Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Josep Ferrando Bramona

Memoria

El seu treball ha estat exposat en països com els EEUU, Suïssa, Suècia, Noruega, Portugal i el Japó, entre altres. Ha realitzat mostres monogràfiques sobre la seva obra a la Biennale di Architettura di Venezia 2014, la prestigiosa galeria Architekturforum Aedes de Berlín, el Museu d’Art Modern de Río de Janeiro i el Museu d’Art Contemporani de Sanitago de Chile. Ha impartit conferències al GSD de la Harvard, Cornell University, la Universidad Católica de Chile, la HCU d’Hamburg, la Facoltà di Architettura de Palerm, entre altres; i en congressos internacionales como la UIA’11 a Tokio. El seu treball ha rebut el reconeixement internacional, esdevenint guanyador dels premis FAD, el primer premi a la Biennal Internacional d’Arquitectura de Buenos Aires BIABA’15 i finalista del Iakov Chernikov International Award. Ha desenvolupat en paral·lel una intensa carrera en la docència des de 1998, fonamentalment a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a la Universidad Torcuato di Tella de Buenos Aires, en la qual edita el llibre Bitácora Barcelona (UTDT, 2014); i també a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle (ETSALS), la University of Illinois at Chicago (UIC), la Hochschule für Technik Zürich (HSZT), l’Escola de disseny i art Eina i l’Institut Europeu de Disseny (IED) de Barcelona i Rio de Janeiro en el qual és Director del Màster Space Design Methodology. També ha estat professor convidat a l’Escola da Cidade de Sao Paulo, a la University of Architecture of Calgary i a la Universidade Positivo de Curitiba (UNICENP).”

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. CAP Vilafranca

    Josep Ferrando Bramona

  2. Campus Universitario de las Terres de l'Ebre de la URV

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Josep Ferrando Bramona, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Campus Universitario de las Terres de l'Ebre de la URV

    Visible des del Castell i el Pont, l’edifici vol ser reconeixible per la capacitat de donar resposta als diferents àmbits on se situa, a mig camí entre el parc i la ciutat. L’edifici es fragmenta per obtenir un perímetre necessari per a la disposició del programa, al mateix temps que permet travessar-lo facilitant els recorreguts en diagonal i establint relacions des del parc cap a l’Avinguda i des de la ciutat cap al nou recinte firal. Aquesta planta permet configurar una bona disposició del programa establint crugies òptimes per a cadascun dels usos, reduint la circulació interior i generant espais de relació. L’element separador, de gruix variable, serveix de transició, conté espais servidors i afavoreix l’absorció acústica. A l’exterior, el revestiment modular, a base de pannells de formigó arquitectònic de gran format, garanteix la continuïtat de la textura de la façana al mateix temps que adequa el seu tractament a cadascuna de les orientacions i les necessitats dels usuaris.
  3. Casa en Bescanó

    Josep Ferrando Bramona

    La posició de la casa en un salt topogràfic genera diferents relacions amb el seu entorn més proper. D'una banda, la copa dels arbres se situa a l'altura d'una barana, d'altra, l'entramat de branques constitueix un filtre a través del qual mira la sala d'estar. La coberta de basalt emmarca i subratlla en negre les vistes que aconsegueixen diferent profunditat de camp oferint un ventall de situacions a l'habitant. La ubicació de la casa augmenta la percepció del canvi d'estacions. El bosc actua com tamís que permet filtrar més o menys la llum a través d'ell. Serveix com a cortina tancada a l'estiu o oberta a l'hivern quan les fulles han caigut. Per tant, la casa interactua, no només amb el paisatge, sinó també amb els canvis naturals. Unes vegades, la inclinació de les lloses apunta cap a l'horitzó per fondre l'skyline de l'edifici amb el de les muntanyes de fons. D'altres, la cornisa ondulada delimita el pati domèstic. La proliferació de murs desplaçats entre si potència relacions diagonals entre espais. La prolongació dels murs i les lloses de la coberta, permet projectar l'espai interior cap a l'exterior, que alhora atrapen el paisatge emmarcat creant unes línies que vinculen l'edifici al terreny. La casa s'apropia així l'espai exterior.
  4. Vivienda en Sant Cugat

    Josep Ferrando Bramona

    Vivienda en Sant Cugat

  5. Comisaría Municipal de Salt

    GRND82, Josep Ferrando Bramona, Sergi Serrat Guillen

  6. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Seleccionado
    Campus Universitario de las Terres de l'Ebre de la URV

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Josep Ferrando Bramona, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix