Oriol Bohigas i Guardiola

Memoria

Arquitecto y urbanista nacido en 1925 en Barcelona. En 1951, acabados los estudios, se convierte en miembro fundador del Grupo R junto con otros arquitectos de diferentes generaciones, con un especial interés en recuperar el espíritu de la arquitectura moderna que había quedado desterrada a raíz del oficialismo del régimen franquista. Paralelamente, funda con Josep Maria Martorell el estudio MB, que sería la semilla de lo que en 1962 se convertiría en MBM con la incorporación de David Mackay como asociado. El estudio se convertiría, durante la segunda mitad del siglo XX, en uno de los despachos de arquitectura más prolíficos y más relevantes tanto en Cataluña como en el resto del estado, con encargos de ámbito internacional. A nivel académico, después de ser profesor de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, es elegido director en 1977, en un periodo de importante renovación y prestigio que fundamentará aún más las bases de lo que el propio Bohigas había bautizado años antes como 'Escuela Barcelona'. Posteriormente, ocupa diferentes cargos en el Ayuntamiento de Barcelona, donde destaca su figura como el arquitecto y urbanista del gran cambio de la Barcelona Olímpica. Sus planteamientos destacarán por una nueva forma de entender el espacio público en la ciudad. Referente intelectual durante sus años de ejercicio profesional, ha sido distinguido con reconocimientos tales como la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio Nacional de Arquirectura, entre otros galardones.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

1954 - 1958
1955 - 1959
1955 - 1959
1955 - 1962
1955
1955 - 1957
1956
1957 - 1968
1957 - 1961
1957 - 1958
1958
1958
1959 - 1962
1959 - 1965
1959
1959
1960 - 1965
1960
1961 - 1964
1961 - 1964
1961
1961
1962 - 1964
1962 - 1973
1962 - 1964
1962 - 1964
1962
1962
1962
1962
1964
1964
1965 - 1969
1966
1966
1966
1967 - 1968
1967 - 1969
1967
1967 - 1971
1967
1968 - 1969
1968 - 1975
1969 - 1979
1969 - 1971
1969 - 1972
1970 - 1973
1971 - 1973
1971
1972 - 1974
1973
1974 - 1979
1974 - 1975
1975
1975 - 1977
1975 - 1977
1976 - 1979
1976 - 1979
1977 - 1981
1978 - 1979
1978 - 1979
1979 - 1984
1980
1980
1980
1981 - 1987
1982 - 1984
1983 - 1987
1984
1985 - 1991
1985 - 1992
1986 - 1994
1987
1988 - 1991
1988 - 1992
1988 - 1992
1988
1989 - 1991
1989 - 1993
1989
1991
1993
1993
1995 - 2001
1997 - 2005
1997 - 2005
2001
2002 - 2008
2002
2003 - 2004
2003 - 2008
2005 - 2008
2005 - 2007
2006
2007 - 2010
2008 - 2011
2008 - 2013
2009
2010
2013

Edificio de Viviendas Roger de Flor

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

En este edificio reaparecen los mismos problemas que tenían los arquitectos del GATCPAC con las ordenanzas del Eixample de Barcelona, donde la profundidad edificable y las medianeras les obligaban a utilizar pequeños patios de ventilación. En este caso, se introdujo una innovación importante al proyectar el edificio como si fueran dos bloques paralelos, separados por un gran patio intermedio de ventilación de 5 m de ancho. Esta nueva distribución asegura que todas las viviendas cuenten con dos fachadas y ventilación cruzada, pero se ha tenido que renunciar a una parte de la superficie construida que permite la edificabilidad. Los muros de carga son paralelos a la fachada, sin retranqueos de ningún tipo. Las fachadas son de ladrillo visto, y las de la planta baja de ladrillo visto vidriado. Las ventanas a la calle son de carpintería metálica con persianas enrollables; las de las demás fachadas son de madera con persianas de librillo de lama ancha. Los balcones tienen el antepecho delantero macizo, que forma una L con el voladizo, y está revestido de gresite blanco, conformando una composición muy abstracta, estilo Bauhaus: una trama uniforme de manchas blancas sobre un lienzo absolutamente plano de color rojo. Las persianas y barandillas son de color azul, y la carpintería metálica se ha pintado de negro.
Manzana Urbana Pallars

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

El edificio responde al propósito de racionalizar la vivienda social a partir del referente de la isla Cerdà. El bloque tipo contiene cuatro viviendas, con un pequeño patio de luces en medio que sirve los dormitorios. Cada bloque queda claramente separado del bloque vecino por un corte que contiene la escalera y los lavaderos. La vivienda tipo consta de dos crujías, una para los dormitorios y otra para la cocina y los servicios. El conjunto, de PB+5, crea una fachada ritmada gracias a la diferenciación volumétrica de los cuerpos. El proyecto cuida simultáneamente de todas las escaleras de trabajo: desde los estándares de la vivienda mínima hasta el control de la forma urbana.
Mútua Metal·lúrgica d'Assegurances

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Edificio de Viviendas Escorial

Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas, Manuel Ribas i Piera

La mansana té establerta la típica ordenació d'edificis alineats al llarg dels carrers circumdants amb grans profunditats d'edificació al voltant d'un pati central, en part també edificable. La proposta urbanística va consistir a trencar aquest esquema tancat i obrir l'interior com a espai públic relacionat amb els carrers, intentant, però, no contradir la realitat morfològica d'aquests carrers. És a dir, es va tractar d'unir tres premisses fonamentals: millorar les condicions higièniques dels habitatges en profunditat que es donaven a la urbanització tradicional; integrar l'ús públic els espais interiors de la mansana, trencant la reincidència formal dels carrers; mantenir, no obstant això, el caràcter urbà dels carrers adjacents que pertanyen a una xarxa urbana molt característica d'un barri barceloní. Per a això es van organitzar dos edificis lineals seguint l'alineació de dos carrers i es va obrir l'espai interior cap al carrer Escorial que té un caràcter menys local. Enmig d'aquest espai es va situar l'edifici alt que acumula en alçada bona part de l'edificabilitat de la mansana. Els tipus d'habitatge s'adeqüen a l'evident exigència morfològica general: els edificis lineals agrupen habitatges aparellats amb accés per escala per a cada dues d'elles (de 80 i 90 m2), l'edifici alt correspon a habitatges en dues plantes amb accés per passadissos longitudinals, (100 m2). L'acabat exterior de l'edifici alt és de formigó i rajola blanc i el dels edificis baixos és de maó massís i gelosies ceràmiques.
Rellotgeria J. Roca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Instituto Ramon Berenguer IV

Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina

El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.
Exposició "Gaudí" al Tinell

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Sostres i Maluquer
Parroquia de Cristo Redentor

