Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1864 - 1866

  • Societat General d'Aigües de Barcelona

    Josep Amargós i Samaranch

    Societat General d'Aigües de Barcelona

    Dependències realitzades amb maó vist, algunes d'elles cobertes a dues vessants i d'altres amb coberta plana. L'edifici principal inclou les sales de màquines i calderes. Aquest edifici consta de tres grans naus completament lliures i una xemeneia. Al seu interior es troben les manxes d'impulsió de l'aigua per a l'abastament d'una zona de Barcelona i de la seva comarca. El conjunt està envoltat per un parc, conegut com "Parc de les Aigües".

    1905 - 1909

  • Fàbrica Fontanals i Surís

    autoria desconeguda

    1913

  • Fàbrica Can Bagaria

    Modest Feu i Estrada

    Fàbrica Can Bagaria

    La fàbrica s'organitza als dos costats d'una zona central de serveis, amb dues naus simètriques que se subdivideixen cadascuna en tres cossos. Aquests estan coberts per teulada a dos vessants, resultant el conjunt una línia de teulada en zig-zag. La fàbrica es troba coberta per voltes que s'aguanten sobre pilars de fonament i tenen claraboies centrals. Una cambra d'aire separa les voltes de les teulades. Aquest sistema d'il·luminació amb claraboies explica la migradesa de finestres del conjunt de l'edifici. Sobre el cos central hi ha una petita torre arranjada com a habitatge. L'estil és modernista per l'època i les formes estructurals, però els motius decoratius i sobretot les formes de les finestres tenen molt d'historicisme (neomedieval i neomudèjar). El sector tèxtil va ser, com a la resta de les comarques del cinturó de Barcelona, el primer en iniciar la industrialització de les viles. Pocs anys després de l'inici del funcionament del canal de la Infanta es tenen notícies de la primera fàbrica d'indianes (1851) avui desapareguda, la Fàbrica Bagueria, construïda l'any 1920, ja en plena efervescència industrial encara funciona, dedicada a la seva activitat primigènia. Una nau ara és caserna de la Guàrdia Urbana.

    1920

  • Torre de la Miranda

    autoria desconeguda

  • Cinema Titan

    Bienvenido Marín Espinosa

    L'edifici del Cine Titan és una construcció noucentista de 1926, ampliada al 1996 per acollir un centre cívic. El nou programa de la biblioteca requeria l'increment de superfície que s’ha resolt amb l'excavació d'un soterrani i la disposició d’un altell. La nova secció de l'edifici es complementa amb la presència de patis intercalats, una gran lluerna i l'eixamplament de les obertures de façana. La connexió visual entre dins i fora i entre dalt i baix esdevé directa i augmenta la claror de forma natural a totes les plantes. El tamisat d’aquest nou component transparent es realitza mitjançant lames i vidres especials, que garanteixen la correcta exposició solar i el control visual, i es converteixen en la nova imatge de la façana principal. Un edicle a la cantonada sud crea un element singular a l’altra banda de la torre de la rotonda. La majoria dels elements de mobiliari i baranes son bigues prefabricades de fusta, per aconseguir la màxima llum amb el menor nombre de suports.

