Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Santuari de la Mare de Déu de Montserrat

    autoria desconeguda

    L'abadia de Montserrat s'alça al cim de l'emblemàtica serralada del mateix nom. És un conjunt d'edificis amb funcions diverses. Principalment són dos blocs d'edificis: per un costat la basílica amb les dependències monacals i, per l'altre, els edificis destinats a atendre als pelegrins i visitants. Altres elements que conformen el conjunt són: les capelles que envolten el conjunt central, les ermites, les estacions del Viacrucis i els Misteris, les estàtues monumentals, els monuments a catalans il·lustres, les fons marianes, etc. La basílica va ser reconstruïda al segle XIX. És d'una nau amb capelles laterals. La nau està sostinguda per unes columnes amb escultures de fusta obra de Josep Llimona. A sobre de l'altar major es troba la sala de la Verge de Montserrat a la qual s'accedeix a través d'una porta d'alabastre amb la representació d'escenes bíbliques. La zona de l'absis, exteriorment, va ser dissenyada en un estil neoromànic amb tres absis; el central està profusament decorat amb elements propis del romànic del segle XI (arcuacions cegues, bandes llombardes i finestrals de mig punt) i del segle XII (rosetons). Aquesta obra fou executada per Francisco de Paula del Villar i Lozano i en la seva realització hi col·laborà Antoni Gaudí. De l'antic conjunt romànic només resta una portalada que ara és situada, entrant a l'església, al començament del lateral dret del claustre construït en atri de la basílica. Està formada per cinc arquivoltes en degradació, quatre de les quals recolzen en columnes a partir d'una imposta (en part restaurada); l'ultima imposta protegeix tot el portal i està parcialment destruïda. La iconografia de la decoració escultòrica combina temes de l'Antic i del Nou Testament: Samsó amb els lleons i Adam i Eva, per un costat, i escenes de la Verge Maria i la vida de Jesús, per l'altre. També hi ha gran varietat d'animals i monstres i decoració vegetal. Al timpà hi ha una imatge de la Mare de Déu d'època posterior. La façana de la basílica de Montserrat té un fons de pedra tallada a carreus i a sobre té la decoració escultòrica superposada igual a les de les façanes plateresques com la de la Universitat de Salamanca. La part inferior és de format horitzontal i està dividit en tres franges verticals. En cada franja s'obre una porta allindada amb un timpà esculturat i les franges estan separades per columnes corínties que aguanten un entaulament; aquestes columnes estan en un pla més avançat que les portes, d'aquesta manera es crea un ritme ondulant. La part superior de la façana està disposat de forma vertical i no ocupa tot l'ample de la façana, com en la part inferior, sinó el centre. Aquí primer hi ha les figures de Jesús amb els dotze apòstols amb dosserets individuals; per sobre hi ha un gran rosetó, flanquejat per columnes i relleus, i a un nivell superior un rellotge. Per últim hi ha una creu. Tota la façana (excepte el fons que es pot veure a banda i banda de la part superior) està profusament decorada amb relleus, columnes de diferents tipus, entaulaments, gerros i pinacles. La façana del monestir de Montserrat dóna a la plaça de Santa Maria, centre de tot el conjunt de Montserrat a l'entorn de la qual es distribueixen els principals edificis (monestir, biblioteca, claustre gòtic, museu, dependències dels pelegrins,...). Contribueix a la monumentalitat del conjunt i centra l'eix de l'espai urbanístic amb un cos rectangular i horitzontal que reprodueix en el primer pis les tres arcades de mig punt que a la part inferior donen accés a l'atri. En un costat s'alça una torre quadrada amb finestres quadrades a cada pis, excepte a la part superior on s'obren grans obertures d'arc de mig punt. La façana es complementa amb uns relleus escultòrics fets per l'escultor Rebull, són tres grans relleus on es representa: Sant Benet, la proclamació del dogma de l'Assumpció de Maria pel Papa Pius XII i Sant Jordi. De l'antic claustre gòtic només es conserven dues ales que donen a la plaça de Santa Maria. Aquestes, són formades per dos pisos de galeries separats per un espai emmarcat per dues cornises on es varen obrir uns petits rosetons. El primer nivell es format per arcs apuntats sostinguts per capitells figurats i estilitzades columnes que, agrupades en feixos de quatre, reposen sobre un sòcol interromput únicament per a permetre l'accés a l'interior de la galeria en dos llocs, prop de l'angle que formen les dues ales. Els capitells representen temes de la vida profana així com els escuts de Montserrat i el de l'abat constructor. El segon pis es format per unes galeries d'arcs de mig punt rebaixats sostinguts per fines columnes. A l'interior de la basílica de Montserrat es troben diferents elements escultòrics com el sepulcre de Bernat de Vilamarí. És un monument funerari de marbre que presenta, en el cos central, el vas funerari amb al coberta decorada amb la figura jacent del difunt reclinat sobre un coixí. L'acull un arc de mig punt amb un baix relleu representant la Mare de Déu amb l'Infant i dos àngels a banda i banda. Sota el sepulcre i separades per columnes hi ha representades tres figures femenines. Dos grans i massissos pilars flanquegen aquest cos central i en ells hi ha dos parells de nínxols a cadascun que acullen sengles figures femenines (santes amb els seus atributs). Tot el conjunt és coronat per la figura de Déu flanquejat per dos angelets. Tots els elements decoratius i arquitectònics són propis de l'escultura del segle XVI d'estil renaixentista. El sepulcre de Don Joan d'Aragó és un conjunt funerari fet