Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Arquitecturia

Memoria

Josep Camps (1975) Olga Felip (1980) Arquitecturia és un despatx d’arquitectura fundat a Girona el 2007. Entre les seves obres destaquen la Plaça de l’Àbsis de Tortosa, la recuperació de l’antic mercat de Ferreries en un Centre Cultural de barri i el Pla Estratègic Fluvial de Girona per a millorar la relació entre la trama urbana i els sistemes naturals. Actualment estan treballant en el nou Centre d’Interpretació de les restes Arqueològiques de la Catedral de Tortosa, la rehabilitació de Casa Sabater a Girona. Y també, formen part de l’equip d’arquitectes que està dissenyant el nou Districte Cultural a Stratford Waterfront a Londres. Un nou barri cultural que acollirà el nou V&A East, Sadler’s Wells i UAL London College of Fashion. Arquitecturia ha rebut premis nacionals i internacionals incloent el premi Architectural Review for Emerging Architecture com a finalistes (2010), el premi AJAC del COAC (2011), menció especial en la Biennal Espanyola d’Arquitectura (2011), Architectural Record Design Vanguard a Nueva York (2011), el premi d’Arquitectura Internacional (2012) per el European Center of Architecture & Chicago Atheneum, nominats als premis Mies van der Rohe (2012), BD Young Architect of the Year de Londres (2013), Emerging Woman in Architecture per l’Architects Journal a Londres (2013) i el premi Fundació Princesa de Girona de Arts i Lletres (2015). Recentment ha sigut finalista dels BSI Awards, medalla de plata del premi de Sostenibilitat BartoloFasso, medalla d’Or Best Architects Award i guanyadors a la categoria de Cultura als Premis MAS 2019. La seva obra s’ha exposat i publicat tant a nivell nacional com internacional: Barcelona, Madrid, Venècia, Londres, Tokyo i Buenos Aires entre altres. També en el Royal Institute of British Architects_RIBA. A l’any 2012 van ser una dels nou estudis seleccionats per a representar Catalunya a la Biennale d’Arquitectura de Venècia. Paral.lelament a la seva tasca professional, Josep Camps i Olga Felip imparteixen la docència i la investigació, ensenyen en Universitats, investiguen a través d’estudis de doctorat i participen en la promoció cultural com a directors de juntes de associacions d’arquitectura.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Plaza del Àbsis de la Catedral

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    La intervenció a la plaça de l'absis requeria d'una mirada atenta per recuperar aspectes que, amb el pas del temps i després de diverses intervencions, l'havien conduït a l'oblit. La transició topogràfica entre el Castell i el riu Ebre es produeix en aquest emplaçament. Així, la plaça de l'absis és el punt de transició que articula el caràcter quotidià propi del barri i el caràcter monumental del Castell i de la Catedral. La nova plaça és un espai pensat per acollir actes de format mitjà i alhora, és espai de reflexió i recés, imaginant un nou espai litúrgic de la Catedral. Es recupera el sòcol de la Catedral permetent així la lectura de tot el seu perímetre. Unions, juntes i il·luminació responen a la geometria de la Catedral i el formigó que conforma tota la superfície de paviment es compon d'àrids locals, adquirint així el mateix cromatisme que la Seu.
  2. CAP L'Aldea

