Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Edificio de Oficinas para la UGT

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edificio de Oficinas para la UGT

    Projecte d’un edifici d’oficines amb planta en L i diferents alçades, de 9.238 m2 ubicat dins un solar que forma part del conjunt del “Projecte Urbà de l’illa del carrer d’en Robador i el seu entorn” promogut per Foment Ciutat Vella. Te façanes als carrers de Sant Rafael, Sadurní, Sant Josep Oriol, la Rambla del Raval i a una nova plaça situada entre l’edifici i l’hotel. Al soterrani hi ha 2 plantes d’aparcament, que ocupen el perímetre de l’edifici d’oficines, així com el de la nova plaça i l’hotel. L’edifici ha estat projectat per poder tenir diverses formes d’us, des de l’ocupació per part d’una sola institució a una subdivisió més fragmentada de l’espai. La planta baixa es discontínua amb un forat que fa de pas de vianants entre la nova plaça i el carrer Sadurní, que permet la comunicació directa des de la Rambla del Raval a l’illa d’habitatges i els comerços de la planta baixa així com al nou edifici de la Filmoteca de Catalunya a la Plaça Salvador Seguí.
  2. El Corte Inglés (Francesc Macià)

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

  3. Ampliación de la Escuela Costa i Llobera

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Ampliación de la Escuela Costa i Llobera

    Antes de la ampliación, la escuela era un conjunto de tres edificios de planta rectangular situados en torno a un espacio común, una gran azotea al aire libre que mira hacia Barcelona, que funciona como centro escuela y espacio de recreo. La ampliación consiste en un cuarto edificio de volumen similar a los existentes, proyectado utilizando los mismos criterios compositivos y constructivos de los edificios actuales, con el fin de obtener un conjunto con coherencia volumétrica y topográfica que acogerá en su conjunto a un total de 910 alumnos de los 3 a los 17 años (de parvulario a 2º de bachillerato). El nuevo edificio se distribuye en planta baja, dos plantas piso y sótano – sala polivalente y gimnasio –, que coinciden con los niveles de los forjados actuales. A nivel de planta baja se construye un puente que conecta, perforando el nuevo edificio, el patio actual con el de la ampliación, formando un gran espacio libre alrededor de los edificios. Esta planta queda dividida por el paso de conexión. La planta primera y la segunda se conectan por un lado con el edificio existente más cercano mediante unos puentes acristalados y por el otro con el jardín exterior a través de unas escaleras y un puente metálicos. La planta baja y las dos plantas piso se comunican a través de una escalera vidriada similar a las de los otros edificios de la escuela. En la planta sótano, al mismo nivel que la entrada principal de la escuela actual, se encuentra el espacio polivalente/gimnasio, con los vestuarios correspondientes, que se desarrolla parcialmente bajo el patio de juego.
  4. Auditorio y Sala Gaudí en La Casa Milà

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Auditorio y Sala Gaudí en La Casa Milà

    L’adequació dels soterranis de La Pedrera per a Auditori i Sala Gaudí, intenta ser molt neutra i respectuosa amb el que queda de l’obra original. No es tracta d’una restauració que intenti tornar-ho tot a l’origen. Es tracta de no afegir, de ser neutre i discret i d’evitar imitacions gaudinianes. Calia assumir els reforços estructurals necessaris, el pas de les instal·lacions i complir les actuals normatives. Auditori Caixa Catalunya: 185 butaques, llotges laterals per 78 seients extensible al pati exterior de 110 m², dos cabines de traducció simultània, una sala de control, tres pantalles per sessions cinematogràfiques i audiovisuals, i un escenari amb una tarima tècnica per conferències, col·loquis, espectacles teatrals o musicals de petit format. Sala Gaudí: 92 seients, una sala de control interconnectada amb les cabines de traducció i control de l’Auditori, una pantalla i un espai per espectacles i actes polivalents sense un escenari fix. Espais generals: Una rampa/vestíbul d’entrada, un cancell, dos guarda-robes, vuit lavabos, un lavabo per minusvàlids, dues zones de camerinos amb lavabos, dutxes i vestuaris, una cuina-office i una sala d’invitats.
  5. Comisaría Central de los Mossos d'Esquadra

