En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Entre 1901 i 1903 es van construir les tres cases bessones del carrer Mallorca (núm. 184- 188), obra de l'arquitecte Jeroni Francesc Granell i Manresa (1867- 1931). Segons algunes fonts (El Quadrat d'Or) Granell hauria estat el promotor, arquitecte i probablement també constructor d'aquestes cases.
Dins de la documentació conservada al voltant de la construcció de les finques, es conserva la data d'acabament de la núm. 184, al gener de 1903. De la mateixa forma es té constància del seguiment cronològic d'algunes obres a les altres dues cases, com la documentació que fa referència al vitrall de la casa número 186 i 188 que mostra la data de 1902.
Se sap també que Granell - gran mestre del mosaic i vitraller- va tenir entre altres col·laboradors a Rigalt. Destaca especialment de la seva obra arquitectònica el llenguatge depurat en la que preval la simplificació i l'elegància de les formes.
Els edificis s'aixequen en una parcel·la molt regular, fet que va permetre construir unes finques de planta rectangular molt regular, amb una façana unitària. Les cases disposen de set nivells d'alçat: planta baixa, entresol, principal i quatre pisos més, tot cobrint-se amb un terrat pla transitable.
Com ja s'avançava al paràgraf anterior, aquesta construcció amb tres cases disposa d'una façana unitària, però que permet al mateix temps distingir cadascuna de les finques. Això és possible gràcies a l'atermància d'uns cossos estrets definits per un eix continu de finestres, amb uns cossos més amples oberts amb balcons dobles. Destaca precisament d'aquesta façana la gran qualitat decorativa i d'acabaments de les llindes i els coronaments, els quals s'ornamenten amb relleus curvilinis de gust modernista. Les llindes de les finestres obertes als balcons estan decorades amb motius vegetals i unes cares humanes que contrasten amb la senzillesa de la llosana curvilínia del balcó. Altrament, les finestres dels cossos laterals -el més estrets- presenten una decoració a base d'elements vegetals i emmarcaments motllurats de línies més puristes. El mur es troba totalment revestit i decorat amb uns esgrafiats de tonalitat clara on es representen motius vegetals entrellaçats.
Pel coronament de l'edifici, l'arquitecte va recórrer a elements de gran senzillesa estructural però de gran eficàcia visual. Així, pels trams centrals -els més amples- projectà una cornisa ondulant sense cap mena de decoració mentre que, els trams més estrets, queden rematats amb una cornisa recta de pedra amb motius vegetals entrellaçats que segueixen els models emprats en la decoració de les finestres i els esgrafiats.
La porta d'entrada a cadascun dels edificis queda descentrada de l'eix de simetria de la façana, tot obrint-se a un dels cossos laterals. Aquest fet permet desenvolupar al tram central dues portes d'escassa alçada amb dues finestres just a sobre de la llinda corresponent al nivell d'entresol. La reduïda alçada d'aquestes portes és possible precisament a la configuració de la planta baixa, que destinada a locals comercials es troba a una cota lleugerament més baixa que la cota de circulació del carrer.
A través de la porta d'entrada a la finca, s'accedeix al vestíbul que es configura com un espai de pas i comunicació amb l'escala de veïns. Es tracta d'un àmbit de dos trams, cobert amb un sostre de guix motllurat, blanc i amb escòcies. Els murs es troben decorats a la banda inferior amb un arrambador de ceràmica vidriada que reprodueix motius florals i combina el color verd i taronja. Sobre d'aquest element es desenvolupa la paret de tonalitat clara que està decorada -a manera d'emmarcament- amb unes línies que coronen als angles amb uns motius florals.
A la finca es conserven alguns elements del projecte arquitectònic original com els llums. Tanmateix, cal remarcar també la gran qualitat i bellesa decorativa de les finestres del celobert de la finca, localitzat al costat de l'escala i que permet donar llum i ventilació a les estances interiors dels diversos pisos.