Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Afegir un habitatge de 60 m² a un paratge tan bonic i tan a prop de l'aïllada casa Regàs no era fàcil i difícilment podia millorar el lloc. D'haver trobat alguna antiga construcció que formés part d'aquell paisatge, que coincidís més o menys amb la mida que interessava i que fos relativament fàcil d'adaptar al nou ús, hagués estat una sort enorme perquè tot hagués quedat resolt. El projecte va arrencar quan va optar per fer realitat aquest somni: es va construir un belvedere d'estil neoclàssic popular com si d'un objecte preexistent i anònim es tractés i al mateix temps es va modificar per adequar-lo al programa requerit. Les petjades de les simulades reformes van deixar pistes a tot arreu i van ajudar a descobrir de què tractava el joc: fer veure una obra en dos temps quan en realitat tot era simultani.

Autor: Lluís Clotet i Ballús

Ens era difícil imaginar un habitatge petitíssim aïllat en aquest paisatge. Aquestes casetes, amb elements de gran mansió a escala reduïda, resulten en general molt cursis. Vèiem més possibilitats en prendre un objecte diferent conservant les seves dimensions correctes i adaptar-lo a la funció d'habitatge. Admiràvem la saviesa amb què algunes arquitectures històriques situaven petits edificis amb personalitat pròpia sense recórrer a emmascarar en el terreny. Les formes simples geomètriques i rotundes en pèrgoles, rotondes i belvederes era la millor que podíem imaginar. Introduir un habitatge funcional en un belvedere paladià semblava possible i generador més de insòlites superposicions.

Autor: Oscar Tusquets Blanca

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Belvedere Georgina

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Belvedere Georgina

    Afegir un habitatge de 60 m² a un paratge tan bonic i tan a prop de l'aïllada casa Regàs no era fàcil i difícilment podia millorar el lloc. D'haver trobat alguna antiga construcció que formés part d'aquell paisatge, que coincidís més o menys amb la mida que interessava i que fos relativament fàcil d'adaptar al nou ús, hagués estat una sort enorme perquè tot hagués quedat resolt. El projecte va arrencar quan va optar per fer realitat aquest somni: es va construir un belvedere d'estil neoclàssic popular com si d'un objecte preexistent i anònim es tractés i al mateix temps es va modificar per adequar-lo al programa requerit. Les petjades de les simulades reformes van deixar pistes a tot arreu i van ajudar a descobrir de què tractava el joc: fer veure una obra en dos temps quan en realitat tot era simultani.
  2. Casa Regàs

    Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Casa Regàs

    Aquell esplèndid paratge estava presidit per una petita masia en molt mal estat i situada, com gairebé sempre, en el millor lloc i orientada de la millor manera. La seva grandària impedia que pogués acollir el nou programa, però el projecte no va dubtar en conservar-la i apropiar-se d'ella, d'usar-la com a part integrant de la nova proposta i de retre-li homenatge com a testimoni del passat. La nova edificació es va desenvolupar en dues plantes molt tancades a la tramuntana i obertes a sud. La superior va col·laborar amb la masia en la definició d'un espai intermedi molt protegit i la planta inferior va seguir el mateix esquema i també va viure d'un pati il·luminat i ventilat zenitalment. Un petit apartament per al servei, situat en una posició lleugerament apartada, es va plantejar de la mateixa manera. Les façanes eren ortogonals i seguien les directrius de l'antiga construcció a la zona de definició dels patis, i eren sinuoses a la manera dels bancals dels camps veïns en les restants. Es va buscar així respectar la vella masia utilitzant geometries que no l'desdibuixessin. El tractament de l'interior va evidenciar l'admiració per les cases tradicionals japoneses que tant podien utilitzar-se com un espai únic com compartimentar a voluntat en habitacions tancades i independents. Gairebé totes les divisions eren plegables i paradoxalment aquesta llibertat va conviure amb un tractament totalment rígid del mobiliari. Llits, taules i prestatgeries, totes elles d'obra, no es podien moure ni usar-se d'una altra manera a la prevista.

Arxiu

  • Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

  • Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

  • Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Obres Relacionades

Conjunt Casa Regàs