pedra, sobre els quals apareixen els finestrals, pocs però grans, amb reixa, que permeten la visió cap a l'exterior però que també garanteixen la intimitat interior. Les habitacions més singulars de l'Hotel aprofiten la vàlua espacial de l'arquitectura original. S'ha intervingut sobre l'antic sanatori amb l'exigència i el respecte rigorós per l'obra de Rodríguez Arias, tot enaltint-ne els abundants valors arquitectònics i corregint-ne algunes mancances, per adecuar-lo al nou ús i al cos de la normativa actual. El conjunt desplega una important massa volumètrica: sense sobrepassar mai la cornisa del sanatori, l'obra es produeix en una planta baixa i dos pisos. La dimensió horitzontal, dominant, solament és sobrepassada pels badalots de les escales, el coronament d'algunes instal·lacions tècniques i la piscina coberta de talassoteràpia, que tanquen la coberta de l'edifici a la manera d'un gran vaixell.

Archivo

  •  Perspectiva exterior del Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu.

    Dibujo

    Perspectiva exterior del Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu.

    © Fons Germán Rodríguez Arias / Arxiu Històric del COAC

  •  Perspectiva exterior anteprojecte del Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu.

    Dibujo

    Perspectiva exterior anteprojecte del Sanatori Marítim Antituberculós de Sant Joan de Déu.

    © Fons Germán Rodríguez Arias / Arxiu Històric del COAC

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.