Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • Seminario Diocesano

    Celestí Campmany

    El projecte aborda la remodelació i l’ampliació de l’antic Seminari Diocesà, un edifici beauxartià d’estil neogòtic, per tal d’incorporar-hi les dependències del rectorat de la Universitat de Lleida i quatre noves facultats. La intervenció parteix de la lectura del vell edifici i planteja una continuïtat compositiva amb els seus trets bàsics. L’edifici del seminari s’estructura al voltant de dos grans patis, separats pel cos de la capella. El cos de la capella és subdividit en alçària i acull la cafeteria i la sala d’actes. Al mateix eix d’aquest cos s’emplacen la sala de graus i la biblioteca. A la part posterior, després d’enderrocar uns afegits construïts als anys quaranta, es disposen, en forma de pinta, les quatre noves facultats, que queden directament connectades amb els claustres, els quals continuen funcionant com els principals elements de distribució.

    1893

  • Casa Macià

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Macià

    Domènech realitza alguns projectes de reforma per els seus companys de política. Francesc Macià, enginyer militar i polític que arribà a ser president de la Generalitat, li encarregà el 1907 la reforma interior del seu habitatge a Lleida, el xalet Macià. Macià era cunyat de Pau Font de Rubinat, amb qui Domènech tenia vincles d’amistat i de política. Domènech va intervenir al vestíbul i escala i, sobretot, a la sala d’estar principal. Una gran llar de foc de pedra, esculpida per Eusebi Arnau (que actualment es troba exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya), estava entre dos finestrals amb vitrall. El 1924 es va convertir en la Clínica Monserrat, durant la guerra civil es va transformar en hospital provisional i posteriorment en escola. Als anys 70 l’edifici estava molt envellit, i els hereus de la família Macià van fer desmuntar i cedir al Museu Nacional d’Art de Catalunya la llar de foc i algunes finestres amb els seus vitralls. A principis dels anys 80 l’edifici es va enderrocar

    1907

  • Edificio Pal·las

    Francesc de Paula Morera i Gatell

    Edificio Pal·las

    Francesc de Paula Morera és el representant principal de l’arquitectura modernista a la ciutat de Lleida, si bé els seus edificis reflecteixen més aviat una preocupació per manipular amb gran llibertat els ordres clàssics i queden lluny de l’exuberància del modernisme vinculat a la llum i al paisatge mediterrani. També és autor de la casa Magí Llorens (carrer de Cavallers, 1) i de la casa Melcior (plaça de Sant Francesc, 2). Originalment l’hotel Pal·las fou concebut com a edifici d’habitatges (la casa Aunós), i més tard es convertí en hotel. Té una doble façana a l’avinguda Blondel, davant del Segre, i a la plaça de la Paeria, tractada com una façana posterior. La façana al Segre es caracteritza per la voluntat d’alleugerir els elements estructurals per mitjà d’una tribuna construïda amb un ordre de fins pilars doblats o triplicats. El pla de façana pròpiament dit només queda restituït als dos extrems laterals, i queda anul·lat per un ordre vertical de grans obertures amb persianes. La planta baixa recupera el caràcter massís de la fàbrica, emfasitzant la secció dels suports i adoptant una composició independent de la gran tribuna, que corona per ella mateixa l’edifici mitjançant una reducció de l’amplada i deixa dos grans obertures de gran lleugeresa com a coronament del conjunt.

