El 31 de Gener de 1994 es va declarar l'incendi del teatre, el qual va cremar per complet totes les instal·lacions de l'escenari i la sala.
L'endemà, el Plenari del Consorci del GTL, va prendre l'acord de reconstruÏr el teatre en el mateix solar segons les prescripcions del Pla Especial de 1993.
La Reconstrucció i Ampliació del Teatre del Liceu, va introduïr com a noció central la tensió entre la "Innovació" i la "Memòria", tenint en compte, com a objectius bàsics, els paràmetres dels teatres d'òpera contemporanis: "Els elements tècnics, la seguretat i comfort, i l'arquitectura".
Es va prioritzar la decisió de reconstruïr, tal com era i on era, la sala del públic donat que gaudia d'una fortíssima unitat espaial i amplitud visual, fet reconegut entre les sales d'òpera d'Europa.
El nou edifici sorgeix de la voluntat de conservar la memòria d’una de les institucions més emblemàtiques de la ciutat, després de l’incendi esdevingut l’any 1994, que va destruir la totalitat del teatre llevat d’algunes petites dependències: la Sala dels Miralls, el vestíbul a la Rambla, els porxos d’entrada i l’escalinata. El nou projecte opta per reconstruir la gran sala amb fidelitat a l’original, i adoptar criteris tecnològics i compositius de modernitat per dotar el nou teatre de les infraestructures i els serveis necessaris per a un funcionament actualitzat. L’edificació de nova planta ocupa finalment un 70 per cent de la totalitat del nou edifici. El nou badalot de la coberta integra la torre escènica i la gran sala en un sol volum, que assenyala la vella orientació del teatre dins el solar d’acord amb els criteris d’aprofitament del projecte original.
