Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Memoria

Més de cinquanta anys des de la seva fundació RBTA es manté en la primera línia de la professió. En l’actualitat, l’empresa familiar està dirigida per Ricardo Bofill Levi i els seus fills, Ricardo E. Bofill i Pablo Bofill, i els seus socis Peter Hodgkinson i Jean-Pierre Carniaux. Des d’una antiga fàbrica de ciment reconvertida a les afores de Barcelona, RBTA aplica el seu humanisme visionari i la seva intel·ligència cultural en llocs molt diferents del globus terraqui. Format per un equip cohesionat, a la vegada que heterogeni, de professionals de més de vint nacionalitats l’estudi inclou arquitectes, urbanistes, interioristes dissenyadors gràfics i industrials. Aquest enfocament multidisciplinari i global promou una sensibilitat cultural que marca tots els seus projectes d’arquitectura, disseny urbà i interiorisme.

RBTA aplica una metodologia de treball participativa basada en el diàleg permanent entre els membres del seu equip, els seus socis locals i el promotors. Especialitzat en projectes d’escala urbana, infraestructures de transport, equipaments públics i comercials, vivenda social i de luxe, edificis d’oficines, el respecte de RBTA per les característiques específiques del lloc es manifesta a la seva capacitat per a gestionar una gran diversitat de projectes, equips, clients, llocs, estils, programes i escales. La companyia ha demostrat la seva gran capacitat per a abordar amb la mateixa implicació i sofisticació contextual ambiciosos projectes urbans, que actuen com a centres urbans generant relacions entre l’entorn i els seus habitants, i petits dissenys domèstics que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels usuaris. Amb més de 1000 projectes en el seu port foli, RBTA destaca en l’escena arquitectònica mundial.

El respecte per la història és un tema recurrent a tot el treball de RBTA. La perspectiva històrica en el disseny arquitectònic permet a l’equip analitzar i interpretar de manera constant els trets diferencials de cada lloc i de la seva herència cultural. Desmarcant-se de les teories urbanístiques socialistes i modernes, que promovien la construcció de blocs aïllats i repetitius col·locats en grans espais oberts, RBTA defensa el model de ciutat mediterrània sostenible amb un espai públic be definit i traçat, amb carrers proporcionats i places. El tema de la vivenda social en països en vies de desenvolupament és una de les preocupacions prioritàries dels membres de l’equip. Adaptant-se al context local, el projectes residencial de RBTA garanteixen l’èxit social, financer i pragmàtic de cada operació. La habilitat de RBTA per a integrar la dimensió històrica en els seus projectes es tradueix en solucions innovadores als problemes socials del nostre temps.

Des de la seva seu de La Fàbrica, RBTA es manté fidel a la filosofia que va inspirar a l’equip fundador des de la seva creació a principis dels anys 60. Les seves propostes per a la Place de l’Europe de Luxemburg i l’ambiciós projecte de la ciutat de Moscú, que a més de dissenyar una nova xarxa de transport urbà incorpora grans espais verds, són coherents amb una nova forma d’urbanisme que integra la cultura urbana , la natura i la història. Altres projectes a gran escala, com a la Terminal 1 per l’aeroport de Barcelona, en la línia de l’anterior Terminal 2 construïda pels Jocs Olímpics de 1992, i l’icònic W Hotel Barcelona, inspirat a la tradició local, reflecteixen el respecte de l’equip per les seves arrels mediterrànies, definint nous estàndards de senzillesa, funcionalitat i luxe.