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

La parroquia del Crist Redemptor es un edificio anexo a un antiguo conjunto parroquial de un barrio popular de Barcelona. Se coloca en un lateral de las dependencias existentes delimitando, por la parte trasera, un pequeño patio interior que permite la entrada de luz a ciertos puntos de la capilla al mismo tiempo que genera un espacio de comunicación entre la iglesia antigua y la nueva. En su encaje en el solar, el equipo de arquitectos decidió retrasar el volumen construido unos metros respecto la alineación de la calle para otorgar más espacio al transeúnte, mediante una plaza que remite a las plazas tradicionales de los pueblos, en las que los feligreses se reunían al salir de misa. A pesar de que, en la actualidad, este espacio quede cerrado cuando no se celebran actos en la capilla, permite dar un “respiro” a los vecinos, acostumbrados a las sinuosas, pequeñas e inclinadas calles del barrio. Una plaza plana, elevada unos metros del suelo para separase de ruidos y andares cotidianos, un lugar de reunión con bancos y muros de obra. La planta se levanta en una sola nave, de carácter industrial, con una estructura porticada en forma de cerchas trianguladas de madera. Las fachadas y muros son de ladrillo tradicional color tierra y los acabados en acero, así como los pilares que soportan una jácena de hormigón en un lateral de la capilla, están pintados de color rojizo. Estas tonalidades buscadas aportan homogeneidad visual al espacio. La cubierta es inclinada a dos aguas. El acabado se lleva a cabo con teja cerámica, por tratarse de un material de proximidad y acorde los materiales del conjunto de la iglesia. Excepcionalmente, y para aportar luz cenital al espacio interior, en el centro de la cubierta se colocan unas franjas de tejas transparentes que permiten la entrada de luz. Todo el conjunto se apoya sobre un tablero de madera y se aísla con una capa de fibra de vidrio.
Grupo Escolar Baró de Viver

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Este proyecto es una continuación de la experiencia desarrollada previamente en los tres grupos escolares de Terrassa. La diferencia es que en este caso, gracias a la extensión del solar, el grupo escolar se ha podido desarrollar en una sola planta. Esta disposición permite eliminar las escaleras y establecer un contacto directo desde las aulas con el jardín. El programa se desarrolla en dos secciones completamente independientes, una de cinco aulas para chicos y otra de cinco aulas para chicas. Cada sección tiene su propio patio de recreo, al que se accede directamente desde todas las aulas. Como filtro, cada aula tiene un porche de brezo y un espacio exterior para dar clases al aire libre. La escuela también está dotada de una sala de actos convertible en gimnasio y de un parvulario. Toda la estructura del edificio es una retícula de hormigón armado con los cerramientos de ladrillo visto. La jardinería se compone básicamente de unas masas de árboles situados estratégicamente para dar sombra y proporcionar intimidad. La separación visual entre los niños y las niñas se produce mediante una escultura de Moisès Villèlia a base de elementos de fibrocemento verticales.
Grup Escolar El Timbaler del Bruc

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Església Parroquial Provisional de Sant Sebastià

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Guardiola

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Luján

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Viviendas Meridiana

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici, orientat de nord a sud, recolza els habitatges a banda i banda i deixa quatre patis ben folgats per on respiren les estances interiors. Un sistema estructural de pantalles de formigó permet encaixar amb una gran netedat quatre habitatges per replà, i cada habitatge s’organitza en dues crugies: la més petita conté la cuina, el menjador i la sala d’estar, mentre que la més gran conté els dormitoris. Un sistema de variants per a les obertures permet esbiaixar les finestres cap al sud i modelar el gran pla de façana com un teixit variat i tridimensional, on la plaqueta ceràmica es combina amb el formigó dels cèrcols i dels díedres que sostenen les tribunes.
Conjunt d'Habitatges Passeig Maragall / Sagnier

Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

Manzana Urbana Pallars

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Secretari Coloma 79-87

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Grup Escolar Germans Amat

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Josep Pratmarsó i Parera

En Terrassa existía desde hacía tiempo la necesidad de escolarizar a un gran número de niños y niñas que pertenecían a familias de inmigrantes. Para resolver este problema el ayuntamiento adquirió tres solares situados en la periferia de la ciudad, precisamente en las zonas donde la población en edad escolar estaba más desatendida. Analizando esta situación, se podrían encontrar determinados paralelismos políticos y sociales con el programa de escolarización nacional catalana que proponían la Generalitat Republicana y el GATCPAC en la década de 1930. Para los tres grupos escolares se redactó un programa común y se planteó la necesidad de estandarizar la mayor cantidad posible de elementos constructivos para reducir al máximo el coste de construcción. A partir de estas premisas y para conseguir la máxima simplicidad y claridad distributiva, los arquitectos propusieron diferenciar los distintos bloques y patios de juego, conectar los bloques mediante la sala de actos-gimnasio, orientar y ventilar lo mejor posible las aulas, normalizar los elementos constructivos y simplificar al máximo la estructura. Teniendo en cuenta estas directrices, los proyectos acabaron siendo el resultado de la adaptación del programa escolar al terreno. El sistema estructural se ha estandarizado para los tres grupos escolares y se ha utilizado un entramado ortogonal uniforme de hormigón armado que se manifiesta en el exterior para dar un aire de sinceridad constructiva al conjunto. Esta decisión responde a motivos económicos, pero también culturales, pues sigue los postulados del Grup R de “rescate” del movimiento moderno que se había desarrollado durante la República. Además, el uso de muros de carga habría dificultado la construcción de grandes ventanales. La función específica de cada edificio, en cambio, se expresa a través de los cerramientos, que pueden ser opacos o transparentes en función de las necesidades espaciales y lumínicas del interior (paramentos ciegos en las salas de actos y muy acristalados en las aulas).
Edificio de Viviendas en Cooperativa

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Fábrica PIHER Badalona (Fase 2)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edificio de Viviendas Calvet

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Edificio de Viviendas Calvet

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Grupo de Viviendas en el Polígono Milans del Bosch

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Conjunto de cinco bloques aislados de viviendas sociales que ocupa toda una manzana del polígono Milans del Bosch. Cuatro de los cinco bloques tienen cinco plantas de altura y, el quinto, diez. La estructura de todos ellos es de muros de carga perpendiculares a las fachadas. Las viviendas son todas iguales. Una de las principales preocupaciones de los arquitectos se encontraba en la distribución de los bloques en la manzana, que se fue modificando hasta el último momento. Al final se decidió situarlos de tal modo que formaran una gran plaza de 85 x 40 metros. Ajardinaron esta plaza con muchos árboles y la urbanizaron con elementos de carácter regionalista. No hay servicios ni locales comerciales, porque el plan director los agrupa en un centro comercial que abastece a todo el polígono. Los bloques de cinco plantas tienen varios núcleos de escalera, con dos viviendas por rellano, las fachadas son de ladrillo visto, la cubierta de teja árabe, y los zunchos y jambas de hormigón armado visto. El bloque de diez plantas tiene un único núcleo de escalera con ascensores que da a unos corredores exteriores que están situados a 50 cm por debajo del nivel de las viviendas para preservar la intimidad de los inquilinos. Estos corredores están situados en la fachada norte y están protegidos visualmente por una celosía de hormigón. Las otras fachadas de este bloque están revestidas de cerámica blanca, dejando los zunchos y las cajas de persiana vistos.
Escuela Garbí

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Construcció d'una escola de nova planta, construïda en tres fases, per Parvulari Primària, Secundària i Batxillerat per a un total de 1300 alumnes aproximadament. La construcció de la primera fase es va desenvolupar d'acord amb l'equip de pedagogs, amb la idea que l'arquitectura havia de col·laborar al procés educacional, creant a l'alumne la plena consciència de pertànyer responsablement a una comunitat. Totes les dependències es van agrupar al voltant d'una plaça central coberta d'ús múltiple, encara que fonamentalment utilitzada com a menjador,. L'organització tenia una certa analogia urbana: la plaça central comunitària que aglutinava al seu voltant els diversos àmbits més privatitzats. Al poc temps es va decidir transformar i ampliar l'edifici en tres fases successives, en les quals es va intentar no modificar el concepte inicial. L'espai comú, amb la seva analogia urbana, es va mantenir, però la imatge de plaça es va transformar en la d'una successió de carrers i placetes interiors i exteriors. La tècnica d'ampliació va ser simplement additiva, gràcies al fet que l'edifici no tenia cap rigidesa compositiva i podia créixer segons una morfologia gairebé imprevista, en certa manera relacionada amb les formes populars. Aquest aspecte ve subratllat pels materials i sistemes de construcció usats: parets de maó, aplacats de ceràmica tradicional, formigó i fusta natural.
Habitatges Freixa 48

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Bori i Fontestà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Orpí

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Planta de Visado y Administración del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Navas de Tolosa 296

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

Edificio de Viviendas Escorial

Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas, Manuel Ribas i Piera
Institut Laboral de Móra d'Ebre

MBM Arquitectes, Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Edificio de Viviendas en Cooperativa

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Parròquia de la Sagrada Família

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El conjunt arquitectònic està format per dos edificis: la rectoria i l'església. Aquesta última està dividida en tres cossos que són: la nau principal, l'altar del Santíssim i la sagristia, units per una torre que fa de campanar. Els edificis estan rodejats per un gran finestral a la part superior, sense cap més obertura; les parets de totxo vist i les arestes romes. A l'interior de la nau principal hi ha columnes de totxo i una estructura metàl·lica que la cobreix. Tots els edificis són de quatre vessants fibrociment i coronats per una claraboia en forma de llanternó. Tots els materials de construcció: bigues metàl·liques formigó i totxo; són vistos, sense cap tipus de falsejament. Total absència d'elements ornamentals. (a excepció de les tres talles, que representen la Sagrada Família, situades en la part de l'altar major- veure fitxa) L'engrandiment i importància que pren un nou barri a Igualada, el "Poble Sec", provoca la necessitat d'una nova església parroquial. El projecte fou realitzat per l'equip d'arquitectes compost per : Josep Mª Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, dirigint les obres aquest últim. Edifici representatiu de l'arquitectura religiosa postconciliar.
Viviendas Borrell

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Edifici entre mitgeres emplaçat a l'Eixample de Barcelona. El caràcter i l'escala dels edificis de la zona –la majoria de principis de segle– van motivar el disseny de la façana per aconseguir la seva adequació a l'entorn urbà evitant concessions historicistes. Per a això es van utilitzar les "tribunes" vidriades tradicionals com peces sobreposades al pla de façana. L'eix fonamental al voltant del qual es resolen les diferents plantes és un complex de circulacions verticals format per dues escales situades simètricament als costats d'un pati central d'il·luminació i ventilació. A les plantes baixes s'incorpora una tercera escala d'accés exclusiva pes locals comercials, que ocupen una important superfície a causa de la influència comercial del proper mercat de Sant Antoni.
Església Parroquial de Sant Sebastià

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

Viviendas Borrell

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Heredero

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Tredòs és una petita localitat propera a l’estació d’esquí de Vaquèira, a 1.200 metres d’altitud. La casa, emplaçada a mig pendent de la muntanya, respon a un programa de vacances per a una família nombrosa. El projecte disposa una sèrie de terrasses a mitja falda del pendent, que afavoreixen l’accés a peu i les activitats a l’aire lliure. L’habitatge pròpiament dit consta de quatre peces quadrades separades per una escletxa en creu, on es disposen unes escales de trams curts que connecten fluidament tots els àmbits de la casa. El nucli és format per quatre llars de foc a les plantes inferiors i quatre banys a la planta superior, i culmina en les quatre xemeneies de la coberta. Els vuit cossos prismàtics resultants queden clarament diferenciats en el volum exterior. La coberta a quatre aiguavessos i els paraments de color gris terrós permeten integrar la casa al paisatge sense necessitat de recórrer a la imitació de llenguatges vernaculars.
Escuela Sant Jordi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’escola dóna resposta a un programa d’ensenyament experimental en què les activitats personalitzades prenen molta importància. El conjunt s’organitza al voltant d’un espai central, de doble alçària, destinat al desenvolupament expressiu, i l’accés a les diverses dependències comunes de la planta baixa té lloc per mitjà d’uns recorreguts que eviten les disposicions seriades o en bateria, amb la finalitat que cada àmbit de treball tingui una identitat pròpia. A la planta primera hi ha les aules, si bé els espais de circulació són entesos també com llocs de treball i d’aprenentatge. La planta coberta acull la pista esportiva, i les terrasses i els recorreguts, inclosos els dos ponts d’acer formats per les graderies, responen al seu ús com a indret d’esbarjo. L’estructura es resol amb un forjat reticular, susceptible de ser retallat per qualsevol punt, i suportat per uns pilars d’acer que passen desapercebuts entre els tancaments.
Restaurante la Mariona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edificio de Viviendas Barberà del Vallès

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premio FAD

Finalista. Categoría: Interiorismo

Restaurante la Mariona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Apartamentos para los Maestros de la Escuela Sant Jordi (Fase 1)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Edifici de 12 habitatges (110 m2) per als mestres de l’escola "Sant Jordi", al poble de Pineda. S’entra a través d’un espai porticat que enllaça el carrer amb un pati semipúblic posterior. Des d’aquest espai es dona accés als dos habitatges situats a aquesta planta. A través d’una escala amb trams continus, que divideix l’edifici transversalment, es puja a la planta 2ª, on un carrer obert a la muntanya permet entrar als 5 habitatges en dúplex que ocupen aquesta planta i la inferior. Des d’aquest passadís obert, i mitjançant dos escales metàl·liques sobreposades a la façana com un objecte independent, s’entra als 5 habitatges en dúplex que ocupen les dos plantes superiors. Gracies a aquest esquema de circulacions s’ha arribat a l’eliminació de la caixa d’escala, d’excessiva adequació a una tipologia urbana en desacord amb el caràcter de la zona. Amb això es singularitza l’accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.
Clínica Augusta

