Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Obres (14)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (18)
-
Hotel Barcelona i Teatre Novedades
Lluís Cantallops Valeri, Francesc Mitjans Miró, Miquel Ponsetí i Vives
Inicialment, Ponseti va rebre l’encàrrec de la sala d’espectacles i un edifici d’oficines amb mur cortina, però al cap de poc temps es va començar a transformar en un projecte amb diversos clients i diversos arquitectes. Primer Mitjans li va comunicar l’encàrrec d’un hotel que substituiria les oficines. Una mica després, Cantallops el d’un aparcament que estava mig sota el teatre. I més tard un arquitecte de Madrid el d’una camiseria de luxe als baixos de l'hotel. Miquel Ponseti va començar a projectar el teatre actual, que va sorprendre per la modernitat, ja que trencava amb els esquemes tradicionals de les sales d'espectacles. L'estructura de formigó permetia que la platea i l'amfiteatre fossin més amplis del que és normal i que la visibilitat fos perfecta des de qualsevol butaca. De l'hotel en destaca la façana, que és un marc de formigó en voladís amb una franja superior i una altra lateral de vidre amb terrasses. La resta de la façana consisteix en un escaquer de panells opacs i finestres de terra a sostre. Durant el procés, Mitjans va dissenyar un prototip d'habitació i el va fer construir a mida natural amb tots els acabats. Com que no li va acabar d'agradar, la va fer enderrocar per construir-ne la versió definitiva. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
Residència d’Estudiants Mare GüellEdifici d'Habitatges Santa Rosalia 112-122
Lluís Cantallops Valeri, Ferran Galí i Casademont
L’any 1971, el turó del Carmel s’havia transformat en un suburbi poblat per una sèrie d’edificis construits sense cap ordre ni concert, sobre un traçat viari enrevessat, amb una ordenació volumètrica d’alçades improvisades sobre una parcel.lació de petits solars en uns terrenys de molt fort pendent. El paisatge urbà era desolador. La possibilitat d’intervenir en un solar de més de 100 metres de façana, en un carrer de rasant relativament plana va permetre orientar el projecte com un teló-pantalla construit que atorgués un cert ordre formal a aquest sector del barri que s’anava consolidant. La façana d’obra vista, amb les petites tribunes amb ampits de formigó i les finestres, amb els porticons de fusta, donaven al conjunt un cert ordre de composició. El gàlib de la coberta, aprofitat fins el màxim que permetia l’ordenança, col.laborava en l’efecte pantalla.Botiga de Mobles Pilma
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
La coberta de lames de mercat antic protegeix el continu aparador de la planta baixa. Acompanyant a la porta d'entrada centrada, els elements singulars: muntacàrregues envidriat, escala a la coberta i el rètol.Oficines i Showroom Balay
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
La necessària identificació d'aquestes oficines en el caòtic entorn on es situen es resol revestint tota la superfície de la façana amb planxa metàl·lica pintada de vermell brillant, el color de la firma. A l'interior oficines marró acollidor i electrodomèstics al vermell sexy.Premi FAD
Finalista. Categoria: InteriorismeBotiga de Mobles PilmaPremi FAD
Finalista. Categoria: InteriorismeOficines i Showroom BalayEdifici d'Habitatges SUER
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Els murs cecs de les mitgeres emmarquen el gran pati obert - amb l'escala, l'ascensor, les galeries i els ponts d'accés als habitatges - i es veuen amb major dignitat malgrat la seva absurda presència pel canvi brusc d'alçades en una mateixa illa que permeten les obligades normes urbanístiques.Edifici Traci
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
L’edifici està situat en una zona industrial de construccions entre mitgeres i amb una orientació N-S en el seu eix major. Les quatre primeres plantes estan ocupades per una indústria de perfumeria amb accés per la planta baixa mitjançant una rampa entre els molls de descàrrega. Les cinc plantes restants, són plantes lliures per a lloguer i disposen d’accessos independents. Per a obtenir una major llibertat d’ús, tots els serveis i comunicacions verticals s’han situat al llarg d’una de les parets laterals i aprop del carrer. Les dues fileres de pilars en el centre de l’edifici permeten situar un corredor que desemboca en l’escala general d’incendis, en un extrem, i en una porta d’entrada de mercaderies pesades, en l’altre. El vestíbul de la fàbrica de perfumeria rep llum zenital per mitjà d’un pati, a la vegada que allotja les escales i l’ascensor privat, il·lumina totes les plantes a través de finestres de glass-block.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaEdifici TraciConjunt d'Habitatges Socials a Canovelles
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Miguel Usandizaga Calparsoro
Conjunt d'habitatges de promoció privada amb normativa d'habitatge social de subvenció estatal, amb una ordenació en blocs aïllats de tres plantes. Cada habitatge el componen tres mòduls d'encofrat túnel, amb un grup de mòduls en un sol nivell i un altre grup amb tres mòduls superposats - tríplex. El primer grup s'organitza a partir d'un pas públic descobert que dona accés a les escales. A l'ambient de carrer interior arbrat contribueixen els jardins dels habitatges a la planta baixa i la reduïda alçada dels blocs. L’exterior del conjunt és de maó. Els murs de formigó dels túnels prefabricats tan sols apareixen a les escales, on no cal l'aïllament tèrmic. La disposició dels blocs que organitzen el grup de tríplex dona lloc a passos per als vianants que queden a nivell diferent dels carrers d'aparcament i circulació, i que donen accés independentment a les entrades de les cases i als seus jardins. El conjunt el completa un edifici comercial i unes botigues als baixos d'un dels blocs.Edifici per a la UdG
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
L’edifici principal es projectà com un cos allargassat servit per un vestíbul-passadís orientat en direcció nord-sud. Al costat de ponent es situen totes les dependències de tamany petit i de difícil integració. Les dependències més grans es disposaran en les plantes inferiors. Les de menor acollida en les superiors, esglaonant l’edifici des de l’exterior. La façana de llevant mostra aquest esglaonat en planta i secció. La façana de ponent és una superfície plana tallada només per les finestres contínues que accentuen la horitzontalitat predominant de la composició. Des de lluny, la silueta de l’edifici, de totxo blanc silici-calcari, es retalla en els camps que rodegen Girona. Les petites finestres quadrades de la planta semi-soterrada, afegida a última hora al projecte, reforcen la imatge de vaixell enmig d’un mar verd de blat.Botiga de Mobles Pilma
Lluís Cantallops Valeri, Miquel Simón Espar
El local estava format per la planta baixa i l’entresol d’un edifici d’oficines. La meitat més allunyada de la façana era un semisoterrani enfonsat uns 60 cms.en relació al nivell del carrer. Es modificà l’estructura de l’edifici obrint un gran forat en el forjat de l’entresol, justament en l’indret on es produia el canvi de nivell. També s’obriren dos forats circulars de gran diàmetre en els forjats del fons del solar, per tal que la llum natural del pati central de l’illa penetrés fins el soterrani a través d’una claraboia. El primer forat obra les perspectives en vertical i elimina l’angoixant sensació d’un celràs baix en un local tan gran. També permet una més fàcil lectura de l’espai enter de la botiga des de qualsevol indret. Les rampes que salven els desnivells sòn l’element generador del projecte i orienten els compradors per les diferents seccions de la botiga. La claraboia del forat circular es projectà com un timbal cilíndric de pavés, cobert amb una cúpula en forma de casquet esfèric que difon la llum del dia i que cap el tard reflecteix la llum d’uns focus que la complementen. La botiga és un passeig indoor a través dels objectes exposats.Bibliografia (62)