Projectes com a la torre residencial Shang Xian Fang a Shanghai, un edifici de vivendes de luxe a Miami i la seu del banc panameny Multibank, reafirmen la presència de RBTA al panorama arquitectònic actual. Treballs recents a Orient Mitjà i Nord d’Àfrica demostren la capacitat dels membres de l’equip per a treballar en contexts culturals i religiosos sensibles. El projecte Noble K’ouran Oasis a Arabia Saudí, amb un disseny circular inspirat en la tradició islàmica, aspira a convertir-se en una fita mundial d’innovació. De línies clares i proporcions generoses, l’equipament incorpora una àmplia varietat de funcions interconnectades i activitats a l’aire lliure relacionades amb el paisatge local i els valors de l’Alcorà. L’escola de Gestió Industrial a la ciutat marroquina de Benguerir és un nou hub tecnològic que incorpora conceptes tradicionals i moderns. El disseny sostenible d’aquest campus universitari recupera solucions vernaculars per a adaptar-se a les severes condicions climàtiques de la zona.

Altres exemples de projectes de recent construcció inclouen l’edifici Alexandria a Sant Petersburg, programa combinava de manera equilibrada vivendes, oficines i locals comercials. Com a exemple del treball de RBTA a la Federació Russa, el sobri disseny d’Alexandria respon al seu entorn històric i la seva privilegiada situació davant al riu.

Un dels elements que ha mantingut l’equip de RBTA a l’avantguarda creativa de la professió arquitectònica és el seu permanent esperit d’investigació. La curiositat combinada amb l’estudi de la forma i la matèria son constants en la seva evolució estilística, contribuint a l’original síntesis de les formes clàssiques i geomètriques que marquen els seus projectes. Entre 1990 i 2000, la investigació sobre la utilització del vidre i l’acer es va plasmar en nombrosos projectes d’oficines, seus socials i equipaments culturals.

Durant aquest període RBRA va produir un gran nombre de projectes ambiciosos i molt eficients per als clients de prestigi en l’àmbit públic com el Palau de Congressos de Madrid i la Terminal 2 de l’Aeroport de Barcelona, i per a marques com Christian Dior, Swift i Cartier. La torre de 77th West Wacker Drive a Chicago combina la tecnologia de un gratacel modern amb un vocabulari clàssic, mentre que el Citadel Center, en el numero 44 de la llista dels edificis més alts de Chicago, està dissenyat amb línies més modernes i depurades. Conciliant la modernitat amb la tradició, el disseny de la seu de BNP Paribas a París incorpora l’ús extensiu del vidre mentre manté les proporcions d’un temple clàssic. L’edifici Shiseido a Tokyo és un altre clar exemple de la diversificació estilística de RBTA. Situada al districte comercial de Ginza aquesta seu corporativa es va construir am els sistemes de construcció més avançats i va provocar una reforma definitiva a la normativa urbanística de la zona.

A principis dels 80 RBTA va consolidar la seva seu a Paris per a centrar-se en el disseny urbà i la construcció de vivendes socials a la regió. La construcció simultània de quatre projectes, Les Arcades du Lac i Le Viaduc a Saint-Quentin-en-Yvelines, Le Palais d’Abraxas, Le Théatre i L’Arc a Marnée-la-Vallée, Les Echelles du Baroque a Paris i Antigone a Montpellier, marquen un dels períodes més prolífics del despatx. Aquests grans projectes urbans recuperen les grans avingudes, els eixos de circulació central i la naturalesa monumental de l’arquitectura tradicional francesa. Durant dues dècades l’equip va treballar en el disseny inclusiu i la construcció del districte Antigone a Montpellier, més de 400.000 m2 de superfície construïda que inclou vivendes, oficines, comerços, equipaments i espais públics. El màster pla a gran escala reflexa l’organització d’una ciutat típicament mediterrània que honora el passat Renaixentista de Montpellier. Recorrent a l’arquitectura clàssica per a preservar l’escala i les proporcions humanes, Antigone trenca amb la monotonia de la construcció prefabricada per a crear “un palau per al poble”.

Els projectes de les “Noves Ciutats” franceses van motivar que al 1971 part de l’equip es traslladés a Paris. Durant aquest període RBTA va incorporar elements simbòlics en els seus projectes com a referència a l’arquitectura monumental francesa. Propostes de vivendes urbanes com La Petite Cathédrale i Les Espaces d’Abraxas representen la integració de les idees del moment respecte a la vivenda social per a la creació del que l’equip anomena “monuments habitables”. Les Espaces d’Abraxas aborda, a més, la qüestió de la manipulació de les formes clàssiques de l’arquitectura per a produir un nou concepte residencial.

Després d’abordar temes socials en el context espanyol, RBTA va aprofundir en els problemes urbans dels països en vies de desenvolupament. A principis de les 70 una part de l’equip es va instal·lar a Algèria per a col·laborar amb el govern algerià en la planificació urbanística i la construcció de vivendes. Aquest primer treball a Algèria va culminar dos anys més tard amb la implementació del projecte Poble Agrícola Houari Boumédienne a la zona sud-est del país.

L’estratègia arquitectònica de RBTA continua regint-se per una lògica geomètrica dirigida a l’organització dels elements a l’espai. Desenvolupat inicialment de manera teòrica en el projecte “La Ciutat a l’espai”, el seu enfocament formal es materialitza al 1975 amb la construcció de l’icònic projecte de vivenda social Walden 7. Aquest complex d’apartaments de disseny radical i grans proporcions inclou 446 unitats residencials distribuïdes en 14 plantes, que maximitzen tant l’escala com la complexitat. Els apartaments obtinguts per medi de la repetició de mòduls estan connectats a través d’impressionants patis interiors; exaltant l’estigmatitzada tipologia de vivenda social, el projecte va motivar replantejar el tractament de les àrees més desfavorides de la ciutat.

Els primers treballs de RBTA des dels anys 60 presentaven ja els detalls característics de l’arquitectura vernacular catalana. Un clar exemple d’allò és la primera vivenda unifamiliar construïda per l’equip a Eivissa, una casa de formes orgàniques al costat del mar que utilitza els materials i els sistemes de construcció tradicionals reflectint el genius loci de l’illa. Més tard, però sempre a partir del respecte per la cultura i tradició del lloc, l’equip obre el foc per abordar els problemes de planificació urbana a nivell local en el context social i polític de l’època. A mida que l’escala dels projectes augmenta, l’equip concep una metodologia formal per a abordar grans operacions públiques, sense sacrificar per allò el detall i l’especialitat dels treballs més domèstics.

Amb la seva visió inesgotable, els membres de l’equip de RBTA continuen la seva evolució pràctica i teòrica. La gran sensibilitat amb què afronta les transformacions socials del moment permet a RBTA abordar de manera única els projectes, aportant un valor afegit al seu treball. Independentment de l’escala, els projectes de RBTA son sempre emblemàtics en el seu context, sigui urbà o rural.

Obras (7)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (8)

  1. Instituto Nacional de Educación Física de Catalunya

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Instituto Nacional de Educación Física de Catalunya

    Escuela de formación de profesorado. Las salas de gimnasia se alojan en dos claustros unidos por un vestíbulo central. Una escalinata comunica la fachada sur del edificio con las pistas al aire libre. El edificio dispone de 17 aulas, sala de musculación, sala de lucha, 2 pistas polideportivas, vestuarios, sauna, oficinas, biblioteca y sala de conferencias.
  2. Terminal 2 del Aeropuerto del Prat

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Terminal 2 del Aeropuerto del Prat

