Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • Casa Planell

    autoria desconeguda

    Edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, amb cornisa i terrat. La façana principal a la Baixada de la Seu està ordenada simètricament segons tres eixos verticals que corresponen als tres portals de planta baixa. Tipologia clàssica amb entresòl, principal i dos pisos, la diferenciació social dels quals ve marcada per la importància dels balcons: a l'entresòl, baranes a pla de façana; a la planta principal, balconada, i a la resta, balcons individuals decreixents en alçada. Té pilastres de separació dels balcons, quasi planes, rematades amb capitells jònics. Cornisa amb permòdols i imbricacions. La façana al carrer del Bisbe és plana, amb escasses obertures.

    1832

  • Cementiri de Manresa

    Antoni Rovira i Trias

    Façana monumental amb la porta principal decorada amb pilastres i gran cornisa, sota la qual hi ha un fris amb un baix relleu que representa Jesús pujant al Calvari. Les parets laterals a dita porta estan decorades amb grans làpides. A l'interior, la porta reprodueix la façana d'un temple grec amb dues columnes de capitells dòrics i frontó triangular. A cada banda es desenvolupa un corredor amb columnes clàssiques (12 a cada costat) d'ordre toscà, fins a trobar l'església. En aquests corredors hi ha practicats els nínxols, alguns de gran valor artístic. Dins el recinte tancat pels pòrtics i l'entrada estant disseminats de manera ordenada els panteons i sepulcres familiars, alguns d'ells veritables obres d'arquitectura i escultura de gran qualitat que fan del conjunt un atractiu mostrari dels estils de finals del XIX i començaments del XX. Cal destacar: el sepulcre de la família Portabella i Argullol, construït per l'arquitecte Bernat Pejoan i l'escultor Josep Llimona; el panteó de la família Serra i Santamans, d'estil neoromànic, i el de la família Borràs, d'estil neogòtic. La capella del cementiri és de composició i formalització clàssiques, molt adient al conjunt de la façana exterior-interior. Projecte de l'edifici del 1846.

    1846

  • Casa de la Caritat de Manresa

    Antoni Rovira i Trias

    Edifici aïllat, envoltat de jardí i situat al centre de la ciutat, en la zona de l'eixample vuitcentista. Té un caràcter monumental, de proporcions considerables i estil classicitzant. El sistema estructural de l'edifici és a base de murs de càrrega i forjat. El sostre és de revoltó ceràmic i biguetes d'acer laminat. Els murs de càrrega són obrats amb blocs de pedra de 50 cm. de gruix. La façana principal presenta un cos central un xic més elevat que la resta i una torre a cada extrem de façana. La decoració és d'estil neoclàssic. Al cos principal hi ha un portalada de mig punt, flanquejada per unes columnes adossades amb capitell jònic; remata el cos un frontó triangular. El campanar és d'espadanya. La resta de façana és també de línia molt clàssica i regular. El seu fundador fou el manresà Francesc Cots i Argullol, que no pogué veure acabada l'obra, ja que va morir poc desprès de començar-se el projecte d'aquesta. El projecte s'encarregà a l'arquitecte barceloní Antoni Rovira i Trias. Es va posar la primera pedra el 3 de maig de 1857 i la part principal de l'edifici s'acabà a l'agost del 1859. El 14 de març de 1879 es van començar les obres de l'església, que fou beneïda el 12 d'octubre de 1881. S'han fet diverses reformes a la construcció, essent la més important la de l'arquitecte Alexandre Soler i March, que reformà la façana principal i construí uns cossos laterals. Actualment es troba en fase de restauració.

    1857 - 1859

  • Fàbrica del Salt

    autoria desconeguda

    Xemeneia d'una antiga fàbrica de filats coneguda també com fàbrica de l'Aranya. De forma troncocònica, bastida en totxo aplantillat i acabat en motllures de secció circular que reforcen el contingut del coronament. 1862.- construcció de la fàbrica. 1863.- entre en funcionament.

    1862 - 1863

  • Museu de la Tècnica de Manresa

    Marià Pontó

    Conjunt de tres dipòsits colgats, de 25 x 40 m cadascun, l'estructura dels quals està formada per dues crugies dividides per 4 pilars i 5 arcs formers de pedra, entrecreuades a la vegada per altres 4 arcs torals, generant unes voltes de pedra rebaixades.

    1861 - 1865

  • Fàbrica Balcells

    Pere Samsó i Heres

    Es tracta d'un edifici industrial amb tres façanes al carrer i una mitgera, de planta quadrada amb baixos i quatre pisos d'alçada. Escala principal amb ascensor situada en un vèrtex on s'aixeca una torratxa. Les quatre façanes són iguals, amb composició de grans obertures segons eixos ortogonals. Remat amb cornisa amb tortugada. Xemeneia adossada a una de les façanes que s'enlaira per damunt de la cornisa. Interior original format de grans espais suportats per columnes de ferro amb sostres alts. Es considera la primera mostra a Manresa de la tipologia industrial anglesa, caracteritzada per la repetició molt regular de les obertures i un desenvolupament vertical. Les façanes són de composició simètrica, amb amplis finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fàbrica són finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fàbrica són obrats amb pedra i arrebossat formant franges. Les finestres estan decorades amb maó arrebossat, amb una funció decorativa, però ben austera. Arrebossat sobre la fusteria original. La planta és diàfana, amb un nucli vertical d'accés, que sobresurt clarament de l'edifici en forma de torre. L'estructura és de pilars de fosa i bigueta metàl·lica. El projecte és obra de Pere Samsó i Heras, i data del 1890. Aquesta fàbrica actualment està tancada i es troba inclosa en un programa de rehabilitació promogut per l'Institut Català del Sòl.

    1890

  • Edifici de les Forces Hidroelèctriques del Segre

    autoria desconeguda

    Edifici Industrial formant part de la trama urbana. Antiga fàbrica tèxtil. Conjunt d'edificis vestits en diferents èpoques. Destaca el cos d'accés entre mitgeres amb façana el carrer Llussà, de planta quadrada amb l'eix de simetria. A un costat hi ha la caixa d'escala. Façanes de totxo vist amb junta seca. Obertures en arc rodó, de totxo col·locat a plec de llibre. Impostes i trencaaigües també de totxo. Remat amb cornisa i baranes. Xemeneia de totxo.

    1894

  • Torre Lluvià

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici senyorial de caràcter residencial envoltat de conreus. La façana, d'estuc, presenta tres cossos, el central més elevat amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües. Destaca una galeria del primer pis a la façana de ponent. La coberta és de teules àrabs i els ràfecs són de fusta treballada. Sobresurt una torre vuitavada de línies neobarroques. Sobre la porta d'entrada d'entrada a la torre i al centre de la façana hi ha la data de construcció i la inscripció "Vil·la Emilia". Dissenyada per l'arquitecte Ignaci Oms i Ponsa, arquitecte municipal de Manresa, per encàrrec de Josep Lluvià i Vidal, fabricant de cintes, sobre uns terrenys en els que ja existia una casa més petita. Coneguda també amb el nom de Vil·la Emília, en honor a l'esposa de Lluvià, Emília Serramalera. El 1954, la finca deixà de ser propietat de la família Lluvià i va passar per diverses mans al llarg dels anys que la deixen en un estat ruïnós fins que el 2012 l'Ajuntament de Manresa decideix adquirir-la i restaurar-la.

    1896

  • Xemeneia de la Fàbrica Cura

    autoria desconeguda

    La xemeneia pertany a una antiga fàbrica d'alcohols. És de base quadrada i té un cos troncocònic, amb un anell al coronament. Bastida en totxo vist. La base (cos prismàtic de totxo) es troba a l'interior d'una nau, destinada actualment a aparcament privat. El cos de xemeneia emergeix per sobre la coberta de la nau.

    segunda mitad del siglo XIX

  • Can Vinyes

    autoria desconeguda

    Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica. Cobert a quatre aigües, amb una llanterna al carener, de secció quadrada i amb coberta a quatre vessants. Teula àrab. Façanes planes, amb predomini del buit sobre el ple, i amb una distribució simètrica de les obertures. Aquestes presenten com a únic element decoratiu el motlluratge de les llindes als extrems.
  • Casa Gabernet Espanyol

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici d'habitatges entre mitgeres de composició unitària, i simètrica. De planta baixa, tres pisos amb terrat al damunt. Façana simètrica. Composició ordenada d'obertures segons eixos verticals. Finestres geminades formant arc tribular a la planta baixa. Una obertura damunt el portal d'accés. La resta d'obertures són balcons llindats (baranes de ferro i baranes de gelosia de pedra al tercer pis). L'interior presenta un vestíbul decorat amb elements neogòtics. Obra de totxo arrebossat. Gran ornamentació de la façana. A la cornisa superior hi ha una sèrie d'arcuacions alternades amb magolles.

