Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

Memoria

Les recomanacions del programa funcional i les característiques dels terrenys han donat lloc a un edifici extens i de poca alçada, que s'integra en el paisatge agrícola de l'altiplà sobre el riu Ebre i a les restes de muralla que coronen la vila de Móra. Les unitats d'hospitalització se situen orientades al sud o llevant, al voltant de patis enjardinats als quals els malalts poden accedir amb rampes suaus i gaudir de la seva presència des de les habitacions. Els serveis de bugaderia, cuina, calderes, etc. se situen en la façana nord, al voltant d'un pati de serveis tancat i al marge de la circulació general de l'hospital. La resta de serveis hospitalaris ocupa un bloc compacte amb façana a ponent i cap a uns patis interiors amb cobertes elevades i inclinades sobre puntals. Aquest cos longitudinal de tres plantes i revestit de maó pintat de blanc, és la façana urbana del conjunt. En les unitats d'hospitalització es manté el color marró del maó, semblant al dels camps de cultiu contigus.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

L’hospital adopta una configuració extensa i de poca alçària a causa de les característiques del programa funcional i dels terrenys que ocupa. La façana de llevant, que dóna al riu Ebre, rep un tractament fragmentat per tal d’evitar la visió de l’hospital en tota la seva dimensió. El Centre d’Assistència Primària és col·locat a la part central per a tallar la dimensió més llarga de l’edifici i evitar la percepció contínua de tota la seva longitud. Les unitats d’hospitalització estan orientades a les millors vistes, cap al sud o a llevant. Els serveis, com ara la bugaderia, les cuines o les calderes, estan disposats a la façana nord, al voltant d’un pati tancat i al marge de la circulació general de l’hospital. La resta de serveis hospitalaris es troben en un bloc compacte amb façana a ponent i a uns patis interiors. La disposició de les diferents àrees té en compte les interrelacions i les circulacions que les connecten. Tot l’edifici és construït amb materials del país i sistemes constructius tradicionals, que eviten uns elevats costos de manteniment i resulten idonis per resoldre un programa complex com és el d’un hospital. La planta segona té una alçària més gran que les altres perquè incorpora una càmera per al pas de conductes.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Instal·lació sanitària d'àmbit intercomarcal situada en un lloc privilegiat de la població i amb dues orientacions ben diferenciades. La façana sud mostra una composició lineal on domina la horitzontalitat, només trencada per petites fragmentacions dels volums amb la intenció de propiciar un canvi d'escala. A la façana oposada, on s'ubiquen les unitats d'hospitalització, hi trobem una disposició "en pinta" i un canvi de material que afavoreixen la integració amb l'entorn. El tractament d'alguns elements de disseny guarda analogia amb el CAP de Gandesa, també dels mateixos autors. Proposat com un model d'edifici hospitalari obert i de desenvolupament extensiu, aquest centre va ser reconegut amb el Premi FAD d'Arquitectura, l'any 1988.

Autor: Antoni López Daufí

Fuente: Guia d'Arquitectura de la Demarcació de l'Ebre

Autores

Sobre el Mapa