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Comisaría Central de los Mossos d'Esquadra

    Se trata del edificio que debe alojar una Comisaría de Policía (Mossos d'Esquadra) y las oficinas del Servicio Catalán de Tráfico. Está ubicado en la plaza de España, en el punto de cruce de la Gran Vía y del Paralelo, dos vías importantes del Eixample. La propuesta se basa en dos cuerpos autónomos, alineados cada uno de ellos en las dos avenidas perimetrales y un espacio central que actúa de gran vestíbulo de recepción. Las fachadas se estructuran con un sistema modular que permite modificarse en función de la variación de necesidades internas. Sobre esta modulación se extienden unas continuas fajas de placas fotovoltaicas. El emplazamiento es muy significativo y será motivo de una reconsideración urbanística de toda la plaza de España.
  6. La Casa dels Xuklis

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    La Casa dels Xuklis

    Aquest edifici esta concebut per a acollir les famílies amb nens malalts de càncer de fora de la ciutat que segueixen un tractament a Barcelona. La Casa dels Xuklis és un projecte pioner a Europa liderat per la Fundació de Nenes i Nens amb Càncer i nascut de la iniciativa de l’AFANOC. Va un pas més enllà dels centres Maggie's d'Escòcia ja que afegeix a la planta baixa una residència amb pati. La construcció de la residència es basa en la tipologia del pati – la casa grega, l’atri romà, el pati islàmic, el claustre cristià – que dona resposta a diferents costums culturals i socials. Hem identificat els quatre pavellons amb les quatre estacions de l’any i les quatre orientacions del dia. La residència proporciona allotjament a 25 famílies en «habitatges individuals» de 30 m2, situats al voltant del pati. Cada llar té una coberta inclinada articulada per garantir una ventilació creuada que elimina els perills de l'aire condicionat per a aquests malalts. També compta amb un Centre de Dia independent que permet a les famílies no residents gaudir d'un espai més domèstic on relaxar-se i comunicar-se amb les altres famílies, malalts i cuidadors professionals del centre i on reben assistència i suport mèdic especialitzat. L’edifici, de 1.989 m2, esta situat en un terreny cedit per la Diputació de Barcelona i esta envoltat de jardins.
  7. Edificio de Oficinas RBA

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Edificio de Oficinas RBA

    L’edifici d’oficines de 19.000 m2 17 plantes i 4 soterranis es troba al nou districte del 22@ del barri del Poblenou. Te un pas de vianants que travessa l’edifici en les tres primeres plantes, dues entrades en plata baixa i dos nuclis d’accessos verticals. A les plantes intermèdies, hi ha els espais més públics, amb un auditori i terrassa per a les activitats socials de l’editorial i els despatxos de direcció i la biblioteca se situen a les plantes superiors. L’edifici exhibeix dues corrents gramaticals, una relacionada amb la forma y l’escala de l’edifici, y l’altra amb el detall de les seves façanes camaleòniques. La primera, té a veure amb la forma irregular del volum de l’edifici que estava predeterminada per l’ordenació urbanística del solar. En base a això, ens vam adonar que projectant una simple composició rectangular a la façana principal orientada a l’oest a l’estil del pintor Piet Mondrian el rectangle de les plantes superiors, podia flotar sobre la base. La terrassa que quedava entre els dos rectangles, es podria convertir en un espai idoni per a les activitats socials de l’empresa a l’aire lliure. El rectangle inferior, en canvi, podia detallar-se a una escala més humana en contrast amb l’escala metropolitana del rectangle superior. La segona, planteja les diverses solucions que es podien adoptar en quant a l’orientació de les façanes. L’estreta façana orientada al nord, que dona a l’avinguda Diagonal, no requeria cap element de protecció i podia ser totalment de vidre. En canvi, la llarga façana orientada a l’oest, tenia que protegir-se del calor i la intensa llum del sol de la tarda. Per això, es van col·locar uns brise-soleil a cada planta, i unes mampares de vidre serigrafiades, que protegeixen el vidre lleugerament entintat de les finestres horitzontals, que introdueixen una relació més humana amb el carrer. A l’estreta façana sud, unes terrasses horitzontals eviten la penetració vertical del sol de migdia. La façana est, resguardada per l’edifici d’oficines situat a deu metres de distancia, no necessitava protecció solar. Un altre factor que es va tenir en compte, va ser la referencia al passat industrial del barri, expressada mitjançant el senzill marc estructural amb perfils blancs d’alumini i panells lleugers de ceràmica de color, en al·lusió a les escasses fàbriques de maó encara existents.
  8. Disseny Hub Barcelona