    El aeropuerto de Barcelona fue objeto de una importante remodelación para pasar de seis millones de pasajeros al año a una cifra de doce millones, doblando también la capacidad de estacionamiento de aeronaves. El proyecto incluyó la instalación de doce pasarelas telescópicas para el embarque directo en los aviones. La solución adoptada tiene en cuenta la configuración del campo de vuelo y en concreto de la plataforma, estrecha y alargada, que tuvo que ampliarse. El edificio terminal se diseñó online, aprovechando gran parte de la estructura existente, con cuatro muelles modulares en forma de triángulo que penetran lo mínimo en la plataforma permitiendo un mejor aprovechamiento de esta. Esta solución lineal, determinada también por la situación de la Terminal de carga y del edificio técnico, se ve reforzada con un elemento que remarca esta linealidad: una calle peatonal elevada que agrupa a los elementos modulares sirve de separación entre los lados suelo y aire y permite una fácil separación entre el pasaje nacional e internacional. El pasaje internacional utilizará un edificio relativamente separado del resto de las instalaciones. Uno de los módulos triangulares se destina especialmente al puente aéreo con Madrid. El diseño modular del aeropuerto permitió su remodelación por fases, puesto que no podía interrumpir en ningún momento su funcionamiento. Se realizó una nueva fachada, que representa una imagen totalmente acristalada de los módulos de embarque y de la calle elevada. Los pasajeros en espera pueden disfrutar del espectáculo del despegue y aterrizaje de los aviones desde una posición privilegiada. Los módulos triangulares disponen de otra sala de espera en la planta baja, destinada a aquellos pasajeros que deban embarcar, a través del autobús, en aeronaves situadas en posiciones remotas. La calle elevada, espina dorsal del aeropuerto, es elemento de comunicación entre todo el establecimiento. Mientras el acceso desde la calle hasta los aviones puede realizarse en un recorrido mínimo, la calle elevada, inspirada en la Rambla de Barcelona, permite a los pasajeros a la espera de pasear y disfrutar de los diferentes ambientes de esta en sus diferentes tramos. El pasajero tiene el acceso a los edificios terminales a nivel del suelo, con conexión directa al aparcamiento y viales de circulación protegidos por grandes cubiertas. La facturación y recogida de equipajes se realiza en la planta baja y la conexión entre plantas se efectúa gracias a escaleras, escaleras mecánicas y ascensores. La rápida evolución de la tecnología aérea provocará nuevas remodelaciones en breve en todos los aeropuertos del mundo, aunque esto no debe minimizar el estudio de su diseño arquitectónico, factor importante para la comodidad de los pasajeros y la imagen de la ciudad.
  3. Viviendas Villa Olímpica

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Viviendas Villa Olímpica

    Este proyecto de 113 viviendas plurifamiliares está concebido según los criterios generales comunes a todos los proyectos de este carácter edificados en la Villa Olímpica: una edificación perimetral definiendo la forma de las calles y un interior más abierto y con elementos más autónomos, y también según los usos recomendados: comercios en planta baja, viviendas en todas las plantas y un aparcamiento en el primer sótano. El perímetro de la edificación está compuesto por dos bloques paralelos a las calles Wad-Ras y Pamplona, en cuya intersección destaca una torre de planta cuadrada y un paso de peatones que la rodea. La fachada sur de las viviendas ha sido retranqueada con el fin de abrir vistas al sudeste y suroeste a través de un espacio ajardinado. La vivienda-tipo incorpora el núcleo de comunicaciones en su centro geométrico, que está flanqueado por las zonas de servicio, separando claramente la zona de noche, orientada hacia el Norte, y la zona de día, orientada hacia el sur. La fachada norte está recubierta de ladrillo de cerámica con ligeras incorporaciones de hormigón, mientras que la fachada sur combina superficies de vidrio con otras opacas de hormigón.
  4. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

    Premio FAD

    Terminal 2 del Aeropuerto del Prat

  5. Teatro Nacional de Catalunya

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Teatro Nacional de Catalunya

    El Teatre Nacional de Catalunya está concebido como un templo, símbolo cultural para la ciudad de Barcelona. El volumen principal del edificio alberga, bajo un único techo metálico a dos aguas de 56 m. de luz sostenido por dos columnatas, un amplio hall de entrada y la gran sala de representaciones, verdadero corazón del teatro. En la fachada principal, la transparencia permite la visión del hall desde el exterior y está presidida por una escalinata, apta para representaciones al aire libre, frente a la nueva Plaza de las Artes. Programa: Teatro clásico de 900 plazas, teatro experimental de 400 plazas, teatro al aire libre, taller de decorados, camerinos, oficinas, bar y restaurante.
  6. Terminal 1 del Aeropuerto del Prat