    1899

  • Casa Puig i Font

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici de planta baixa i tres pisos. Façana simètrica amb un cos central més destacat mitjançant una tribuna al primer pis i un remat amb capcer escalonat. A banda i banda, dos balcons per pis, amb baranes de ferro corregudes al primer i al tercer pis, i individuals al segon. Cornisa superior amb arcuacions i barana de llenguatge neogòtic. L'interior està molt modificat, per la instal·lació del Cafè i el Restaurant.

    1897 - 1900

  • Hospital de les Germanetes dels Pobres

    Bernat Pejoan i Sanmartí

    Edifici amb planta en forma de H, amb un altre cos travesser i formant un pati central. Té planta baixa i dos pisos. Les façanes estan arrebossades i emblanquinades, i presenten obra de totxo vist marcant el forjat de la primera planta (mitjançant imposta), zones angulars, cornises i finestres. Obertures ordenades de forma regular, de llenguatge neogòtic. Capcers escalonats, de totxo vermell. L'interior ha estat modificat. A la dècada del 1970 es va reformar i ampliar l'edifici amb una nova església. Durant la Guerra Civil va funcionar com a Hospital Militar.

    1899 - 1900

  • Banca Catalana de Manresa

    autoria desconeguda

    Edifici d'ampla façana. Antigament eren dos edificis iguals però tractats unitàriament. Estructura de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica, amb dues torratxes de planta quadrada que sobresurten del terrat, rematades amb llanternes i cúpula d'escames ceràmiques. La façana principal és simètrica amb un esquema horitzontal accentuat amb el fris de finestres del pis superior que contrasta amb la verticalitat de les obertures amb planta baixa i pis. Remat superior amb barana calada d'obra i cornisa. Totxo arrebossat i elements de pedra.

    1900

  • Col·legi-Asil dels Infants

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici de planta rectangular amb dues ales laterals i un cos més ampli coincident amb el tram central de la façana que contenia l'escala d'accés al segon pis. Consta de dues plantes en el cos central i en una ala i de tres en l'ala esquerra, tercer pis que dóna a un terrat el qual porta a unes altres dependències. La façana principal tenia 46 metres de llarg, i en ella es mostra la divisió interna dels dos pisos - molt alts- gràcies a les finestres. Tant la cornisa com el contorn de totes les obertures estan remarcades pel treball amb diferent material. Té un pati posterior amb façanes plenes de vidres que contribueixen a donar llum a l'edifici. 1898.- s'accedeix a la construcció d'aquest edifici. 1901.- L'edifici, ja acabat, fou beneit pel mossèn Torres i Bages el dia 31 d'agost.

    1898 - 1901

  • Casa i Magatzem Armengou

    Ignasi Oms i Ponsa

    Habitatge plurifamiliar aïllat, amb façanes a tres carrers. Edifici compacte de planta baixa i dos pisos, i una part de soterrani. La façana principal és simètrica amb un ritme d'obertures ordenades regularment i balcons agrupats de dos en dos, separats per fornícules i pilastres, segons eixos verticals. Remat de l'edifici amb cornisa i permòdols i balustrada. Portal modernista al magatzem. Façana de totxo arrebossat, imitant pedra de fil. Pedra en detall ornamentals. Ferro de fosa. 189?: Construcció del magatzem (C/.Sant Joan Bta.) 1900 : Construcció de l'habitatge.

