Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

  • Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

Memòria

Les recomanacions del programa funcional i les característiques dels terrenys han donat lloc a un edifici extens i de poca alçada, que s'integra en el paisatge agrícola de l'altiplà sobre el riu Ebre i a les restes de muralla que coronen la vila de Móra. Les unitats d'hospitalització se situen orientades al sud o llevant, al voltant de patis enjardinats als quals els malalts poden accedir amb rampes suaus i gaudir de la seva presència des de les habitacions. Els serveis de bugaderia, cuina, calderes, etc. se situen en la façana nord, al voltant d'un pati de serveis tancat i al marge de la circulació general de l'hospital. La resta de serveis hospitalaris ocupa un bloc compacte amb façana a ponent i cap a uns patis interiors amb cobertes elevades i inclinades sobre puntals. Aquest cos longitudinal de tres plantes i revestit de maó pintat de blanc, és la façana urbana del conjunt. En les unitats d'hospitalització es manté el color marró del maó, semblant al dels camps de cultiu contigus.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

L’hospital adopta una configuració extensa i de poca alçària a causa de les característiques del programa funcional i dels terrenys que ocupa. La façana de llevant, que dóna al riu Ebre, rep un tractament fragmentat per tal d’evitar la visió de l’hospital en tota la seva dimensió. El Centre d’Assistència Primària és col·locat a la part central per a tallar la dimensió més llarga de l’edifici i evitar la percepció contínua de tota la seva longitud. Les unitats d’hospitalització estan orientades a les millors vistes, cap al sud o a llevant. Els serveis, com ara la bugaderia, les cuines o les calderes, estan disposats a la façana nord, al voltant d’un pati tancat i al marge de la circulació general de l’hospital. La resta de serveis hospitalaris es troben en un bloc compacte amb façana a ponent i a uns patis interiors. La disposició de les diferents àrees té en compte les interrelacions i les circulacions que les connecten. Tot l’edifici és construït amb materials del país i sistemes constructius tradicionals, que eviten uns elevats costos de manteniment i resulten idonis per resoldre un programa complex com és el d’un hospital. La planta segona té una alçària més gran que les altres perquè incorpora una càmera per al pas de conductes.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Instal·lació sanitària d'àmbit intercomarcal situada en un lloc privilegiat de la població i amb dues orientacions ben diferenciades. La façana sud mostra una composició lineal on domina la horitzontalitat, només trencada per petites fragmentacions dels volums amb la intenció de propiciar un canvi d'escala. A la façana oposada, on s'ubiquen les unitats d'hospitalització, hi trobem una disposició "en pinta" i un canvi de material que afavoreixen la integració amb l'entorn. El tractament d'alguns elements de disseny guarda analogia amb el CAP de Gandesa, també dels mateixos autors. Proposat com un model d'edifici hospitalari obert i de desenvolupament extensiu, aquest centre va ser reconegut amb el Premi FAD d'Arquitectura, l'any 1988.

Autor: Antoni López Daufí

Font: Guia d'Arquitectura de la Demarcació de l'Ebre

Autors

Sobre el mapa