Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

  • Centro de Investigación ICTA-ICP de la UAB

Memoria

L’edifici ICTA-ICP situat al campus de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) és un centre de recerca en ciències ambientals i paleontologia. Coherentment amb els seus camps d’investigació, els usuaris de l’edifici van apostar per donar una resposta ambiciosa als reptes de sostenibilitat. L’edifici, un volum aïllat de cinc plantes de 40x40m i dos soterranis, allotja el següents usos. En planta baixa: vestíbul, bar, aules i administració; en les 3 plantes següents, despatxos i laboratoris; a la coberta, hivernacles i zones de descans; al semisoterrani, aparcament i sales de màquines; i al soterrani, magatzems i la resta de laboratoris. Tant els despatxos com els laboratoris, són usos amb molta càrrega interna que tendeixen a ser calorosos. L’ICTA-ICP s’ha dissenyat per a treure’n profit a l’hivern i per a dissipar-la a l’estiu. Plantegem l’edifici com una infraestructura adaptable i flexible a possibles canvis d’us.

Fuente: Mostres d'arquitectura

L’edifici ICTA-ICP situat al campus de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) és un centre de recerca en ciències ambientals i paleontologia. Coherentment amb els seus camps d’investigació, els usuaris de l’edifici van apostar des d’un inici per un edifici preparat per a donar una resposta ambiciosa als reptes de la sostenibilitat. L’edifici, un volum aïllat de cinc plantes de 40x40m2 cadascuna i dos soterranis, allotja el següents usos: en planta baixa, vestíbul, bar, aules, sales de reunió i l’administració; en les 3 plantes següents, despatxos i laboratoris; a la coberta, horts (hivernacles) i zones de descans; al semisoterrani, aparcament i sales de màquines; i al soterrani, magatzems i la resta de laboratoris. Tant els despatxos com els laboratoris, són usos amb molta càrrega interna i per tant tendeixen a ser calorosos. L’ICTA-ICP s’ha dissenyat per a treure profit d’aquesta càrrega interna al hivern i per a dissipar-la a l’estiu. Plantegem l’edifici com una infraestructura adaptable, flexible a possibles canvis d’us, desenvolupant varies estratègies simultànies que es complementen: . Estructura S’ha escollit una estructura de formigó, de llarga vida útil i baix cost, amb molta inèrcia tèrmica, que col·labora directament en el confort passiu de l’edifici. S’ha optimitzat la quantitat de formigó distribuint la seva massa a favor del intercanvi tèrmic mitjançant lloses de formigó posttesades i alleugerides amb tubs a la part central per on hi circula l’aire. A la part superior i inferior s’activa la massa tèrmica del forjat amb sistemes radiants a partir d’energia geotèrmica. . Pell L’estructura de formigó està embolcallada i protegida per una pell exterior bioclimàtica de baix cost construïda a partir de sistemes industrialitzats d’hivernacle agrícola que, obrint-se i tancant-se automàticament, regulen la captació solar i la ventilació, aconseguint millorar la temperatura interior de manera totalment natural i garantint un confort base en els espais entremitjos i de circulació. . Patis Al mig de l’edifici, quatre patis verticals, amb escales que connecten puntualment els diferents nivells, garanteixen llum i ventilació a tots els espais de treball, reduint el consum de llum artificial i, per tant, baixant les càrregues internes. Aquests patis, així com tot l’espai entremig de l’edifici i la galeria perimetral allotja diverses espècies vegetals millorant el confort gràcies a l’ajust del gradient d’humitat. . Soterranis L’edifici també aprofita tot el contacte amb el terreny de les seves dues plantes soterrades per a pre-climatitzar les renovacions d’aire de l’edifici, tant mitjançant la cambra d’aire que generen les bigues pi de contenció, com amb la cambra d’aire del forjat sanitari. . Caixes de fusta A l’interior d’aquest clima millorat es disposen unes caixes de fusta ben aïllades, amb obertures de vidre practicables, que acaben de donar les condicions de confort als espais de treball. La disposició d’aquestes caixes canvia a cada planta ajustant-se a les necessitats dels usuaris, creant uns espais intersticials generosos i indeterminats que s’encadenen amb les circulacions i conformen espais de trobada i descans més informals. . Clima i gestió L’edifici s’ha dissenyat per a acollir tres tipus de climes associats a diferents intensitats d’ús: Clima A: els espais intermedis que es climatitzen exclusivament a partir de sistemes passius i bioclimatisme; Clima B: els despatxos que combinen ventilacions naturals amb sistemes radiants semi-passius; i Clima C: els laboratoris i les aules que tenen un funcionament més hermètic i convencional. Cada tipus de clima té els seus sistemes associats. El comportament de l’edifici es monitoritza i controla mitjançant un sistema informàtic automatitzat que processa i gestiona un important conjunt de dades per a optimitzar el confort i el consum d’energia. El sistema s’ha programat per afavorir al màxim el comportament passiu i minimitzar l’ús d’energies no renovables. L’edifici reacciona i s’adapta constantment, obrint-se i tancant-se, activant-se i desactivant-se, aconseguint esgotar les possibilitats naturals que ens ofereix el medi. D'aquesta manera la percepció del confort és molt més autèntica, menys artificial de l’habitual. . Materials En l'elecció de materials s'ha optat per un material mineral de molta inèrcia tèrmica i de llarga vida útil per a l'estructura i materials de baix impacte ambiental per als tancaments secundaris, prioritzant l'ús de materials d'origen orgànic o reciclat y sistemes constructius en sec que siguin reversibles i, per tant, reutilitzables. . Aigua L’edifici treballa amb profunditat tot el cicle de l’aigua optimitzant la demanda i el consum a partir de la reutilització de les aigües pluvials, grises, grogues i negres.

Autor: H Arquitectes

Autores

Sobre el Mapa