La Raval és una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús impulsada per les pròpies sòcies amb l’acompanyament a la promoció de La Dinamo Fundació. El projecte es desenvolupa en sòl municipal cedit després de guanyar un concurs promogut per l’ajuntament de Manresa i esdevé projecte pioner a la ciutat, impulsant aquest nou model centrat en el grup humà, la propietat cooperativa i la no especulació de l’habitatge. Conceptes que han de tenir el seu reflex en l’arquitectura.
El solar de la raval s’ubica en el centre històric de la ciutat, amb un alt nivell d’habitatge buit i en males condicions d’habitabilitat. Una oportunitat per reclamar la necessitat de tornar a portar vida al centre de la ciutat, enfortir els llaços amb la comunitat i contribuir en la seva revitalització. Per poder construir al solar, calia redactar el Pla de Millora Urbana on s’ha treballat la volumetria compacte i la interrelació de l’espai públic, creant un passatge que comunica la plaça de l’Hospital i el futur equipament de l’Anònima. La façana, plana d’acabat arrebossat, amb obertures verticals busca donar continuïtat a les construccions existents.
El programa d’habitatge s’acompanya d’espais comunitaris que es reparteixen entre planta baixa, planta primera i planta cinquena, potenciant la idea de “casa gran”. Tot l’edifici s’organitza al voltant d’un petit atri central, espai referencial per la vida comunitària. Des de l’accés del carrer es pot veure com el pati arriba a planta baixa i s’enfila acompanyat de l’escala oberta i les circulacions generoses fins a coberta, on el cobriment ofereix un jardí d’hivern amb sortida directa a una terrassa exterior amb vistes a La Seu i a Montserrat.
Les cuines dels habitatges són la peça que fa la transició entre la vida comunitària i la privada. No són al centre dels habitatges privatius, si no directament el centre de tot l’edifici. Col·locades a l’accés, i amb una obertura que s’obra al pati, inicien una concatenació d’espais que organitza la distribució de l’habitatge, on es busquen les màximes diagonals per guanyar amplitud, malgrat les dimensions contingudes de les peces.
L’edifici ha tingut el repte de ser construït durant un moment de preus de construcció molt alts, amb un pla econòmic molt tensionat. Es va optar per una construcció convencional d’estructura de pilars i lloses de formigó, amb tancament de fulla ceràmica per la façana. Materials que queden vistos a l’interior, evitant capes innecessàries, i seran les usuàries qui decidiran pintar-los o modificar-ne els acabats. L’edifici s’abriga amb un bon aïllament exterior continu de morter de calç i suro projectat. En aquest exercici de reducció no s’ha volgut renunciar al confort amb un bon funcionament passiu, traient el màxim partit de la inèrcia que aporta el sistema estructural i constructiu i on l’atri juga un paper important fent del pati un espai intermedi i bioclimàtic amb capacitat de captació o protecció solar segons l’època de l’any. S’equipa l’edifici amb plaques fotovoltaiques i aerotèrmia amb terminal de terra radiant. El conjunt suposa una etiqueta energètica A amb 0 emissions de CO2.