    1899 - 1903

  • Casa Matamala

    autoria desconeguda

    Edifici que consta de semi soterrani, planta baixa i quatre pisos. De les façanes en destaca la solució de cantonada, amb tribuna rotonda a nivell del primer i segon pis, on forma al damunt una terrassa amb balustrada i torratxa amb coberta cònica, d'escames ceràmiques. La tribuna presenta als dos pisos arqueries sobre columnes amb capitells toscans (primer pis) i corintis (segon pis). La resta d'obertures en façanes als dos carrers són d'esquema vertical amb balcons aïllats i correguts, de ferro. Les del tercer pis són resoltes en llenguatge neoclàssic, amb frontons i balustres. Remat superior amb cornisa i balustrada. La façana al pati presenta unes galeries tribuna curvilínies, amb persianes de fusta. A l'extrem del pati hi ha un petit pavelló cobert a quatre aigües, fent cantonada amb el carrer.

  • Església de Valldaura

    Antoni Calvet, Josep Firmat i Serramalera, Josep Torres Argullol

    Edifici construït en pedra, amb una nau i capelles laterals comunicades entre si mitjançant arcs apuntats. Coberta a dues vessants. La façana principal és de composició ordenada, llisa, amb predomini del buit sobre el ple: portal en arc rodó i gran finestral tripartit que segueix la línia de façana formant el capcer. Una torre poligonal amb coberta piramidal resol la cantonada i serveix de nexe d'unió amb la façana lateral, plana, amb petites obertures i contraforts. El conjunt exterior utilitza un llenguatge formal divers de l'interior. Les façanes denoten unes certes influències centreeuropees, la qual cosa no és estranya si pensem que estan fetes posteriorment a l'interior i de mans d'un arquitecte més jove. A l'interior, la nau està separada de les capelles laterals mitjançant arcs formers, rebaixats en planta baixa i apuntats al pis superior. Absis poligonal. Cor al tester, a nivell de planta pis. Coberta amb estructura de fusta. Paraments arrebossats. A la capçalera, i damunt de l'altar, hi ha el cambril de la Verge.
  • La Morera

    autoria desconeguda

    L'edifici està format per dos cossos units en forma de L. Un d'ells, el més antic, de llenguatge neoclàssic, consta de planta baixa, pis i golfes. La planta baixa està coberta amb voltes de pedra. Un cos perpendicular a aquest de manera que tanca la L, està destinat a celler. El cos nou, de llenguatge modernista, consta de planta baixa i pis. La planta baixa és de pedra (incloent el garatge i magatzem). A nivell de planta pis, magnífica galeria a migdia i a ponent, amb mirador-tribuna cap a Montserrat, suportada per permòdols de ferro artísticament treballats. L'estructura de la galeria és de ferro de fosa, amb sostres i parets pintades. Obertures ricament decorades amb trencaaigües de totxo i estucs. Una balconada al pis principal uneix els dos edificis. La part modernista presenta una decoració rica en cornises i capcers, amb gelosia sota teulada feta de totxo vist i ceràmica. Els vitralls de galeria són emplomats, i també els d'obertures. Totes les cobertes vessen a dues aigües.
  • Central Elèctrica La Catalana

    autoria desconeguda

    Situat al sector sud-oest de Manresa, en zona agrícola i al costat de la carretera de Manresa a Igualada (C-37), l'edifici és una bella mostra de l'arquitectura industrial noucentista del municipi. L'edifici és aïllat i està format per diversos volums coberts a diferent alçada que en conjunt dibuixen una planta rectangular. Per l'exterior té l'aspecte d'un edifici de tres plantes, però l'interior és un espai únic, amb un gran pilar, descentrat de la nau, on es recolza l'estructura metàl·lica de cavalls que suporten les voltes de maó visibles a l'exterior. La part anterior de l'edifici forma un cos d'una planta, amb un ritme de finestres-vidrieres emmarcades per un fals arc pentagonal i fusteria metàl·lica, separades per pilastres i amb barana de balustres de secció rombal al damunt. Darrere d'aquest cos, i reculades, resten les altres dues naus. La Central Elèctrica, construïda per Catalana de Gas i Electricitat, va quedar inactiva el 1989. Actualment és propietat d'ENDESA, que l'ha restaurat i ha instal·lat la seva nova seu de la Catalunya central.

    primera mitad del siglo XX

  • Casa Fornells de Manresa

    autoria desconeguda

    Edifici de planta baixa i quatre pisos, amb planta en forma de trapezi, simètrica. Solució en cantonada de les façanes, amb tribuna als dos primers pisos i balcons als superiors, rematat amb capcer escalonat. Les façanes laterals, simètriques respecte a la bisectriu, amb balcons a totes les obertures, emmarcades amb pedra de fil i llindes ornamentades amb discrets motius florals. Impostes motllurades marcant els forjats i llosanes dels balcons també motllurades. Remat superior amb barana d'obra i de ferro, simulant merlets.
  • Transformador de la Manresana d'Electricitat al Pont Vilomara

    autoria desconeguda

    Torre de forma prismàtica de secció quadrangular, de 10 x 10 m., de dues plantes d'alçada i soterrani. Sòcol de carreus i paraments de paredat de pedres regulars de forma hexagonal amb juntes de morter. Franges verticals d'obra vista en angles i com a separació d'obertures. Aquestes, emmarcades en totxo vist, col·locat a sardinell en arcs i llindes, que contribueix a realçar l'aspecte artístic de l'edifici. Coberta amb ràfec sobresortint i remats de totxo -continuació de les franges verticals- a manera de magolles.
  • Casa Soler Casolleras

    autoria desconeguda

    Edifici que consta de planta baixa i cinc pisos: la planta baixa de gran alçada i l'últim pis es transforma en àtic amb terrasses i limitadors. Coronat amb potent ràfec sobre permòdols de fusta i majòlica. La façana és simètrica. Té una composició ordenada marcant tres zones verticals: una central més ampla, on els balcons s'agrupen de dos en dos, excepte al principal, que apareix obertura tripartita, i dues laterals, amb un balcó per pis, separades per pilastres. Aquestes, circulars fins al nivell del segon pis, amb capitells jònics, continuen només dibuixades (estucades) fins al cinquè. La importància dels dos primers pisos queda remarcada per una balconada circular amb balustres de pedra, flanquejada per les pilastres adossades clàssiques, suportades per grosses mènsules. El quart i el cinquè pis estan separats per una cornisa de pedra. A l'interior ens trobem un habitatge per planta. Fou la primera casa de Manresa que comptà amb ascensor. Com a elements decoratius té un repertori clàssic utilitzat en el noucentisme català com a tema de decoració de façanes: mènsules, pilastres, capitells, barbacana, estucs, finestres emmarcades en pedra arenisca. Façana estucada imitant carreus, ceràmica, etc.
  • Hospital i Església de Sant Andreu

    Ignasi Oms i Ponsa, Miquel Puig

    Hospital: Construcció d'estil renaixentista amb ampliacions posteriors historicistes. Està format per un conjunt d'edificis, resultat de les ampliacions efectuades en les diverses èpoques (s.XVI-XX). La part més antiga, mitgera amb l'església, correspon a l'actual residencia de monges. A la planta baixa resta un arc gòtic original i d'altres reconstruïts. A la planta del pis apareixen finestrals renaixentistes. A principis del s.XX s'afegí un pis seguint la mateixa composició de la façana. També en aquesta època s'amplia l'hospital en d'altres cossos d'edificis de gust modernista-historicista. Finestres renaixentistes: obertura amb predomini de l'eix vertical, de doble fulla, emmarcada en els laterals per dues columnes primes d'ordre complert i coronades amb petits capitells treballats d'on arranca la resta de decoració que cobreix la part superior del vano, amb ondulacions creixents en el centre i que conclouen en una motllura. El material utilitzat és pedra sorrenca. Ocupen tot el primer pis de la façana que dóna a la Plaça de l'Hospital i una part de la façana del carrer de Sant Andreu. Església: obeeix a un ordre barroc classicista molt senzill. Està formada per una nau, amb volta de canó i arcs torals sobre pilastres, resultat d'una ampliació en longitud i alçada. La façana principal té un portal clàssic format per columnes i frontó corb, amb un rosetó al damunt. Dues torres simètriques de planta quadrada al cim la flanquegen. Hospital: Origen: des del s.XIII existia una "Domus Infirmorum" s.XVI: ampliacions i reformes renaixentistes. s.XX: 1ª dècada ampliació en un pis, estil historicista. Església: Origen del 1300. Construïda adossada a l'hospital, sota el patrocini del Mercader manresà Pere Salvatge. 1792: Construcció de la nova església sota protecció de la família Amigan. 1975: Benedicció de l'església.

    siglo XX

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.