Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

  • Nueva Sede de iGuzzini

Memoria

L'edifici es compon de dues parts, que corresponen a les seves diferents funcions: una inferior, semisoterrada, de formigó vist; l'altra esfèrica i vidre, surant en el paisatge. Aprofitant el desnivell de la parcel·la, la plataforma inferior conté el magatzem logístic, l'aparcament, el showroom, l'auditori, el teatre de la llum, una sala de presentacions i les instal·lacions. Tots aquests ambients necessiten foscor, per poder experimentar i exposar la llum artificial. La superfície superior de la plataforma és en realitat un sòl tècnic exterior cablejat, format per una sèrie de panells mòbils de diferents acabats, que permeten la flexibilitat necessària per poder muntar diverses configuracions de l'showroom exterior. Per sobre de la plataforma, en un equilibri dinàmic, sorgeix la part més representativa de l'complex, de forma esfèrica. S'hi troben les oficines, despatxos de direcció i zones d'investigació. L'edifici d'oficines es construeix al voltant d'un pati de llum que es desenvolupa com un complex sistema estructural format per cinc estructures metàl·liques. A l'arribar a la part superior aquest pilar s'uneix a través de cables a tracció amb altres deu elements verticals que subjecten perimetralment l'edifici.

Autor: Josep Miàs i Gifré

La nova seu espanyola d'iGuzzini Illuminazione España SA, empresa italiana líder en la il·luminació de disseny, es localitza al costat de l'encreuament viari de les carreteres AP-7 i C-16, a l'àmbit metropolità de Barcelona, dins el terme municipal de Sant Cugat del Vallès. L'edifici es compon de dues parts, que corresponen a les seves diferents funcions: una baixa, extensa, semisoterrada i sense llum natural, embolicada en formigó vist, l'altra esfèrica i de vidre, flotant en el paisatge. Aprofitant el desnivell de la parcel·la, la plataforma inferior conté al seu interior el magatzem logístic, l'aparcament, el showroom, l'auditori, el teatre de la llum, una sala de presentacions i les instal · lacions. Tots aquests ambients necessiten foscor, per poder experimentar i exposar la llum artificial. La superfície superior de la plataforma és en realitat un sòl tècnic exterior cablejat, format per una sèrie de panells mòbils de diferents acabats, que permeten la flexibilitat necessària per poder muntar diverses configuracions del showroom exterior. Per sobre de la plataforma, en precari equilibri dinàmic, sorgeix la part més representativa del complex, de forma esfèrica deformada. En ella es troben les oficines, despatxos de direcció i zones de recerca. L'edifici d'oficines es construeix al voltant d'un pati de llum en el qual es desenvolupa un complex sistema estructural format per cinc pals metàl·lics. En arribar a la part superior aquest pilar reticulat s'uneix a través de cables a tracció amb altres deu elements verticals a tracció que recullen el límit exterior dels forjats. D'aquesta manera, tot l'edifici queda "penjat" d'aquest únic pilar central. La doble façana, cap a l'exterior, i cap al pati interior, completament vidriada i formada per fusteria d'acer i vidres de protecció solar, permet veure l'entorn exterior en 360 º. La superfície de vidre es cobreix amb un protector solar format per una estructura tridimensional metàl · lica sobre la qual queda tensat el teixit Stamisol F381, que alhora reflecteix la radiació en la seva cara exterior i permet una extrema permeabilitat visual. Aquest sistema constructiu de façana lleugera, que en la secció nord desapareix, al no ser necessari, s'adapta perfectament a la geometria de l'edifici, apareixent només en les zones de l'esfera (cenit, sud, est i oest) sol·licitades per la radiació solar . Durant el dia, des de l'exterior, l'edifici es presenta com un casquet opac, que, d'una banda, reflecteix el cel, i de l'altra, a la façana tèxtil, dibuixa un perfil esfèric puntejat. Des de l'interior, en canvi, la percepció és diametralment oposada, ja que l'espai es converteix en un interior-exterior continu. Durant la nit, aquestes qualitats s'inverteixen. Gràcies a la llum, l'edifici esfèric es transforma en un element lluminós que mostra el seu interior, perceptible des de l'exterior de les vies rodades que el circumden.

Autor: Josep Miàs i Gifré

Autores

Sobre el Mapa