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    CAP L'Aldea

    La rambla Catalunya és el nexe d'unió i de creixement de l'Aldea. Paral·lel a aquesta, transcorre el carrer de l'ajuntament, l'estació i diferents espais públics com la via verda, generant un segon cordó umbilical de la localitat. A partir d'aquest eix, creuen varis camins que condueixen al Delta, com és el cas del carrer Ligallo Carvallo. El camins o ligallos, són eixos de circulació i de conformació de les trames de conreu del Delta de l'Ebre. El solar es situa en el punt d'unió d'un dels camins -ligallos i un carrer de nova creació, fruït de l'ordenació urbana actual. En aquest punt es sobreposen dues trames, la tradicional dels conreus d’arròs i l'abstracció urbana. L'accés al nou centre d’Atenció Primària es produeix en l’espai intersticial entre aquestes dues ordenacions. Per un costat una part de l’edifici de dues altures configura el tester, a mode de les torre de vigilància que recorren en aquesta zona la riba del riu Ebre. Aquí es situen totes les dependències internes i de serveis, de diferents tamanys i graus de privacitat segons el nivell on es situen. Aquestes dues plantes configuren l’accés i la façana de l’edifici segons s’arriba des del nucli urbà. La seva proporció vertical, en la zona de l’accés, determina l’escala de l’edifici, tot i la distancia que hi ha amb la resta d’equipaments situats en aquest límit urbà d’edificacions disperses. L’altra part de l’edifici es d’una sola planta. Es una trama regular assistencial, on s’ubiquen les consultes, totes elles regulars en tamany i requeriments. Dintre aquesta trama els patis configuren un ambient íntim i privat, separat del corredor intersticial que distribueix cadascuna de les àrees. Aquesta part més baixa, i de proporcions horitzontals, segueix les directrius de les traces del carrer Ligallo que ja condueix als camps de cultiu de l’arròs. Tot el tancament de façana és homogeni, tractat com la pròpia tanca del solar a mode d’encanyissada, i d’un mateix material, d’alumini, que reflexa i matitza la llum a l’interior.
  3. Centro Cívico Mercat de Ferreries

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    Centro Cívico Mercat de Ferreries

    L’antic mercat del barri es rehabilita i s’amplia per allotjar el nou Centre Cívic. Es preserva la nau i s’aprofita la seva ampliació per generar un espai de transició que relaciona l’edifici existent amb la plaça adjacent, i a la vegada completar el perfil de façanes que defineixen l’espai públic. L’antiga nau s’incorpora a l’espai públic mitjançant un nou accés, bolcant el seu interior cap a l’exterior. La intervenció a la plaça resol l’accessibilitat a la nau existent a nivell de rasants, obrint a la vegada la possibilitat de realitzar activitats a l’aire lliure. S’estableix una estreta relació entre el mercat i la seva ampliació, entenent les línies de composició horitzontal –cornises i sòcol-; contraposant la nova façana en alçada; contrastant un interior de la nau blanc, de llum matisada d’acústica esmorteïda; a una façana fosca, d’ombres marcades per la textura del material. Un diàleg entre un espai de caràcter introvertit i un espai públic obert al barri de Ferreries.
  4. Museo de la Energía

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    Museo de la Energía

    En aquest territori, la indústria i el paisatge no es relacionen, simplement es juxtaposen coexistint sense tensió. Aquest indret es caracteritza per a la condició de límit que s’estableix entre l’Ebre i la topografia, així com entre la central i el nucli urbà. Per tant, en aquest indret es desperta intensament la necessitat d’arrelament. Paral·lelament a l’anàlisi del lloc, comencem a treballar la tipologia. Partint d’un quadrat abstracte, s’estableix una trama ortogonal que modula i ordena els requisits i condicions programàtiques. Entenent el programa en 3 fases: ACOLLIR al visitant, EMMARCAR les visuals i MOSTRAR el contingut de les exposicions. A l’emplaçar aquest perímetre en el lloc, aquest perd puresa. Ara, desprèn sentit de pertinència. Abstracció i especificitat s’entrellacen per a acollir i emmarcar. Entre l’acollir i l’emmarcar es mostra el contingut expositiu. Des de fora cap a dins es sostreu matèria generant espais accidentals de manera que l’interior queda al descobert. El perímetre exterior és regular, dens, pesat, precís, obscur, aspre i rugós. L’interior es mostra irregular, eteri, lleuger, sinuós, lluminós, fi i ters.
  5. Piscina, Vestidores y Sala Polideportiva Jesús

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    Piscina, Vestidores y Sala Polideportiva Jesús

