Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

Memoria

El projecte va suposar una oportunitat per tornar a al barri d'una forma interessada; es tractava ja no d'una visita lúdica, d'un descobrir la seva gent, els seus bars, el seu aroma ... sinó més aviat d'una comprovació de el lloc amb l'afany d'identificar allò que ens permetés revelar les seves qualitats i poder-lo descriure d'una manera precisa a propòsit d'un projecte. Un intent, en definitiva, de voler explicar una realitat, d'oferir un nou i més complet sentit a un projecte d'arquitectura, més enllà de resoldre un programa, un encàrrec. Ja en el concurs per al mercat vam fer un collage amb uns peixos de Cesar Manrique, uns dibuixos per a nens que podien contenir i explicar l'alegria d'aquesta gent, la seva vivacitat, la seva energia, la seva il·lusió tot i moltes, sovint, dificultats. El Mercat sempre ha estat un element de cohesió social de barri, un referent, de vegades gairebé secret i només visible per als seus habitants. Aquesta condició de densitat que té el mercat en relació a la ciutat devia ser una condició de el projecte, de manera que l'edifici i el seu entorn més immediat realment deviniesen un punt de referència clar d'aquesta petita part de la ciutat de Barcelona. És sorprenent veure ara les fotos que vam fer de l'mercat durant la construcció, quan les peces, els ossos, d'aquest enorme animal, s'anaven transportant pels carrers fins al seu lloc definitiu. És bonic pensar en el record d'aquests trossos transportats al llarg de les mateixes carrers; com un veí, testimoni de la mateixa manera de l'edifici, o al menys d'algun fragment de l'mercat.

Autor: Josep Miàs i Gifré

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Mercado de la Barceloneta

    Antoni Rovira i Trias

    La reforma del mercat està motivada pel seu caràcter obsolet des d’un punt de vista programàtic. El nou mercat incorpora una escola d’hostaleria, un espai per a oficines i alguns restaurants, a més de dues plantes d’aparcament i l’ordenació de dues places noves a les dues façanes principals. La reforma opta per col·locar les noves peces del programa penjades de la coberta, formant una sèrie de seccions variables i utilitzant els mateixos perfils de la vella estructura. Així, la vida de l’antic mercat pot continuar amb independència de les noves incorporacions. També es modifiquen els accessos des de totes dues places, per tal d’afavorir les activitats lúdiques que s’hi desenvolupen. El resultat de la intervenció són uns cossos afegits a la perifèria de la vella estructura, que permeten generar una nova imatge i reflecteixen el seu caràcter afegit a un espai i unes activitats que continuen existint com abans.
  2. Nuevo Mercado de la Barceloneta

    Josep Miàs i Gifré

    Nuevo Mercado de la Barceloneta

    El projecte va suposar una oportunitat per tornar a al barri d'una forma interessada; es tractava ja no d'una visita lúdica, d'un descobrir la seva gent, els seus bars, el seu aroma ... sinó més aviat d'una comprovació de el lloc amb l'afany d'identificar allò que ens permetés revelar les seves qualitats i poder-lo descriure d'una manera precisa a propòsit d'un projecte. Un intent, en definitiva, de voler explicar una realitat, d'oferir un nou i més complet sentit a un projecte d'arquitectura, més enllà de resoldre un programa, un encàrrec. Ja en el concurs per al mercat vam fer un collage amb uns peixos de Cesar Manrique, uns dibuixos per a nens que podien contenir i explicar l'alegria d'aquesta gent, la seva vivacitat, la seva energia, la seva il·lusió tot i moltes, sovint, dificultats. El Mercat sempre ha estat un element de cohesió social de barri, un referent, de vegades gairebé secret i només visible per als seus habitants. Aquesta condició de densitat que té el mercat en relació a la ciutat devia ser una condició de el projecte, de manera que l'edifici i el seu entorn més immediat realment deviniesen un punt de referència clar d'aquesta petita part de la ciutat de Barcelona. És sorprenent veure ara les fotos que vam fer de l'mercat durant la construcció, quan les peces, els ossos, d'aquest enorme animal, s'anaven transportant pels carrers fins al seu lloc definitiu. És bonic pensar en el record d'aquests trossos transportats al llarg de les mateixes carrers; com un veí, testimoni de la mateixa manera de l'edifici, o al menys d'algun fragment de l'mercat.