Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Com anar-hi

En Imatges

  •  Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

  •  Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

  •  Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

  •  Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

  •  Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

  •  Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

  •  Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

  •  Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

  •  Menjadors de la Fàbrica d'Automòbils SEAT

Memòria

Situado en el complejo industrial SEAT, este edificio está concebido como un refugio para rescatar a los operarios de la monotonía del trabajo en la fábrica durante la pausa para la comida. Su organización en forma de peine permite la formación de patios ajardinados entre los comedores y el aislamiento del contexto industrial. Los testeros opacos dan a la calle; las fachadas de vidrio se abren a los patios interiores creando una secuencia de transparencias a través del jardín. Los diferentes elementos del proyecto surgen a partir del concepto de estandarización: el ritmo de las fachadas viene determinado por los pilares y casi todos los materiales se montan en seco. El riguroso estudio de los detalles y las instalaciones proporciona un aspecto industrial a la construcción que contrasta con las formas orgánicas de la urbanización y la jardinería. Para reducir las solicitaciones, pues el terreno sobre el que se situaba era de relleno, se empleó una estructura de aluminio cimentada sobre losas flotantes de hormigón armado. Esto supuso una innovación a escala internacional, por el uso de una tecnología que hasta entonces sólo se utilizaba en la industria aeronáutica. En 1957 se le concedió el Premio Reynolds para edificios construidos en aluminio; en el jurado formaban parte Mies van der Rohe y W. M. Dudok.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa