Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

L'antiga fàbrica de ceràmica de Pujol i Bausis, coneguda popularment com "La Rajoleta", fou un dels centres més importats de producció ceràmica industrial de Catalunya. Està situada entre el carrer de l'església i el Passatge del Puig d'Ossa, al barri del centre d'Esplugues de Llobregat. Aquesta industria inicià la seva activitat a l'últim quart del segle XIX, tot i que el seu antecedent industrial començà l'activitat a mitjans d'aquest mateix segle XIX. El moment culminant de la seva activitat fabril arribà a finals del segle XIX durant l'època modernista amb els encàrrecs de destacats arquitectes d'aquest moviment artístic com per exemple: Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch. La fàbrica finí la seva activitat l'any 1984 i després l'Ajuntament de la ciutat adquirí la finca. S'enderrocaren diverses construccions i es realitzaren prospeccions arqueològiques les quals permeteren de descobrir i documentar els espais subterranis com per exemple el gran forn soterrat de 20 m de llargada o els sis forns de tipus àrab ( ca. 1887). Resten dempeus la gran xemeneia de maó de 22 metres d'altura situada a l'extrem sud de la parcel·la i els dos grans forns d'ampolla fets també de maó. Aquests darrers forns d'ampolla, anomenats així per la seva forma, foren construïts entre els anys 1913-1914 per coure-hi el gres i la porcellana, en el context d'una remodelació de la fàbrica sota la direcció del seu propietari Pau Pujol. De base circular estan formats per una secció cilíndrica coberta per una secció cònica rematada per una xemeneia. Estan fets de maó reforçats amb una malla d'acer feta d'anelles i tires de ferro per evitar la dilatació del parament durant la cocció de les peces. A la base s'obren diverses obertures d'arc de mig punt L'antecedent industrial de la fàbrica de ceràmica de Pujol i Bausis es situa a l'any 1858 quan dos empresaris francesos construeixen una bòbila en aquests terrenys propietat de la família Pujol. L'any 1876 la fàbrica l'adquirí Jaume Pujol i Bausis el qual la remodelà a la dècada de 1880 per fabricar-hi ceràmica, des de llavors que es coneix amb el nom de "La rajoleta". La seva època de màxima esplendor es correspon amb el període del modernisme, durant el qual els principals arquitectes d'aquest moviment artístic encarregaren treballs a la fàbrica. L'any 1901 Joan Baptista Alòs, reconegut dissenyador de ceràmica i professor de diverses escoles d'arts i oficis, començà a treballar-hi com a director artístic. Després de la Guerra Civil (1936-1939) la fàbrica esdevingué societat anònima, deixa de fabricar rajoles de ceràmica i comença a fabricar aïlladors d'alta tensió per les companyies elèctriques. Finalment, la seva activitat finalitzà l'any 1984 i l'Ajuntament adquirí la propietat. Després de diverses campanyes de prospeccions arqueològiques, l'any 2002, s'inaugurà el Museu de ceràmica La Rajoleta en un espai de nova construcció situat al centre de l'antic recinte industrial.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación