Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

Memoria

Habitatge que és el conjunt o contrapunt del seu edifici complementari, l'Escola. Està construït amb lloseta de pedra i té les obertures, les cantonades, una franja alta i la torratxa remarcats amb maó vist, accentuant encara més la varietat de nivells, terrasses i teulades que li donen una aparença de "castell màgic" i emmascarant una senzilla planta en forma de ela. El desnivell del terreny afavoreix el seu aspecte complicat afavorint les diferents escaletes, entrada, comunicació amb l'Escola, accés posterior del pati privat al primer pis, i creant una diferència d'un pis entre la part de davant i la posterior. Les teulades són teula esmaltada en verd i negre, i a la xemeneia hi ha, en ceràmica vidriada, la data de construcció (1911). L'historicisme és palès. Al mes de març de 1890 es va posar la primera pedra i assenyalaren els fonaments de la nova fàbrica de cotó que Eusebi Güell i Ferran Alsina van instal·lar al terme de Santa Coloma de Cervelló a fi de que "d'aquesta manera l'obrer es trobés en millors condicions higièniques d'habitació i d'aliments...". Això comportà la construcció d'una autèntica colònia on no podia faltar l'Escola i la Casa del Mestre. Dotada de les millors condicions que es donaven al seu moment, en el 1987, l'Escola encara continuava funcionant, si bé la Casa del Mestre, ha vist fragmentat el seu interior en dos habitatges que respecten totalment la seva estructura.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Edifici, juntament amb la Casa del Mestre, netament diferenciat de la resta de la colònia, per materials, disposició i estructura. És de planta irregular, recobert amb lloses de pedra i remarcant amb maó vist les obertures, la sanefa sota el ràfec i part del mur del primer pis, justament la que dóna als terrats que, a la seva alçada envolten gairebé ¾ parts de l'edifici. Malgrat la seva aparença historiada, és de gran funcionalitat, amb profusió de finestres per afavorir el treballs dels nens i situat en un extrem de la Colònia envoltat de pins per millorar el seu lleure. La coberta és de teula àrab a quatre aigües i en la distribució de les obertures (grans a la planta baixa i petites i agrupades en fileres al primer pis) es veu la tendència historicista dominant en la majoria dels edificis singulars de la Colònia Güell. L'escola es va construir quan ja estaven pràcticament finalitzada totes les altres construccions de la colònia, a excepció de l'església que, malgrat haver estat projectada una desena d'anys abans, es va construir a ritme morós i deixar finalment inacabada. El 1914, doncs, es va finalitzar l'escola i la casa del mestre, dos edificis bessons, units per un pont de maó i diferents substancialment en la seva concepció espacial, tal i com es deriva de les diverses funcions per a les que van estar creats.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Construcció feta amb lloseta de pedra i maó vist, unida a l'Antiga Escola mitjançant un pont esglaonat decorat amb elements curvilinis. El pont recolza sobre dos grans arcs parabòlics, on es pot detectar la influència de Gaudí. La casa del mestre està construïda en tota la part baixa amb lloseta de pedra, i té destacats amb maó vist: la franja alta de l'edifici, les cantonades arrodonides, el perímetre de les obertures i els elements singulars, com la xemeneia, o la garita. Aquest detall accentua la varietat de nivells, construccions, terrasses i teulades que li donen la seva singular aparença de castell. Les obertures són principalment rectangulars i de mides diverses, i estan distribuïdes per totes les façanes. L'edificació d'aparença desigual i irregular té un accés amb escales a la banda nord, i una gran diferència estètica entre aquesta façana i la sud, que comunica amb l'escola. Les teulades són de teula esmaltada en verd i negre, amb cobertes a dues i quatre vessants. L'edifici presenta una marcada tendència historicista, com es pot veure per la seva torre/garita circular disposada a la cantonada. La torre està rematada amb merlets i disposa de dos nivells, segons es desprèn per dues línies de finestres, una a la part baixa i una altra a la part superior. La base d'aquesta garita està formada per cilindres tallats, disposats de forma decreixent. El conjunt està coronat per un pinacle cònic recobert amb ceràmica vidrada i una creu de ferro forjat. A la xemeneia, encastada entre les edificacions a diferent nivell, hi apareix la data de 1911 feta amb trencadís de ceràmica vidrada. L'edific comunica amb l'antiga escola formant un únic conjunt. La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. En aquest context, la casa del mestre i l'escola eren elements importants, dins els diversos serveis que oferia el recinte. L'escola era gratuïta pels fills dels obrers, i l'ensenyament era diferent per nois i noies. Primer va ser escola de nois a la planta baixa, la part de dalt restava oberta i era per fer gimnàstica. Posteriorment es tancà amb vidres i l'ocuparen les nenes amb monges de professores. Tot i que els ensenyaven a llegir i escriure, en la seva formació es donava èmfasi als treballs manuals i domèstics. L'edifici es va construir entre 1911-1912, i fou dotat de les millors condicions del moment. Els mestres que hi han viscut són, per ordre d'antiguitat: Josep Franquesa Aliberch, Josep Baiget Massip i Guillem Morell i Huguet nascut a Santanyí, Mallorca, que portava l'escola juntament amb la seva esposa també mestra Maria Carme Pons Llabrés de Palma. A la part nord d'aquesta casa hi va viure en Gregori Bernal Ferrer, contramestre de la fàbrica. El 1987 l'escola encara continuava funcionant, i la casa del mestre va acollir fins al 2011 la llar d'infants Sol Solet.

Fuente: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Construcció feta amb lloseta de pedra i maó vist, unida mitjançant un pont esglaonat decorat amb elements curvilinis a la Casa del Mestre. El pont recolza sobre dos grans arcs parabòlics, on es pot detectar la influència de Gaudí. L'escola segueix un marcat caràcter historicista. És de planta irregular, amb lleugera forma d'U orientada al sud. Té planta baixa i primer pis, i mentre que el primer està recobert amb lloses de pedra, la resta està feta amb maó vist. Destaca per les cantonades arrodonides de la banda sud, i el remarcat amb maó vist de les obertures i la sanefa sota el ràfec. Pel que fa a les obertures, estan perfectament distribuïdes per tot l'edifici i són rectangulars o van definint una espècie de galeries, de 6 o 10 obertures allargades remarcades en ziga-zaga. Al primer pis hi ha una terrassa. La coberta és a quatre aigües feta de teula àrab vidrada en verd i groc. La construcció de la colònia s'inicià el 1890 i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers, els serveis i la fabrica, constituint un conjunt. En aquest context, l'escola i la casa del mestre eren elements importants, dins els diversos serveis que oferia el recinte. L'escola era gratuïta per als fills dels obrers, i l'ensenyament era diferent per nois i noies. Primer va ser escola de nois a la planta baixa, la part de dalt restava oberta i era per fer gimnàstica. Posteriorment es tancà amb vidres i l'ocuparen les nenes amb monges de professores, i en la seva formació es donava èmfasi als treballs manuals i domèstics. Tot i que a la xemeneia porta la data de 1911, l'obra es va realitzar entre els anys 1912 i 1913. Entre 1916 i 1917 es van construir simultàniament l'Escola de Nens i l'Escola de Nenes, a l'edifici del Centre Sant Lluís. Els mestres que hi han viscut són, per ordre d'antiguitat: Josep Franquesa Aliberch, Josep Baiget Massip i la seva filla Maria Àngela, Guillem Morell Huguet i Maria Carme Pons Llabrés. A la part nord d'aquesta casa hi va viure en Francesc Bernal Ferrer, aprenent, després ajudant, contramestre i finalment majordom de tissatge de la fàbrica. El 1987 l'escola encara continuava funcionant, fins que es va construir un nou edifici. La casa del mestre va acollir fins al 2011 la llar d'infants Sol Solet, i ara està tancada per diferents patologies.

Fuente: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Obras Relacionadas

Conjunto La Colonia Güell