Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Ramon Artigues i Ramon Sanabria neixen a Lleida i estudien arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduen respectivament el 1967 i el 1973.

L’any 1980 inicien la seva col·laboració professional com Artigues & Sanabria, Arquitectes.

Professors titulars de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, des de 1972/00 i 1974/05 respectivament, han estat també professors convidats i conferenciants en diverses universitats.

Les seves obres han estat premiades en diverses ocasions i han format part d’exposicions col·lectives i individuals.
Membres de jurat en diversos premis d’arquitectura.
Ponents en diversos cursos i seminaris D’UNIVERSITATS: Navarra, Granada, Alacant, Buenos Aires...

Entre les seves obres més destacades figuren: la Nova Seu Diputació Provincial d’Osca, Auditori Enric Granados de Lleida, Centre Cultural de Sant Cugat a Barcelona, Biblioteca Central per a la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona, Institut del Teatre de Barcelona, nou Institut Universitari Dexeus a Barcelona, Parlament d’Andorra, Edifici Intermodal en l’Aeroport de Barcelona, Complex Cultural de Sabadell a Barcelona, Aeroport de Múrcia.

Obras (15)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (19)

  1. Teatro-Auditorio Sant Cugat

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Teatro-Auditorio Sant Cugat

    Dada la complejidad del programa se dispone el conjunto sobre el paseo de Torreblanca y dando al sur sobre el Parque del Arborètum. Sobre una gran plataforma se disponen los accesos principales del Teatro al Conservatorio, beneficiándose éste de las vistas sobre el Arborètum, ya que este edificio se asienta sobre una de las fachadas laterales del gran edificio del Teatro. El gran volumen de este edificio mantiene su presencia y se erige como principal protagonista del conjunto. El proyecto intenta resolver desde su volumetría un complejo programa funcional. El teatro será el protagonista de toda la operación. El resto de cuerpos edificados se dispone perimetralmente en la gran caja central, intentando resolver el problema de escalera que plantearían las fachadas laterales y posterior del teatro. Esta disposición de añadidos al cuerpo central permitirá una especialización de los accesos a los diferentes edificios con la creación de una plataforma elevada, que a la vez que realiza la función de plaza pública exterior, organiza la disposición de los accesos al Teatro y Conservatorio desde dos de sus lados, además de representar la función de puerta virtual en el parque vecino del Arborètum. El edificio, dadas sus características funcionales, se manifiesta por su volumen, alcanzando su altura máxima en la caja escénica, que permite el plegado de decorados. La sala se extiende sobre dos niveles: uno a nivel del acceso, que conforma la platea, y otro a nivel de anfiteatro, al que se accede mediante escaleras situadas lateralmente. La capacidad de la sala es de 746 espectadores, lo que permite disponer de un equipamiento apropiado para la ciudad y su entorno. La especial diversificación formal del edificio es la que permitirá entender las diferentes partes como un solo conjunto edificado, e intentará solucionar el evidente problema de escalera planteado entre el gran volumen central y sus encuentros con el inmediato entorno urbano, estableciendo al mismo tiempo, desde lecturas más lejanas una imagen de autonomía y representatividad acorde con las características del centro.
  2. Edificio Industrial Vielha

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Edificio Industrial Vielha

    Un difícil compromís. Construir un edifici industrial en un paisatge d’alta muntanya, al Pirineu de Lleida. Un prat, a la cota baixa de la vall al costat del riu Garona, envoltats per altes muntanyes i per petites construccions disseminades. L’edifici, ja des del programa funcional havia d’assumir un traçat longitudinal proper al 200 m. Encara en el món de les idees, el projecte intentarà intuïtivament dialogar amb les grans traces del paisatge que l’envolta, amb la suau ondulació del recorregut del riu, els abstractes recorreguts i retalls que defineixen els plecs de les muntanyes veïnes i les línies de les seves crestes retallades contra el cel. L’edifici vol ser una traça més del paisatge. La definició de la secció conformarà la imatge del conjunt. La seva construcció serà en sec. Tindrà dues façanes diferenciades: la principal, amb accessos per a vianants, donarà a la carretera; la posterior, davant del riu, serà el lloc en el qual s’ubicaran els ports de càrrega i descàrrega i l’aparcament de vehicles industrials. La idea d’abordar el compromís plantejat fugint de folklorismes i maquillatges, també es fa extensiu a la utilització i a l’ús de materials, acords amb el món industrial. El procés constructiu s’elaborà utilitzant diversos elements prefabricats donada la gran quantitat de neu existent a la zona i els escassos mesos de bon temps.
  3. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura
    Edificio Industrial Vielha

  4. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura
    Auditorio Municipal Enric Granados

  5. Auditorio Municipal Enric Granados

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Auditorio Municipal Enric Granados

    L’edifici és concebut com un gran contenidor situat davant d’una plaça, que a més de donar accés a l’auditori assenyala l’entrada al teixit urbà. El nucli del programa és format per dues sales públiques d’audicions musicals i un conservatori de música. Al voltant d’aquest programa central s’organitza un complex sistema de serveis i dependències annexes. La gran sala principal ocupa un buit al centre de l’edifici, de manera que al voltant s’hi disposen les aules i la resta de serveis. Amb aquesta solució és possible donar un caràcter urbà a les quatre façanes de l’edifici. A la façana principal s’hi adossen les peces més singulars, la qual cosa permet atorgar-li un caire més monumental, vinculat a la visió frontal però també a la visió escorada que encara els carrers laterals. Les façanes a aquests carrers assumeixen un caràcter secundari, sotmès a la regularitat volumètrica de tot el conjunt.
  6. Escuela Oficial de Idiomas de Lleida

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Escuela Oficial de Idiomas de Lleida

    L’edifici adopta una configuració clarament longitudinal, parallela a la prevista rambla de Pardinyes. Aquesta disposició permet d’allotjar el programa de les aules al llarg d’un corredor, mentre que les escales de comunicació vertical formen un cos diferenciat i posicionat a la part central. La sala d’actes i la biblioteca formen dos cossos de geometria irregular situats a l’espai que separa l’edifici de la rambla, i entre tots dos cossos queda el pas de l’entrada i un gran vestíbul que cohesiona tot l’organisme. L’edifici té vocació de construir un lloc urbà que encara no existeix, i en el qual la planta baixa ha d’assumir la condició d’un espai públic.
  7. Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la UPC

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la UPC

    La biblioteca se ubica en el extremo noroeste de la plaza Cívica del Campus Norte de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC). Por su interior, cortando el edificio de forma oblicua, discurre una calle de acceso a la plaza Cívica que se transforma en el vestíbulo del edificio. El interior queda organizado en varias salas muy neutras que deben permitir la reorganización constante del edificio a medida que las nuevas tecnologías tomen protagonismo en la biblioteca. El Campus Nord forma una fachada casi continua contra la que se recorta el volumen del edificio, de piedra caliza blanca, con una apertura enorme que marca el inicio del camino. La fachada contrasta por volumen, composición, aberturas y color con la fachada posterior. El resto de las fachadas del edificio son de piedra. En la plaza Cívica, la fachada es totalmente acristalada y contrasta con las anteriores. La cubierta ilumina las plantas superiores y toma forma de diente de sierra orientada a norte estricto, con una geometría oblicua respecto al resto de geometrías del edificio. La sala superior, enmoquetada, siempre en silencio, es muy agradable de visitar. La conectividad vertical que el vestíbulo da a todo el edificio es, también, espectacular, un vestíbulo singular por un edificio llamado a ser uno de los centros de relación de todo el Campus Nord.
  8. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura
    Biblioteca Central de Viladecans

  9. Residencia de Estudiantes Universitarios de la UdL

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Residencia de Estudiantes Universitarios de la UdL

    La residència se situa a l’extrem nord-oest del campus de Cappont, tancant la filera d’edificis universitaris que es recolza en el carrer de Jaume II. L’edifici adopta la forma d’un braç allargat, amb un corredor central i habitacions a totes dues bandes. Per l’extrem nord l’espai de circulacions s’obre i conforma la façana que dóna al riu. La filera d’habitacions que es recolza en la façana oest segueix fidelment la corba suau del carrer i les estances se succeeixen de forma ininterrompuda. La crugia que dóna a l’interior del campus opera dues obertures que permeten l’entrada de la llum natural als espais de circulació i disposen les habitacions cap a les millors vistes. D’aquesta manera, l’edifici es configura com una resposta volumètrica a les condicions de l’entorn que es produeix amb independència a cadascuna de les façanes, assignant una orientació i una identitat formal a l’edifici.
  10. Biblioteca Comarcal de Blanes

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Biblioteca Comarcal de Blanes

    El disseny de l’edifici es fa ressò de la seva condició suburbana, en tant que element capaç de crear un nou focus d’activitat, lluny del centre i a la vora del mar. L’organisme dóna l’esquena a la ciutat per mitjà d’un volum gairebé cec, de tres façanes que formen un angle agut, per on té lloc l’entrada. La planta baixa allibera un recorregut continu des de l’entrada fins a la façana oposada, que s’obre al mar a través d’un mur vidrat que abasta tota l’alçària de l’edifici, i que queda protegit per una gran marquesina orientada a la Mediterrània. La planta baixa es presenta com un espai diàfan en continuïtat amb la plaça que es crea a la part posterior, i gràcies a un pati enjardinat que garanteix la transparència entre la part anterior i la posterior. En aquesta planta hi ha l’Oficina de Turisme i d’altres petites dependències, mentre que la planta superior es destina pròpiament a biblioteca.
  11. Facultad de Química y Enología de la URV