    1900 - 1915

  • 1945

  • Casa Gomà-Pujadas

    Marià Gomà i Pujadas

    Casa Gomà-Pujadas

    Marià Gomà és un dels principals exponents d’una generació d’arquitectes que, des d’una formació acadèmica i amb una important obra de postguerra vinculada a les institucions i a l’arquitectura civil, varen col·laborar en la introducció gradual de l’arquitectura moderna a la ciutat de Lleida. La casa de la rambla d’Aragó, promoguda per ell mateix i Antoni Pujadas, és la primera obra en la qual Gomà assaja una interpretació del llenguatge racionalista, si bé d’una manera personal i genuïna. L’edifici, de planta baixa més sis pisos, presenta una tribuna central a partir de la segona planta i fins al coronament superior, arrodonida per tots dos extrems, on les finestres giren, seguint la corba, fins al pla de façana. D’aquesta manera, a cada habitatge sorgeix una tribuna lateral composta de tres panys de finestra amb les persianes corresponents. Gomà acaba d’articular la senzilla façana amb l’acabat esglaonat dels dos extrems, que la fan sobresortir de les façanes veïnes, i amb la motllura vertical que marca l’eix de l’edifici, formada per tres bandes sortints encaixades a la part inferior de la tribuna i lleugerament emergents a la part superior.

    1945 - 1947

  • Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Lleida

    Lluís Bonet i Garí

    Edifici Aïllat amb façana davant-darrera i de concepte pantalla per a tancar la plaça Sant Joan. Planta baixa-sòcol, planta noble, tres plantes secundàries i rematades pel tractament de l'àtic i el vol de la cornisa. Escala interior, encaixada amb formes singulars dels esglaons. Relleus escultòrics d'Enric Monjó de Barcelona. Façana del darrera secundària. Murs de càrrega i pilars interiors. Aplacats de pedra i arrebossat al darrera. Coberta de teula àrab.

    1956

  • Casa Modest Ulier

    Lluís Domènech i Torres

    Casa Modest Ulier

    El projecte de la casa Ulier estava sotmès a unes exigències compositives peculiars, en trobar-se al costat de dos edificis històrics d’estils diferents: l’antic hospital de Santa Maria, dels segles XIV i XV, i la nova catedral, neoclàssica, de la segona meitat del XVIII. Domènech i Torres planteja una pell de façana basada en un joc complex amb els aplacats de pedra. La planta baixa és de marbre rogenc, mentre que les quatre plantes superiors són de pedra artificial d’un to torrat-rogenc. L’ordenança que regia el solar prohibia tota mena de cossos sortints o miradors. L’estructura és de formigó armat, i Domènech crea uns bisells en el carregament de la paret de tancament amb els elements estructurals. Amb això aconsegueix que la façana tingui un ordre modulat molt sever i un cromatisme que afavoreix la convivència amb els dos edificis històrics. L’edifici empra estrictament procediments constructius moderns per aconseguir una imatge que defuig la retòrica racionalista, d’una banda, i la manipulació de l’herència acadèmica, de l’altra.

    1955 - 1957

  • Cambra de Comerç de Lleida

    Marià Gomà i Pujadas

    La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Lleida es una institución que fue constituida en 1887 y que posteriormente fue trasladada a su ubicación actual. El edificio está situado en una esquina de la manzana y combina diferentes usos: en la planta baja hay un local comercial y una sala de exposiciones; en el entresuelo se encuentran la sala de actos y las oficinas de la Cambra; y las seis plantas restantes están ocupadas por doce viviendas. La parte del edificio que corresponde a las viviendas está volando por encima de la calle y define un volumen muy contundente. Es un edificio muy sensible a los todos los matices que proporciona el emplazamiento y las dos fachadas responden claramente a la orientación solar: la que da a la plaza está orientada hacia el sur y está resuelta con un sistema de grandes oberturas que simulan una fachada ligera; en cambio la que da a la calle lateral está orientada hacia el oeste y presenta una serie de ventanas verticales muy estrechas, como si fueran lamas verticales. Además aparecen elementos singulares que introducen un efecto dinámico y dotan de ligereza a la rotundidad del conjunto, como el balcón corrido, la terraza o las lamas de hormigón.

