Studio PER - Arquitectura Catalana .Cat

Memòria

Estudi d’arquitectura i disseny fundat el 1964 i format per Lluís Clotet, Pep Bonet, Christian Cirici i Óscar Tusquets nascuts a Barcelona el 1941. Van compartir espai i treball, formant-se dos parelles Clotet-Tusquets i Bonet-Cirici. L’any 1972 fundaren, amb altres arquitectes BD Bcn Design. Guanyadors de diversos premis FAD i Premi Nacional de Restauració per la Casa Thomas (1979)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (37)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (47)

Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Una espai de sostres alts, dimensions generoses i presidida per una sèrie ordenada de pilars, jàsseres i grans finestrals es va fragmentar i va organitzar per donar lloc a ambients diversos. L'element protagonista de la intervenció era un envà d'alçades diferents que buscava en la seva geometria trencada la màxima estabilitat en planta. Tot a la manera d'un biombo complex que contenia finestres, cortines corredisses, aplics, bandes de plàstic rentables, cantoneres, sòcols i tapajunts. Ja s'observa en aquest exercici inicial una manera de fer que estarà present en moltes de les obres posteriors. La preocupació pel confort, la cura per la construcció per senzilla que sigui i la valoració del lloc on s'intervé van ser les guies que van acompanyar el projecte en el seu camí per arribar a una forma, que ja aquí es volia més com una conseqüència que com un apriorisme. Amb la perspectiva que dóna mirar aquest treball al cap de cinquanta anys és fàcil detectar el món cultural del que va rebre tantes i fonamentals influències. Els admirats arquitectes italians del moment estaven llavors dedicats a recuperar aspectes oblidats per les primeres avantguardes, a ampliar conseqüentment el vocabulari utilitzat per elles, a rescatar l'ornamentació com a expressió del procés constructiu, a tenir en compte l'envelliment de les coses, a considerar l'entorn com un tema prioritari... i tot això interessava moltíssim i les seves obres estaven a pocs quilòmetres.
Botiga Sonor

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

El local constava de planta baixa i soterrani i formava part d'un edifici amb un gran desordre en l'estructura i en les instal·lacions. El projecte, incapaç de treure partit a aquell paisatge descuidat, va proposar la creació d'un nou espai interior definit per una nova envoltant que l'abraçava i que discorria totalment independent de l'accidentat perímetre del local. El primer dibuix de tempteig consistia en una primera superposició d'una trama triangular sobre unes geometries casuals i en com canviava d'escala per adaptar-se a conveniència al que es volia amagar o envoltar. Un dibuix que expressava la recerca d'una estratègia que pretenia ser general per aquell tipus de situacions. La trama va acabar sent ortogonal i es va aplicar tant a les parets com a sostres i terres. Des del carrer, l'envoltant construïda es veia per l'exterior sortint entre els pilars de l'edifici sense tocar-los. La seva aparició posava de manifest tota l'estratègia de l'operació, com si interessés tant fer jocs de mans com explicar-ne el truc.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

Botiga Sonor
Oficina Consultora d'Instal·lacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

Les oficines ocupen tota l'última planta d'un edifici destinat a oficines, de planta trapezoïdal, amb tres façanes totes elles construides a base d'un ampit de fibrociment i la resta completament de vidre. L'estructura es a base de pòrtics metàl·lics. El programa d'oficines a instalar en aquella planta lliure, consistia en: recepció, secretaria, una sala de juntes, una sala de visites, dos despatxos destinats als tècnics, un despatx per a un administratiu, una biblioteca, una sala de deliniants i serveis sanitaris per empleats i públic. Per a totes les sales s'havia d'instal·lar un sistema d'aire acondicionat per l'estiu. En tota la distribució, va ser un condicionant important la façana existent, que pel tipus i dimensions de las obertures, només permetia normalment i en un perímetre de façana de 40 metres l'entrega d'envans divisoris en 8 punts fixes. Un altre condicionant van ser els pilars de l'estructura, que per la seva situació en planta, dificultaven la construcció de'envans divisoris precisament en aquells punts on més fàcils eren les entregues amb el tancament exterior. Un tercer condicionant, més intencionat, va ser aconseguir certa il·luminació natural fins i tot pels espais que quedaven a l'interior i no rebien llum directa de l'exterior. Utilitzant un perfil especial per a resoldre l'entrega dels envans divisoris amb la fusteria de façana, es van augmentar els possibles punts d'entrega; i retranquejant els envans divisoris formant finestres en angle en cada desplaçament, es va aconseguir separar l'estructura dels envans i donar certa il·luminació natural fins i tot a la recepció, que és l'espai més interior de les oficines. Per aillar les oficines visualment de l'exterior, protegir-les del sol de l'estiu, i fer més econòmica en la mesura del possible la instal·lació d'aire acondicionat, s'ha protegit tota la façana amb finestres tipus "americà" de plàstic blanc, que separades en la seva part inferior del parament de la façana, creen una cambra d'aire entre les esmentades persianes i la façana, molt favorable per evitar una transmisió de calor més elevada. Per permetre el pas dels conductors de l'aire acondicionat, el fals sostre de les sales que ventilen directament a l'exterior s'han colocat a una cota superior a la resta, i entre ambdues cotes s'han col·locat les reixetes d'expulsió de l'aire. Totes les sales del programa son espais tancats excepte la secretaria, que està separada de l'exterior només per un mostrador i un armari penjat del forjat superior i que ailla visualment ambdos ambients. Totes les portes excepte en els sanitaris, són amb vidres tractats a l'àcid per donar una il·luminació més gran a les sales interiors i alhora conservant la privacitat. En els envans divisoris i durant la seva construcció es van colocar uns perfils metàl·lics taladrats que serveixen de suports de la major part del mobiliari de l'oficina.
Habitatges Gremi de Vidriers

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Oficines Ibars

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

En el projecte es nota una gran sintonia, admiració i respecte per l'edifici. El nou buit d'entrada des del carrer es va aconseguir amb una simple extracció de la llinda que separava dues finestres superposades i es va subratllar amb una marquesina lleugera i una discreta placa de llautó tènuement il·luminada. El cancell disminuïa en alçada fins a adquirir la dimensió del gruix del mur i poder així casar netament amb l'arc superior. Es van conservar les velles portes de caoba i en els seus nous emplaçaments es va procurar posar-les en evidència com a peces d'interès. També es van conservar les reixes i les fusteries de finestres. Les antigues motllures, tallades a vegades pels nous envans, van quedar com a testimoni d'anteriors distribucions i les targes de vidre van permetre contemplar aquest joc des de qualsevol punt de les oficines. Els nous tubs d'aire, exempts i penjats del cel ras, no van entrar en conflicte amb tot això. Res es va tirar, tot es va aprofitar. Va ser un exercici de superposició de capes amb la pretensió de que l'última no tapés l'anterior. Un Pentimento, una exhibició d'elements heterogenis que reflectien moments i sensibilitats diferents. Una voluntat de contribuir a no perdre la memòria.
'ÒRIM, otro' Exposició de Joan Miró i Mural al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Era finals del 1968 quan els arquitectes socis de Studio PER (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Oscar Tusquets), que acabàvem de fer vint-i-set anys, vam rebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’encàrrec de fer el guió i el muntatge a la seu col·legial d’una contraexposició —que vam titular Orim, otro (Miró escrit de dreta a esquerra)— de l’exposició antològica organitzada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc gòtic de l’antic Hospital de la Santa Creu. Malgrat les dificultats que la dictadura del general Franco representava per a l’obertura a l’estranger, ens sentíem molt pròxims als fets del maig del 68 a París. Barcelona era, aleshores, una ciutat més cosmopolita que ara, que no deixa de ser una ciutat a la qual l’èxit turístic li va diluint la personalitat. I guardem un record inesborrable d’aquells mesos en què vam estar treballant en el projecte, assessorats per Joan Brossa, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Joan Prats i Antoni Tàpies, i sobretot del contacte amb Joan Miró. En el transcurs d’un sopar al Reno, vam exposar a Joan Miró el nostre guió, li vam demanar una intervenció personal sobre els vidres que envolten la planta baixa del Col·legi i vam fixar una data per visitar el seu estudi de Mallorca i escollir algunes pintures originals que haurien de formar part de l’exposició. A l’estudi de Miró hi vam anar l’Oscar Tusquets i jo mateix. La seva casa era bastant kitsch. Una peixera situada sobre una mena de parterre interior era l’element arquitectònic que més recordo de la sala d’estar on vam esperar que baixés del seu dormitori. Se’n va excusar dient que aquell era el terreny de la seva esposa Pilar, que tenia un germà arquitecte que els havia obsequiat amb el projecte. De seguida ens va conduir cap al seu estudi, un edifici de gran qualitat arquitectònica i molt viscut per Miró, ple d’obra seva en curs d’execució, retalls de revistes i de diaris i diversos objectes d’art primitiu africà. Ens van impressionar molt les pintures en què estava treballant. El nostre guió plantejava dividir l’exposició en dos espais ben diferenciats, separats per l’escala que duu a l’anomenada Sala Picasso i que proposàvem tancar lateralment i per sobre com si fos un túnel en fort pendent. L’espai inferior estaria dedicat al Miró d’abans de la Guerra Civil; l’espai de sobre, al Miró de després de la guerra. El túnel-escala entre els dos espais significaria l’època fosca de la guerra, i s’hi projectaria una pel·lícula que vam encarregar a Pere Portabella. Vam dissenyar els diferents racons i vitrines per posar-hi els quadres i objectes de l’exposició, amb els materials propis dels encofrats que ens va proporcionar desinteressadament l’empresa constructora que més apreciàvem en aquells temps, i que malauradament ha desaparegut del mercat: Famadas, SA. Pel que fa al contingut, malgrat que Miró, Prats i Tàpies ens van oferir obres originals de les seves col·leccions particulars, només vam utilitzar les obres que tenien més possibilitats didàctiques i una actitud més contestatària. Les grans obres no ens interessaven, ja es podien veure a la gran exposició de l’Hospital de la Santa Creu. Una gran part de la nostra exposició consistia en una selecció de fotografies ampliades de fragments de quadres en què era present tota la simbologia de Miró, com ara el sexe femení representat per uns peluts llavis genitals o bé capellans passant per l’anella, tal com es pot veure en els gravats de la sèrie Barcelona. Però en el nostre guió hi figurava, també, demanar a Joan Miró que fes alguna intervenció en els vidres que envolten la planta baixa de la seu del Col·legi d’Arquitectes, a la plaça Nova. Nosaltres imaginàvem que, en el millor dels casos, hi pintaria la seva signatura, però la seva resposta entusiasta va ser pintar-hi un mural en quatre colors i negre. A cadascun dels guionistes ens va assignar un color i ell es va reservar el negre, aplicat a escombra, per corregir el que nosaltres havíem de pintar moments abans. Era, en grans dimensions, la mateixa actitud que va portar Miró, en la darrera etapa de la seva vida com a artista, a pintar sobre quadres anònims que comprava en exposicions provincianes.
Casa Penina