    1926

  • Casa Cebrià Camprubí Nadal

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Cebrià Camprubí Nadal

    La torre es compon de tres volums prismàtics interconnectats que esglaonen el conjunt, destacant-se una alta torre mirador que té adossat un cos cilíndric cobert amb un casquet piramidal de rajoles en trencadís, mentre que la resta de cobertes són amb teula vermella plana disposades a quatre vessants que donen lloc a una barbacana molt pronunciada. També hi figura una terrassa amb balustres, en un dels costats. El joc de volums es complementa amb la disposició en dues de les cantonades de finestres a manera de petites tribunes triangulars. Les obertures mantenen la verticalitat i tan sols mostren certa alteració de la regularitat per l'emmarcat sobreposat dels esgrafiats que denoten més llibertat compositiva, com també ho acusa la distribució asimètrica de les mateixes. La regularitat i la geometria marcada pels volums denota el pas de Jujol vers el noucentisme, que ja es va començar a fer patent en la Casa Serra-Xaus (1921), i que mantingué en la Casa Passani ( 1932), ambdues a Sant Joan Despí. Tot el parament és en estucat rosa suau, sobre el qual figuren disseminades flors, garlandes i ocells; la inscripció de la data de la seva construcció "1928"; la reproducció de dues figures que representen sant Isidre i santa Maria Magdalena, i la d'un treballador portant una regadora, fet que acusa la sensibilitat de Jujol per referenciar en la construcció l'entorn on s'inscriu. L'edifici es manté aïllat envoltat de zona enjardinada i forma part del Pla Parcial Fatjó de l'Ajuntament de Cornellà per protegir l'edifici i el seu entorn. L'any 1928 Jujol rep l'encàrrec de construir una casa per a Cebrià Camprubí, en el límit de Cornellà i Sant Joan Despí. Camprubí era un prestigiós cultivador de roses i Jujol dissenya un edifici que evoca l'ocupació del seu propietari.

    1927 - 1928

  • 1968 - 1970

  • 1972 - 1976

  • 1979 - 1982

  • CAP Sant Ildefons

    Josep Emili Donato i Folch

    CAP Sant Ildefons

    El repte urbanístic que el nostre edifici afronta té dues vessants; per una part ajudar a configurar amb la seva construcció l'espai públic de la plaça i per l'altra part aconseguir que, el seu caràcter d'edifici públic quedi palès i ofereixi per la seva forma i configuració, una qualitat i una presència importants. La disposició volumètrica de l'edifici, consisteix en un cos principal cúbic de 23 x 23 x 23 metres de PB + 5, buidat en la part nord-oest des del sòl fins al sostre, de manera que es crea un porxo en els seu inferior d'escala suficientment important en relació a la plaça i quedant un pla diagonal inferior de façana que es contraposa a la ortogonalitat de la resta oferint una segona pell de l'edifici que possibilita i singularitza una orientació del cub cap a la plaça.

    1987 - 1992

  • 2004

  • Parc Esportiu del Llobregat

    Álvaro Siza Vieira

    Parc Esportiu del Llobregat

    El complex esportiu és concebut com un llarg recorregut sinuós que s’inicia en dues rampes o places públiques en pendent, i que culmina en l’espai de la piscina, dotat d’una gran sacralitat. Des de les places es pot accedir a la pista poliesportiva o bé al bloc lineal que conté els gimnasos. D’aquesta manera, el pavelló pot funcionar amb independència de les altres parts, mentre que el corredor del bloc lineal fa d’autèntic distribuïdor del complex. Des d’aquí s’arriba a la piscina coberta. La seva forma és heretada del caldarium romà, amb una cúpula de corba lleu foradada per 62 obertures circulars que doten l’interior d’una llum irreal i difusa. La piscina es perllonga cap a l’exterior i genera una zona de banys a l’aire lliure, envoltada de gespa i tancada per un mur corb que es plega oferint una zona d’ombra. Es concep el parc esportiu com una experiència de llums i ombres dotada d’una gran riquesa, “un tribut a la qualitat de vida de Cornellà”.

    2002 - 2006

  • Biblioteca Marta Mata a l'Edifici Titan

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Montes Gil

    Biblioteca Marta Mata a l'Edifici Titan

    L'edifici del Cine Titan és una construcció noucentista de 1926, ampliada al 1996 per acollir un centre cívic. El nou programa de la biblioteca del 2004 requeria l'increment de superfície que s’ha resolt amb l'excavació d'un soterrani i la disposició d’un altell. La nova secció de l'edifici es complementa amb la presència de patis intercalats, una gran lluerna i l'eixamplament de les obertures de façana. La connexió visual entre dins i fora i entre dalt i baix esdevé directa i augmenta la claror de forma natural a totes les plantes. El tamisat d’aquest nou component transparent es realitza mitjançant lames i vidres especials, que garanteixen la correcta exposició solar i el control visual, i es converteixen en la nova imatge de la façana principal. Un edicle a la cantonada sud crea un element singular a l’altra banda de la torre de la rotonda. La majoria dels elements de mobiliari i baranes son bigues prefabricades de fusta, per aconseguir la màxima llum amb el menor nombre de suports.

