Entre 1901 i 1903 es van construir les tres cases bessones del carrer Mallorca (núm. 184- 188), obra de l'arquitecte Jeroni Francesc Granell i Manresa (1867- 1931). Segons algunes fonts (El Quadrat d'Or) Granell hauria estat el promotor, arquitecte i probablement també constructor d'aquestes cases.

Dins de la documentació conservada al voltant de la construcció de les finques, es conserva la data d'acabament de la núm. 184, al gener de 1903. De la mateixa forma es té constància del seguiment cronològic d'algunes obres a les altres dues cases, com la documentació que fa referència al vitrall de la casa número 186 i 188 que mostra la data de 1902.

Se sap també que Granell - gran mestre del mosaic i vitraller- va tenir entre altres col·laboradors a Rigalt. Destaca especialment de la seva obra arquitectònica el llenguatge depurat en la que preval la simplificació i l'elegància de les formes.

Els edificis s'aixequen en una parcel·la molt regular, fet que va permetre construir unes finques de planta rectangular molt regular, amb una façana unitària. Les cases disposen de set nivells d'alçat: planta baixa, entresol, principal i quatre pisos més, tot cobrint-se amb un terrat pla transitable.

Com ja s'avançava al paràgraf anterior, aquesta construcció amb tres cases disposa d'una façana unitària, però que permet al mateix temps distingir cadascuna de les finques. Això és possible gràcies a l'atermància d'uns cossos estrets definits per un eix continu de finestres, amb uns cossos més amples oberts amb balcons dobles. Destaca precisament d'aquesta façana la gran qualitat decorativa i d'acabaments de les llindes i els coronaments, els quals s'ornamenten amb relleus curvilinis de gust modernista. Les llindes de les finestres obertes als balcons estan decorades amb motius vegetals i unes cares humanes que contrasten amb la senzillesa de la llosana curvilínia del balcó. Altrament, les finestres dels cossos laterals -el més estrets- presenten una decoració a base d'elements vegetals i emmarcaments motllurats de línies més puristes. El mur es troba totalment revestit i decorat amb uns esgrafiats de tonalitat clara on es representen motius vegetals entrellaçats.

Pel coronament de l'edifici, l'arquitecte va recórrer a elements de gran senzillesa estructural però de gran eficàcia visual. Així, pels trams centrals -els més amples- projectà una cornisa ondulant sense cap mena de decoració mentre que, els trams més estrets, queden rematats amb una cornisa recta de pedra amb motius vegetals entrellaçats que segueixen els models emprats en la decoració de les finestres i els esgrafiats.

La porta d'entrada a cadascun dels edificis queda descentrada de l'eix de simetria de la façana, tot obrint-se a un dels cossos laterals. Aquest fet permet desenvolupar al tram central dues portes d'escassa alçada amb dues finestres just a sobre de la llinda corresponent al nivell d'entresol. La reduïda alçada d'aquestes portes és possible precisament a la configuració de la planta baixa, que destinada a locals comercials es troba a una cota lleugerament més baixa que la cota de circulació del carrer.

A través de la porta d'entrada a la finca, s'accedeix al vestíbul que es configura com un espai de pas i comunicació amb l'escala de veïns. Es tracta d'un àmbit de dos trams, cobert amb un sostre de guix motllurat, blanc i amb escòcies. Els murs es troben decorats a la banda inferior amb un arrambador de ceràmica vidriada que reprodueix motius florals i combina el color verd i taronja. Sobre d'aquest element es desenvolupa la paret de tonalitat clara que està decorada -a manera d'emmarcament- amb unes línies que coronen als angles amb uns motius florals.

A la finca es conserven alguns elements del projecte arquitectònic original com els llums. Tanmateix, cal remarcar també la gran qualitat i bellesa decorativa de les finestres del celobert de la finca, localitzat al costat de l'escala i que permet donar llum i ventilació a les estances interiors dels diversos pisos.