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Terminal 1 del Aeropuerto del Prat

    La vocación de la nueva terminal es ser la puerta de comunicación de Barcelona con el entorno europeo, potenciar el tráfico de conexiones y mejorar la accesibilidad al aeropuerto para los diferentes modos de transporte (tren de alta velocidad, trenes de cercanías y la futura ampliación de la línea 9 del metro). Tendrá una superficie de aproximadamente 300.000 m2 y podrá absorber un tráfico de 25 millones de pasajeros, el doble que todas las terminales actuales juntas. El edificio consta de dos bloques principales bajo un único techo: un bloque de hasta 500 metros de ancho, donde se realizan los procesos de facturación, seguridad y recogida de equipajes, y que conecta a los pasajeros con los diferentes modos de transporte, y otro de 700 metros de longitud en el que se ubican las zonas de embarque, espera y equipamientos comerciales. La arquitectura del edificio conjuga un carácter internacional y multicultural con la luminosidad y calidez ambiental de la arquitectura mediterránea. Su transparencia favorece la iluminación natural de todas las zonas destinadas a pasajeros, permitiendo una amplia visión sobre las pistas, con la vegetación y el mar como telón de fondo. Al confluir en su diseño una ordenación de máxima funcionalidad, la incorporación de modernas tecnologías, el respeto por el medio ambiente y una arquitectura representativa y singular, el nuevo edificio terminal del Aeropuerto de Barcelona será uno de los referentes de las futuras terminales aeroportuarias de pasajeros del entorno europeo.
  7. Hotel W

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Hotel W

    El W Barcelona Hotel de 5 estrellas, con una superficie de 42.818 m2, una altura de 90 metros, 485 habitaciones y 67 suites, está situado en el puerto de Barcelona, a orillas del mar. El hotel dispone de un bar panorámico situado en la azotea, dos restaurantes, una terraza con bar y piscina, dos salas de congresos y varios otros equipamientos. El edificio, empotrado en el volumen del atrio, goza de grandes vistas sobre el mar y tiene luz natural.
  8. Nexus II

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Nexus II

    El edificio de Nexus II, situado en el Campus Nord de la UPC de Barcelona y destinado a usos de cooperación y transferencia tecnológica entre universidad y empresas, está regida por el plan especial de urbanización del Campus Nord de Pedralbes y de su modificación puntual. El edificio, de cuatro plantas sobre rasante de 6.000 m2 y una planta de aparcamiento de 1.800 m2, tiene una composición horizontal y no agota la altura reguladora permitida. La planta cuadrada, concebida para un uso muy flexible de los interiores, está dividida en cuatro espacios de 18m x 18m con una autonomía de funcionamiento a todos los niveles. Dos grandes alerones que protegen del sol acentúan el efecto horizontal de la composición. Las fachadas, de doble piel de vidrio transparente, permiten aislar acústica y térmicamente al usuario del exterior, sin sacar la luz y la vista. El Nexus II, situado en perpendicular al eje que atraviesa el Campus de sur a norte, está implantado sobre una plataforma ajardinada a continuación de los jardines de la Torre Gerona, permitiendo así un acceso al parking sin rampas. El edificio está atravesado a partir de la primera planta por una escalera que permite una circulación fluida entre cada planta, y, transversalmente, por dos huecos de luz que garantizan una óptima iluminación natural de los espacios interiores. La estructura del edificio es de hormigón y por lo general se han empleado materiales nobles como vidrio claro en las fachadas, acero lacado en los techos, estores blancos en las ventanas y mármol en los suelos. En las oficinas hay moqueta. Un pavimento técnico aloja todas las instalaciones necesarias para el buen funcionamiento del edificio (aire acondicionado, electricidad, informática, etc.).

Bibliografía (6)

Rutas y Apuntes (3)

Autores

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!