    2005 - 2008

  • Citilab Cornellà

    Julià Arquitectes Associats (JAAS), Josep Maria Julià i Capdevila

    L'antiga fàbrica de Can Surís va ser construïda als voltants del 1897 i es troba inclosa en el Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Cornellà de Llobregat, pel seu valor històric i tipològic. Està situat a la Plaça de Can Surís, s/n de Cornellà de Llobregat, al costat de la antiga carretera que unia els nuclis de Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí, en una zona de recent urbanització i remodelació, amb el pas del nou TramBaix. L’edifici es trobava desocupat i abandonat, buit de qualsevol tipus d’instal·lacions preexistents, i en procés de degradació accelerada per la falta de manteniment. Les actuacions s'han realitzat en 3 fases entre els anys 2001 i el 2009. La primera fase va contemplar la rehabilitació integral d’una part de l’estructura, de les façanes i de la coberta, i la reforma d’una altra part de l’estructura, per a destinar-ho a equipament d’ús públic però sense un programa específic clar. Aquest primer projecte va incloure uns nous espais de comunicació vertical -escala principal, ascensors i d’emergència-, serveis i instal·lacions per un programa no determinat, però que demanava un alt grau de flexibilitat a les diferents plantes. La segona fase va desenvolupar el programa d'ús en les plantes baixa i primera, amb l'adequació interior necessària, així com el mobiliari fix específic. El projecte contemplava la previsió dels espais necessaris per desenvolupar el programa del nou Centre d'Innovació ciutadà per a la Societat del Coneixement, en els seus apartats: socials de difusió-divulgació (planta baixa), politècnica d'aprenentatge-desenvolupament (planta primera) i finalment digital-media de realització-producció (planta segona) i que s'executaria en la tercera fase. Aquest programa demanava un alt grau de flexibilitat a les diferents plantes per poder-se adaptar en el temps a la introducció de novetats tecnològiques. L'accés es va reforçar amb la construcció d’un porxo lineal a doble alçada adossat a la façana principal que permet una lectura més amable d’un edifici industrial, al temps que serveix de filtre entre el contenidor d’activitats i l’espai exterior d’accés i lleure. Aquesta pèrgola construïda d'acer i vidre contrasta amb l'obra de fàbrica de maó massís i dona a l'edifici una nova imatge més contemporània, la seva col·locació reforça la lectura del edifici i dona resposta al nou ús al qual es destina. L'accés dona al vestíbul que es desenvolupa en la triple alçada del edifici. D' aquesta manera en entrar es reconeix el caràcter d'edifici públic JOSEP M. JULIÀ i s'entreveu la magnitud de les tres plantes de que consta el nou Centre. La tercera fase de l'adequació de l'antiga fàbrica de Can Surís, va contemplar l’acabament de la rehabilitació integral de les plantes segona i sotacoberta, en quant a les divisions interiors, serveis, acabats, i totes les instal·lacions necessàries per a destinar-ho a l'ampliació de l'equipament d’ús públic Citilab-Cornellà. El projecte d'aquestes plantes superiors va desenvolupar el nou programa d'art digital en els seus apartats de realització i producció, i inclou 2 platós de diferents mides per a múltiples usos.

    2001 - 2009

  • Escola Martinet

    Mestura Arquitectes, Jaime Blanco Granado, Humbert Costas Tordera, Carlos Durán Bellas, Manuel Gómez Triviño

    Escola Martinet

    Sobre un solar de reduïda superfície s'organitza una planta baixa en forma de “U”, al voltant del pati d'educació infantil, que allibera la resta del solar per al pati de primària. L'aulari s'ha concebut com un volum de tres plantes en el qual les aules d'infantil, orientades a sud, tenen contacte directe amb el seu propi pati mitjançant un porxo. Un corredor orientat a sud, protegit per una gelosia de peces ceràmiques, dona accés a les aules de primària que, situades en planta primera i segona, reben llum d'orientació nord. La gelosia funciona a diverses escales, des de la Ronda de Dalt la façana principal de l'escola és molt visible, i s'integra en el paisatge de grans contenidors de polígon industrial veí, mentre que el que es destaca a mitja distància és la geometria tridimensional de les peces. Des de l'interior forma una doble façana que controla la llum i crea un paisatge interior de colors, llums i ombres, que canvien amb el pas del temps i amb el moviment de l’observador.

    2007 - 2010

  • Transformació d'Espais Públics a l'Entorn de l'Ajuntament i la Carretera d'Esplugues

    BB+GG Arquitectes, Jaume Benavent, Elisabeth Galí i Camprubí, Andrés Rodríguez, Ruediger Wurth

    Transformació d'Espais Públics a l'Entorn de l'Ajuntament i la Carretera d'Esplugues

    Espais públics reparadors i austers: netejar, ordenar, re-pavimentar, enlloc de començar de zero. S’intervé només en punts estratègics per sanejar el vell teixit especialment degradat amb el pas dels anys. L’espai flueix lliure d’obstacles i estableix la relació entre els edificis públics que aquí es concentren. Ens obliguen a mantenir algunes preexistències... responem projectant l’espai com una mena de patchwork: de la vella plaça enjardinada conservem la part central que li atorga un cert caràcter de plaça de poble. El mateix fem amb els espais de joc d’infants que encerclem en un recinte el•líptic. O amb la masia que l’alliberem de les tanques i l’envoltem d’espai públic. L’església, l’edifici de l’ajuntament i la pròpia masia completen el patchwork.

    2009 - 2010

  • Biblioteca Sant Ildefons

    Brullet - De Luna Arquitectes, Mateu Barba Teixidor, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Biblioteca Sant Ildefons

    En un entorn d'edificis d'habitatges en alçada dels anys 60, el nou equipament s'ubica ocupant intersticis entre una escola i un nou edifici d’habitatges socials. La nova biblioteca és així un edifici en planta baixa i soterrani i amb poca façana. Amb aquest solar acotat proposem amplis espais interiors il·luminats zenitalment i una coberta enjardinada farcida d'una vuitantena de lluernaris cilíndrics de gran format, que són la il·luminació natural de l'edifici i un dels protagonistes formals de l'equipament. L’espai central de l’edifici de la biblioteca és sala general de lectura. Un espai lluminós, diàfan i ple d’activitat. Una gran sala caracteritzada per la seva il·luminació natural i per la relació visual que estableix entre els nivells superior i inferior de l’edifici. Exteriorment, un porxo i una façana envidrada, permet llegir els dos programes de l'edifici, una sala d'actes i la biblioteca. Un doble equipament i un punt de referència de la vida del barri.

    2012

  • Complex Aquàtic i Esportiu Can Mercader

    RGA Arquitectes, Montserrat Batlle Salvanyà, Barto Busom Masjoan, Pere Riera Pañellas, Josep Sotorres Escartín

    Complex Aquàtic i Esportiu Can Mercader

    L’adequació paisatgística de l’edifici deriva de l’estratègia espacial establerta en la secció transversal que s’ajusta curosament a les característiques geomorfològiques del territori aprofitant que l'edifici es troba en un dels punts d'inflexió característics de la plana de Barcelona quan canvia l’angle del seu pendent descendent cap el mar. Així, mentre els vasos i la graderia pertanyen a la secció topogràfica del terreny, la resta de l’edifici s’inclou en una gran coberta sobreposada i, gairebé, flotant, de manera que la riquesa del seu espai interior buit deriva de la captura i la visibilitat dels fluxos del paisatge que el travessen. A la planta primera, tot gira al voltant d'un anell circulatori que dóna accés a les diverses dependències i el gran cantell de la biga que cobreix els vasos de les piscines s’aprofita per la ubicació de la maquinària de climatització que queda, així, inclosa en el volum paral·lelepipèdic de l’edifici.
  • Recuperació Mediambiental dels Marges i Accessos del Riu Llobregat