    1958 - 1960

  • Govern Militar de Lleida

    Juan Uriarte del Río

    El Gobierno Militar ocupa toda una manzana del ensanche de Lérida, donde antiguamente se encontraba el Camp de Mart. Éste era un terreno fuera de las murallas donde el ejército había tenido su campo de maniobras hasta mediados de siglo XX. Actualmente, el edificio constituye un hito visual en el que confluyen tres avenidas radiales de la ciudad. La ordenación del solar se realiza a través de la disposición de tres volúmenes en forma de H: uno de oficinas, otro de acuartelamiento de tropas y otro de residencia de oficiales, dejando un espacio ajardinado delante y otro detrás. Los tres volúmenes tienen diferente altura y longitud. El volumen central es el más bajo y se levanta una planta del suelo para crear un porche entre los dos patios ajardinados. El bloque que corresponde a la residencia de oficiales tiene la estructura de hormigón armado y las fachadas de ladrillo visto, lo que favorece que las ventanas sean más pequeñas y sugieran mayor privacidad en el uso de las dependencias. Los otros dos bloques tienen la estructura metálica y son más transparentes. Tienen las fachadas laterales de muro cortina y los testeros son ciegos, aplacados de piedra.

    1962 - 1965

  • 1964 - 1965

  • Residencia de las Germanetes dels Pobres

    Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

    Residencia de las Germanetes dels Pobres

    El programa plantejat per l’orde religiós propietari de l’asil contemplava la combinació d’un ús hospitalari i un ús residencial. A més, exigia una gran rigidesa en la zonificació entre homes, dones, matrimonis i la comunitat. Aquesta discriminació obligada explica la complexitat de les circulacions, pensades per evitar les interferències entre els diferents grups. El projecte adopta una cèl·luladormitori tipus que, també per exigències del programa, requeria que els tres llits estiguessin visualment separats, per raons d’intimitat, si bé units auditivament (en cas de malaltia o d’atac sobtat, de manera que els tres usuaris podien auxiliar-se els uns als altres). Aquesta cèl·lula tipus es pot adaptar a les diferents zones, i tota l’estructura interna del projecte es basa en la repetició d’aquest element, seguint un esquema radial de 120 graus que permet orientar els dormitoris a l’est i al sud, i els serveis al nord i a ponent. Tots els dormitoris es troben en igualtat de condicions respecte a l’orientació i les circulacions adopten una disposició mínimament concentrada. L’edifici té quatre plantes en total. La planta baixa conté els serveis generals, i les tres plantes restants allotgen la infermeria i els dormitoris. Les peces més grans (la capella, la sala d’estar, la cuina i l’oratori) queden a l’exterior del traçat radial. L’ampliació de 1978 es resol amb una peça ròmbica exempta, també d’obra vista, si bé modifica el tractament i la composició de les obertures.

    1965 - 1968

  • 1968

  • 1969

  • Locales Parroquiales Santa Maria Magdalena

    Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu

    Locales Parroquiales Santa Maria Magdalena

    El projecte aborda l’ampliació d’una parròquia d’eixample suburbial, per tal de situar-hi la nova rectoria i alguns locals per als grups de treball. La vella església estava inacabada, sense els revestiments de pedra previstos, deixant a la vista un volum sec d’obra vista que revela una composició basilical. El nou edifici se situa en un solar romanent de la cantonada i crea la seva façana al carrer lateral, de manera que presenta al costat dret de la façana de l’església el volum flotant de la rectoria i la part posterior, cega, de la nova edificació. Tots els cossos de nova planta estan revestits amb planxa ondulada de fibrociment, i les finestres queden emmarcades per dos muntants d’obra vista. El plantejament general dels volums i la composició de les façanes responen a la influència italiana, tan present en l’arquitectura catalana dels anys setanta.