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Viviendas La Salut

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

És el primer projecte de l’estudi MBM que abasta una illa de cases sencera, amb un programa d’habitatges socials i un règim de gestió en cooperativa. L’illa presenta una forma irregular a causa de la traça tangencial de la riera de la Salut. El projecte manté rigorosament l’alineació exterior dels quatre carrers i crea una plaça interior a la qual només s’accedeix per dues cantonades oposades. Els blocs es configuren en una doble crugia amb un pati interior que inclou els nuclis de comunicació verticals, als quals s’arriba des de la plaça, a través d’uns porxos. La configuració del conjunt emfasitza el caràcter semipúblic del sistema d’espais de l’interior de l’illa, que són tractats com una xarxa de recorreguts irregulars i situats a diferents nivells. Els habitatges dels blocs interiors, com també els comerços de la planta baixa, donen la façana a aquest sistema interior d’espais, dotat d’un gran caràcter urbà gràcies al tractament dels volums i de les façanes.
Fábrica PIHER Badalona (Fase 3)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Tot el complexe industrial i els seus serveis s'inclouen dins de un únic contenidor de 31m x 51m x 17m, amb unes dimensions que venen determinades per l'ocupació permesa del solar i per consideracions d'adequació urbana més que per anàlisi funcionals. La complexa rel.lació entre les naus de fabricació i les oficines, amb serveis i accesos, es resol, per tant, dins d'aquest envolvent general, que es caracteritza per un revestimient unitàri de planxa de ferro, sólament interromput per les petites finestres rasgades que, més que uns elements d'iluminació i ventilació, són simples referències a l'exterior, de valor psicològic. El rígit volum paralelepipèdic s'altera sólament per l'escala contínua de la façada O i per el succesiu voladis de cada pis que actúa de protecció de les finestres. Dins d'aquest volum hi ha tres plantes de fabricació a les que s'accedeix per la mencionada escala, que és alhora un medi de comunicació visual unificador dels tres ambients.
Fábrica Giró

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Conjunt Residencial Bonanova

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Grupo de Apartamentos en el Golf de Pals

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un bloc allargat situat en una pineda i orientat de muntanya a mar. És format per dues crugies separades per un corredor d’accés. Els apartaments s’organitzen en tres tipus. Els més petits queden al nivell més alt, la qual cosa afavoreix l’escalonament i les vistes. Els de la planta baixa connecten directament amb l’exterior. La rigidesa de la planta contrasta amb la varietat de la secció, que busca una bona integració amb l’entorn i emfasitza la individualitat i el caràcter propi de cada apartament. Les façanes són arrebossades de color rosat, combinat amb algunes parts blanques, i les arestes queden remarcades per rivets de peces ceràmiques.
Fàbrica PIHER Granollers

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escuela Thau

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici consta de dos cossos ben separats, situats a dues cotes diferents d’un terreny en pendent. El cos inferior acull l’ensenyament infantil i primari i té tres plantes, de manera que les aules del parvulari es troben a la planta baixa i tenen sortida directa al pati d’esbarjo. El cos superior, elevat dues plantes respecte del de sota, acull l’ensenyament secundari. Les aules ocupen les façanes ben assolellades (sud-est i sudoest), mentre que a les façanes a nord-est i nord-oest s’hi emplacen les escales d’accés i connexió de totes les plantes, en uns volums vidriats i diferenciats del cos principal de l’edifici. El conjunt queda articulat per mitjà d’unes grades que serveixen a les activitats a l’aire lliure de tota l’escola. El plantejament general es guia per l’economia i la racionalitat de la solució estructural i per una atenció molt acurada envers les condicions de l’ensenyament i les interrelacions entre les diferents parts del programa.
Habitatges Vallseca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Manzana Urbana Martí l'Humà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El projecte parteix de la voluntat d’aconseguir una relació més estreta entre l’habitatge i l’espai públic en un context urbà. L’illa de cases forma part d’un vell cinturó industrial que a poc a poc s’ha anat incorporant al teixit residencial de la ciutat, la qual cosa ha obligat a importants processos de renovació dels edificis. En aquest cas, la part de l’illa que es pot renovar forma una L que abasta gairebé el total de la seva superfície. El projecte estableix dos blocs d’habitatges separats per un carrer interior que funciona com a espai semipúblic, vinculat alhora als habitatges i a la xarxa viària general de la ciutat. El bloc exterior, que dóna façana als dos carrers més importants, inclou quatre nivells d’habitatges en vuit plantes, mentre que el bloc interior inclou dos nivells d’habitatges en quatre plantes. El conjunt forma així un arc ben orientat al sud, i és possible d’il·luminar i ventilar bé tots els habitatges sense necessitat de patis. Al bloc més alt, les plantes baixes es reserven als comerços, mentre que les del bloc més baix incorporen alguns jardins privats. Als habitatges de la planta primera s’hi accedeix directament des del carrer, mentre que l’accés als habitatges superiors té lloc per mitjà de corredors oberts orientats al nord, per sobre dels dos carrers principals.
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Escuela Thau

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Costa 59

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edificio de Viviendas Caponata

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Grupo de 34 viviendas (112 m2), organizadas en tres edificios independientes que delimitan entre ellos una plaza y un pasaje con cubierta acristalada. El barrio en que está situado tiene calles muy angostas que no logran definir espacios utilizables. La colocación de estos espacios en el interior del propio solar es una cierta participación a la calidad urbana del entorno. Las viviendas son todas ellas de dos plantas, retranqueadas cada una de ellas en dos planos a distinta altura con lo que la circulación vertical se hace en tramos de escalera de muy poca longitud, creando una cierta continuidad casi horizontal. Los accesos se reducen así a dos únicos planos: la planta baja a nivel de plaza y pasaje y la segunda con un pasillo continuo integrado en los mismos edificios.
Casa Almirall

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Viviendas Eduardo Conde - Vives i Tutó

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Conjunt de 50 habitatges (100 - 150 m2), organitzats en dos edificis, articulats pel cos d'escala i ascensors, que s'obren a un jardí interior compartit a l'hora per un altre edifici del carrer Vives i Tutó. Un dels dos edificis s'organitza al llarg d'un passatge vidriat amb doble galeria d’accés als habitatges. L'altre, amb façana al carrer Eduard Conde, és una successió lineal d'apartaments que en contacte amb la mitjanera S, es desdobla en dos per mantenir la continuïtat amb l'edifici veí. L’accés es fa a través d'unes galeries obertes al jardí. Els habitatges són de dos plantes, subdividides cada una en dos plans a diferent nivell, amb el que la circulació vertical es fa en trams d'escala de molt poca longitud, creant una certa continuïtat quasi horitzontal. Els habitatges mes alts augmenten amb una tercera planta, subdividida en una habitació coberta i una terrassa a l'aire lliure.
Escuela Costa i Llobera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Serras

Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

La casa és ubicada en un solar amb força pendent, que va de carrer a carrer. El programa, molt ampli, abasta 620 metres quadrats i inclou un petit museu de cotxes antics. La solució planteja dos cossos separats, formats per una estructura metàl·lica que sosté les diferents lloses i crea un gàlib que conté tant els espais interiors com els exteriors. El nivell dels dormitoris i el museu adopta la forma d’un basament. A la planta superior, per on s’hi accedeix, tots dos cossos s’uneixen per formar el gran espai de l’estar. El projecte investiga un ordre formal que integra la imatge cúbica de la casa, la lògica de les circulacions, la independència dels tancaments de la sala d’estar respecte a l’estructura i una adaptació ben ajustada al pendent del solar. Des de l’entrada, la casa pot ser llegida com una escalinata de diversos trams que, després d’accedir ordenadament a cada part del programa, va parar a la part inferior, on hi ha la piscina.
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Edificio de Viviendas Caponata

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premio FAD

Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Arquitectura

Viviendas La Salut

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Rehabilitación del Palacio Pascual i Pons

Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Miquel Espinet i Mestre, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Antoni Ubach i Nuet

Entre els anys 1890 i 1891, l’arquitecte Enric Saguier i Vilavecchia va construir per al Sr. Sebastian Pascual i pel seu gendre D. Alexandro Pons dos palaus contigus als solars núm. 2 i 4 del Passeig de Gràcia. L’evident contacte entre ambdos propietaris va permetre a Saguier construir els dos edificis amb evidents unions organitzatives però sobretot estilístiques. Durant el transcurs dels anys fins al inici del projecte van ser moltes i de diferent transcendència les obres que es van fer deixant sobre l’edifici innumerables cicatrius. No obstant el lamentable estat de l’edifici que l’Ajuntament de Barcelona el té inscrit en el seu catàleg d’edificis a conservar el seu valor testimonial del modernisme català. Estant així les coses, es van decidir a redactar el projecte d’ampliació, restauració i transformació Els principals trets d’aquesta intervenció tan àmplia i complexa van ser en primer lloc, unificar els dos antics palaus en un sol edifici, l’accés del qual és des del Passeig de Gràcia. L’abast d’aquesta unificació passa per remodelar els accessos verticals, ascensors i escala, al voltant d’un pati de llum que és un dels punts de més alt interès del projecte, en segon lloc, emprendre les obres per rejovenir el sistema constructiu de l’edifici. En tercer lloc s’amplia la cinquena planta sobre l’antiga coberta aprofitant l’obertura sota la barbacana. La introducció de la galeria en el rencontre entre la façana i la coberta tendeix a millorar l’esveltesa de l’edifici. Els criteris de restauració de la façana són varis: reintegrar el pinacle de base ortogonal, reparar tots els elements deteriorats, reposar algunes finestres gòtiques que estaven mutilades i integrar a l’esquema configuratiu les façanes construïdes sobre les antigues andanes del carrer Casp i la ronda Universitat com de les obertures de la planta baixa un cop consolidat el caràcter comercial d’aquestes. Mantenir la dualitat entre l’edifici antic i modern amb la coexistència del vestíbul original en planta baixa, executat en pedra de Montjuic i estucs, amb el pati vertical construït amb formigó blanc entès com una versió de pedra tecnològica. La lluminària de l’antic vestíbul ha estat dissenyada per Miquel Milà. I restaurar amb una actitud recuperadora les poques peces de la planta primera que han aconseguit sobreviure fins els nostres dies.
Escuela Sant Jordi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Viviendas Eduardo Conde - Vives i Tutó

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Escuela Costa i Llobera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Parque de la Creueta del Coll

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El área objeto de este proyecto estaba prácticamente vacía sin ninguna significación especial y sin orden urbano alguno. Corresponde a una colina que había estado parcialmente ocupada por la explotación industrial de una cantera. Este espacio vacío y abandonado parecía muy adecuado para proyectar un parque público al servicio del vecino barrio de la Teixonera. Para ello era necesario precisar zonas específicas de uso colectivo y trazar buenas líneas de comunicación entre el barrio y el parque. La transformación del gran agujero que la cantera dejó se hace a partir de dos ideas: adaptar las pendientes del norte del terreno, con una especial pero leve repoblación forestal, entre caminos sinuosos que van marcando espacios habilitados para el uso vecinal, y subrayar teatralmente la parte central, que es la más profunda y la que mantiene más recuerdos topográficos de la cantera. Este sector se integra en el paisaje urbano con un lago a dos niveles que, aparte de ofrecer diversas oportunidades lúdicas y deportivas, es un escenario muy adecuado para que una gran escultura de Chillida marque el centro compositivo, reflejándose retóricamente en el agua. El parque tiene dos líneas de acceso, desde el norte y el sur. Un itinerario que permite contemplar la compleja geografía del entorno y comunicar directamente el espacio público con las dos unidades vecinales más cercanas, de forma que se aseguran las actividades que el propio diseño del parque predispone.
Reforma de la Sala de Espectáculos de la Real Academia de Ciencias y Artes

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Manzana Urbana Can Borrell

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un conjunt de 200 habitatges socials en una illa de cases del nou eixample de Mollet, format per una trama de 100 x 100 metres, amb les quatre façanes orientades als quatre punts cardinals. La solució dóna una resposta diferent a cadascuna de les quatre cares, en funció de l’orientació i del caràcter urbà de cada carrer. Els blocs al sud i a l’oest estan formats per dues alçàries d’habitatges en dúplex; als de baix s’hi accedeix des de l’interior de l’illa i als de dalt per mitjà d’un corredor elevat que s’escapa de l’escaire de la cantonada. A la banda est es dobla el bloc, amb accessos verticals des del passatge interior i habitatges d’un sol nivell que donen a banda i banda. El bloc nord també té habitatges d’un sol nivell, i s’hi accedeix des del pati interior. El conjunt emfasitza les façanes sud i oest de l’illa, les úniques que tenen comerços, i reitera la voluntat de donar un caràcter públic al pati a través dels accessos des de l’interior.
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Restauración

Rehabilitación del Palacio Pascual i Pons

Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Miquel Espinet i Mestre, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Antoni Ubach i Nuet
Puerto Olímpico

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Se trata de un puerto que debe cumplir tres objetivos: ser una buena base deportiva y de ocio marítimo, acoger las complejas exigencias de las competiciones marítimas y, sobre todo, ser un buen escenario de un nuevo centro de actividad ciudadana, un foco activo que recoja algunos de los aspectos vitalizadores del nuevo barrio de la Nova Icària. La lámina de agua del puerto se divide en dos dársenas: la interior de 255 m. X 193 m. y la exterior de 360 m. x 75 m., con una capacidad total de 670 amarras. Entre las dos dársenas, el muelle de servicios de 52 m. de ancho, incluye un aparcamiento (180 plazas), una zona de reparación de embarcaciones y los servicios de recepción, control y suministro de combustible. En torno a estas dos dársenas se organiza un gran espacio perimetral que debe servir para las necesidades del puerto, pero que debe ser también un nuevo centro de actividades urbanas. Este espacio perimetral se subdivide en dos niveles: los muelles, entre las cotas 1,70 m. y 22,50 m., y el paseo elevado en la cota 7 m., aproximadamente.
Plan de Ordenación de la Villa Olímpica y del Puerto Olímpico

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Planificación urbana de un área de 79 Ha. para la Villa Olímpica de Barcelona 1992, con 2.500 viviendas. Transformación del frente marítimo incluyendo 107.200 m2 de parques y 130.000 m² para las instalaciones del Port Olímpic (739 amarres). El trabajo de MBM en este proyecto fue principalmente el diseño urbano de todo el sector, la autoría de algunos edificios de viviendas, el Parque del Litoral y el Port Olímpic, que incluye el edificio de recepción del Port (Capitania del Port) y la Escuela Municipal de Vela. MBM también se encargó de la supervisión de los 32 proyectos de los edificios de viviendas de otros arquitectos y de la coordinación de todos los trabajos de arquitectura, paisajismo e ingeniería, incluyendo las vías rápidas, el trazado ferroviario, el metro y las infraestructuras.
Nuevas Fachadas para El Corte Inglés

Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Maria Martorell i Codina, Elías Torres Tur

Los grandes almacenes crecen y la ciudad solicita una nueva fachada. Pasamos varios meses intentando encontrar una fachada palaciega civil, con torre o campanario, como las de los otros edificios de la Plaza Catalunya; incorporando recuerdos de edificios de Nueva York (Wollworth, Rockefeller Center)..., de la Rinascente de Roma, o de alguno de F. Gehry en Boston, u otros más tranquilos… La fachada construida es de granito de color beige salmón, como las letras con el logo en la coronación de la esquina. El zócalo que cubre la planta baja y el alero continuo que lo protege son de latón. En la misma esquina el alero se levanta como el ala de un sombrero. La esquina sur de la ampliación es proyecto del estudio de arquitectura MBM, con anillos horizontales en las tres últimas plantas. Y, en cambio, en un par de horas de trabajo apareció con facilidad la fachada del interior de la manzana. Es la fachada que recubre las escaleras de evacuación y los conductos de instalaciones y está revestida de planchas de aluminio troqueladas como la persiana del radiador del automóvil Seat 600. Algo similar se da en las fachadas de los patios del ensanche barcelonés: elementales y útiles, tan poco necesitadas de representación y alarde como les ocurre en las fachadas de las calles. Las planchas y el granito de las fachadas de las calles tienen la misma medida para encajar unas con otras cuando se encuentran.
Premio FAD

Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso privado

Manzana Urbana Can Borrell

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escuela Veïnat

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

L’escola adopta una crugia circular d’una sola planta que gira al voltant d’un petit pati d’esbarjo, que serveix el parvulari. Cada aula té comunicació amb aquest pati, d’una banda, i amb el recinte arbrat de l’exterior, de l’altra. Les aules es cobreixen amb dos vessants que permeten incorporar una tarja elevada de ventilació creuada. La crugia circular es trenca en dues parts ben diferenciades, la de l’escola de primària i la del parvulari. Les escletxes que queden entre totes dues parts canalitzen l’accés des del carrer i el pas a la pista esportiva, situada en un recinte annex. Dos elements sobresurten en alçària: la torre circular de la biblioteca, situada al costat de l’entrada, i el cos de la sala polivalent, amb una coberta prismàtica més alta que la resta, de planxa ondulada pintada de color fosc, com la resta de cobertes. L’estructura combina pilastres de maó amb bigues i suports de formigó, i a cada lloc s’adapta a les peculiaritats del programa, i no a l’inrevés.
Parque del Litoral

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Franja verda contínua de quasi 2 Km. de longitud, que separa les dos direccions d’accés i de sortida de la ciutat i que inclou, amb solucions diferents el Cinturó del Litoral com a via ràpida segregada. Esta dividit en tres parcs: el Parc de les Cascades per sobre la boca del túnel del Cinturó del Litoral amb escultures de Auke de Vries i Antoni Llena, el Parc del Port, que connecta directament amb el Port Olímpic i queda protegit del soroll de la circulació per dues barreres perimetrals de massa verda compacta d’arbres i un passeig porxat, i el Parc d'Icària, el centre d'atenció del qual és un llac que té la forma de la illa grega d'Icària, i que està situat al mateix nivell baix de la Ronda, que en aquest tram emergeix de sota terra i cinc ponts de fusta que travessen la ronda lligant la ciutat amb el parc i el mar.
Viviendas Can Folch

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
EU Mies Award

Seleccionado

Parque de la Creueta del Coll

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escuela Municipal de Vela

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Las principales dependencias de la Escuela Municipal de Vela están colocadas bajo el paseo elevado del Nordeste, con la intención de no ocupar ni entorpecer la globalidad del gran espacio unitario de los muelles. El almacén se concentra en un edificio que actúa como terminal del paseo elevado del Nordeste y como bisagra de unión con el conjunto lineal del rompeolas. Es un edificio con dos cuerpos, con fachadas de color blanco y brillante, remates con un conjunto de 24 pirámides que resuelven al mismo tiempo los problemas de iluminación y ventilación permanente y los de protección contra el agua. El conjunto de pirámides delimita una plaza relativamente privatizada por los ejercicios preparatorios de la práctica de la navegación desde la que se puede salir en rampa directamente al mar sin tener que cruzar el puerto hasta la bocana. El edificio de la Escuela Municipal de Vela es como símbolo distintivo, apreciable a gran distancia, como una explicación inteligible e incluso retórica de las estructuras formales del puerto.
Palacio Nou de La Rambla

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Edifici de nova planta de 7.043 m2 i 54 m. de façana a la Rambla, una de les artèries més importants i actives, ubicada en el cor de la Ciutat Vella de Barcelona. En el planteig urbanístic s'ha tingut en compte la relació de l'edifici amb l'entorn arquitectònic i el disseny d'unes façanes que s'integrin correctament en el conjunt, però que determinin un nou nivell de qualitat. L'edifici esta destinat a usos terciaris: locals comercials, oficines i aparcament per a 800 cotxes, un dels primers exemples de pàrquing robotitzat d'aquest tamany en tot el món.
Pla d'Ordenació Sector Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Sobre les 13 hectàrees que prèviament havien ocupat les casernes (1943-93), opaques als plans que —de manera intensiva i canviant (1955, 1971 i 1980)— havien densificat la trama gasiva de l’eixample, s’obrí la primera oportunitat contemporània de concebre ex novo tot un gran fragment de la nova ciutat. El procés comportà negociacions intenses amb l’Administració militar, en les quals també es veieren implicades peces de la ciutat antiga, i de seguida fou situat per l’alcaldia sota la batuta d’un «indiscutible» Bohigas, a fi de superar-hi les limitacions que el planejament havia demostrat i per tal d’entendre aquella oportunitat des d’una lògica de projecte. L’ordenament executat conservà algunes peces militars (finalment abatudes), establí una envoltant definida a les cares nord i est, ubicà aparcaments soterrats i un ampli parc públic i treballà les relacions amb latrama urbana per dilatar-la i donar-hi continuïtats matisades, sense perdre, però, una certa autonomia del conjunt per si mateix. S’hi havien d’encabir 60.000 m2 de sostre, sobretot residencial. Per sort, la gestió peça per peça fracassà i calgué la formació d’una empresa ad hoc, que executaria tot el procés. El projecte defineix una «U» de sis nivells, amb ordenances tan precises com un metaprojecte, que encara amb una gran concavitat al nord la relació amb l’eix principal i penetra al parc amb dues torres de 16 nivells, presidint-lo i inserint-se en una làmina d’aigua que el centra. El parc s’hi desenvolupa amb recursos tradicionals d’arbrat, jardineria i tanques al carrer i desplega un gran espai central polaritzat per l’estany, una illa i una gran pèrgola que donen la rèplica, com a buit, al ple marcat pels edificis. Malgrat els matisos ben contemporanis del llenguatge i alguns jocs volumètrics, com les torres dissociades, l’actitud general importa d’un neoclassicisme centreeuropeu la matriu d’una bellesa basada en l’ordre, l’homogeneïtat i la repetició.
Premio FAD

Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura - Espacios Públicos

Puerto Olímpico

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Palacio Nou de La Rambla

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Nuevas Fachadas para El Corte Inglés

Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Maria Martorell i Codina, Elías Torres Tur
Campus de la Ciutadella de la UPF

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Rehabilitació d’una antiga caserna militar per a ubicar-hi un edifici universitari amb capacitat per a 3000 alumnes i 200 professors, Aquest és un dels edificis del campus de la Ciutadella del conjunt de la Universitat Pompeu Fabra implantada en diversos edificis escampats a Ciutat Vella. L’edifici perimetral originari, es destina a aules serveis i deganat. Els dos cossos nous d’aules i departaments, ubicats al gran pati central, s’han tractat amb llenguatges actuals. L’aulari és un edifici paral·lelepipèdic d’estructura de formigó i façana de mur cortina molt llis i tens − sense elements metàl·lics a la vista − donant al pati. L’edifici de departaments, en contrast, és un prisma flotant amb acabat de façana de taulons de fusta, deixats de serra, i finestram lineal continu horitzontal interromput, cada dos departaments, per un plec sortint d’alumini blanc. El gran pati central esta cobert per una teulada en dents de serra, amb vidre al nord i constituirà l’espai privilegiat de vida col·lectiva dels estudiants.
Habitatges Parc del Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Parc del Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Premio Década

Galardonado / Premiado

Plan de Ordenación de la Villa Olímpica y del Puerto Olímpico

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Edificio de Oficinas para la UGT

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Projecte d’un edifici d’oficines amb planta en L i diferents alçades, de 9.238 m2 ubicat dins un solar que forma part del conjunt del “Projecte Urbà de l’illa del carrer d’en Robador i el seu entorn” promogut per Foment Ciutat Vella. Te façanes als carrers de Sant Rafael, Sadurní, Sant Josep Oriol, la Rambla del Raval i a una nova plaça situada entre l’edifici i l’hotel. Al soterrani hi ha 2 plantes d’aparcament, que ocupen el perímetre de l’edifici d’oficines, així com el de la nova plaça i l’hotel. L’edifici ha estat projectat per poder tenir diverses formes d’us, des de l’ocupació per part d’una sola institució a una subdivisió més fragmentada de l’espai. La planta baixa es discontínua amb un forat que fa de pas de vianants entre la nova plaça i el carrer Sadurní, que permet la comunicació directa des de la Rambla del Raval a l’illa d’habitatges i els comerços de la planta baixa així com al nou edifici de la Filmoteca de Catalunya a la Plaça Salvador Seguí.
Premio FAD

Finalista. Categoría: Arquitectura

Campus de la Ciutadella de la UPF

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
El Corte Inglés (Francesc Macià)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Ampliación de la Escuela Costa i Llobera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Antes de la ampliación, la escuela era un conjunto de tres edificios de planta rectangular situados en torno a un espacio común, una gran azotea al aire libre que mira hacia Barcelona, que funciona como centro escuela y espacio de recreo. La ampliación consiste en un cuarto edificio de volumen similar a los existentes, proyectado utilizando los mismos criterios compositivos y constructivos de los edificios actuales, con el fin de obtener un conjunto con coherencia volumétrica y topográfica que acogerá en su conjunto a un total de 910 alumnos de los 3 a los 17 años (de parvulario a 2º de bachillerato). El nuevo edificio se distribuye en planta baja, dos plantas piso y sótano – sala polivalente y gimnasio –, que coinciden con los niveles de los forjados actuales. A nivel de planta baja se construye un puente que conecta, perforando el nuevo edificio, el patio actual con el de la ampliación, formando un gran espacio libre alrededor de los edificios. Esta planta queda dividida por el paso de conexión. La planta primera y la segunda se conectan por un lado con el edificio existente más cercano mediante unos puentes acristalados y por el otro con el jardín exterior a través de unas escaleras y un puente metálicos. La planta baja y las dos plantas piso se comunican a través de una escalera vidriada similar a las de los otros edificios de la escuela. En la planta sótano, al mismo nivel que la entrada principal de la escuela actual, se encuentra el espacio polivalente/gimnasio, con los vestuarios correspondientes, que se desarrolla parcialmente bajo el patio de juego.
Auditorio y Sala Gaudí en La Casa Milà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’adequació dels soterranis de La Pedrera per a Auditori i Sala Gaudí, intenta ser molt neutra i respectuosa amb el que queda de l’obra original. No es tracta d’una restauració que intenti tornar-ho tot a l’origen. Es tracta de no afegir, de ser neutre i discret i d’evitar imitacions gaudinianes. Calia assumir els reforços estructurals necessaris, el pas de les instal·lacions i complir les actuals normatives. Auditori Caixa Catalunya: 185 butaques, llotges laterals per 78 seients extensible al pati exterior de 110 m², dos cabines de traducció simultània, una sala de control, tres pantalles per sessions cinematogràfiques i audiovisuals, i un escenari amb una tarima tècnica per conferències, col·loquis, espectacles teatrals o musicals de petit format. Sala Gaudí: 92 seients, una sala de control interconnectada amb les cabines de traducció i control de l’Auditori, una pantalla i un espai per espectacles i actes polivalents sense un escenari fix. Espais generals: Una rampa/vestíbul d’entrada, un cancell, dos guarda-robes, vuit lavabos, un lavabo per minusvàlids, dues zones de camerinos amb lavabos, dutxes i vestuaris, una cuina-office i una sala d’invitats.
Comisaría Central de los Mossos d'Esquadra

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Se trata del edificio que debe alojar una Comisaría de Policía (Mossos d'Esquadra) y las oficinas del Servicio Catalán de Tráfico. Está ubicado en la plaza de España, en el punto de cruce de la Gran Vía y del Paralelo, dos vías importantes del Eixample. La propuesta se basa en dos cuerpos autónomos, alineados cada uno de ellos en las dos avenidas perimetrales y un espacio central que actúa de gran vestíbulo de recepción. Las fachadas se estructuran con un sistema modular que permite modificarse en función de la variación de necesidades internas. Sobre esta modulación se extienden unas continuas fajas de placas fotovoltaicas. El emplazamiento es muy significativo y será motivo de una reconsideración urbanística de toda la plaza de España.
Premio Nacional de Arquitectura

Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura
La Casa dels Xuklis

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest edifici esta concebut per a acollir les famílies amb nens malalts de càncer de fora de la ciutat que segueixen un tractament a Barcelona. La Casa dels Xuklis és un projecte pioner a Europa liderat per la Fundació de Nenes i Nens amb Càncer i nascut de la iniciativa de l’AFANOC. Va un pas més enllà dels centres Maggie's d'Escòcia ja que afegeix a la planta baixa una residència amb pati. La construcció de la residència es basa en la tipologia del pati – la casa grega, l’atri romà, el pati islàmic, el claustre cristià – que dona resposta a diferents costums culturals i socials. Hem identificat els quatre pavellons amb les quatre estacions de l’any i les quatre orientacions del dia. La residència proporciona allotjament a 25 famílies en «habitatges individuals» de 30 m2, situats al voltant del pati. Cada llar té una coberta inclinada articulada per garantir una ventilació creuada que elimina els perills de l'aire condicionat per a aquests malalts. També compta amb un Centre de Dia independent que permet a les famílies no residents gaudir d'un espai més domèstic on relaxar-se i comunicar-se amb les altres famílies, malalts i cuidadors professionals del centre i on reben assistència i suport mèdic especialitzat. L’edifici, de 1.989 m2, esta situat en un terreny cedit per la Diputació de Barcelona i esta envoltat de jardins.
Edificio de Oficinas RBA

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici d’oficines de 19.000 m2 17 plantes i 4 soterranis es troba al nou districte del 22@ del barri del Poblenou. Te un pas de vianants que travessa l’edifici en les tres primeres plantes, dues entrades en plata baixa i dos nuclis d’accessos verticals. A les plantes intermèdies, hi ha els espais més públics, amb un auditori i terrassa per a les activitats socials de l’editorial i els despatxos de direcció i la biblioteca se situen a les plantes superiors. L’edifici exhibeix dues corrents gramaticals, una relacionada amb la forma y l’escala de l’edifici, y l’altra amb el detall de les seves façanes camaleòniques. La primera, té a veure amb la forma irregular del volum de l’edifici que estava predeterminada per l’ordenació urbanística del solar. En base a això, ens vam adonar que projectant una simple composició rectangular a la façana principal orientada a l’oest a l’estil del pintor Piet Mondrian el rectangle de les plantes superiors, podia flotar sobre la base. La terrassa que quedava entre els dos rectangles, es podria convertir en un espai idoni per a les activitats socials de l’empresa a l’aire lliure. El rectangle inferior, en canvi, podia detallar-se a una escala més humana en contrast amb l’escala metropolitana del rectangle superior. La segona, planteja les diverses solucions que es podien adoptar en quant a l’orientació de les façanes. L’estreta façana orientada al nord, que dona a l’avinguda Diagonal, no requeria cap element de protecció i podia ser totalment de vidre. En canvi, la llarga façana orientada a l’oest, tenia que protegir-se del calor i la intensa llum del sol de la tarda. Per això, es van col·locar uns brise-soleil a cada planta, i unes mampares de vidre serigrafiades, que protegeixen el vidre lleugerament entintat de les finestres horitzontals, que introdueixen una relació més humana amb el carrer. A l’estreta façana sud, unes terrasses horitzontals eviten la penetració vertical del sol de migdia. La façana est, resguardada per l’edifici d’oficines situat a deu metres de distancia, no necessitava protecció solar. Un altre factor que es va tenir en compte, va ser la referencia al passat industrial del barri, expressada mitjançant el senzill marc estructural amb perfils blancs d’alumini i panells lleugers de ceràmica de color, en al·lusió a les escasses fàbriques de maó encara existents.
Disseny Hub Barcelona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici, es composa de dues parts: una subterrània (aprofitant el canvi de nivell provocat per la urbanització de la plaça de les Glòries) i una altra que emergeix sobre el nivell +14,50 m. Aquesta última és un paral·lelepípede tallat en biaixos amb la mateixa amplada que el carrer Àvila, de manera que fa de final i d’indicador de les relacions Eixample-plaça sense tancar les vistes del gran parc central. La coberta del subterrani té el tractament i l’ús d’espai públic, relacionat, per tant, amb el futur projecte de la plaça de les Glòries. La catifa verda és un dels components primordials i s'ha fet amb elements naturals que garanteixen la sostenibilitat i el fàcil manteniment. El grafisme lluminós i la pèrgola complementen la plaça urbana situada a l'altra banda de l'edifici, al costat de l'Avinguda Meridiana. El bar restaurant s’exterioritza al nivell +6,98 m. i ofereix un atractiu a l’espai públic. El llac és un subratllat compositiu que relaciona els diversos nivells. L’Institut Català d’Energia (ICAEN), un cop processat l’edifici, ha emès el certificat de qualificació energètica amb una classificació A.
Estación de Metro L3: Liceu

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El projecte te com a objectiu dissenyar una estació molt lluminosa i neta pensant que és un espai col·lectiu amb una altíssima densitat de circulació diària. Les parets i sostres de les andanes estan revestits d’uns plafons de vidre il·luminats que porten impreses les fulles de plataner que cobreixen La Rambla. S’ha volgut traduir al carrer subterrani les virtuts espaials i ambientals de l’entorn urbà.
La Torre Blanca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un edifici de 19 plantes i dos soterranis amb diferents tipologies d'habitatges: pisos senzills o dúplex i d'un, dos, tres i quatre dormitoris. Els habitatges estan agrupats al voltant d'un carrer vertical i s'articulen mitjançant tres "places urbanes" situades una a nivell de carrer, una altra al centre de la torre i al llarg de quatre plantes, i la tercera a la part alta de l'edifici amb un "skyline” esglaonat a la part superior, sense instal•lacions mecàniques perquè estan situades a cada planta per donar servei als habitatges respectius. L'edifici es tracta com una figura geomètrica pura: el prisma, amb excepcions puntuals on es produeixen buits que corresponen a espais d'ús comunitari: vestíbuls, habitatges dúplex, terrassa comunitària, piscina i solàrium perquè tinguin il•luminació natural. La façana es compon d'una sèrie d'elements horitzontals repetitius que només s'interrompen en les interseccions amb els buits i els elements de les escales generals de l'edifici.
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Seleccionado. Categoría: Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Privada

La Torre Blanca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Audiovisual

31:18

Elogio de la luz #09: Oriol Bohigas, pasión por la ciudad
21:01

TV3 - Els Matins - Oriol Bohigas: "A Barcelona li falta un canvi d'orientació del turisme"
13:20

TV3 - Divendres - Oriol Bohigas, impulsor del museu Disseny Hub BCN
5:38

ORIOL BOHIGAS Fundación Arquia
1:11:22

Cicle "Ateneistes singulars": Oriol Bohigas
32:18

El matí - Oriol Bohigas, vist per dos deixebles
17:37

Entrevista a Oriol Bohigas