Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

  • Auditorio Municipal Enric Granados

Memoria

L’edifici és concebut com un gran contenidor situat davant d’una plaça, que a més de donar accés a l’auditori assenyala l’entrada al teixit urbà. El nucli del programa és format per dues sales públiques d’audicions musicals i un conservatori de música. Al voltant d’aquest programa central s’organitza un complex sistema de serveis i dependències annexes. La gran sala principal ocupa un buit al centre de l’edifici, de manera que al voltant s’hi disposen les aules i la resta de serveis. Amb aquesta solució és possible donar un caràcter urbà a les quatre façanes de l’edifici. A la façana principal s’hi adossen les peces més singulars, la qual cosa permet atorgar-li un caire més monumental, vinculat a la visió frontal però també a la visió escorada que encara els carrers laterals. Les façanes a aquests carrers assumeixen un caràcter secundari, sotmès a la regularitat volumètrica de tot el conjunt.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La ubicació d’un Auditori al solar que ocupava antigament el Mercat de Magdalena, s’estableix com un element generador i vitalitzador de l’activitat musical i cultural de la ciutat de Lleida. L’emplaçament escollit, afavoreix la ubicació d’un edifici representatiu i amb certa entitat des de diversos punts de vista, com ordenador de la zona, com finalitzador de l’eix comercial i zona de vianants de la ciutat, i com suport a la creació de la nova plaça d’accés. El projecte planteja un volum edificat a la manera d’un gran contenidor. Es tracta d’un extens programa funcional que comparteixen dues sales públiques d’audicions musicals, un conservatori de música amb tots els serveis annexos i un espai d’exhibició de restes arqueològiques. Es disposa d’un gran buit central per a la ubicació de la gran sala de concerts, rodejada en tota la seva altura pels aularis i els diferents serveis del conservatori. D’aquesta manera, s’aconsegueix donar una resposta adequada a les façanes laterals, vinculades a l’ambient urbà de la ciutat, i es disposen les peces més singulars en la façana principal. S’ha optat per col·locar la sala principal de concerts a la planta d’accés a l’edifici, amb la finalitat de facilitar la circulació tant dels accessos a la Sala des del Hall, com de la sortida d’emergència vers els carrers laterals. La capacitat de la Sala d’Audicions és de 803 persones, mitjana òptima i idònia per les condicions d’ús de la ciutat, sobretot tenint en compte la disposició d’una altra sala d’audicions menor, situada a la planta sòtan de capacitat més reduïda, 243 persones, que pot complir i complementar la sala major, i on poden desenvolupar-se els assajos, concerts més restringits de públic, sala per exàmens del conservatori o com a sala de conferències i projeccions.

Autor: Ramon Sanabria i Boix

Autores

Sobre el Mapa