Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Josep Ferrando Bramona

Memòria

El seu treball ha estat exposat en països com els EEUU, Suïssa, Suècia, Noruega, Portugal i el Japó, entre altres. Ha realitzat mostres monogràfiques sobre la seva obra a la Biennale di Architettura di Venezia 2014, la prestigiosa galeria Architekturforum Aedes de Berlín, el Museu d’Art Modern de Río de Janeiro i el Museu d’Art Contemporani de Sanitago de Chile. Ha impartit conferències al GSD de la Harvard, Cornell University, la Universidad Católica de Chile, la HCU d’Hamburg, la Facoltà di Architettura de Palerm, entre altres; i en congressos internacionales como la UIA’11 a Tokio. El seu treball ha rebut el reconeixement internacional, esdevenint guanyador dels premis FAD, el primer premi a la Biennal Internacional d’Arquitectura de Buenos Aires BIABA’15 i finalista del Iakov Chernikov International Award. Ha desenvolupat en paral·lel una intensa carrera en la docència des de 1998, fonamentalment a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a la Universidad Torcuato di Tella de Buenos Aires, en la qual edita el llibre Bitácora Barcelona (UTDT, 2014); i també a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle (ETSALS), la University of Illinois at Chicago (UIC), la Hochschule für Technik Zürich (HSZT), l’Escola de disseny i art Eina i l’Institut Europeu de Disseny (IED) de Barcelona i Rio de Janeiro en el qual és Director del Màster Space Design Methodology. També ha estat professor convidat a l’Escola da Cidade de Sao Paulo, a la University of Architecture of Calgary i a la Universidade Positivo de Curitiba (UNICENP).”

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. CAP Vilafranca

    Josep Ferrando Bramona

  2. Casa a Bescanó

    Josep Ferrando Bramona

    La posició de la casa en un salt topogràfic genera diferents relacions amb el seu entorn més proper. D'una banda, la copa dels arbres se situa a l'altura d'una barana, d'altra, l'entramat de branques constitueix un filtre a través del qual mira la sala d'estar. La coberta de basalt emmarca i subratlla en negre les vistes que aconsegueixen diferent profunditat de camp oferint un ventall de situacions a l'habitant. La ubicació de la casa augmenta la percepció del canvi d'estacions. El bosc actua com tamís que permet filtrar més o menys la llum a través d'ell. Serveix com a cortina tancada a l'estiu o oberta a l'hivern quan les fulles han caigut. Per tant, la casa interactua, no només amb el paisatge, sinó també amb els canvis naturals. Unes vegades, la inclinació de les lloses apunta cap a l'horitzó per fondre l'skyline de l'edifici amb el de les muntanyes de fons. D'altres, la cornisa ondulada delimita el pati domèstic. La proliferació de murs desplaçats entre si potència relacions diagonals entre espais. La prolongació dels murs i les lloses de la coberta, permet projectar l'espai interior cap a l'exterior, que alhora atrapen el paisatge emmarcat creant unes línies que vinculen l'edifici al terreny. La casa s'apropia així l'espai exterior.
  3. Campus Universitari de les Terres de l'Ebre de la URV

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Josep Ferrando Bramona, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Campus Universitari de les Terres de l'Ebre de la URV

    Visible des del Castell i el Pont, l’edifici vol ser reconeixible per la capacitat de donar resposta als diferents àmbits on se situa, a mig camí entre el parc i la ciutat. L’edifici es fragmenta per obtenir un perímetre necessari per a la disposició del programa, al mateix temps que permet travessar-lo facilitant els recorreguts en diagonal i establint relacions des del parc cap a l’Avinguda i des de la ciutat cap al nou recinte firal. Aquesta planta permet configurar una bona disposició del programa establint crugies òptimes per a cadascun dels usos, reduint la circulació interior i generant espais de relació. L’element separador, de gruix variable, serveix de transició, conté espais servidors i afavoreix l’absorció acústica. A l’exterior, el revestiment modular, a base de pannells de formigó arquitectònic de gran format, garanteix la continuïtat de la textura de la façana al mateix temps que adequa el seu tractament a cadascuna de les orientacions i les necessitats dels usuaris.
  4. Habitatge a Sant Cugat

    Josep Ferrando Bramona

    Habitatge a Sant Cugat

  5. Comissaria Municipal de Salt

    GRND82, Josep Ferrando Bramona, Sergi Serrat Guillen

  6. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Seleccionat
    Campus Universitari de les Terres de l'Ebre de la URV

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Josep Ferrando Bramona, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix