Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Polígon Montbau

  • Polígon Montbau

Memòria

El barri de Montbau, situat a la falda del Tibidabo, al costat de Passeig de la Vall d'Hebron, té una superfície total aproximada de 31 Ha. La part avui construïda, o en curs molt avançat de construcció, constitueix sobre dues unitats residencials bàsiques. Estan también pràcticament acabats el jardí i el parc de barri. Actualment està en construcció un grup d'unes 70 habitatges unifamiliars a la part més alta del vessant, grup que no inclourem en el present anàlisi perquè està en fase molt poc avançada i, per tant, sense dades massa concretes. L'arquitecte d'aquest grup és Joan Bosch. Qui són els autors de Montbau? Heus aquí un primer problema concret que pot conduir-nos a consideracions generals. Per exigències de programació, el Patronat Municipal de l'Habitatge va decidir encarregar amb la urgència de molt poques setmanes el Pla Parcial d'aquest polígon als arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López i Xavier Subías. Amb quin criteri es van escollir aquests arquitectes? Segurament per simples raons de proximitat, de relació administrativa, per insuficiència circumstancial de la pròpia plantilla tècnica, etc. Però hi havia la preocupació d'escollir un bon equip precisament per a un dels projectes de més envergadura que llavors es gestaven? ¿Si més n,o hi va haver la consciència de que, casualment i per raons de comoditat burocràtica, havia caigut en les mans d'un bon equip, llavors amb una prometedora empenta juvenil? * el Pla Parcial original va ser alterat, tant en la seva primera fase, lleugerament, com en la segona, amb un canvi d'equip redactor i de disposició urbanística que el van modificar substancialment.

Autor: Oriol Bohigas i Guardiola

El barrio de Montbau forma parte de una nueva etapa de actuación urbanística del Patronato Municipal de la Vivienda (PMV) en la que se propone crear núcleos urbanos completos perfectamente diferenciados del resto del tejido urbano, en lugar de construir edificios aislados de una manera dispersa como había hecho hasta entonces. Esto obligó a actuar en terrenos de gran superficie que sólo se encontraban en los límites de Barcelona. Otro cambio importante respecto a anteriores actuaciones es la apuesta clara por la arquitectura moderna. El proyecto de Montbau resuelve la entrega de la ciudad con la montaña con edificios aislados y segregación de la circulación peatonal de la rodada. Coincidiendo con las fechas de realización del proyecto, en 1957 se organizó en Alemania un congreso de técnicos municipales en el que participaron algunos miembros del PMV, que viajaron a Francfort, Colonia, Bonn y Berlín, y visitaron la Interbau y otras zonas de reconstrucción. Uno de los elementos diferenciadores respecto a las anteriores actuaciones del PMV y de otros promotores públicos es la dotación de equipamientos sociales y la voluntad de crear un barrio de cierta complejidad que reflejase la diversidad social, lo que implicó la construcción de un programa variado de viviendas de 2, 3, 4 y 5 habitaciones agrupadas en torres, bloques y viviendas unifamiliares. Los espacios públicos y colectivos también responden a ese deseo. El proyecto inicial fue redactado por los arquitectos Xavier Subías, Pedro López Iñigo y Guillem Giráldez, que siguieron los postulados de los CIAM. Sin embargo, la segunda fase fue modificada en 1962 por un grupo heterogéneo de arquitectos que doblaron la densidad de viviendas y definieron una trama urbana más cerrada, con plazas rectangulares limitadas por bloques en L. Este grupo de arquitectos estaba formado por el Manel Baldrich, Bonet Castellana, López Iñigo y Soteras. El conjunto de viviendas unifamiliares de la parte más alta fue proyectado por Joan Bosch. En 1963 y después de que Le Corbusier, ya muy mayor, rechazara el encargo, se celebró un concurso para construir la iglesia de Montbau que ganaron los arquitectos Vayreda y Montguió. Según el arquitecto Fernando Marzá, el impacto que produjeron las ideas de Bonet Castellana en el arquitecto Oriol Bohigas al plantear esta segunda trama más densa y cerrada de espacio urbano sería el punto de inflexión que le llevaría a proponer un nuevo urbanismo más compacto que el de los CIAM.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

L’any 1957, quan s’aprova el planejament de la primera unitat residencial bàsica del barri de Montbau, la població de Barcelona era de 1.466.937 habitants, però només 7 anys abans el padró municipal la xifrava en 1.280.179. Aquestes cotes de creixement mai vistes abans requerien, per part de l’ajuntament, respostes contundents a la demanda i ubicació de tota aquesta població. Des del 1927 és el Patronat Municipal de l’Habitatge l’encarregat d’impulsar, construir i gestionar el parc públic d'habitatge de la ciutat, així que sembla lògic que fos aquest organisme l’encarregat de fer front a aquest nou i urgent requeriment. Cal afegir que també al voltant d’aquestes dates sorgeix l’ anomenat Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna, més conegut per les seves sigles CIAM, fundat a Suïssa i liderat per Le Corbusier. És aquest un lloc de trobada i debat sobre punts tan rellevants com la tècnica moderna i les seves conseqüències, l’estandardització, l’economia, l’urbanisme, l’educació de la joventut o l’arquitectura i l’estat. Una de les seves proclames concloïa que els problemes als quals s’enfrontaven les ciutats es podien resoldre mitjançant la segregació funcional i la distribució de la població en blocs alts d’apartaments en intervals extensament espaiats. La construcció del polígon d’habitatges Montbau queda emmarcada dins d’aquest context, local i internacional i n’és un reflex. És doncs escaient reconèixer aquesta intervenció dins del seu context històric junt amb les moltes contradiccions, la multiplicitat d’autors i un cert anacronisme cultural en el que es va desenvolupar. Planificat en dues etapes bàsiques, la primera (SO) va ser redactada per Giráldez, López-Iñigo i Subías i aprovada al 1957. La segona (NE) aprovada al 1962 va ser redactada per Baldrich, Bonet, López i Soteras. Posteriorment, el 1964 s’aprova la construcció de cases unifamiliars, per l’arquitecte Agustí Bosch. El centre parroquial i l’església són les construccions que es varen concloure més tard, al 1975. Es va convocar un concurs que va tenir com a guanyador el projecte de Monguió i Vayreda. Pel que fa a la planificació, i encara que ara la ciutat no es plantejaria des d’aquest punt de vista de barri aïllat, perfectament limitat i diferenciat de la resta del teixit urbà, en aquell moment podia semblar lògic adoptar un criteri de replegament cap a zones lliures, més econòmiques i de tramitació administrativa més fàcil. Des d’aquest punt de vista podríem dir que aquesta distribució precisa de blocs, torres i habitatges unifamiliars amb àmplies places, una “faixa comercial” a les plantes baixes i diferents equipaments, edificada a les faldes del Tibidabo, es presenta com un exemple representatiu de l’urbanisme barceloní de la postguerra. Però justament per això encara agafa més valor la seva modernitat i aposta important per la dotació d’equipaments socials i per la recreació ex-novo d’un barri amb una rica complexitat i diversitat social. El projecte va representar una alineació amb l’arquitectura internacional d’avantguarda i l’actualitat ens mostra una bona referència experimental per a futures actuacions en barris de nova creació.

Autor: Janice Moret

Autors

Sobre el mapa