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

A la majoria de les anomenades ciutats jardí, d'aquella idea romàntica de viure en un gran palau aïllat de la resta de l'món i envoltat per una naturalesa meravellosa només ha quedat la seva ridícula caricatura: petites construccions cenyides per estretes franges d'uns pocs metres d'amplada i separades del carrer i dels veïns per unes tanques obligatòriament baixes i calades que no ofereixen cap tipus de privacitat. En el cas que ens ocupa el solar era petit, de forma triangular, un retall sense sentit nascut d'una desafortunada divisió parcel·lària. La casa romana, la casa àrab, recolzades en els límits de la propietat, tancades a l'exterior excepte en el vestíbul d'entrada i obertes a un o diversos patis interiors, íntims i silenciosos, eren uns intel·ligents tipus edificatoris compactes, econòmics i que definien a més uns espais públics precisos i qualificats. Però tota la normativa impedeix aquest model comprovat i admirat. La proposta d'aquesta casa va néixer de la lluita entre aquests contraris, va néixer d'intentar crear un organisme confortable tot i haver de regir-se per unes regles que obligaven a un model d'ocupació del territori tan irracional. La planta va acabar adoptant una forma filamentosa, una successió d'espais relacionats per un llarg passadís que provocava una desproporcionada façana en relació a la superfície construïda, i tot per tal de poder definir dos patis oberts cap al sud, als quals donaven totes les dependències a través d'unes generoses obertures. Les altres façanes eren opaques i definien dues franges llargues i estretes. La que donava a l'veí es va destinar a accés a l'aparcament de superfície i la que donava al carrer es va cedir al poble i es va construir en ella un banc públic. Uns clients admirables.
Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