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Facultad de Química y Enología de la URV

    L’edifici es troba situat al nou campus de la Universitat Rovira i Virgili a Sescelades, a Tarragona. Es planteja un edifici que segueix la traça i la concepció en planta de l’Escola d’Enginyeria Química, situada a la parcel·la contigua. Al planejament general del campus existeix el requeriment de comunicar les dues escoles per sobre del carrer del Mig. És per això que apareix una continuïtat dels passadissos i una disposició volumètrica similar. El projecte es disposa al voltant de dos patis. Un d’aquests patis, el de dimensions menors, és el que aplega els laboratoris i els espais de recerca, i en l’altre, més generós i en comunicació amb la resta del campus, s’ubiquen els aularis. La connexió entre els dos patis es realitza a través de les zones administratives i els deganats, els quals, a causa de la posició estratègica, es resolen amb volumetries més lliures. Els espais de pas es disposen sempre sobre la façana sud i les aules a la cara nord, per tal d’aprofitar la llum natural sense problemes d’enlluernament. En el cas dels laboratoris docents els passadissos són exteriors, donant sobre el pati central entre els dos edificis. Per davant dels passadissos existeix una gran gelosia de lamel·les de pedra i metall que els protegeix del sol. Al bloc de l’aulari seran les aules les que miraran cap al pati interior. La utilització del formigó com a element base i definidor de l’ordre de tot el conjunt és un dels elements bàsics del projecte, així com la relació de totes les peces amb l’exterior.
  12. Instituto Universitario Dexeus

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Instituto Universitario Dexeus

    El nuevo Instituto Universitario Dexeus, se ubica en el solar del antiguo Frenopático. El proyecto establece un contenedor lineal sobre la calle Sabino Arana e incorpora una serie de funciones complementarias dentro de la edificación del antiguo edificio Frenopático, catalogado por el servicio de Patrimonio Municipal. El proyecto mantiene la voluntad de incorporar y atar los dos edificios, propiciando una relación intencionada entre el nuevo y el viejo. El espacio intersticial entre ambas arquitecturas se formaliza como un atrio cubierto, y que a su vez resultará un intercambiador funcional entre diferentes áreas clínicas, el jardín del antiguo frenopático y la calle Sabino Arana. Este espacio, abierto pero acondicionado, servirá como un verdadero vestíbulo y lugar de encuentro y relación entre los distintos usuarios. El nuevo edificio contendrá todas aquellas funciones vinculadas directamente con el mundo clínico y el edificio antiguo incorporará funciones servidas, áreas docentes y congresuales. El conjunto permitirá disponer de un nuevo equipamiento para la ciudad y a su vez resolverá los límites con la calle Sabino Arana y establecerá mediante el atrio un punto de unión con el edificio rehabilitado del Instituto Frenopático, así como la recuperación del jardín y de la zona arbórea del antiguo Instituto Frenopático, jardín protegido por el alto valor de los elementos vegetales que contiene.
  13. Edificio Intermodal de la Terminal 2B del Aeropuerto de Barcelona

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Office of Architecture in Barcelona (OAB), Ramon Artigues Codó, Josep Maria Casadevall i Márquez, Carlos Ferrater i Lambarri, Ramon Sanabria i Boix

    Edificio Intermodal de la Terminal 2B del Aeropuerto de Barcelona

    El edificio intermodal y de conexión con las Terminales A y B se caracteriza exteriormente por una fachada que se extiende más allá de la propia dimensión del edificio, puesto que se intenta establecer una continuidad entre las fachadas de la terminal B, desde el mural de Miró, y de la terminal A. El proyecto plantea una fachada neutra en su tratamiento por no crear mimetismos con las fachadas actuales. Por eso, se propone una fachada aplacada de aluminio extrusionado, que se alinea con las fachadas de las terminales vecinas. El volumen del nuevo edificio está separado del nuevo cierre de fachada y actúa como un volumen independiente, con una envolvente de cuatro fachadas con doble piel. La piel interior es de pavés opal, que actuará como un gran lucernario público hacia el interior, mientras que el exterior es de policarbonato. El espacio intermedio sirve como galería de servicios.
  14. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura
    Edificio Intermodal de la Terminal 2B del Aeropuerto de Barcelona

Bibliografía (11)

Autores

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.