    1966 - 1970

  • Casa Casimir Drudis

    Marià Gomà i Pujadas

    Casa Casimir Drudis

    La casa Drudis assenyala la plena inserció de Gomà en els procediments compositius de l’arquitectura moderna, especialment pel que fa a l’arquitectura dels edificis d’habitatges en un context urbà. Gomà explota el gruix de la façana per dibuixar una composició isòtropa formada pels ampits dels balcons, amb independència dels requeriments imposats per les estances que donen a la façana. Darrere del pla ingràvid format pels balcons es reparteixen els buits de les terrasses, els panys revestits de rajola i les obertures amb persianes, tots situats al mateix pla de la darrera filera de pilars, que queden gairebé ocults. La claredat del pla dibuixat per les plaques llises dels balcons permet una gran flexibilitat a l’hora de definir els elements de tancament, fins i tot amb la presència desordenada de tendals de colors que atenen les exigències de protecció solar allí on els usuaris ho consideren convenient.

    1968 - 1970

  • 1971

  • 1972

  • Hermanitas de los Ricos Club Ronda

    Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Antoni Sas i Llauradó

    Hermanitas de los Ricos Club Ronda

    Es tracta de la primera experiència feta a Lleida d’un grup d’apartaments amb una organització comunitària del restaurant, la neteja, la capella, la infermeria, les sales d’estar, etc. El conjunt té una única entrada comunitària, amb un distribuïdor que connecta amb totes les escales. Els serveis comuns es troben a l’àtic. El mòdul que agrupa cada dos habitatges és simètric, si bé la seva disposició permet que les sales d’estar donin al carrer o al pati interior de l’illa. La façana és doble. La part interior s’adapta a les incidències distributives de la planta, mentre que a la part exterior es disposa un gran parament de llibret metàl·lic que aïlla del sol i del soroll del carrer, alhora que crea un pla igualador a l’escala de tot l’edifici.

    1970 - 1974

  • 1972 - 1974

  • 1974

  • 1975

  • Casa Laveda

    Ramon Maria Puig i Andreu

    Casa Laveda

    Projectada durant els mateixos anys que les cases de Sant Jordi d’Alfama, la casa Laveda ocupa una parcel·la rústica de 2.600 metres quadrats, superior a la mesura que limita la construcció en sòl rústic. La configuració de la casa respon a la imatge que es vol oferir des de tot l’àmbit de l’horta de Lleida, fins i tot més enllà dels límits de la finca. La casa s’organitza en una sèrie de crugies horitzontals que ajusten la seva dimensió a la funció que han d’acollir. La planta baixa s’estén en llargària, mentre que la planta superior, que acull els dormitoris, adopta una forma més compacta. Això permet configurar la casa amb una coberta a dos vessants que arriba fins al terra en els extrems. Una crugia porticada enfront de la casa permet dibuixar-ne el perfil amb independència de la distribució. Les parets són de bloc de formigó pintat de blanc i la coberta és de planxa metàl·lica, també blanca.

    1975 - 1978

  • Viviendas Sociales en Lleida

    Ramon Maria Puig i Andreu

    Viviendas Sociales en Lleida

    El conjunt ocupa una illa de cases gairebé quadrada, de petites dimensions: 42 x 45 metres. El projecte opta per deixar de banda l’ordenació en illa tancada proposada pel pla general, i disposar dos blocs paral·lels que deixen un pati interior completament lliure, sense ocupació a la planta baixa, que fa les funcions d’espai lliure comunitari. Els habitatges passen de façana a façana de cada bloc, participant de l’espai del carrer i del pati interior. Les testeres de la banda sud tenen una disposició singular, ja que incorporen habitatges en dúplex i donen lloc a un increment de la façana lateral, que esdevé façana de primer ordre. L’opció d’habitatges de tres dormitoris, en comptes de quatre, permet una generositat més gran en les superfícies i crear una doble circulació a cada habitatge. Les façanes exteriors de cada bloc són opaques, d’obra vista amb obertures no gaire grans, mentre que les façanes interiors combinen les baranes i els tancaments de vidre armat per construir una façana lleugera, més adequada al caràcter del pati.

    1977 - 1980

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!