Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Novembre 1971.

Professora associada del Departament de Projectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya. 1985-1994.
Professora associada ( Projectes VII ) del Departament de Projectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya. 1994-2004.
Professora cap de grup del curs internacional d’estiu "Barcelona Internacional I: Projectar la Costa", organitzat pel Departament de Projectes d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Estiu 1996.
Professora encarregada ( Projectes VII-VIII-IX-X ) del Departament de Projectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya. Des de 2004 fins a 2006.

Treballa en l’estudi de l’arquitecte Josep Pratmarsó Parera durant el període comprès entre els anys 1968-1974.
Forma part de l’estudi AIXÁS-ARDEVOL-GODIA-LAVIÑA-URGELL-DE LA VILLA, des de l’any 1974 i fins l’any 1980.
Forma part de l’estudi GODIA-LAVIÑA-URGELL-DE LA VILLA, des de l’any 1980 i fins l’any 2000.
Forma part del despatx LAVIÑA – DE LA VILLA, ARQUITECTURA SLP, com a fundadora i sòcia des de l’any 2000.

Premi FAD d’Arquitectura a un edifici d’habitatges al carrer Mañé i Flaquer,17 de Barcelona. Concedit pel Foment de les Arts Decoratives. 1976.
Premi Nacional d’Urbanisme pel Pla Especial de Reforma Interior del sector Can Carreras i Parc de Can Quintana. Barcelona. Accèssit concedit pel Ministeri d’obres Públiques i Urbanisme (MOPU). 1979.
Premi FAD de Restauració a l’adaptació de part d’un edifici industrial per a Col·legi Públic d’E.G.B. de 16 uts. Concedit pel Foment de les Arts Decoratives. 1982.
Selecció Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Adaptació de l’Ajuntament de Les Corts per a seu del Districte 4 de Barcelona. 1989.
Selecció Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Institut Valldemossa a Renfe-Meridiana. Barcelona. 1991.
1er Premi de la 3a Biennal d’Arquitectura de les Comarques Centrals pel Centre d’Assistència Primària a Sta. Margarida de Montbui. 2002.
1r Premi al Projecte de l’Escola d’Agricultura del Campus de la UPC a Castelldefels convocat pel Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Escola Universitària Politècnica de Manresa, Fecsa- Endesa, Gremi d’Electricitat, Fontaneria i Afins del Bages i Berguedà, Cambra de Comerç de Manresa i Fira de Manresa, pel III Premi ECOVIURE a la Construcció Sostenible. 2005.
Menció Premis Construmat 2007 a la Innovació Tecnològica. Residència i Centre de Dia per la Gent Gran a Font Florida. Barcelona.
Finalista VIII Premi Dècada (1997-2007). Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Fundació Oscar Tusquets Blanca. 2007.
Selecció per als Premis Catalunya Construcció 2010, pel Complex Central de la Policia de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, de Sabadell. Selecció per a la Direcció i Execució d’Obra. 2010.
Obra Seleccionada en la 2ª Mostra d’Arquitectura Catalana. Barcelona. Rehabilitació i adequació de l’edifici Calabria 66-78 a Barcelona. 2016.

Obras

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Viviendas Villa Olímpica

    Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Josep Urgell i Beltrán

    Viviendas Villa Olímpica

    Una fachada larguísima (250ml) y en una situación comprometida: puerta de entrada a la Villa Olímpica desde la ciudad, enmarcando junto a la fachada curvada de MBM las dos torres icónicas del puerto olímpico. Tres singularidades en el desarrollo de la fachada, todas ellas en el extremo Norte: 1. Edificio de mayor altura en su extremo. 2. Edificio puente sobre la Calle Doctor Trueta. 3. “Absorción” de parte del edificio existente de oficinas que obligó a un esfuerzo de contención y rigores compositivos capaz de absorber todos los “accidentes” en un concepto unitario y ordenado de la fachada concebida como límite y presentación del barrio.
  2. CAP Vila Olímpica

    Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Josep Urgell i Beltrán

    CAP Vila Olímpica

    El CAP se diseña como una caja perforada en su interior por un patio que resuelve la iluminación y ventilación de todas las salas de espera. Las fachadas se organizan con un tipo de hueco modulado y repetitivo que no refleja la complejidad del edificio. Esta complejidad organizativa se observa en el interior del edificio, estructural en torno a un patio central que refleja en su sección las diferencias programáticas de las diversas plantas. En la planta baja se sitúan los accesos, diferenciando el de área de atención continuada del del resto del edificio, y se ubican la recepción, el archivo, la dispensación y el almacén de farmacia, los despachos de controles médicos, el área de radiología y el área de extracciones y laboratorio, comunicada con el área de atención continuada. La primera planta se destina al servicio de rehabilitación y terapia física. Las plantas segunda y tercera se destinan al área polivalente. En la planta cuarta se encuentra el área del personal sanitario y el área administrativa. En la planta sótano se ubican aparcamiento, almacenes y locales técnicos. El diseño de los elementos de estructura, instalaciones y cierre facilitan las posteriores remodelaciones y redistribuciones interiores.
  3. Rehabilitación y Adecuación del Edificio Calàbria 66-78

    Laviña - de la Villa Arquitectura, Pilar de la Villa Ugas, Juli Laviña Batallé, Mariona Laviña de la Villa

    Rehabilitación y Adecuación del Edificio Calàbria 66-78

    La propuesta arquitectónica responde a unas estrategias previas: Funcional fundamentada en racionalizar distribuciones interiores, posibilitando la lectura unitaria del edificio, a partir de la flexibilidad funcional, permitiendo la integración del presente y del futuro. Formal fundamentada en la respuesta urbana, tanto en la fachada Calàbria, integrada formalmente en la trama Eixample, como en la futura relación con el interior de manzana, generando permeabilidades que potencien esta relación. Técnica y sostenible, tanto desde el punto de vista de funcionalidad interior y sus instalaciones como de su manifestación externa, para conseguir mejores aportaciones climáticas y de confort, optimizando la iluminación natural y la alcanza con regulación lumínica y climática para mejorar el consumo energético. El edificio alberga el programa de varios operadores: Escuela Adultos Pere Calders Centro Normalización Lingüística Espacio de Vecindad y Distrito Oficinas BSM Dirección Atención al Ciudadano
  4. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado. Categoría: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions de Rehabilitació
    Rehabilitación y Adecuación del Edificio Calàbria 66-78

Bibliografía

Sociedades

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.