Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

L'arquitecte de Barcelona i director del despatx Josep Ferrando Architecture, d'acord amb la visió polièdrica de l'arquitectura que defensa, combina el vessant d'artesà amb acadèmic –degà de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de La Salle Barcelona (ETSALS) – , i la de gestor cultural -director del Centre Obert d'Arquitectura de Barcelona i del Departament de Cultura del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, època en què la institució ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura. Sota aquesta aproximació i amb la convicció que el veritable repte resideix en la gestió de la complexitat, la seva arquitectura situa el mètode com a eina d'anàlisi capaç de dotar el procés del rigor i l'eficiència necessaris per reformular el model. En concret, aposta per establir unes regles del joc regides per sistemes flexibles, un context que permet la formulació de les màximes preguntes possibles i, mitjançant una equilibrada barreja de recerca i descobriment, esbrinar quina és la resposta única i precisa per a totes. Amb aquesta metodologia i considerant la monomaterialitat, la geometria i l'eficiència com a valors fonamentals de la seva obra, Ferrando aconsegueix que les seves solucions no només no repeteixin formes, sinó que a més no siguin previsibles, aconseguint així la solució arquitectònica més pertinent i enginyosa per a cada circumstància.

Autor: Josep Ferrando Architecture

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. CAP Vilafranca

    Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, Pedro García Hernández

    CAP Vilafranca

    LUGAR El edificio se sitúa en la confluencia de dos calles de carácter y sección muy diferentes, pero de gran importancia para Vilafranca: por un lado, la Avenida de la Pelegrina, que es la circunvalación de la población, con una sección de vía rápida, gran densidad de tráfico y escasos peatones; por otro, la carretera de Igualada, como gran paseo que conecta con el centro de Vilafranca. El nuevo Ambulatorio entiende y responde al lugar mediante una volumetría clara, limpia y articulada: un cuerpo bajo que crece en la esquina, en el encuentro de las calles, marcando la entrada al edificio y convirtiéndose en la nueva puerta a la ciudad. PROGRAMA El edificio se proyecta a partir del vacío, los patios articulan la volumetría y los espacios, garantizando la perfecta iluminación de todos los espacios y favoreciendo la intimidad que requiere un edificio asistencial. La articulación de los patios consigue unas proporciones domésticas y humanas de las salas de espera, de los pasos y del resto de espacios de relación, favoreciendo un uso confortable con unas relaciones visuales y lumínicas de calidad. El cuerpo bajo incorpora todo el programa de uso público, quedando las partes más privadas en las plantas superiores del volumen de entrada. MATERIALIDAD Los materiales utilizados también responden a una doble escala, por un lado las piezas prefabricadas de hormigón dan a la volumetría su carácter de edificio público, de nueva puerta de acceso a la ciudad; que contrasta con el interior, blanco, limpio y luminoso, donde la materialidad es la propia luz, que inunda los espacios mediante grandes ventanales enmarcando las relaciones entre el interior y el exterior. El vidrio y las ventanas se desplazan hacia dentro y hacia fuera en estos grandes marcos de chapa, estableciendo diferentes relaciones espaciales con el exterior y con los patios, que garantizan la intimidad y privacidad de los consultorios y las salas de espera.
  2. Casa a Bescanó

    Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando

    Casa a Bescanó

    La posició de la casa en un salt topogràfic genera diferents relacions amb el seu entorn més proper. D'una banda, la copa dels arbres se situa a l'altura d'una barana, d'altra, l'entramat de branques constitueix un filtre a través del qual mira la sala d'estar. La coberta de basalt emmarca i subratlla en negre les vistes que aconsegueixen diferent profunditat de camp oferint un ventall de situacions a l'habitant. La ubicació de la casa augmenta la percepció del canvi d'estacions. El bosc actua com tamís que permet filtrar més o menys la llum a través d'ell. Serveix com a cortina tancada a l'estiu o oberta a l'hivern quan les fulles han caigut. Per tant, la casa interactua, no només amb el paisatge, sinó també amb els canvis naturals. Unes vegades, la inclinació de les lloses apunta cap a l'horitzó per fondre l'skyline de l'edifici amb el de les muntanyes de fons. D'altres, la cornisa ondulada delimita el pati domèstic. La proliferació de murs desplaçats entre si potència relacions diagonals entre espais. La prolongació dels murs i les lloses de la coberta, permet projectar l'espai interior cap a l'exterior, que alhora atrapen el paisatge emmarcat creant unes línies que vinculen l'edifici al terreny. La casa s'apropia així l'espai exterior.
  3. Campus Universitari de les Terres de l'Ebre de la URV

    Josep Ferrando Architecture, Ravetllat-Ribas Arquitectes, Josep Ferrando, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Campus Universitari de les Terres de l'Ebre de la URV

    Visible des del Castell i el Pont, l’edifici vol ser reconeixible per la capacitat de donar resposta als diferents àmbits on se situa, a mig camí entre el parc i la ciutat. L’edifici es fragmenta per obtenir un perímetre necessari per a la disposició del programa, al mateix temps que permet travessar-lo facilitant els recorreguts en diagonal i establint relacions des del parc cap a l’Avinguda i des de la ciutat cap al nou recinte firal. Aquesta planta permet configurar una bona disposició del programa establint crugies òptimes per a cadascun dels usos, reduint la circulació interior i generant espais de relació. L’element separador, de gruix variable, serveix de transició, conté espais servidors i afavoreix l’absorció acústica. A l’exterior, el revestiment modular, a base de pannells de formigó arquitectònic de gran format, garanteix la continuïtat de la textura de la façana al mateix temps que adequa el seu tractament a cadascuna de les orientacions i les necessitats dels usuaris.
  4. Habitatge a Sant Cugat

    Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando

    Habitatge a Sant Cugat

  5. Comissaria Municipal de Salt

    GRND82, Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, Sergi Serrat Guillen

    Comissaria Municipal de Salt

    The site The new police station is located on the outskirts of the neighborhood in a zone reserved for council buildings. The proposal is placed in a pre-existing grove of magnificent beech trees that determine the main decisions for the project. The main building mass is concentrated at the north end of the site, in the unoccupied area, while the car park is organized around the grove. The remainder of the site forms a green cushion that separates the building from the road becoming a transition space for the visitors. The building The building is separated from the street by no more than a wooded garden. There are no railings to bar the public. The police should be seen to be accessible and friendly. A compact, horizontal, abstract and introverted volume is proposed due to the requirements of high-security, use and flexibility of the program. The public entrance is formed by raising the head at one of the ends of the building forming a large access porch. The staff entrance is placed at the opposite end of the main facade. The materiality Once inside everything changes. A system of double height spaces and patios organize the private zones and flood the interior with light. The color white becomes the main player. Its texture changes to differentiate the different walls: textured concrete for the exterior, polished stone on the floor, white brick and wood for the walls, perfect white for the ceiling...
  6. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Campus Universitari de les Terres de l'Ebre de la URV

    Josep Ferrando Architecture, Ravetllat-Ribas Arquitectes, Josep Ferrando, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

  7. Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

    Finalista. Categoria: Intervenció en el Patrimoni Construït

    Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

    Habitatge a Sant Cugat

    Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando

  8. Espais Comuns Barcelona Building Construmat

    Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, David Recio Muniesa

    Espais Comuns Barcelona Building Construmat

    La feria es una pequeña ciudad. Los estands, con su ruido y diversidad, son las viviendas; mientras que, por su escala y monomaterialidad, los lugares comunes se asocian al foro, representativo de lo monumental. Los espacios comunes del BBC se proyectan con una lógica de economía circular, coste nulo y cero residuos. Se evita así que más de 25.000m2 de material se conviertan en desecho tras 72 horas. El uso de dos materiales respetando sus medidas estándares prima el aprovechamiento de recursos (coste 0, residuo 0): el geotextil de 150gr en rollos de 2,20m x 200m de longitud, genera una secuencia de catenarias que acoge los usos comunes, y tras la feria se enrolla para emplearse en construcción; vigas del acopio de la Sagrada Familia se apilan en niveles para configurar muebles, volviendo a dicha obra tras la feria. Interviene un juego de dualidades: tracción vs compresión, apilar vs colgar, ligero vs pesado, transparente vs opaco, espacio vs mueble… Cueva liviana y cabaña sólida dialogan en una suerte de dicotomía.
  9. Parc de Bombers de Moià

    Josep Ferrando Architecture, Mar Puig de la Bellacasa i Delàs, Manel Casellas Oteo, Josep Ferrando, Pedro García Hernández

    Parc de Bombers de Moià

    Un edificio compacto y austero que otorga protagonismo a la estructura como expresión de su presencia en el territorio. Una secuencia de pórticos perpendiculares a la calle y al paisaje proyectan unos vuelos asimétricos que potencian la transparencia entre ambas partes del territorio, construyendo un plano a 7 metros del suelo que parece flotar sobre los campos. Un elemento neutro y modulable que permitirá fácilmente futuras ampliaciones. La doble escala de un pórtico embebido en otro pórtico, a modo de muñeca rusa, resuelve la convivencia entre la domesticidad que requiere el bombero que habita el parque y la dimensión de los camiones que habitan la cochera. Un solo gesto que sistematiza y aúna. La industralización demandada en el concurso para construir en el menor tiempo posible el Parque se resuelve mediante elementos realizados en taller que se ensamblan en obra. Un esqueleto de madera laminada conforma los pilares dobles (para otorgar esbeltez) y las vigas empresilladas por dichos pilares. Unos paneles sandwich de madera modulan la fachada en un juego de damero que matiza la relación entre interior y exterior según sus usos. Una construcción basada en la eficiencia de los materiales, donde no se producen residuos debido a su industrialización y donde se fija CO2 mediante el uso de la madera. La madera como símbolo material del siglo XXI y como elección idónea debido a su baja conductividad comparada, por ejemplo, con el acero. El material es estructura, protección y envolvente al mismo tiempo.
  10. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions Efímeres

    Premi FAD

    Espais Comuns Barcelona Building Construmat

    Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, David Recio Muniesa

Audiovisual

  • 12 NOV - JOSEP FERRANDO: CONFERENCIA MAGISTRAL

    1:30:45

    12 NOV - JOSEP FERRANDO: CONFERENCIA MAGISTRAL

  • Josep Ferrando, arquitecto y docente

    0:46

    Josep Ferrando, arquitecto y docente

Societats