Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • Pont del Ferrocarril a Tortosa

    Pont del Ferrocarril a Tortosa

    Un primer pont metàl·lic fou projectat per l’enginyer i Premi Nobel de Literatura (1904), José Echegaray Eizaguirre. Inaugurat l’any 1868, en destacaven les historicistes i aparellades columnes dòriques que el sostenien. Degut a la seva perillosa estretor, fou profundament remodelat l’any 1913 tot substituint els suports clàssics per les actuals piles de pedra on descansa una biga-calaix metàl·lica, reblada i dimensionada per a una amplària de doble via. El tram més afectat pels bombardejos de la Guerra Civil fou reconstruït amb perfils metàl·lics que minvaren la seva alçària. Amb el desmantellament de part del by-pass ferroviari de Tortosa, el popularment conegut com a ‘pont roig’ es va condicionar per a ús turístic esdevenint el punt de partida de la Via Verda la qual recicla el traçat de l’antic ferrocarril de la Val de Zafán entre Tortosa i el Baix Aragó.

    1865 - 1868

  • Mercat de Tortosa

    Joan Abril i Guanyabens

    Mercat de Tortosa

    Sota la seva aparent elementalitat (nau única coberta amb teulada a doble vessant) s'amaga una obra d'execució atrevida i brillant, doncs s'ha de tenir en compte que s'assenta en terrenys guanyats al riu. En aquest sentit s'ha de destacar l'enginy de l'estructura que suporta la coberta, dissenyada per Joan Torras i Guardiola. També conegut com " l'Eiffel català ", Torras disposa 14 encavallades de ferro laminat i perfil parabòlic, que no provoquen empentes laterals. D'aquesta manera s'aconsegueix salvar una llum de 27 m mantenint l'espai interior diàfan. Tradicionalment s'ha atribuït l'autoria del Mercat a Joan Abril.

    1884 - 1887

  • Parc Municipal Teodoro González

    Joan Abril i Guanyabens

    Parc Municipal Teodoro González

    Coincidint amb l'eixample de la ciutat, es projecta aquest parc urbà al lloc on hi havien les drassanes, anomenat Camp dels Titets. En el seu disseny hi trobem, clarament diferenciats, dos tractaments paisatgístics: avingudes de plàtans que ofereixen inacabables perspectives deixen lloc a petits i laberíntics passeigs, dibuixats amb vegetació, a la zona mes propera al riu. És precisament aquí on trobem un tractament modernista en els materials i en el traçat de l'enjardinament (escalinata i llac). L'eterna manca d'equipaments de la ciutat han fet d'aquest generós oasis punt de trobada dels esdeveniments ciutadans: desfilades, concerts, fires, competicions esportives, pàrquing...

    1885 - 1892

  • 1904

  • Casa Pallarès

    Pau Monguió i Segura

    Casa Pallarès

    Entre les obres que Pau Monguió projecta a Tortosa s'hi troben habitatges unifamiliars aïllats que destaquen per la seva estètica modernista. Un d'ells és el xalet dissenyat per al pintor Ferran Arasa, a la carretera Simpàtica. L'altre, el xalet Pallarés. D'aquest cal destacar la rotunda composició volumètrica, amb un torreó lateral que incorpora les escales i que, originàriament, estava rematat a quatre aigües. La decoració, a base de maó vist i rajoles policromes, abasta tots els elements de l'edifici. En el seu millor moment gaudia d'un extens jardí, amb pista de patinar inclosa. Actualment, encerclat per edificacions que el sobrepassen en alçada, caldria esperar que no acabes desapareixent.

    1907

  • Matadero Municipal de Tortosa

    Pau Monguió i Segura

    Matadero Municipal de Tortosa

    L’escorxador és situat entre la rambla Felip Pedrell i el riu Ebre, en uns terrenys guanyats al riu al final del segle XIX, prop del barri de Remolins. Es va construir una estructura formada per una sèrie d’arcs per poder remuntar els terrenys guanyats al riu, al nivell del sòl. A sobre d’aquesta fonamentació es va construir l’escorxador. Es tracta d’un recinte rectangular que conté diversos pavellons de la mateixa forma i dimensions, connectats a través de patis. Les façanes combinen els arrebossats amb el maó i els revestiments ceràmics. Les obertures, d’arc de mig punt o d’inspiració califal, queden concentrades als murs secundaris. El cos principal és paral·lel al riu i està emmarcat pels dos extrems per dues torres rectangulars, amb obertures peraltades amb arcs de mig punt.

    1905 - 1908

  • 1907 - 1909

  • 1909 - 1910

  • Casa Climent

    Josep Maria Vaquer Urquizú

    Casa Climent

    Situat en un carrer de gran importància històrica, la façana que Vaquer projecta per al senyor Ricard Climent es presenta clarament ordenada per la composició vertical de les seves obertures. L'element que singularitza l'edifici es el seu mirador, en cantonada, de tres pisos d'alçada i estructura de fusta. Sobre un fons d'esgrafiats de motius vegetals, ben conservats, destaquen les balconades al carrer Moncada, amb baranes de ferro forjat.

    1910

  • Casa Grego

    Pau Monguió i Segura

    Casa Grego

    El projecte original és de Pau Monguió, si bé els plànols els signa Pere Caselles. Posteriorment, l’arquitecte Ezequiel Porcel va sostreure una planta del projecte de Monguió abans d’iniciar la construcció. La casa mira a una plaça i a un carrer a través de dues façanes no perpendiculars. La primera planta està revestida amb carreus de pedra, i les altres són arrebossades i dibuixades amb esgrafiats. La porta d’accés als habitatges té un emmarcament ovalat. El primer i el segon pis estan ocupats per una llarga balconada amb set obertures, suportada per mènsules de grans dimensions. A l’extrem que connecta amb el carrer de la Rosa hi ha un sector de tribuna al primer pis, mentre que a la cantonada amb el carrer Portal hi ha una tribuna de fusta i vidre que abasta totes tres plantes.

    1906 - 1911

  • Casa Lamote de Grignon

    Josep Maria Vaquer Urquizú

    Casa Lamote de Grignon

    El prolífic mestre d'obres Vaquer Urquizú ha deixat a Tortosa un grapat d'edificis, de digníssima factura, que van de la sobrietat mes assenyada a l'eclecticisme mes kitsch. Però, sigui quin sigui el tempo final de cada edifici, hi trobem, en tots ells, uns trets recurrents: la relació buit-ple de les façanes, el gust per les disposicions simètriques o l'ordre que genera la composició vertical de les obertures. La façana de l'antiga Fonda Siboni evidencia -amb excel·lència- la manera de fer dels mestres d'obra, en un moment de l'arquitectura en que la construcció i la composició estaven estretament relacionades.

    1911

  • Casa Bau

    Josep Plantada Artigas

    Casa Bau

    Imponent edifici, entre mitgeres, que en l'actualitat presenta dues plantes afegides respecte l'obra original. La façana al carrer Berenguer s'ordena al voltant d'un eix de simetria central. Als baixos destaca la galeria d'arcs sobre columnetes i, al primer nivell, apareix una tribuna amb pinacles i gàrgoles de pedra que contrasten amb l'auster arrebossat actual de la resta del parament. La façana posterior presenta, a la terrassa de la planta primera, una notable galeria vidrada, de planta semicircular. A l'interior, cal observar la riquesa dels treballs d'ebenisteria i els sostres, decorats amb estucs. Des de gener de l'any 2000, acull, al pis principal, la seu dels arquitectes de la Demarcació de l'Ebre.

    1912

  • Casa Brunet

    Josep Maria Vaquer Urquizú

    Casa Brunet

    Edifici cantoner, de planta baixa i pis. L'accés, que es produeix pel xamfrà, te a sobre una tribuna, rematada amb una espadanya que destaca sobre el conjunt. La decoració exterior, a base de motllures, frontons, pilastres i cornises confereix a la casa un aspecte recarregat. Són força interessants els treballs de forja dels seus balcons. A l'interior, cal admirar l'escala d'accés i el vestíbul, amb llum zenital. Aquesta casa i la del xamfrà del davant -casa Mateu- són una bona mostra de l'esplendor de la burgesia tortosina de principis de segle XX.

    1913

  • 1914

  • 1912 - 1915

  • Casa Llorca

    Josep Maria Vaquer Urquizú

    Casa Llorca

    Al barri de Ferreries, amb façana al riu i a la rambla, el Dr. Antonio Llorca Biguer es va fer construir aquest edifici, de caire historicista. Presenta una composició molt ordenada en la que ressalten els elements en voladís -tribuna i balconades- tots ells de pedra treballada amb motius vegetals. L'abigarrament decoratiu general contrasta amb la contenció i senzillesa del remat superior aconseguint, però, un resultat de gran eficàcia urbana. Mes amunt, a la mateixa Rambla i, també, en posició aixamfranada hi trobem la modernista Casa Camós (1903), de l'arquitecte Pau Monguió i Segura.

    1919

  • 1922

  • Casa Piñana

    Pau Monguió i Segura

    Casa Piñana

    Es tracta d’una casa particular de planta baixa més pis, situada a l’eixample de Tortosa, en un solar entre mitgeres. La planta baixa, destinada a comerç, no rep cap tractament significatiu, mentre que tot l’èmfasi estilitzador es concentra a la planta pis, destinada a la residència. Monguió la compon amb tres arcs parabòlics que emmarquen els finestrals, cadascun dels quals es divideix en tres finestres amb una rosassa circular a sobre de cadascuna, de manera que la que ocupa la posició central és més gran. A la part inferior de cada finestral hi ha un balcó de reixa que prolonga la composició fins al nivell de terra. Els arcs estan revestits de rajola de color blanc i blau. Monguió aprofita la singularitat tipològica de l’edifici per assajar una composició que prescindeix dels ordres constructius tradicionals.

    1923

  • 1930

  • 1930 - 1931

  • Casa Vericat

    Vicente Traver Tomás

    Casa Vericat

    Ubicada a la plaça de la Pau -antiga plaça d’Armes- al solar que va quedar lliure amb l’enderrocament de l’edifici del Govern Militar i el trasllat de la Llotja al Parc municipal, l’any 1932. Es tracta d’un habitatge plurifamiliar, amb baixos comercials i tres plantes residencials, que ocupa tot el front sud d’una illa de cases. El seu autor, l’arquitecte castellonenc Vicente Traver i Tomás, planteja una composició d’esperit noucentista que s’organitza simètricament assumint l’eix longitudinal del veí mercat municipal. Les obertures de l’accés principal i, sobretot, les dels xamfrans -amb tribuna volada- concentren la decoració, clàssica i historiada, que singularitza l’edifici.

    1933 - 1934

  • 1934

  • Seu del Banco de España a Tortosa

    Juan de Zavala Lafora

    Seu del Banco de España a Tortosa

    Aquest edifici bancari s'emmarca dintre de l'academicisme monumentalista; una tornada a la "normalitat" clàssica després de l'impacte modernista. Apostant per un classicisme depurat, l'autor proposa un volum de maó vist, de color roig, sobre el que se superposa una escenografia d'elements fets amb pedra: encoixinats, semicolumnes i medallons. Les imponents reixes de les obertures de planta baixa accentuen, encara mes, el caràcter inexpugnable de l'edifici. L'interior, remet al luxe bancari -habitual- dels anys 30. Quan el Banc d'Espanya abandona Tortosa, l'edifici va acollir diferents activitats administratives i docents.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.