L'edifici projectat per Domènech i Montaner segueix la mateixa estructura que Josep Puig i Cadafalch va fer servir per la veïna fàbrica Carbonell. El projecte constava de dos naus allargades disposades simètricament amb un edifici entre mig que proporcionava l'energia motriu a tots dos edificis. Finalment però, només es va poder construir una nau de 75 metres de llargada per 15 d'amplada, amb un total de 1000 metres quadrats. Un espai diàfan amb una alçada superior als 7 metres. L'estructura és de bigues de ferro disposades perpendicularment a la llargada de la nau formant revoltons amb una coberta a doble vessant. La coberta es sustenta per pilars de fosa situats al centre de la nau. S'accedeix a la nau mitjançant quatre portes, una a cada façana. Es tracta d'una construcció molt sòbria. El lateral de la nau presenta una senzilla motllura decorativa que emmarca les finestres. Els extrems de la nau hi ha a banda i banda de la porta dos grans medallons circulars decorats amb la imatge d'una barca de vela llatina feta de mosaic. El coronament de l'edifici està resseguit per un fris dentat. A les puntes de la nau hi havia dues estances tancades. En una hi havia el magatzem i en l'altra les oficines. La fàbrica Jover, Serra i Cia de gèneres de punt es va fundar l'any 1894. Per aquesta empresa es van associar Isidre Jover Lavera i Francesc Xavier Serra Font i van començar el negoci en una casa del carrer Sant Benet. Cinc anys més tard, donat que les vendes anaven bé, van decidir construir una fàbrica als afores del poble. Van encomanar el projecte a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner que treballà conjuntament amb el seu fill Pere Domènech i Roura. L'obra va començar el maig de 1900 i al setembre es va inaugurar. Malgrat la rapidesa en què es van fer les obres, no es va ocupar la nova fàbrica fins el 1903. El 1909 es va ampliar la fàbrica. De tota manera, però, no es va construir la nau bessona que s'havia projectat inicialment. Es van bastir dos edificis independents, un magatzem i despatx i l'altre per acollir les maquinària. Es tracta de l'únic edifici de caràcter industrial dissenyat per Lluís Domènech i Montaner.

Domènech i Montaner construeix la casa Gasull uns deu anys més tard que la casa Rull, quan la sensibilitat més radical del modernisme havia deixat pas al gust més auster i refinat de la nova moda noucentista. Domènech havia de combinar un edifici d’habitatges de 882 metres quadrats, amb pisos de 8 metres d’alçària, amb els 1.000 metres quadrats destinats al magatzem d’oli i fruits secs que connecta el carrer de Sant Elies amb el carrer de Sardà i Cailà. La casa Gasull manté algunes reminiscències del modernisme més arrauxat en els esgrafiats i mosaics emprats en la decoració, si bé les línies generals són classicitzants, sense temes florals, vitralls ni decoració pètria.

L’Institut Pere Mata és el fruit d’una iniciativa per adequar l’assistència als malalts mentals als nous procediments terapèutics que estaven sorgint a l’època. Domènech i Montaner entrà en contacte amb la Sociedad Manicomio de Reus a través del seu primer president, Pau Font de Rubinat, coreligionari de la Unió Catalanista. Domènech esbossa a l’Institut els criteris d’arquitectura hospitalària que pocs anys més tard desenvoluparia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Proposa un sistema de pavellons repartits per un gran jardí, de manera que cada pavelló pot acollir diferents malalts segons el tipus de malaltia, la classe social o el sexe. Tots els pavellons són d’obra vista amb sòcols de pedra poligonal, i totes les cobertes són de doble vessant, de teula àrab. Els emmarcaments de portes i finestres són de pedra calcària, més o menys treballada. De vegades s’aplica la ceràmica blanca i blava per decorar les façanes. En total són onze pavellons organitzats al voltant d’un pavelló central, tractat més profusament, que acull els serveis generals. Domènech desenvolupà el projecte sobre la base d’un coneixement a fons de les pràctiques terapèutiques i de les necessitats dels malalts.

L'edifici pertany a l'arquitecte Lluís Domenèch i Montaner, que la va construir l'any 1918-1919 amb col·laboració del seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia. A la façana trobem una disposició d'escalinata d'accés a l'edifici i una tribuna a la primera planta. A l'interior trobem elements d'interès com les dues llars de foc, rajoles de vidre, treballs de fusteria i el doble espai a nivell de la primera plantes. La casa presenta una planta en forma de trapezi irregular amb la façana principal situada just al xamfrà. Aquesta es caracteritza per la seva tribuna d'arcs lobulats i un capcer de timpà llis, emmarcat amb maons. A les façanes laterals hi ha finestres coronelles de tradició gòtica en una i balcons amb barana de pedra a l'altra. És de maó vist, amb detalls ceràmics: tot el pis superior és coronat amb una cornisa motllurada. Actualment acull el Museu Domènech i Montaner.