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Disseny Hub Barcelona

    L’edifici, es composa de dues parts: una subterrània (aprofitant el canvi de nivell provocat per la urbanització de la plaça de les Glòries) i una altra que emergeix sobre el nivell +14,50 m. Aquesta última és un paral·lelepípede tallat en biaixos amb la mateixa amplada que el carrer Àvila, de manera que fa de final i d’indicador de les relacions Eixample-plaça sense tancar les vistes del gran parc central. La coberta del subterrani té el tractament i l’ús d’espai públic, relacionat, per tant, amb el futur projecte de la plaça de les Glòries. La catifa verda és un dels components primordials i s'ha fet amb elements naturals que garanteixen la sostenibilitat i el fàcil manteniment. El grafisme lluminós i la pèrgola complementen la plaça urbana situada a l'altra banda de l'edifici, al costat de l'Avinguda Meridiana. El bar restaurant s’exterioritza al nivell +6,98 m. i ofereix un atractiu a l’espai públic. El llac és un subratllat compositiu que relaciona els diversos nivells. L’Institut Català d’Energia (ICAEN), un cop processat l’edifici, ha emès el certificat de qualificació energètica amb una classificació A.
  9. Estación de Metro L3: Liceu

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Estación de Metro L3: Liceu

    El projecte te com a objectiu dissenyar una estació molt lluminosa i neta pensant que és un espai col·lectiu amb una altíssima densitat de circulació diària. Les parets i sostres de les andanes estan revestits d’uns plafons de vidre il·luminats que porten impreses les fulles de plataner que cobreixen La Rambla. S’ha volgut traduir al carrer subterrani les virtuts espaials i ambientals de l’entorn urbà.
  10. La Torre Blanca

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    La Torre Blanca

    Es tracta d’un edifici de 19 plantes i dos soterranis amb diferents tipologies d'habitatges: pisos senzills o dúplex i d'un, dos, tres i quatre dormitoris. Els habitatges estan agrupats al voltant d'un carrer vertical i s'articulen mitjançant tres "places urbanes" situades una a nivell de carrer, una altra al centre de la torre i al llarg de quatre plantes, i la tercera a la part alta de l'edifici amb un "skyline” esglaonat a la part superior, sense instal•lacions mecàniques perquè estan situades a cada planta per donar servei als habitatges respectius. L'edifici es tracta com una figura geomètrica pura: el prisma, amb excepcions puntuals on es produeixen buits que corresponen a espais d'ús comunitari: vestíbuls, habitatges dúplex, terrassa comunitària, piscina i solàrium perquè tinguin il•luminació natural. La façana es compon d'una sèrie d'elements horitzontals repetitius que només s'interrompen en les interseccions amb els buits i els elements de les escales generals de l'edifici.
  11. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado. Categoría: Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Privada

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    La Torre Blanca

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Bibliografía

Sociedades