    El municipi de Jesús es situen a la ribera dreta del riu Ebre. Territori planer, paisatge d’oliveres, tarongers, garrofers i ametllers, caracteritzat per la forta presència del vent. Les muntanyes de Port de Beseit i del Coll de l’Alba fl anquegen la plana i acompanyen el riu fi ns al seu Delta. Jesús es una petita població que va créixer entorn del convent de Santa Maria de Jesús, quedant limitada en el costat sud per un fort límit geogràfi c: el Barranc de la vall de Cervera. La nova escola va ser el primer equipament situat a l’altra banda del Barranc amb la intenció de traspassar aquesta barrera natural. Les piscines es plantejaven com una oportunitat per a consolidar aquest àmbit i dotar al poble d’un nou espai públic de relació social i de relació entre l’àmbit urbà i el paisatge. Situades als afores del municipi, a la vora de la Carretera que enllaça Jesús amb Roquetes, entre el Canal de l’Ebre i el Barranc de la vall Cervera, les Piscines adquireixen la condició de límit. S’accedeix a l’equipament des d’un espai públic previ que eixampla la vorera d’aquesta carretera. A partir del porxo d’accés, es situen a una banda el bar a mode de mirador cap a la futura pista d’Atletisme i el vestíbul a l’altra banda, emmarcant la visió cap a les piscines exteriors. L’espai exterior de les piscines es confi gura mitjançant una seqüència d’espais d’ombra que entrelliguen les tres peces funcionals -bar, vestidors i sala- i acompanyen a l’usuari en els diferents recorreguts per l’edifi ci. Un dels objectius del projecte és dotar a les piscines d’un espai a recés de la Carretera amb vistes cap al canal i la futura zona esportiva així com d’una bona orientació per tal d’optimitzar-ne el seu ús. L’edifi ci doncs, es desenvolupa linealment entre la Carretera i el paisatge, confi gurant el teló de fons de l’espai d’activitats exteriors i articulant els espais d’accés en els extrems.
  6. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Plaza del Àbsis de la Catedral

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

  7. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Piscina, Vestidores y Sala Polideportiva Jesús

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

  8. Juzgados de Balaguer

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    Juzgados de Balaguer

    Els jutjats de Balaguer se situen al nucli antic, un dels centres històrics àrabs més importants de Catalunya. Aquest es caracteritza per la seva morfologia irregular que es va adaptant a la marcada topografia de l'indret. L'estructura d'estrets carrerons i porxos permet recórrer el nucli antic per espais en ombra i contínues perspectives creuades, descobrint constantment nombroses situacions urbanes. Un dels objectius era aconseguir l'equilibri entre els requeriments i les condicions dels espais de treball i el lloc on s'implanta l'edifici. El programa i l'estructura generen el ritme mentre que les alineacions i les traces urbanes modelen i llimen el volum regular de l'edifici. L'espai intersticial que separa l'interior de l'exterior, ofereix la privacitat necessària als jutges i altres usuaris. El vestíbul i l'espai porxat d'accés configuren la façana de la plaça i enllacen el nou equipament públic amb l'estructura urbana de nucli antic de Balaguer.
  9. Taller para un Pintor

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    Taller para un Pintor

    Un artista volia fer-se un taller de 60m2 / al jardí de casa i ens va preguntar si ho podíem aconseguir per un PEM de 34.000 €. Acceptem el repte i juntament amb un fuster local, es va procedir perquè pogués estar muntat en només tres setmanes, per evitar generar conflicte amb el dia a dia de la casa. Per aconseguir-ho, es va escollir un sistema de fusta que permetés un muntatge previ en taller. La casa és de tipologia en forma de "L" que configura un espai de jardí quadrat, en el qual hi ha un arbre de dimensions impressionants. Es volia llavors, preservar l'imponent arbre i emmarcar les vistes cap al jardí perimetral, obrint noves visuals i evitar veure la casa des de l'interior de taller. L'espai de l'taller és una planta en creu, on l'espai central a doble altura és el principal lloc de treball de l'artista, mentre que les quatre ales que graviten al seu voltant, acullen l'accés, el magatzem, la pila i un gran espai d'estar.
  10. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Centro Cívico Mercat de Ferreries

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

  11. Nuevo Hall para los Cines Filmax Gran Via

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis, Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor

    Nuevo Hall para los Cines Filmax Gran Via

    Els Cinemes Filmax Gran Via, ubicats dins el Centre Comercial Gran Via 2, van obrir les seves portes 15 anys enrere, amb el boom d’aquest model de negoci basat en el consum i l’oci massiu que va portar a omplir els nuclis urbans de multitud de centres comercials, combinant botigues, restauració i cinemes multisales. Passada aquesta etapa daurada i davant del canvi de paradigma, el client cerca un projecte per redreçar els cinemes: reduir la seva dimensió optimitzant el seu funcionament i oferir una experiència més enllà del què succeeix dins la sala. FUNCIONAMENT I EFICIÈNCIA: ÚNIC PUNT DE VENDA S’elimina el concepte convencional de taquilles, prescindint del volum destinat a aquesta funció en la terrassa de restauració del centre comercial. Al mostrador principal, el públic pot comprar ara, tant les entrades als cinemes com les crispetes, begudes i d’altres, fent una única cua. REDUCCIÓ DEL NÚMERO DE SALES Els cinemes passen de tenir 15 a 12 sales. Aquestes sales es reconvertiran en una bolera, a la qual es tindrà accés des dels cinemes. ELIMINACIÓ DE BARRERES En la distribució prèvia, el hall dels cinemes estava totalment tancat al pas del públic excepte en un únic punt d’accés on es tallava l’entrada. Aquestes barreres s’han eliminat, endarrerint el pas d’accés i obrint el hall, apropiant-se de tota la planta i facilitant la lliure circulació. Ja no cal anar al cinema per poder consumir els seus productes. OPTIMITZACIÓ DEL TREBALL Amb l’execució dels punts anteriors, s’aconsegueix un mostrador que permet al treballador poder exercir totes les feines sense desplaçar-se ni interferir en la circulació del públic: reposar els productes dels punts de venda i del magatzem, vendre entrades, vendre begudes, crispetes i dolços, controlar els accesos a les diferents sales, controlar els contiguts digitals dinàmics, controlar la il·luminació de l’espai. JERARQUIA DEL TREBALL La nova barra, formada pel mostrador i el moble de treball, fa que els 10 punts de venda funcionin només com a tals i que, des de darrere i en contacte directe amb el magatzem, dos treballadors vagin facilitant tot el producte de consum que sigui necessari reposar. AMBIENT: SECCIÓ S’enderroca tot el fals sostre, de manera que la secció de lloses de les graderies de les sales de cinema queda sobre el hall, a la vista, enriquint el concepte d’entrada al cinema amb l’esquelet del mateix. Donada la gran alçada en alguns punts, s’opta per una alçada de confort de 2.70m, fins a on arribaran tots els elements i revestiments. A partir d’aquesta alçada, només instal·lacions vistes i estructura, pintades d’un mateix color uniformitzant. INFORMACIÓ Davant del desordre i l’aleatorietat original, s’opta per endreçar la informació digital en dos eixos. El primer, frontal des de l’acces i paralel·l al mostrador, anunciarà els horaris de les pel·lícules, begudes i d’altres consumibles. En el sentit perpendicular, i apantallant els pilars originals, contindrà la cartelleria de les pel·lícules i els trailers. L’arquitectura serà canviant en la mesura que ho serà la informació, dinamitzant l’espai. IL·LUMINACIÓ L’experiencia d’entrar a uns cinemes és, entre d’altres coses, el pas de la llum a la foscor. A l’alçada de 270cm, es crea una subestructura de suport de tota la il·luminació disposada en tires continues que, amb el seu zig zag, guien de les portes a l’entrada de les sales. El hall es converteix, doncs, en el primer gradient de foscor. PAVIMENT L’enfosquiment de tot l’ambient es remata amb un terrazo negre de grans àrids blancs que, simulant l’efecte de crispetes caigudes, ajuda a evitar la sensació de deixadesa en les hores puntes de servei i impossibilitat de neteja. RECLAM Dins el conjunt, de geometria reticulada, s’opta per un element singular, disonant i amb rodes, que serà el carret dels dolços. Aquest element pot variar la seva posició, que canvia segons el dia i l’ús de les sales.
  12. Fundación Princesa de Girona

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    Fundación Princesa de Girona