    Batlle i Roig Arquitectura, MMI Gestió d'Arquitectura i Paisatge, Enric Batlle i Durany, Joan Roig i Duran

    Recuperació Mediambiental dels Marges i Accessos del Riu Llobregat

    L'objectiu de la proposta és la identificació dels principals condicionants per a la recuperació mediambiental del riu Llobregat, així com la definició de les actuacions necessàries per millorar-ne la seva accessibilitat des dels diferents municipis que l’envolten i potenciar-ne l'ús social per tal de dur a terme activitats d'oci i lleure. Es tracta de donar al riu una idea de conjunt, que li confereixi un criteri de tractament paisatgístic unitari, que serveixi alhora per facilitar-ne el seu futur manteniment, i alhora entendre’l com una unitat. El desenvolupament de la proposta radica en entendre el riu des de dos punts de vista que es complementen: - El riu com a un ens viu i canviant, ple de vida i Espai Natural amb la seva pròpia dinàmica i funcionament. - El riu com un Espai Verd i de lleure periurbà, que sigui un lloc de gaudiment per als ciutadans, tot respectant el medi on es troba. La proposta paisatgística entén el riu com a Espai verd connectat a la ciutat i el seu entorn.

    2007 - 2015

  • 2019

  • 85 Habitatges Socials a Cornellà

    Peris+Toral Arquitectes, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

    85 Habitatges Socials a Cornellà

    L'edificació s'organitza al voltant d'un pati que articula una seqüència d'espais intermedis. A la planta baixa, un pòrtic obert a la ciutat anticipa la porta de l'edifici i filtra la relació entre l'espai públic i el pati veïnal que actua com a petita plaça per a la comunitat. En lloc d'entrar directament i independentment des de la façana exterior a cada vestíbul de l'edifici, els quatre nuclis de comunicació vertical se situen a les quatre cantonades del pati, de manera que tots els veïns conflueixen i es troben al pati-plaça, conformant un espai segur des de la perspectiva de gènere. S'accedeix als habitatges a través del nucli i les terrasses privades que conformen la corona exterior que dóna al pati. L'edifici s'organitza en una matriu d'habitacions comunicants de 114 espais per planta, de dimensions semblants, que eliminen passadissos tant privats com comunitaris per obtenir el màxim aprofitament de la planta. Els espais servidors es disposen a l'anell central mentre la resta d'habitacions d'ús i mida indiferenciada, d'uns 13m2, discorren a façana oferint diferents maneres d'habitar. Una altra terrassa a la corona exterior completa la seqüència espacial, l'enfilade d'espais interconnectats per grans obertures, permeables a l'aire, la mirada i el pas. Els 85 habitatges es distribueixen en quatre agrupacions i un total de 18 habitatges per planta. Al voltant del nucli s'articulen quatre o cinc habitatges, de manera que totes les tipologies tenen ventilació creuada i doble orientació. Els habitatges consten d'entre cinc, sis o set mòduls, segons siguin de dues o tres habitacions. La cuina oberta i inclusiva se situa a l'habitació central, actuant com a peça distribuïdora que substitueix els passadissos, alhora que permet visibilitzar el treball domèstic i evitar rols de gènere. La dimensió de les habitacions, a més d'oferir una flexibilitat basada en l'ambigüitat d'ús i la indeterminació funcional, permet una òptima crugia estructural per a l'estructura de fusta. Com que es tracta d'habitatge social, per aconseguir la viabilitat econòmica s'ha optimitzat el volum de fusta necessari per m2 de construcció fins a arribar a 0,24 m3 per m² de superfície construïda.

    2017 - 2021

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!