Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
El Grup Escolar La Farigola es troba ubicat a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Sant Camil, Sant Eudald, Balears i Farigola. Es tracta d'un edifici escolar separat del carrer pel pati escolar. L'entrada és pel carrer Sant Camil mitjançant d'un porxo que dóna accés tant a l'edifici com al pati de l'escola.
L'edifici consta de soterrani, planta baixa, primer pis i golfes. S'organitza com un conjunt de volums units i superposats, essent dos d'ells porxades obertes, i ocupa una superfície de 870,73 m², dels quals 329,65 corresponien a l'edifici, i 514, 08, a zona d'esbarjo; atès que l'escola estava pensada per a nenes i pàrvuls, l'espai de jocs prenia molta presència. A banda i banda del volum gairebé cúbic de la construcció, situà galeries porxades que donaven lloc a dues terrasses.
La façana té una composició asimètrica d'obertures en eixos verticals. Les obertures al sud són de proporció quadrada i de grans dimensions, pròpies dels aularis escolars. Les obertures en les altres orientacions són més reduïdes i de proporcions verticals. Les façanes dels porxos oberts estan formades per arcades de mig punt suportades per pilars amb capitells classicistes. Per damunt de les arcades es presenten les baranes sòlides dels terrats.
La teulada de l'edifici és plana formant també terrats. El perímetre del coronament es soluciona amb un ampit d'obra amb balustres i motllurat clàssic. La cornisa és de perfil clàssic amb dentell. Rematen l'ampit uns gerros que emfatitzen les cantonades.
Artísticament cal ressaltar els esgrafiats que ocupen totes les façanes amb motius geomètrics que es subordinen a la composició de la façana creant una unitat formal amb les obertures i els arcs. Els elements visuals més destacats són els gerros ceràmics amb elements florals de proporció molt estilitzada.
L'edifici es considera noucentista per l'estil de les decoracions i l'equilibri que aconsegueix entre ornament i composició de façanes amb pocs materials: destaquen els amplis i alts finestrals de les aules i tot el parament és revestit en estuc de dos colors; hi ha esgrafiats amb motius geomètrics, dissenyats per l'artista Francesc Canyellas. El conjunt pren certa influència de vil·la italiana i del barroc, en sintonia amb l'estètica del Noucentisme.
El Grup Escolar es va edificar en uns terrenys propietat de l'Ajuntament de Barcelona, en els quals ja hi havia anteriorment una escola en estat precari que es va haver de clausurar. L'edificació del renovat centre es va desenvolupar en el marc de la planificació de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura per resoldre el problema escolar que tenia la ciutat. Així doncs, el 1913 es va enderrocar l'antic edifici i cap al 1917, l'arquitecte Josep Goday va començar a projectar una nova escola per a nenes i parvulari. El nom inicial era "Escola Graduada de Nenes de Vallcarca" i posteriorment es va anomenar Grup Escolar la Farigola de Vallcarca, ja que a prop es trobava la riera la Farigola. El 1935 Goday va tancar una de les porxades per augmentar la capacitat de les aules.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras