Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

  • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida (COAATL)

Memòria

L’edifici se situa en un solar romanent d’una illa de cases, darrere de les façanes posteriors d’uns edificis d’habitatges d’alçària mitjana. El plantejament del projecte es basa en la creació d’una volumetria que doni una resposta adequada a aquestes difícils condicions. Tot el programa de la nova seu del COAATC queda recolzat en un gran basament elevat respecte del carrer, que afavoreix la col·locació de l’aparcament a sota. La planta baixa allotja l’entrada i la sala d’actes, i fa mitgera amb el fons del solar en dos costats, deixant un petit pati de ventilació entre ells. Les dues plantes superiors queden encavallades sobre l’entrada, de manera que poden ser exemptes i respirar als quatre vents. La dislocació entre el volum de la planta baixa i el cos superior dóna lloc al porxo d’entrada, enfrontat a l’escalinata que puja al gran sòcol.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Es tractava de resoldre un edifici públic, però de dimensions molt reduïdes, que s’ubica en un solar inicialment destinat a habitatge unifamiliar, amb normativa de ciutat jardí. El terreny, a més, es troba en la frontera de dos models de ciutat trobant-se en contacte amb les darreres d’enormes edificacions de 10 plantes d’alçada que el releguen al solar com un recinte a l'ombra permanent. L’edifici es fixa a la línia de tangència, donant l’esquena a l’enorme massa construïda amb la que és impossible establir qualsevol tipus de relació. Ni les ordenançes de la zona, ni el programa para ubicar el col.legi d’Aparelladors tenien suficient entitat per plantejar una transiciónó volumètrica adequada. L’opció va ser aixecar 2 metres la planta baixa respecte la cota del terreny y plantejar un rectangle recrescut de dos plantes adossades en mitjanera amb la façana posterior. L’envolvent proposta es formalitza a través de l’ús de cossos de volumetria senzilla, maclats i formant una composició volumètrica elemental, la qual organitza i endreça l’espai sobrant exterior així com el porxo que serveix d’entrada. L’escassa dimensió de l'única façana va aconsellar emplaçar lateralment el cos principal de l’edifici prolongant el recorregut d’entrada. L’acumulació de l’espai lliure entorn a l’àmbit tangencial, que serveix d’accés, crea el marc del porxo. El tractament de l’última planta, així com la disposició de forats permet clarificar la condició pública de l’edifici.

Autor: Franc Fernández

Autors

Sobre el mapa