    La Fundació Princesa de Girona buscava un espai per albergar la seva nova seu al centre de Girona guanyant proximitat amb la ciutat i promovent la interacció amb els joves en un espai transparent, fresc, obert i d’intercanvi. El local era un espai de geometria i perímetre irregular al que se li va sobreposar una trama regular organitzant, distribuint el programa i alternant aquelles peces més formals: espais de treball
  13. CAP Viladecans

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

  14. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Fundación Princesa de Girona

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

  15. Casa 011

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    Casa 011

    • Emplaçament La parcel•la es troba en el barri de Mira-sol del municipi de Sant Cugat del Vallès, dominat per cases aïllades amb jardins. • Programa Un espai d’espais o una casa de cases, al mig d’un jardí. La geometria de la casa consisteix en quatre volums. Cada petita peça gira en torn d’un pati interior i a la vegada mira de maneres diferents cap als quatre costats de la parcel•la generant diferents microclimes de jardí al seu voltant. Els volums que formen la casa es relacionen visualment a través del pati. El diàleg amb el jardí exterior es produeix de manera continguda amb les obertures puntuals i acotades. Tres d’aquests quatre volums són en planta baixa. El quart, de dues plantes, disposa d’una gran finestra correguda orientada a sud i cap a les vistes de la vall. S’accedeix pel volum de doble alçada, on acull un espai de lectura i música i un estudi en planta primera. El segon conté la cuina, el menjador i la sala d’estar. El tercer i quart volum alberga les habitacions. Tots ells queden connectats mitjançant uns espais de transició a mode de passarel•les. El concepte de Jardí respon a dos principis. Es disposen unes petites terrasses al peu de cada obertura, les quals segueixen el llenguatge de la casa, la tanca s’entén com un element natural a on s’hi suporten petites zones d’estança rodejades de vegetació. Cada cantonada de la casa disposa d’un gran arbre que es relaciona amb cada un dels quatre volums. • Concepte pre-fabricació Es basa en el concepte de pre-disseny. Això significa que el projecte es treballa conjuntament, ja en fases inicials, amb els industrials. Aquests paral•lelament desenvolupen un sistema de solucions constructives basat en la pre-industrialització, el pre-muntatge i l’ús de materials fàcilment reciclables. Els sistemes de tancament, constructivament no depenen els uns dels altres. Per exemple, els vidres, de baixa emissivitat, es col•loquen indistintament en les obertures de fusta massissa, de manera que es millora la flexibilitat de la posada en obra. Les obertures de les habitacions disposen de dos porticons interiors.Un permeable a l’aire que dóna seguretat i confort lumínic i l’altre opac de fusta que enfosqueix l’estança. • Sostenibilitat i baix consum Hem identificat diferents gradients de confort climàtic i protecció solar en els espais interiors segons l’activitat i orientació i hem facilitat un bon control energètic a la casa, reduint la demanda i consum. Hem optimitzat la seva eficiència gràcies a la il•luminació de baix consum i l’ús d’electrodomèstics eficients. El disseny d’un jardí segons un principi d’estalvi d’aigua en el que només s’apliquen plantes que requereixen una quantitat de reg baixa. Les plaques solars al sostre que capturen energia solar i proporcionen calefacció i aigua calenta de forma sostenible. La coronació de l’edifici s’eleva per a ocultar les instal•lacions i integrarles en el projecte. Hem identificat diferents gradients de confort climàtic i protecció solar en els espais interiors segons la activitat i orientació per a reduir la demanda i consum i optimitzar la eficiència de la casa gràcies a un sistema automàtic de regulació de la calefacció, bona orientació, ventilacions creuades amb els diferents gradients del jardí del pati i els exteriors,... Es parteix de la unitat i repetició constructiva. Un mateix detall resolt en tota la edificació. S’utilitza el mateix sistema constructiu per façana i coberta. De la unitat del detall es repeteix el conjunt de la façana i de cada mòdul es repeteix la mateixa solució en els quatre mòduls que configuren les quatre peces programàtiques que connectades es relacionen discrecionalment amb cada jardí.
  16. Palau de Justícia de Tortosa

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

Autores