Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Són les tipologies que configuren la part de l’esplanada i delimiten el que és la zona que acull l’activitat cívica i de relació entre el veïnat del projecte, no només de la primera fase, sinó del conjunt d’habitatges projectat. Està formada per blocs lineals de diferents alçades, distribuïts per optimitzar al màxim les vistes i la llum: els edificis de menor alçada es projecten en paral·lel a la pendent de la muntanya, orientats a oest i els de major alçada, perpendiculars, orientats a sud. Els blocs A i B configuren el nivell de l’extrem Nord-Est de la plaça representativa que es genera en 3 nivells adequant-se a la topografia existent. El bloc A, de PB+10 és un edifici tipus pantalla que recull l’espai de la plaça en aquest extrem. El bloc B, perpendicular a l’anterior, ocupa el costat Sud-Oest i presenta una planta baixa permeable que permet l’extensió de la plaça, generant una mena de terrassa porxada amb vistes sobre la ciutat. Té només 4 plantes d’alçada, el que permet les vistes des de l’edificació de l’altre costat de la plaça, situada a una cota superior. Una marquesina uneix els dos blocs a nivell de planta baixa. La tipologia és de 2 habitatges per replà amb superfícies de 100m2 i 66m2, de 2 i 3 dormitoris. Les façanes dels 2 blocs son idèntiques cap a la plaça, generant un marc uniforme que contrasta amb els edificis singulars dels altres costats.
El barri de Montbau, situat a la falda del Tibidabo, al costat de Passeig de la Vall d'Hebron, té una superfície total aproximada de 31 Ha. La part avui construïda, o en curs molt avançat de construcció, constitueix sobre dues unitats residencials bàsiques. Estan también pràcticament acabats el jardí i el parc de barri.
Actualment està en construcció un grup d'unes 70 habitatges unifamiliars a la part més alta del vessant, grup que no inclourem en el present anàlisi perquè està en fase molt poc avançada i, per tant, sense dades massa concretes. L'arquitecte d'aquest grup és Joan Bosch.
Qui són els autors de Montbau? Heus aquí un primer problema concret que pot conduir-nos a consideracions generals. Per exigències de programació, el Patronat Municipal de l'Habitatge va decidir encarregar amb la urgència de molt poques setmanes el Pla Parcial d'aquest polígon als arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López i Xavier Subías. Amb quin criteri es van escollir aquests arquitectes? Segurament per simples raons de proximitat, de relació administrativa, per insuficiència circumstancial de la pròpia plantilla tècnica, etc.
Però hi havia la preocupació d'escollir un bon equip precisament per a un dels projectes de més envergadura que llavors es gestaven? ¿Si més n,o hi va haver la consciència de que, casualment i per raons de comoditat burocràtica, havia caigut en les mans d'un bon equip, llavors amb una prometedora empenta juvenil?
* el Pla Parcial original va ser alterat, tant en la seva primera fase, lleugerament, com en la segona, amb un canvi d'equip redactor i de disposició urbanística que el van modificar substancialment.
Són les tipologies que configuren la part de l’esplanada i delimiten el que és la zona que acull l’activitat cívica i de relació entre el veïnat del projecte, no només de la primera fase, sinó del conjunt d’habitatges projectat. Està formada per blocs lineals de diferents alçades, distribuïts per optimitzar al màxim les vistes i la llum: els edificis de menor alçada es projecten en paral·lel a la pendent de la muntanya, orientats a oest i els de major alçada, perpendiculars, orientats a sud.
Els blocs A i B configuren el nivell de l’extrem Nord-Est de la plaça representativa que es genera en 3 nivells adequant-se a la topografia existent.
El bloc A, de PB+10 és un edifici tipus pantalla que recull l’espai de la plaça en aquest extrem. El bloc B, perpendicular a l’anterior, ocupa el costat Sud-Oest i presenta una planta baixa permeable que permet l’extensió de la plaça, generant una mena de terrassa porxada amb vistes sobre la ciutat. Té només 4 plantes d’alçada, el que permet les vistes des de l’edificació de l’altre costat de la plaça, situada a una cota superior. Una marquesina uneix els dos blocs a nivell de planta baixa.
La tipologia és de 2 habitatges per replà amb superfícies de 100m2 i 66m2, de 2 i 3 dormitoris. Les façanes dels 2 blocs son idèntiques cap a la plaça, generant un marc uniforme que contrasta amb els edificis singulars dels altres costats.
Els arquitectes van fer ràpidament un Avanç de Pla suficientment complet perquè s'aproximés a les exigències d'un Pla Parcial (1957) i va poder ser presentat a una urgent exposició commemorativa. Passada l'exposició, els Serveis Tècnics de l'Ajuntament van completar, van modificar i, en realitat, van refer el Pla Fins a arribar a la seva completa aprovació.
Entre aquestes correccions, imposades a través de la tramitació, cal considerar alguna d'especial importància: l'afegit d'un altre pis a tots els edificics que figuraven al Pla. Va ser una imposició 'administrativa' d'última hora, davant el temor que el terreny resultés massa car per una escassa densitat edificatòria. Heus aquí com, amb el simple maneig de l'asèptic i aparentment inofensiu text de les Ordenances volumètriques, es pot refer un pla i tergiversar inclusiu sobre possibles idees rectores. Amb aquesta tergiversació, el Pla va ser aprovat el 13 de desembre de 1957.
D'acord amb aquest projecte, el Patronat realitza el primer sector. El Patronat es limita a actuar com a promotor general, fent actuar com a propietaris i constructores a diverses entitats particulars, especialment Cooperatives. El sistema administratiu es interessant i es demostra extraordinàriament eficaç, sobretot en la canalització econòmica, i fins i tot en alguna limitada integració sociològica.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
