Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

  • Jardins Antònia Vilàs

Memoria

Els jardins Antònia Vilàs es troben al barri de la Barceloneta, en un solar que limita amb els carrers de Balboa i Ginebra, i dos edificis residencials. L’Ajuntament de Barcelona planteja crear un nou espai públic mitjançant un procés de participació ciutadana. Fruït del mateix es genera un programa de necessitats i els primers esboços del projecte. Les sessions de participació serveixen per definir el caràcter nou d’ aquest espai. Aquest ha de ser un jardí on hi hagi espais de joc, espais per estar, una font i un recinte on diverses cooperatives del barri puguin plantar un hort. A la suma de requeriments per part dels veïns s’afegeixen els condicionants dels serveis tècnics de l’Ajuntament com l’accessibilitat de persones i vehicles de manteniment i altres; la relació respecte els edificis veïns, tant des del punt de vista de les visuals del jardí cap a l’edifici com dels habitatges cap al jardí; i altres condicionants ambientals propis del lloc com l’assoleiament i la topografía. Amb totes aquestes premises, el projecte es planteja com una successió d’espais d’escala més petita on tota una sèrie d’elements susceptibles de ser elements de joc i dissenyats expressament es col·loquen estratègicament dins aquest solar allargat. Aquesta successió d’espais van configurant un recorregut de paviment de formigó en zigzag que creua tot el jardí i va de carrer a carrer, fent tot el jardí accessible. Els diferents episodis tenen la voluntat de recrear possibles seqüències i experiències que es puguin tenir en un jardí. Les escenes es construeixen de diverses maneres, ja sigui a partir de la vegetació; de les catifes del paviment tou en sauló, sorra o terra; dels diversos elements metàl·lics; de topografies en cautxú que sorgeixen del terra; de roques reals que passen d’estar varades sobre la sorra a pujar per una paret de formigó esgarrapada; o d’un futur sostre vegetal suportat per dos pòrtics en creu. El disseny de l’espai a través del joc ens permet crear una nova concepció de l’espai públic on els diversos elements que el conformen no hagin de tenir necessàriament una única funció definida i on els diversos elements puguin ser usats diferentment pels diferents usuaris. Pretén ser en aquest sentit un al·legat de l’espai públic com un lloc on infants i adults es puguin trobar i viure experiències lliurement. La vegetació és un dels materials més importants i presents en el lloc per tal de potenciar el caràcer de jardí, sempre sota la premisa que l’ús de la vegetació no ens invalidi l’ús de l’espai. És per aixó que les catifes de vegetació están estratègicament col·locades per tal de crear les diferents atmòsferes de les escenes. En el cas dels límits longitudinals de l’espai, un seto vegetal corregut conformat per eugènies, magraners, xoÍssies i codony japonès ens separa dels edificis residencials. La vegetàcio aèria majoritàriament caduca tal com els arbres (tamarius i sòfores), la palmera (palmera pindó) i la pérgola vegetal formada per glicina i bignonia, filtrarà la llum solar i generarà en el propers anys, a part de privacitat respecte visions des de dalt, una bona atmòsfera en el jardí. El cromatisme del jardí varia al llarg de tot l’any potenciant així la idea d’episodis diferents gràcies a la vegetació. Espècies de fulla caduca o amb coloració a les seves fulles com la forsÍtia, la glicina o la nandina són un exemple. El cromatisme donat per la vegetació se suma al dels dels elements i paviments del jardí on els colors hi són presents.

Autor: Beatriz Borque Badenas, Miquel Mariné Núñez

Autores

Sobre el Mapa