Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

  • Església del Sagrat Cor de Vistabella

Memoria

Originàriament, Vistabella era un conjunt de tres cases que va anar creixent gràcies a l’activitat vitícola i ramadera. Al començament del segle XX ja disposava d’escola, i a l’hora de construir l’església es va decidir encarregar-la a Josep Maria Jujol. Aquest es referirà a l’arquitectura cristiana bizantina per explicar el seu projecte. L’església forma un quadrat suportat per quatre pilars, d’on arrenquen tots els arcs que carreguen unes voltes esglaonades a mesura que pugen. Les projeccions dels arcs formen figures quadrades i triangulars i les voltes eviten les arestes, la qual cosa afavoreix les pintures murals. L’estructura és feta de pedra del lloc, calcària, peces senceres que no son el resultat de cap fragmentació rocosa. Hi predominen dues dimensions i, per tant, es poden disposar de manera anàloga al maó. La coberta és doble: la interior és un compost de voltes, mentre que l’exterior és feta de gruixos de rajola.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Vistabella té origen en una agrupació de tres cases que protegides per un baluard, es dedicaven a l’activitat vitícola i ramadera. A principis de s.XX ja disposava d’escola i foren els veïns del poble, Pere Mallafré i Joan Llobet els que encarregaren a Jujol l’església. Aquesta té la planta quadrada i s’estructura amb quatre pilars que com les palmeres, carreguen les voltes de forma esglaonada en altura. Jujol explicarà el projecte fent referència a l’arquitectura bizantina i la seva sistematització constructiva. Consta d’una nau principal i tres capelles, una petita nau per a la sagristia, magatzem i serveis. Les geometries quadrades i triangulars que apareixen en planta i les voltes eviten les arestes, afavorint així les pintures murals. La coberta es descompon en dues de sobreposades. La interior està feta amb voltes, i la exterior amb gruix de rajola, creant una càmera d’aire ventilada que garanteix el confort tèrmic a l‘interior i que no apareguin eflorescències en les pintures. Un dels materials més presents en l’església és la pedra calcària, típica de les construccions de la zona en murs de terrasses i marges. Aquesta s’utilitzà en voltes, murs i cresteries de l’església. Durant la guerra civil l’església es va cremar i moltes de les pintures de l’artista Ramón Farré i Jujol van quedar molt degradades.

Autor: Manuel Julià

Autores

Sobre el Mapa