Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

El 1918 l'Ajuntament de Barcelona adquireix els terrenys per a la construcció del grup escolar Ramon Llull, projectat per l'arquitecte Josep Goday Casal l'any 1919. Es va començar a construir tres anys després, dins de la iniciativa de la Comissió de Cultura per crear noves escoles per una educació pública i de qualitat. El conjunt es localitza a la zona dreta de l'Eixample de la ciutat de Barcelona, en una illa emmarcada pels carrers Sardenya, Consell de Cent, Marina i l'avinguda Diagonal. La construcció ocupa tota l'illa -de planta trapezoidal- tot i que l'edifici es desenvolupa en un terç de la parcel·la, mentre la resta de la superfície es destina a jardí. El grup escolar Ramon Llull està format per dos grans edificis (un per cada gènere) de cinc nivells d'alçat (soterrani, planta baixa, dos pisos i sota coberta) totalment simètrics, entre els que es desenvolupa un cos rectangular d'un pis -que a manera de vestíbul- els uneix. L'existència dels dos edificis es deu a la concepció educativa del moment, crear un col·legi mixt però on els alumnes estiguessin separats per sexe; així es crea un pavelló per nens i un per nenes. Actualment aquests criteris educatius han canviat de tal forma que el pavelló de nenes acull les aules dels cursos d'educació infantil i el de nens els de primària, tot dos amb aules mixtes. El projecte arquitectònic -molt similar al d'altres escoles dissenyades per Goday- es caracteritza pel tipus d'edificis nobles, molt lluminosos i oberts als quatre vents, que pretenien crear una escola quasi idíl·lica que superés els models d'escola que hi havia en aquell moment. Per a la seva construcció no es van utilitzar materials nobles sinó pedra i maó, però es van fer semblar-ho gràcies als revestiments dels paraments i la decoració. Així les façanes exteriors dels edificis destaquen per disposar elaborats esgrafiats, que enalteixen la importància de l'educació a través de figures i escenes relacionades amb nens i l'ensenyament. Els dos edificis presenten la mateixa organització formal i decorativa pel que fa a la planta i a la façana. Disposen de quatre façanes amb tres nivells d'alçat ben diferenciats gràcies a unes cornises corregudes en voladís i on el tram central dels costats llargs està potenciat -tant a la banda de l'avinguda Diagonal com del jardí- a través d'un tractament diferenciat de les obertures i el coronament. Totes les finestres del primer cos (planta baixa i primer pis) segueixen el mateix model compositiu: rectangulars, amb ampit, rematades per uns elements a manera de cornisa i emmarcades per esgrafiats. A sobre d'aquest cos -i separat per una gran cornisa- es desenvolupa el quart nivell on es combinen finestres rectangulars de llinda llisa amb altres de llinda de mig punt i on hom de destacar el tram central del costat llarg, on es disposa una finestra de tres obertures projectada a partir d'un gran arc de mig punt. És precisament aquest element, el que contribueix a potenciar el cos central dels edificis juntament amb el darrer pis, on es disposa un cos d'evident influència barroca al que s'obren tres òculs i que es remata amb un frontó triangular a la coberta. El tram central que uneix els dos edificis presenta un únic pis, tot i que és transitable a la coberta -de terrat pla- per tal de comunicar els dos pavellons del primer pis. Aquest edifici es presenta com un element porticat -obert cap a la banda del jardí, amb el que comunica a través d'unes escales- amb columnes sobre les quals imposten arcs de mig punt i cobert amb voltes de creueria. Per contra, el frontis que dóna a l'avinguda Diagonal està tancat amb un mur on es localitzen tres portes d'accés al col·legi des d'aquesta via; en aquest sentit cal ressaltar l'especial tractament decoratiu i estructural de l'obertura central. Està flanquejada per dues parelles de columnes que sostenen l'entaulament, a l'eix vertical d'aquestes es