COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Novembre 1971.

Professora associada del Departament de Projectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya. 1985-1994.
Professora associada ( Projectes VII ) del Departament de Projectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya. 1994-2004.
Professora cap de grup del curs internacional d’estiu "Barcelona Internacional I: Projectar la Costa", organitzat pel Departament de Projectes d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Estiu 1996.
Professora encarregada ( Projectes VII-VIII-IX-X ) del Departament de Projectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya. Des de 2004 fins a 2006.

Treballa en l’estudi de l’arquitecte Josep Pratmarsó Parera durant el període comprès entre els anys 1968-1974.
Forma part de l’estudi AIXÁS-ARDEVOL-GODIA-LAVIÑA-URGELL-DE LA VILLA, des de l’any 1974 i fins l’any 1980.
Forma part de l’estudi GODIA-LAVIÑA-URGELL-DE LA VILLA, des de l’any 1980 i fins l’any 2000.
Forma part del despatx LAVIÑA – DE LA VILLA, ARQUITECTURA SLP, com a fundadora i sòcia des de l’any 2000.

Premi FAD d’Arquitectura a un edifici d’habitatges al carrer Mañé i Flaquer,17 de Barcelona. Concedit pel Foment de les Arts Decoratives. 1976.
Premi Nacional d’Urbanisme pel Pla Especial de Reforma Interior del sector Can Carreras i Parc de Can Quintana. Barcelona. Accèssit concedit pel Ministeri d’obres Públiques i Urbanisme (MOPU). 1979.
Premi FAD de Restauració a l’adaptació de part d’un edifici industrial per a Col·legi Públic d’E.G.B. de 16 uts. Concedit pel Foment de les Arts Decoratives. 1982.
Selecció Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Adaptació de l’Ajuntament de Les Corts per a seu del Districte 4 de Barcelona. 1989.
Selecció Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Institut Valldemossa a Renfe-Meridiana. Barcelona. 1991.
1er Premi de la 3a Biennal d’Arquitectura de les Comarques Centrals pel Centre d’Assistència Primària a Sta. Margarida de Montbui. 2002.
1r Premi al Projecte de l’Escola d’Agricultura del Campus de la UPC a Castelldefels convocat pel Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Escola Universitària Politècnica de Manresa, Fecsa- Endesa, Gremi d’Electricitat, Fontaneria i Afins del Bages i Berguedà, Cambra de Comerç de Manresa i Fira de Manresa, pel III Premi ECOVIURE a la Construcció Sostenible. 2005.
Menció Premis Construmat 2007 a la Innovació Tecnològica. Residència i Centre de Dia per la Gent Gran a Font Florida. Barcelona.
Finalista VIII Premi Dècada (1997-2007). Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Fundació Oscar Tusquets Blanca. 2007.
Selecció per als Premis Catalunya Construcció 2010, pel Complex Central de la Policia de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, de Sabadell. Selecció per a la Direcció i Execució d’Obra. 2010.
Obra Seleccionada en la 2ª Mostra d’Arquitectura Catalana. Barcelona. Rehabilitació i adequació de l’edifici Calabria 66-78 a Barcelona. 2016.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona

    Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Josep Urgell i Beltrán

    Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona

    Una façana llarguíssima (250ml) i en una situació compromesa: porta d’entrada a la Vila Olímpica des de la ciutat, enmarcant juntament a la façana corba de MBM les dos torres icòniques del port olímpic. Tres singularitats en el desenvolupament de la façana totes elles en l’extrem Nord: 1. Edifici de major altura en el seu extrem. 2. Edifici pont sobre el Carrer Doctor Trueta. 3. “Absorció” de part de l’edifici existent d’oficines que va obligar a un esforç de contenció i rigors compositius capaç d’absorbir tot els “accidents” en un concepte unitari i ordenat de la façana concebuda com a límit i presentació del barri.

  2. CAP Vila Olímpica

    Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Josep Urgell i Beltrán

    CAP Vila Olímpica

    El CAP es dissenya com una caixa perforada en el seu interior per un pati que resolt la il·luminació i ventilació de totes les sales d’espera. Les façanes s’organitzen amb un tipus de buit modulat i repetitiu que no reflecteix la complexitat de l’edifici. Aquesta complexitat organitzativa s’observa a l’interior de l’edifici, estructural entorn d’un pati central que reflecteix en la seva secció les diferències programàtiques de els diverses plantes. A la planta baixa es situen els accessos, diferenciant el d’àrea d’atenció continuada del de la resta de l’edifici, i s’hi ubiquen la recepció, l’arxiu, la dispensació i el magatzem de farmàcia, els despatxos de controls mèdics, l’àrea de radiologia i l’àrea d’extraccions i laboratori, comunicada amb l’àrea d’atenció continuada. La planta primera es destina al servei de rehabilitació i teràpia física. Les plantes segona i tercera es destinen a l’àrea polivalent. En la planta quarta hi trobem l’àrea del personal sanitari i l’àrea administrativa. A la planta soterrani s’hi ubiquen l’aparcament, els magatzems i els locals tècnics. El disseny dels elements d’estructura, instal·lacions i tancament faciliten les posteriors remodelacions i redistribucions interiors.

  3. Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

    Laviña - de la Villa Arquitectura, Pilar de la Villa Ugas, Juli Laviña Batallé, Mariona Laviña de la Villa

    Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

    La proposta arquitectònica respon a unes estratègies prèvies: Funcional fonamentada en racionalitzar distribucions interiors, possibilitant la lectura unitària de l’edifici a partir de la flexibilitat funcional, permetent la integració del present i del futur. Formal fonamentada en la resposta urbana, tant a la façana Calàbria, integrada formalment a la trama Eixample, com a la futura relació amb l’interior d’illa, generant permeabilitats que potenciïn aquesta relació. Tècnica i sostenible, tant des del punt de vista de funcionalitat interior i les seves instal·lacions, com de la seva manifestació externa, per aconseguir millors aportacions climàtiques i de confort, optimitzant la il·luminació natural i l’assoleix amb regulació lumínica i climàtica per millorar el consum energètic. L’edifici alberga el programa de diversos operadors: Escola Adults Pere Calders Centre Normalització Lingüística Espai de Veïnatge i Districte Oficines BSM Direcció Atenció al Ciutadà

  4. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions de Rehabilitació
    Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

Bibliografia

Societats

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.