Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Monument commemoratiu erigit al bell mig de la plaça principal de la Colònia Güell en memòria del seu fundador, Eusebi Güell Bacigalupi. Està format per un pedestal de pedra, on hi ha la inscripció, en tipografia clàssica, "La Colonia Güell al seu fundador. Eusebi Güell y Bacigalupi en el año 1890" (sic). El pedestal s'esglaona en tres parts: una base en forma de creu decorada amb doble garlanda en relleu; una part central, també en creu, amb dues grosses volutes simètriques que sostenen dues corones de marbre blanc de Carrara, i un prisma superior que serveix de seient de l'escultura d'Eusebi Güell, que porta un llibre a la mà esquerra, feta també de marbre de Carrara. L'escultura és obra dels germans Oslé, de 1935, com probablement és d'aquesta data el pedestal de línies clàssiques, dins els cànons estètics del Noucentisme. Per la part posterior, el pedestal està aprofitat per ubicar una font d'aigua, pública. Tret de la part que dóna accés a l'esmentada font, el monument està envoltat d'una zona enjardinada tancada per una barana de forja amb sanefes i garlandes.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

En un punt destacat de la Colònia Güell s'obre la una plaça rectangular dedicada a Joan Güell, el pare del fundador de la colònia. El centre de la plaça l'ocupa un tancat (amb perímetre de barana de forja) ovalat enjardinat, on s'alça l'escultura. La base està edificada amb granit gris que alterna línies rectes i arrodonides: sobre una peanya rectilínia decorada amb motllures i una sanefa de garlandes, s'alcen dos elements volutats que flanquegen l'element central, de perfil rectangular. A la part posterior de la peanya, la tanca de forja gira per permetre l'accés a una petita font, situada sota la inscripció "MONUMENT INAUGURAT L'ANY 1935", visiblement alterada posteriorment (farcint algunes lletres i gravant-ne d'altres) per aconseguir-ne la traducció al castellà "MONUMENTO INAUGURADO AÑO 1935". En un lateral de la peanya hi ha gravats, discretament, els noms dels escultors: "M. Y L. OSLÉ". A la part frontal hi trobem les dues inscripcions principals, novament alterades per traduir-les. A dalt, la dels dedicants "LA COLONIA GÜELL AL SEU FUNDAD[OR]", que passa a ser "LA COLONIA GÜELL A SU FUNDAD[OR]", quedant la part final tapaa pels plecs de roba de la part superior. La inscripció de sota, resa "EUSEBI GÜELL Y BASIGALUPI EN L'ANY 1890", que passa a ser "EUSEBIO GÜELL Y BACIGALUPI EN EL AÑO 1890". Com a colofó de la base granítica, hi ha un escut de Catalunya amb una branca d'olivera. Sobre aquesta base en granit gris, que segueix cànons i motius propis de la tradició academicista, s'hi destaquen tres elements en marbre blanc. Sobre cadascuna de les volutes laterals hi ha un escut ovalat envoltat per garlandes; l'un, amb els atributs d'Hermes (el pétasos alat i el caduceu) acompanyats per un martell i la inscripció "TREBALL"; l'altre, amb els atributs d'Atena (un casc guarnit amb un cap de moltó i un lleó) acompanyat per la inscripció "SAVIESA". Per tant, ambdós escuts volen reflectir tant la capacitat i èxit d'Eusebi Güell en el seu vessant d'industrial com la seva condició d'intel·lectual i protector d'artistes. Finalment, al capdamunt del conjunt s'alça el bust d'Eusebi Güell, esculpit també en marbre blanc. No se'l representa frontalment, sinó en una disposició a 3/4, i a una alçada (fins sota del pit) que inclou la representació dels braços i mans, trencant amb una configuració tradicional del bust. Amb la mirada llarga, Eusebi Güell és representat amb un llibre a les mans i amb un teixit que penja per sobre de la base grisa, reforçant el contrast cromàtic i de línies i, de nou, reforçant el doble vessant econòmic (el teixit) i intel·lectual (el llibre). El monument fou inaugurat el 1935 en part per subscripció popular i en part per aportació de Colònia Güell S.A. El cap de l'estàtua va ser arrencat el juliol de 1936 per un grup anarquista forà lligant-li una corda al coll i estirant amb un camió. El 1939 el cap va ser reposat i els falangistes van traduir al castellà la inscripció del pedestal. Els anys 2010 aproximadament algú li va trencar el nas, que va ser reposat recentment.

Fuente: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Como ir

Sobre el Mapa

Obras Relacionadas

Conjunto La Colonia Güell