disposen dos grups escultòrics que representa uns cistells, acompanyats, d'espigues i d'una àncora respectivament i que acompanyades d'un relleu central, configuren una al·legoria de l'educació. Des del vestíbul s'accedeix a cadascun dels pavellons a través d'unes escales, ja que aquests es troben lleugerament elevats respecte del nivell al qual es troba el vestíbul. Els dos pavellons presenten la mateixa organització, un primer vestíbul amb escales i tancat amb portes de fusta i vidre que l'independitzen de l'àmbit de la planta baixa, al qual aboca directament. Aquest espai s'organitza a partir d'un passadís o rebedor, al qual s'obren les diverses aules i dependències administratives i també l'escala que comunica amb els nivells de soterrani -on es localitza el menjador- i la resta de pisos. L'escala presenta una gran amplitud per tal de facilitar el trànsit dels alumnes i disposa de llum natural, gràcies a unes finestres obertes a la façana de l'Avinguda diagonal, on es desenvolupa la caixa d'escala. Un dels espais més destacats és el nivell de sota coberta, on es localitza el teatre -al pavelló de nenes- i la biblioteca -al pavelló de nens-. Aquestes dues instal·lacions es localitzen en el darrer nivell, ja que permet disposar d'un espai molt ampli i diàfan gràcies al tipus de coberta que Goday projecta. Es tracta d'un sistema de múltiples vessant contraposades a sobre d'una estructura d'encavallades de fusta que permeten, d'una banda cobrir un espai tan gran -tota la planta de l'edifici- tot prescindint d'elements de suport centrals que li restin diafanitat i per altra, facilitar el desguàs de les aigües de pluja. Les bigues estan decorades amb senzills motius geomètrics en tonalitats vers i blanc. Un dels elements més recurrents en aquest tipus d'edificis projectat per Goday són les fonts d'aigua, de les quals n'hi ha una a cada planta dels pavellons. Les fonts estan decorades amb aplics ceràmics i motius pictòrics, que completen el programa decoratiu dels interiors. Aquest programa decoratiu es basa en paraments de revestiment pictòric en verds i blanc i petites representacions pictòriques sobre les llindes de les portes, generalment figuratius d'origen animal i amb una certa estètica de traç infantil. Els sostres són -generalment- de revoltó amb biga de ferro a excepció dels ja esmentats espais de sota coberta i la planta de soterrani, concretament en la zona del vestíbul porticat que uneix els pavellons. Aquest espai configurat com a corredor presenta una alçada menor a altres espais i es cobreix amb volta de creueria. Encara es conserva a l'edifici bona part del mobiliari original, inspirat en models castellans dels segles XVI i XVII. Entre d'altres destaquen tres "armaris de direcció" de fusta de faig tallada, la tipologia del qual s'inspira en els armaris aragonesos i castellans dels segles XVI i especialment XVIII. Una taula gran de faig tallada amb potes tornejades, així com diverses tauletes auxiliars de la mateixa tipologia. Una taula de reunions, actualment a la sala de professors, de fusta, amb potes tornejades i unides amb un eix de fusta central. Diverses cadires de fusta tallada, tornejada i seient de cordill de palma entrecreuat que toma com a referent les solucions formals dels mobles populars. Un altre dels mobles més característics és el que es correspon amb la tipologia de "biblioteques d'aula", projectada per Goday i que es configura com un moble contenidor per a llibres i revistes que es disposava en un racó de l'aula. Pren com a model les arquimeses castellanes del segle XVII amb un suport denominat "de pont" i dues portetes tallades a l'exterior i una llegenda en pergamí a l'interior que diuen: "Bien empezado, casi acabado" (porta esquerra) i "Bien habla quien bien calla" (porta dreta) i en altre, "Cada cosa para su cosa" (porta esquerra) i "Cada uno habla como sabe" (porta dreta). Aquestes llegendes van ser molt probablement repintades a l'acabament de la Guerra civil, tot estant la llegenda original en català. Finalment els armaris penjadors per als infants, dels quals hi ha dos models, un amb calaixos a la part inferior i un altre sense. A la planta baixa es conserva un banc de fusta realitzat per Francisco Frau Hermanos que presenta un escut tallat al respatller. Es conserven també bona part de les pissarres giratòries. El conjunt escolar Ramon Llull va ser projectat per l'arquitecte Josep Goday i Casals el 1918, sota l'encàrrec de Manuel Ainaud, director de l'Assessoria del projecte educatiu. L'any 1916 es va crear la Comissió de Cultura, on es va definir la voluntat de crear noves escoles on l'educació fos "popular i de qualitat". Per aquest motiu, des de l'any 1917, en diversos llocs de la ciutat s'alçaren edificis monumentals per apropar l'educació a la població, sense cap distinció d'origen ni de situació social. Aquests "Grups Escolars" van ser projectats per l'arquitecte Josep Goday i Casals, que va crear un model en certa mida estandarditzat però adaptat en cada cas a les característiques de la parcel·la i la seva localització. Aquesta tipologia d'escoles pren com a referència alguns models escolars suïssos, alemanys, italians i nord-americans de principis del segle XX, que Goday coneixia i que van influir certament en la projecció del seu model escolar. Tanmateix, les noves propostes pedagògiques que provocaren una transició de "l'escola basada en els llibres" a "l'escola activa" on l'aprenentatge comprenia treballs manuals, dibuixos, gimnàstica, jardineria, botànica i teatre entre d'altres, va desenvolupar la necessitat d'un nou model arquitectònic. Aquest nou model d'arquitectura escolar es caracteritza per la seva monumentalitat, justificada en part com una exaltació del civisme i l'educació. El projecte comprèn dos pavellons, un per nens i un per a nenes generalment comunicats per un element porticat i que compta entre d'altres instal·lacions amb jardins, teatre i biblioteca. Les aules sempre s'obren a amplis halls o passadissos que permeten la circulació dels alumnes i caixes d'escala molt amples il·luminades amb llum natural, element aquest últim de gran importància en tots els edificis. Destaca també el detall en els acabats, amb decoració pictòrica mural, especialment a les llindes de les portes i les bigues de la coberta. A més del Grup Ramon Llull, Goday va projectar entre d'altres centres el Milà i Fontanals, en el carrer dels Àngels, el Lluís Vives en el carrer Canalejas, el Grup Escolar Mossèn Jacint Verdaguer en el carrer Lleida, el Pere Vila al Passeig Lluís Companys i el Grup Escolar Baixeres a la Via Laietana. El nom donat a cada centre té a veure amb el nou impuls donat a l'educació en aquest període -i més concretament amb l'escola pública de la Ciutat-, gràcies en bona part a donacions privades, entre les quals es troba Ramon Llull. En el cas de l'edifici que ara ens ocupa, Goday projectà dos edificis simètrics, decorats amb bells esgrafiats, que tot i que es va projectar l'any 1918, no es va iniciar la seva construcció fins tres anys després, el 1921. El grup escolar Ramon Llull -on cabien més d'un miler d'infants- es va inaugurar el dia 29 de març de 1931, poc abans de la proclamació de la República. Bona part de la decoració és obra de Francesc Canyellas, que va dissenyar els esgrafiats exteriors i els treballs de terracota que coronen les cornises i omplen els timpans de les portes. També va realitzar el disseny de la pictografia i senyalització interior dels espais així com les fonts d'aigua localitzades a cadascú dels nivells dels pavellons. Alguns dels mobles, concretament les taules i tauletes auxiliars van ser realitzades per la casa Francisco Frau Hermanos, de Palma de Mallorca.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Archivo

  • Perspectiva de la façana frontal del Grup Escolar Ramon Llull.

    Dibujo

    Perspectiva de la façana frontal del Grup Escolar Ramon Llull.