Donada la seva dilatada trajectòria en el temps i les diverses remodelacions a les quals ha estat sotmès l'edifici, les façanes d'aquest presenten solucions ben diferents. La crugia orientada al mar, totalment refeta per Adolf Florensa i Ferrer la dècada de 1920, mostra una façana monumental de llenguatge classicista i reminiscències neobarroques força aliè a la cultura constructiva catalana. Aquesta façana s'articula horitzontalment en tres registres i verticalment en cinc cossos disposats seguint un eix de simetria axial centrat en l'accés principal. El registre inferior consisteix en un gran pòrtic d'arcs de mig punt amb llurs pilastres i carcanyols fets de carreus petris encoixinats. Aquests arcs contenen les finestres rectangulars de la planta baixa i els balcons ampitadors del primer pis, coronats per arcs escarsers motllurats i tancats per baranes de ferro colat amb boles de llautó daurat. Aquest basament conté, a més, dos accessos secundaris (allindanats) i, sobre l'eix de simetria, el portal principal, consistent en un alt arc de mig punt. Cadascuna d'aquestes portes presenten llurs tancaments de fusta noble amb aplics de bronze daurat en forma de punta de llança i els escuts que formen les armes d'Espanya. El portal principal, que sobresurt de l'aplom de la façana, serveix de basament a les dues parelles de columnes toscanes que flanquegen el gran balcó central, ja en el segon registre horitzontal. Aquest balcó consisteix en un arc de gran llum sostingut per pilastres corínties i amb triomfs esculpits als carcanyols. El segon registre acull els dos pisos centrals per mitjà d'una imponent columnata correguda a base de pilastres toscanes d'ordre monumental que sostenen un entaulament dòric decorat a base de tríglifs i mètopes. La planta noble es manifesta en aquest nivell per mitjà de balcons ampitadors tancats amb balustres de pedra i amb els emmarcaments motllurats i coronats per frontons triangulars i semicirculars alternats. El pis superior, en canvi, s'obre a l'exterior per mitjà de balcons ampitadors emmarcats amb motllures i dovelles d'arc pla en relleu, sobre una llosana pètria amb barana de ferro colat amb boles de llautó daurat. Per sobre de l'entaulament s'alça el tercer i últim registre, corresponent a l'àtic. Aquest àtic es presenta ritmat per diverses parelles de pilastres a quarterons que flanquegen les finestres d'aquest pis, amb els brancals motllurats i les llindes ornades amb petxines. Sobre el cornisament de l'àtic hi reposa la balustrada que tanca el terrat. L'àtic és el nivell que millor manifesta la composició a base de cossos verticals simètrics. Efectivament, és en aquest nivell que el cos central presenta el coronament de la porta principal, consistent en un gran escut d'Espanya protegit per semicolumnes i pilastres corínties que sostenen un frontó triangular coronat per pinacles. Flanquejant aquest escut, dues escultures masculines representen Hèrcules i Escipió. Als dos extrems de la façana, l'àtic acull dues torres de forma cúbica amb les quatre cares ornades amb pilastres corínties i frontons triangulars coronats amb pinacles. Aquestes torres s'obren a l'exterior per mitjà d'un finestral i un òcul protegit sota un arc de mig punt amb els carcanyols esculpits amb triomfs.