Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
Memoria
El Grup Escolar Baixeras es troba ubicat a l'illa del districte de Ciutat Vella delimitada pels carrers Salvador Aulet, Sots Tinent Navarro, la Via Laietana i la Plaça Emili Vilanova. Disposa de façana exterior que afronta a la Via Laietana, al carrer Salvador Aulet i al carrer Sots Tinent Navarro. L'accés principal és pel carrer Salvador Aulet.
Aquest edifici d'ús escolar està situat com a final d'illa amb una parcel·la delimitada per una angle agut. El projecte situa l'escala principal en aquest angle per regularitzar la resta de les plantes i aprofitar-les millor per aules.
Consta de soterrani, planta baixa i quatre plantes pis. La planta baixa es desdobla per absorbir el desnivell entre els dos carrers oposats, apareixen dos nivells de finestres en aquesta planta.
La composició de les façanes presenta dues concepcions: més regularitat en els dos pisos superiors que en els inferiors. Així, a la part superior es tracen ritmes equidistants de finestres d'arc de mig punt i rectangulars sense decoracions, mentre que les plantes inferiors respecten la correspondència vertical d'obertures però es componen per àrees de finestres: grups de sis finestres agrupades en contrast amb grups de dues, d'estètica classicista.
A la planta baixa, el parament de la façana és de revestiment continu que representa carreus disposats regularment. A la resta de plantes, el mateix revestiment dibuixa una retícula que genera uns rectangles ocupats per grans esgrafiats on apareixen àngels i elements vegetals i florals.
Remata l'edifici una gran cornisa classicista amb permòdols de gust noucentista. La teulada és plana amb terrat que s'aprofita com a zona de joc. El perímetre del coronament es soluciona amb pedestals de motllurat clàssic combinat amb reixa metàl·lica. Aquests pedestals havien servit de base per uns gerros de terracota molt vistosos avui retirats.
Artísticament cal destacar la sensibilitat demostrada en la decoració de les façanes, sobretot en el esgrafiats. La seva ornamentació recull elements formals de l'arquitectura tradicional catalana dels segles XVIII i XIX, com són les terracotes i els esgrafiats esmentats. Cal ressenyar una escultura en honor a Àngel Baixeras, benefactor de l'escola, realitzada en pedra per Francesc Canyelles i Balaguerí.
El nom de l'escola ve de l'arquitecte i financer, Àngel Baixeras, que va donar diners per la construcció de l'escola. També es dóna la coincidència que va ser ell el que redactà el Projecte per obrir la Via Laietana, unint l'Eixample amb el port tal com Cerdà la va idear. En honor a aquesta generositat, la Mancomunitat de Catalunya afegí un grup escultòric a la cantonada de Via Laietana amb Salvador Aulet a l'alçada del primer pis. Les terracotes i els esgrafiats, van ser realitzats per Francesc Canyelles i Balaguerí, autor també de la part pictòrica interior.
Aquesta construcció suposa un clar exemple d'arquitectura noucentista, amb inspiracions clàssiques i mediterrànies. Les edificacions per a escoles van esdevenir de gran importància història a causa de la gran atenció que les autoritats de la Mancomunitat van donar a l'educació. Va ser el primer Grup Escolar impulsat per la Mancomunitat de Catalunya per pal·liar el dèficit d’escolarització i l’analfabetisme. L’escola disposà de zona d’esbarjo en el terrat; aules amb llum directa; biblioteca, etc., responent a la renovació pedagògica,
La seva importància política i estratègica també queda palesa en l'amplitud i presència urbana dels edificis, situats a llocs molt preeminents de la ciutat, i pels recursos emprats en l'arquitectura.
