Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Polígon Montbau

  • Polígon Montbau

  • Polígon Montbau

  • Polígon Montbau

  • Polígon Montbau

  • Polígon Montbau

Memòria

El barri de Montbau, situat a la falda del Tibidabo, al costat de Passeig de la Vall d'Hebron, té una superfície total aproximada de 31 Ha. La part avui construïda, o en curs molt avançat de construcció, constitueix sobre dues unitats residencials bàsiques. Estan también pràcticament acabats el jardí i el parc de barri. Actualment està en construcció un grup d'unes 70 habitatges unifamiliars a la part més alta del vessant, grup que no inclourem en el present anàlisi perquè està en fase molt poc avançada i, per tant, sense dades massa concretes. L'arquitecte d'aquest grup és Joan Bosch. Qui són els autors de Montbau? Heus aquí un primer problema concret que pot conduir-nos a consideracions generals. Per exigències de programació, el Patronat Municipal de l'Habitatge va decidir encarregar amb la urgència de molt poques setmanes el Pla Parcial d'aquest polígon als arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López i Xavier Subías. Amb quin criteri es van escollir aquests arquitectes? Segurament per simples raons de proximitat, de relació administrativa, per insuficiència circumstancial de la pròpia plantilla tècnica, etc. Però hi havia la preocupació d'escollir un bon equip precisament per a un dels projectes de més envergadura que llavors es gestaven? ¿Si més n,o hi va haver la consciència de que, casualment i per raons de comoditat burocràtica, havia caigut en les mans d'un bon equip, llavors amb una prometedora empenta juvenil? * el Pla Parcial original va ser alterat, tant en la seva primera fase, lleugerament, com en la segona, amb un canvi d'equip redactor i de disposició urbanística que el van modificar substancialment.

Autor: Oriol Bohigas i Guardiola

El barri de Montbau forma part d'una nova etapa d'actuació urbanística del Patronat Municipal de l'Habitatge (PMV) on es proposa crear nuclis urbans complets perfectament diferenciats de la resta del teixit urbà, en lloc de construir edificis aïllats d'una manera dispersa com s’havia fet fins aleshores. Això va obligar a actuar en terrenys de gran superfície que només es trobaven als límits de Barcelona. Un altre canvi important respecte a actuacions anteriors és l'aposta clara per l'arquitectura moderna. El projecte de Montbau resol el lliurament de la ciutat amb la muntanya amb edificis aïllats i la segregació de la circulació de vianants de la rodada. Coincidint amb les dates de realització del projecte, el 1957 es va organitzar a Alemanya un congrés de tècnics municipals en què van participar alguns membres del PMV, que van viatjar a Frankfurt, Colònia, Bonn i Berlín, i van visitar la Interbau i altres zones de reconstrucció. Un dels elements diferenciadors respecte a les actuacions anteriors del PMV i d'altres promotors públics és la dotació d'equipaments socials i la voluntat de crear un barri de certa complexitat que reflectís la diversitat social, fet que va implicar la construcció d'un programa variat d'habitatges de 2, 3, 4 i 5 habitacions agrupades en torres, blocs i habitatges unifamiliars. Els espais públics i col·lectius també responen a aquest desig. El projecte inicial va ser redactat pels arquitectes Xavier Subías, Pedro López Iñigo i Guillem Giráldez, que van seguir els postulats dels CIAM. Tot i això, la segona fase va ser modificada el 1962 per un grup heterogeni d'arquitectes que van doblar la densitat d'habitatges i van definir una trama urbana més tancada, amb places rectangulars limitades per blocs en L. Aquest grup d'arquitectes estava format pel Manel Baldrich, Bonet Castellana, López Iñigo i Soteras. El conjunt d’habitatges unifamiliars de la part més alta va ser projectat per Joan Bosch. El 1963 i després que Le Corbusier, ja molt gran, rebutgés l'encàrrec, es va celebrar un concurs per construir l'església de Montbau que van guanyar els arquitectes Vayreda i Montguió. Segons l'arquitecte Fernando Marzá, l'impacte que van produir les idees de Bonet Castellana a l'arquitecte Oriol Bohigas en plantejar aquesta segona trama més densa i tancada d'espai urbà seria el punt d'inflexió que el portaria a proposar un nou urbanisme més compacte que el de els CIAM.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

L’any 1957, quan s’aprova el planejament de la primera unitat residencial bàsica del barri de Montbau, la població de Barcelona era de 1.466.937 habitants, però només 7 anys abans el padró municipal la xifrava en 1.280.179. Aquestes cotes de creixement mai vistes abans requerien, per part de l’ajuntament, respostes contundents a la demanda i ubicació de tota aquesta població. Des del 1927 és el Patronat Municipal de l’Habitatge l’encarregat d’impulsar, construir i gestionar el parc públic d'habitatge de la ciutat, així que sembla lògic que fos aquest organisme l’encarregat de fer front a aquest nou i urgent requeriment. Cal afegir que també al voltant d’aquestes dates sorgeix l’ anomenat Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna, més conegut per les seves sigles CIAM, fundat a Suïssa i liderat per Le Corbusier. És aquest un lloc de trobada i debat sobre punts tan rellevants com la tècnica moderna i les seves conseqüències, l’estandardització, l’economia, l’urbanisme, l’educació de la joventut o l’arquitectura i l’estat. Una de les seves proclames concloïa que els problemes als quals s’enfrontaven les ciutats es podien resoldre mitjançant la segregació funcional i la distribució de la població en blocs alts d’apartaments en intervals extensament espaiats. La construcció del polígon d’habitatges Montbau queda emmarcada dins d’aquest context, local i internacional i n’és un reflex. És doncs escaient reconèixer aquesta intervenció dins del seu context històric junt amb les moltes contradiccions, la multiplicitat d’autors i un cert anacronisme cultural en el que es va desenvolupar. Planificat en dues etapes bàsiques, la primera (SO) va ser redactada per Giráldez, López-Iñigo i Subías i aprovada al 1957. La segona (NE) aprovada al 1962 va ser redactada per Baldrich, Bonet, López i Soteras. Posteriorment, el 1964 s’aprova la construcció de cases unifamiliars, per l’arquitecte Agustí Bosch. El centre parroquial i l’església són les construccions que es varen concloure més tard, al 1975. Es va convocar un concurs que va tenir com a guanyador el projecte de Monguió i Vayreda. Pel que fa a la planificació, i encara que ara la ciutat no es plantejaria des d’aquest punt de vista de barri aïllat, perfectament limitat i diferenciat de la resta del teixit urbà, en aquell moment podia semblar lògic adoptar un criteri de replegament cap a zones lliures, més econòmiques i de tramitació administrativa més fàcil. Des d’aquest punt de vista podríem dir que aquesta distribució precisa de blocs, torres i habitatges unifamiliars amb àmplies places, una “faixa comercial” a les plantes baixes i diferents equipaments, edificada a les faldes del Tibidabo, es presenta com un exemple representatiu de l’urbanisme barceloní de la postguerra. Però justament per això encara agafa més valor la seva modernitat i aposta important per la dotació d’equipaments socials i per la recreació ex-novo d’un barri amb una rica complexitat i diversitat social. El projecte va representar una alineació amb l’arquitectura internacional d’avantguarda i l’actualitat ens mostra una bona referència experimental per a futures actuacions en barris de nova creació.

Autor: Janice Moret

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Audiovisual

  • “Montbau, 1958-1964. Entre Arquitectura i Harmonia” Converses [29.04.2021]

    1:12:55

    “Montbau, 1958-1964. Entre Arquitectura i Harmonia” Converses [29.04.2021]

Bibliografia

Obres Relacionades

Conjunt Polígon Montbau