Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Martí Sanz Ausàs

Memoria

Martí Sanz Ausàs (Barcelona 1974) Arquitecte, combina l’activitat professional amb la docència, Professor de Projectes a l’ETSAB des de l’any 2007 i la recerca, Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic per la UPC 2008-09). La seva obra, d’edificació, paisatge i disseny tant d’àmbit públic com privat, ha estat premiada, publicada i exposada. 2006 Finalista Premis FAD de Ciutat i Paisatge 2007 1er Premi d’opinió dels Premis FAD d’Arquitectura. 2008 Seleccionat per l’Exposició Jovenes Arquitectos Españoles (JAE). 1er Premi de la 2ona Triennal del Baix Llobregat, Alt Penedès i Garraf en la categoria d’Habitatges. Obra Finalista als Premis Catalunya Construcció. 2011 1er Premi Triennal d’Arquitectura Maresme en la categoria de Paisatge 2012 Obra seleccionada als Premis FAD d’Arquitectura. Obra seleccionada a la 7ena Biennal Europea de Paisatge. 2015 1er Premi del jurat i de l’opinió dels Premis FAD en la categoria d’Intervencions Efímeres.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Piscinas Municipales

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Claudi Aguiló Riu, Martí Sanz Ausàs

    Piscinas Municipales

    Donades les reduïdes dimensions del solar, l’objectiu principal del projecte és el disseny d’una construcció compacta, que redueixi la volumetria potencial de l’equipament de gran superfície i que englobi, en una única forma, la diversitat del programa (piscines lúdiques + piscina competició amb graderies + sales de fitness + vestidors + bar + zones d’estètica + administració). Paral•lelament i utilitzant sistemes constructius contemporanis, la pell exterior expressa, mitjançant una finestra repetida, la variabilitat del seu interior. El projecte deambula i es recrea entre la unicitat i la variabilitat.
  2. Casa NA

    DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Martí Sanz Ausàs

    Casa NA

    l projecte adopta la tipologia urbana dominant en l’entorn immediat, la qual es caracteritza per situar-se pròxima al límit de parcel•la que dona al carrer i per esgotar l’amplada edificatòria per tal de compactar l’edificació i maximitzar el jardí posterior. D’aquesta manera, s’aprofita l’alçada en que es situa l’edificació per gaudir de les vistes de l’horitzó i per albergar en el jardí una piscina relacionada amb la vida més extrovertida dels seus habitants. Simultàniament, el projecte introdueix un pati en el cos edificat de dues alçades, el qual en planta baixa queda tancat en els seus quatre costats i en planta primera és una U oberta orientada al sud. Aquest pati opera de la següent manera: - Elimina la dicotomia casa-jardí, introduint un espai entremig que des-densifica l’espai interior i allarga la vivència de la casa. - Introdueix llum i ventilació en la part central de l’edificació. - Resol els problemes de privacitat creant un espai íntim i protegit de les mirades veïnes. - Permet semi-soterrar l’edificació ja que les façanes laterals de la casa poden ser cegues per contenir terres i per tant, seguir les rasants actuals i per evitar la necessitat d’obrir finestres cap a les façanes veïnes.
  3. Casa AD

    DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Martí Sanz Ausàs

    Casa AD

    Es proposa una organització del programa centralitzant les dependències menys privades de la casa en la primera planta introduint un pati-terrassa ventilat, el qual permet orientar la sala d’estar a sud i al mateix temps il·luminar el pis inferior on se situen un aparcament exterior, un espai polivalent i els dormitoris. En planta segona, se situa el dormitori principal a manera de suite. Construcció: Estructura vertical d’acer amb unions soldades a taller i muntada i cargolada en obra, amb sostres de fusta amb bigues microlaminades i taulers contraxapats tipus Kerto. Tancament exterior ceràmic amb acabat arrebossat i pintat, amb una protecció de lamel·les de fusta ventilades en les cares exposades a la radiació solar directa. Les coberta no transitables són enjardinades amb plantes de baix manteniment i les transitables són amb lamel·les de fusta ventilades.
  4. Parque del Turó del Sastre

    DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Martí Sanz Ausàs

    Parque del Turó del Sastre

    El parc s’estructura mitjançant dos tipus de recorreguts: els responsables de la connectivitat directa entre la ciutat i el parc i els que ordenen els recorreguts a través del paisatge, enllaçant les diferents zones d’estar per arribar als punts més significatius. També es pot explicar la diversitat de recorreguts atenent a la diversitat de materials que els formen. Cada tipus de paviment correspon a un diferent recorregut amb una funció diferent dins el conjunt de la intervenció. Els recorreguts de connectivitat urbana es concreten amb materials d’origen mineral. Els recorreguts propis de la part alta del Parc del Turó del Sastre es defineixen amb materials d’origen vegetal.
  5. Instituto Pere IV

    MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Martí Sanz Ausàs

    Instituto Pere IV

    L’edificació té una forma rectangular que situant-se enganxada a la mitgera nord-oest i paral·lela al carrer Batista aconsegueix completar l’edificació de l’illa, crear una continuïtat urbana al carrer Batista i formalitzar la cantonada amb el Camí Antic de València. Així mateix, l’edifici té una alçada adequada a l’amplada del carrer Batista (10m.) i crea una continuïtat amb l’edifici de la Cooperativa de Justícia i Pau, el qual té una alçada similar. Mitjançant el buidat de la forma, el projecte genera 2 patis que, a més de dotar de llum i ventilació a les aules, crea un distanciament amb els habitatges del carrer Batista i, d’aquesta manera, aconsegueixen la óptima privacitat per exercir la seva activitat. Finalment, amb la intenció de crear un espai d’accés protegit de l’aigua, el projecte practica un tercer buidat en cantonada que fa d’acollida i configura el perfil de l’edifici.
  6. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Casa AD

    DataAE, Claudi Aguiló i Aran, Martí Sanz Ausàs

  7. 79 Habitatges amb Protecció al Saló Central

    Estudio Herreros, MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Juan Herreros, Jens Richter, Martí Sanz Ausàs

    79 Habitatges amb Protecció al Saló Central

    El programa, que se compone de viviendas protegidas y concertadas en una convivencia indiferenciada, pide prácticamente la colmatación del volumen disponible. Esta limitación, junto con las exigencias de eficacia y sencillez que nos queremos imponer, suponen un reto para el desarrollo de un proyecto con algún valor añadido. En esta investigación buscamos las potencias ocultas de una propuesta pragmática pero sensible a los leves estímulos exteriores. Se traza una planta tipo de 12 viviendas que sacrifica la mínima superfície en comunicaciones mediante la implantación de un vestíbulo pasante con un único núcleo central equipado con dos escaleras entrelazadas, dos ascensores y dos núcleos de instalaciones. Se plantea un único vestíbulo pasante y una única centralización de acometidas en planta baja que repercuten en la claridad del espacio comercial y del aparcamiento bajo rasante. En las viviendas, las salas y los dormitorios son exteriores, mientras que cocinas, baños y accesos dan a las pasarelas que comparten cada tres vecinos. Desde este esquema, que solidifica el volumen disponible, se realizan operaciones de sustracción que entallan este volumen para generar una nueva morfología con generosas terrazas colectivas e individuales, facilitando ventilaciones cruzadas, vistas diagonales y un aligeramiento de la densidad original, que orientan el edificio con sus paisajes más atractivos. Las fachadas exteriores son repetitivas, acabadas con panel industrial ventilado. Se resuelven con grandes paquetes de ventanas que simplifican la imagen acentuando su dimensión horizontal y confieren una cierta condición monumental al volumen, afortunadamente rodeado de espacio público. El color es un ingrediente importante de esta silueta característica y se ha trabajado con un juego de tonalidades verdes que responde a las posibilidades del entorno. Las fachadas de los patios y pasarelas tienen un color muy claro y luminoso y combinan dos tonalidades muy próximas para crear una cierta vibración que acentúe su alegría. La materialización le confiere un carácter casi pintoresco mediante el uso de celosías, solados y pavimentos que forman un patrón de espiga de amplia tradición mediterránea. En el interior de las viviendas las grandes carpinterías acentúan un deseado efecto "balcón" que amplía notablemente el espacio interior.
  8. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Instituto Pere IV

    MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Martí Sanz Ausàs

  9. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    79 Habitatges amb Protecció al Saló Central

    Estudio Herreros, MIM-Arquitectes, Mariona Benedito Ribelles, Juan Herreros, Jens Richter, Martí Sanz Ausàs

Sociedades