Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Arquitecte. Titulat el 1946, cofundador i membre del “Grup R”. Vinculat durant tota la seva vida professional a l’ETSAB. Va ser director de la Reial Càtedra Gaudí. Arquitecte especialitzat en la construcció d’habitatges unifamiliars, tals com les realitzades a Bellver de Cerdanya, La Seu d’Urgell, o la Casa Agustí (1954) a Sitges, així com l’edifici per al diari “El Noticiero Universal” (1966)

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (11)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (12)

  1. Casas del Camí de Talló

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casas del Camí de Talló

    De la sèrie de cases que Sostres va construir al Camí de Talló, totes elles per a un mateix client, aquesta és l’única que pren com a referent les experiències del moviment modern i el seu interès per l’obra d’Aalto. La casa, en trobar-se al darrer solar, és l’única que s’obre a les vistes cap al sud, i aprofita un petit desnivell del terreny per configurar-se en dos cossos articulats entre ells. La sala d’estar es troba en un cos independent, esbiaixat, orientat al sud i a tocar del propi camí, si bé li dóna l’esquena. El cos més gran, situat a la part baixa, inclou la resta de les estances, recupera la traça ortogonal del solar i s’organitza per plantes intermèdies. Els materials dels revestiments exteriors responen a aquesta voluntat articuladora. Sostres combina en aquesta casa algunes experiències de l’arquitectura orgànica amb la manera de fer de l’arquitectura vernacular, una combinació que mantindrà en la seva obra posterior.
  2. Casa Cusí

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casa Cusí

    La configuració de la casa ve determinada per una voluntat deliberada de donar una resposta senzilla a un programa modest. La planta s’organitza en dos cossos desplaçats de dimensions idèntiques, que defineixen de la mateixa manera la planta baixa i la planta superior. Aquest desplaçament permet qualificar la imatge de la casa a la part que dóna al carrer. Al petit porxo d’entrada i al volum de l’escala, pintat d’un color fosc, s’hi dibuixen unes siluetes de fusta que defineixen aquesta façana com una composició destinada a diferenciar cadascuna de les dues fàbriques. Tant el vestíbul d’entrada com el passadís de la planta superior ocupen simultàniament tots dos cossos i generen una circulació transversal que és independent de la construcció de les dues crugies. Sostres pren com a referència els petits habitatges en sèrie de Jacobsen i la seva manera d’enriquir l’arquitectura de les cases amb programes molt senzills.
  3. Hotel Maria Victòria

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Hotel Maria Victòria

    La forma del solar, situat al nucli antic de la ciutat, determina el traçat de les crugies, i les tres façanes responen de manera autònoma als seus usos diversos i a la relació amb el carrer. L’estructura murària de les plantes de les habitacions queda descarregada a la planta del vestíbul sobre un sistema de pilars de secció circular. Sostres articula la totalitat d’aquest espai amb una gran ductilitat; aprofita les vistes al sud sobre la Cerdanya; defineix petits àmbits amb els cels rasos, amb els colors i amb lleus desnivells del terra, i aprofita el pati de llums de les plantes superiors per projectar una tènue llum zenital sobre el passadís d’entrada i el taulell.
  4. Casa Iranzo

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casa Iranzo

    El programa, muy amplio y generoso, es interpretado en este caso a partir de una voluntad de correspondencia muy estricta entre cada una de las partes de la casa y su propia solución estructural y volumétrica, de forma que se fuerza la articulación entre los diferentes cuerpos. El resultado es una combinación de volúmenes y aperturas que forman una serie de ritmos tensos donde ningún elemento se repite. Sostres revitaliza diversas pautas compositivas provenientes del movimiento moderno: la ubicación de la totalidad del programa en la planta primera hace referencia a Le Corbusier, mientras que la estricta equiparación uso-forma-estructura proviene de los principios más rígidos de la Bauhaus. Sin embargo, el resultado no es un mero ejercicio de historicismo: al interpretar ideas y procedimientos, y no formas estereotipadas, Sostres consigue regenerar la vitalidad de la casa como sistema complejo de estancias, donde el volumen volado del comedor termina jugando un papel predominante.
  5. Apartamentos en Torredembarra

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Apartamentos en Torredembarra

    El conjunt el formen quatre elements idèntics, repetits de manera decalada. Aquesta solució permet una millor adaptació a la irregularitat de la parcel·la i, d’altra banda, obre més possibilitats a la concepció de cada habitatge. Cada motel adopta una forma de T i s’adossa contra la unitat veïna per mitjà d’una superfície mínima. L’accés té lloc pel punt d’unió dels dos braços de la T, on hi ha l’escala que du al pis superior, la qual cosa racionalitza les circulacions. El cos que allotja els dos dormitoris dels fills, col·locat transversalment, cobreix un porxo dotat d’una certa privacitat, que acull les activitats a l’aire lliure. El braç orientat a mar conté, a la planta primera, un estudi penjat sobre la sala d’estar. Després de l’experiència de la casa Agustí, Sostres es preocupa en aquest projecte de l’economia en l’estructura i els materials, de l’ordre en la geometria, de la llegibilitat dels volums i els tancaments, amb vista a un programa d’habitatge seriat.
  6. Casa Moratiel

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casa Moratiel

    Es la mejor interpretación crítica que Sostres hizo de los maestros del movimiento moderno que tanto le influyeron. El programa se desarrolla en una sola planta, algo levantada respecto al terreno, y con las diferentes estancias bien situadas respecto al ábaco solar. La combinación de distintos tipos de elementos portantes y paramentos, proveniente del interés por Terragni y otros racionalistas italianos, tiende a desmaterializar la casa y a incorporar las transparencias como experiencia más intensa del espacio. Desde la calle, la bicromía de los dos planos, el corte de la entrada y la visión de las dos claraboyas de la cubierta, el estudio y la escalera, reflejan una revisión del viejo icono de la villa Saboya: una casa casi cuadrada, con la cubierta transitable, orientada a los cuatro vientos, y un pequeño patio interior que completa la organización de todo el espacio y contribuye a crear una atmósfera doméstica más rica que la de los viejos interiores del estilo internacional.
  7. Oficinas y Talleres de El Noticiero Universal

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Oficinas y Talleres de El Noticiero Universal

    El programa de ampliación de la sede de El Noticiero Universal debía remontar en primera instancia un cuerpo más bajo, situado en el mismo solar que el edificio actual. En la solución final de la parte ampliada, que ocupa todo un cuerpo edificado entre medianeras con su propia fachada, Sostres toma como referencia las primeras casas construidas en el Eixample, con las fachadas muy planas y un orden de aberturas que forman continuidades horizontales. La fachada de El Noticiero Universal es un plano totalmente liso en el que el orden vertical de las aberturas sigue las alineaciones del edificio vecino por la parte norte, que también forma parte de las dependencias del diario. En esta fachada, Sostres combina las soluciones del purismo con una reflexión muy rigurosa sobre los rasgos más esenciales de la arquitectura del Eixample, remitiéndose a sus orígenes y vinculando el espíritu urbanístico de Cerdà a las nuevas libertades de ordenación que ofrecía la arquitectura moderna.
  8. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura
    Oficinas y Talleres de El Noticiero Universal

  9. Casa Campanyà

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casa Campanyà

    La casa se situa a una altitud de 1.400 metres, als afores de la petita localitat de Ventolà, en un terreny amb un fort pendent i amb vistes panoràmiques a 180 graus. Dos cossos principals, separats entre ells per un cos més petit que conté l’entrada, se situen a sobre d’una plataforma rebaixada. S’accedeix al nivell de la casa a través d’una escala exterior que articula tots dos cossos. El cos de llevant, de planta quadrada, allotja la zona diürna en un espai interior unitari, on la cuina no hi queda diferenciada. El cos de ponent, que allotja els dormitoris, s’avança respecte al primer i es recolza directament damunt la plataforma. Les cobertes, a un aiguavés, acaben d’emfasitzar la independència de cada cos i, juntament amb les obertures i els revestiments, reforcen la tensió entre tots dos volums. Sostres utilitza procediments propis de l’arquitectura moderna per recrear amb la màxima intensitat la vida domèstica a l’alta muntanya.
  10. Casa Xampeny

    Josep Maria Sostres i Maluquer

    Casa Xampeny

    Sostres aplica en aquest cas una combinació de procediments que tendeixen a crear una gran complexitat tant a l’espai interior com a la configuració dels volums. Utilitza dues geometries a 45 graus per crear un espai amb un fort caràcter unitari, on cadascuna de les funcions domèstiques està ben ubicada al seu lloc. Una sola coberta a dos aiguavessos se superposa de manera independent al sistema murari, i el seu límit queda retallat per la intersecció amb els tancaments perimetrals. A l’interior, la seva superposició amb els diversos àmbits dóna lloc a nombrosos cels rasos, disposats segons la particularitat de cada estança. La llar de foc té alhora un caràcter distributiu i estructural. Sostres crea interferències entre lògiques molt diverses per jugar amb la complexitat i amb les coincidències aleatòries, en un dispositiu geomètric que es basa en una interpretació molt directa del programa, però sense cap mena de prejudici formal.

Archivo (8)

  • Perspectiva de la piscina de la Casa Moratiel

    Dibujo

    Perspectiva de la piscina de la Casa Moratiel

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Casa Moratiel.

    Dibujo

    Perspectiva de la Casa Moratiel.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior dels Apartaments a Torredembarra.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior dels Apartaments a Torredembarra.

    Fons Josep Maria Sostres i Maluquer / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'exterior dels Apartaments a Torredembarra.

    Dibujo

    Esbós de l'exterior dels Apartaments a Torredembarra.

    Fons Josep Maria Sostres i Maluquer / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana lateral de la Casa Iranzo.

    Dibujo

    Alçat de la façana lateral de la Casa Iranzo.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de la Casa Iranzo.

    Dibujo

    Alçat de la façana de la Casa Iranzo.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'exterior de la Casa Iranzo.

    Dibujo

    Esbós de l'exterior de la Casa Iranzo.

    Fons Josep Maria Sostres i Maluquer / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos de l'exterior de la Casa Iranzo.

    Dibujo

    Esbossos de l'exterior de la Casa Iranzo.

    Fons Josep Maria Sostres i Maluquer / Arxiu Històric del COAC

Bibliografía (65)

Sociedades

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.