amb marbre napolità que representa la figura del difunt al centre de la composició, agenollat i amb les mans juntes i amb les seves armes de cavaller col·locat sobre el seu propi sepulcre. Aquest és sostingut per dos atlants que alhora aguanten l'escut familiar. Tot el conjunt és emmarcat per un arc de mig punt que genera una curta volta de canó sostinguda per dues columnes salomòniques amb capitells corintis i dos pilars amb ornamentació vegetal els quals reposen sobre un sòcol decorat amb una garlanda seguida i uns àngels. Entre els capitells i l'arrencada de l'arc hi ha un fris amb cornises plenes de decoració vegetal. L'arc genera la volta decorada amb plafons que imiten la marqueteria i acull el tema de l'Epifania. Situada a l'interior del Monestir es troba, des de finals del segle XI o començaments del segle XII, la Mare de Déu de Montserrat. És una escultura en estil romànic que mostra la Verge que sosté el nen Jesús a la falda; tots dos van coronats. La mà dreta de la Mare de Déu porta la bola i amb l'esquerra aguanta el fill, aquest beneeix amb la dreta i amb l'altre sosté la pinya. La imatge fa 95 centímetres d'alt per 35 centímetres d'ample. Està fet en fusta policromada. "La Moreneta" és una de les verges negres més conegudes i venerades. La Sala Capitular Fou inaugurada al 1940 com a la primera obra feta al monestir després de la Guerra Civil. El projecte va córrer a càrrec de Santiago Marco, decorador i president del Foment de les Arts Decoratives, que va seguir de prop els criteris i indicacions dels pares Gusi i Martí Canyís. El pare Laplana, estudiós del monestir en la seva vessant artística, afirma que amb aquesta sala, Marco va inaugurar la presència de l'art decó al monestir "a base de fer servir els materials tal com són" i usant esquematismes i geometritzacions formals. La Sala Capitular és un espai centralitzat presidit per la càtedra abacial i el faristol amb la regla de Sant Benet. La càtedra abacial (emmarcada per un frontis de pedra i vellut) està flanquejada per dues escultures de Sant Benet i l'Abat Oliba de fusta fosca. Són obra de Margarida Sans i Jordi (1911-2006). Es troben sobre unes columnes cubistes de marbre negre en forma de creu. La coberta és de volta de creueria sustentada sobre quatre arcs torals de mig punt. Les dues ales laterals es cobreixen amb volta de canó i acaben amb una gran trífora diafragmàtica. La decoració del conjunt va ser completada al 1961amb unes pintures de Pere Pruna (1904-1977) representant l'acceptació del sacrifici dels màrtirs per part de Sant Benet, i l'abat Marcet, que presenta a sant Jordi els dos monjos que va morir mentre lluitaven obeint l'orde de l'abat en la Guerra Civil espanyola. Es tracta d'una iconografia en estreta relació amb la inscripció epigràfica "L'era dels màrtirs", present a la mateixa sala. Destaquen els murs estucats de ciment amb esgrafiats i vidres daurats i negres incrustats. Els seus motius recorden el Waldorf Astoria de Nova York. Segons la llegenda l'any 880 va ser trobada la imatge de la Mare de Déu de Montserrat en una cova. L'any 1025, l'Abat Oliba va fundar el Monestir de Montserrat, que va ser regit inicialment pels abats de Ripoll. L'any 1409 el monestir aconsegueix la independència de Ripoll i va passar a dependre directament de la Santa Seu. El claustre de Santa maria de Montserrat és obra del segle XV i més concretament de l'any 1476 quan l'abat comendatari Giuliano della Rovere, abat que més tard fou Papa amb el nom de Juli II, encomanà l'obra. L'any 1493 passà a dependre de la Congregació Castellana de Sant Benito la Real de Valladolid. La Congregació de Valladolid va ser la senyora del monestir fins el 1811-1812 que l'exèrcit de Napoleó va destruir Montserrat. L'any 1835, durant la desamortització, el monestir va perdre totes les seves propietats i quedà a cura d'un sol monjo. Al 1844 els monjos van tornar a Montserrat i es va iniciar la reconstrucció dels edificis. Va ser l'arquitecte Puig i Cadafalch qui, a partir de 1923, va dirigir les obres de restauració i reconstrucció i va donar al monestir la fisonomia actual. La primera notícia històrica que es té de l'existència de la talla de la Verge de Montserrat és de l'any 1327 quan surt esmentada en el "Llibre Vermell" de l'abadia. Al segle XVI, la talla passà de la capella antiga a la basílica. L'any 1691, va salvar-se del foc que cremava l'altar major i també fou protegida i amagada durant l'invasió del francès l'any 1809. al llarg del segle XIX, la imatge va viure desplaçaments lluny del monestir seguint les vicissituds polítiques d'aquest segle. Un dels sepulcres que es conserven pertany a Bernat de Vilamarí, comte de Capaccio i almirall i lloctinent de Ferrant el Catòlic al regne de Nàpols, casat amb Isabel de Cardona i mort a l'edat de 54 anys fou enterrat juntament amb la seva filla Isabel l'any 1516. Isabel era filla del seu segon matrimoni, amb Elisabet de Cardona-Anglesola i de Requesens (germana del virrei de Sicília i Nàpols, per qui fou virrei interí de Nàpols el 1513). L'altre pertany a Don Joan d'Aragó, príncep de la casal reial de Catalunya, nebot de Ferran el catòlic, comte de Ribagorça, primer Duc de Luna, Senyor d'Amposta, Virrei de Catalunya i de Nàpols, ciutat on ell mateix havia encarregat el seu sepulcre el 1508. Mort el 5 de juliol de 1528, és enterrat al Monestir de Montserrat, amb l'abat del qual Pedro de Burgos hi tenia relacions cordials car l'any 1514 l'abat li adreça en forma de carta la "Historia y milagros de la Virgen de Montserrat".
  2. Nou Accés al Museu de Montserrat i Centre d'Acolliment

    Arcadi Pla i Masmiquel

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.