La nostra intenció en aquest projecte era fer, en arquitectura, l’equivalent a un camió de repartiment de Coca-Cola: Un container fàcil d’identificar i que endreci el caos d’un munt de caixes amb ampolles de diferents mesures, des de la normal fins la familiar. L’espai definit per l’edifici del COACB tancat per un mur cortina, en el qual s’havia d’instal·lar l’Arxiu Històric, i la nostra incapacitat de dissenyar en poc temps, i per a poques unitats, uns arxivadors de plànols, folis, fitxes i diapositives tan econòmics i eficaços com els del mercat varen ser els determinants essencials de la forma. Ens extendrem una mica més sobre ambdós conceptes. L’emplaçament en una planta lliure, d’un edifici amb mur cortina va ser el responsable de la posició de tot l’arxiu al centre del recinte, amb les circulacions perifèriques per no entrar en contradicció amb un tipus de façana pensada per deixar-la lliure de mobles. El mur cortina. El mur cortina de la façana existent, va ser també el responsable de l’elevació del paviment per corregir els defectes de l’edifici, que té l’ampit massa alt. A un nivell més anecdòtic, ha estat responsable del to fosc de la nostra intervenció en contrast amb el blanc brillant de l’ambient preexistent. També de la moqueta que cobreix la part nova en contrast amb el parquet existent. Després d’aquest projecte i fent una certa generalització de la nostra experiència, ens arrisquem a fer l’afirmació de que el mur cortina te moltes possibilitats en un edifici destinat a oficines. Reconeguda la nostra incapacitat per dissenyar i produir artesanalment uns arxivadors eficaços, (entenem per eficaços que els calaixos obrin i tanquin suaument), que fossin també transportables i alhora poguessin ampliar-se en cas de crèixer l’arxiu, però sense haver de recòrrer als arquitectes i artesans que els haguessin construit, vam optar per seleccionar el conjunt d’arxivadors que, al nostre parer, estiguessin millor dissenyats. Ens agradaria apuntar de passada que ni els fabricants més potents de mobiliari d’oficines s’han preocupat de coordinar les mides entre els arxivadors destinats a diferents usos, i que tampoc els tiradors de tots ells responen al mateix criteri de disseny. El nostre punt d’inici, d’utilitzar uns arxivadors produits industrialment, respon a una actitud en la que estem especialment interessats, perque, creiem nosaltres, respon a un cas molt simple del que són els encàrrecs més important de l’arquitectura d’interiors. ¿Com pot dissenyar-se un supermercat sense pensar que haurà d’utilitzar-se una d’aquelles monstruoses neveres per a productes congelats, formatges o llet? ¿Com pot dissenyar-se un bar sense pensar que a dins hi haurà una cafetera italiana plena de plàstics fluorescents i altres embellidors, i sense pensar que entre les taules aviat el propietari hi instalarà un parell de jukebox? ¿Com podem pensar en el disseny d’unes oficines si oblidem que la seva imatge estarà en part formada pels arxivadors, les màquines d’escriure i les neveres de Coca-Cola? El resultat d’aquesta actitud es un cert caos visual d’arxivadors de diferents mesures i amb diferents sistemes de tirador. Caos que intentem endreçar amb l’utilització d’un sol i fosc color per a tots els tipus d’arxivadors i la introducció d’unes repises i suports cil·líndrics de fusta que, resolent el problema funcional de superfícies de treball pels qui treballen a l’arxiu històric, introdueixen un ordre visual. Així com les endreçades pilastres del Palazzo Taruffi mantenen la monumentalitat d’un edifici amb obertures disposades asimètricament, els cilindres de fusta en les cantonades de l’Arxiu Històric son prou importants visualment per admetre un cert caos en el disseny i disposició dels arxivadors. Per tranquilitzar als funcionalistes, direm que la funció d’aquestes columnes es resoldre el problema de les cantonades que no tenen resolt els fabricants d’arxivadors.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Casa Fullà

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

L'especial relació entre els límits del solar i les alineacions que definien el pati interior d'illa provocava inevitablement l'aparició d'una enorme mitgera presidint el pati. Amb la intenció de suavitzar la seva presència es va tractar tot l'edifici amb el mateix material i els mateixos recursos constructius que els usats en les mitgeres tradicionals de Barcelona. La pretensió, sens dubte optimista, era que els veïns que vivien en els habitatges que s'obrien a l'pati no percebessin que l'edifici els donava l'esquena, sinó que els mostrés una façana el més semblant a les que donaven al carrer. En el projecte es noten moltes preocupacions alhora: resoldre l'accés als habitatges mitjançant un únic i generós espai que es va procurar lloc de trobada entre els veïns; barrejar el màxim nombre de tipus i mides d'habitatges per afavorir la diversitat dels ocupants; explorar les possibilitats dels àtics quan no es consideren simples afegits a un edifici projectat sense ells; donar privacitat i disminuir la superfície exagerada de les seves terrasses corregudes mitjançant unes claraboies que donaven llum zenital als pisos inferiors; cuines i banys radicalment interiors amb extraccions forçades... Molts temes per metre quadrat.
Apartaments Ancla Roja

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

L'edifici evidenciava una sèrie de reflexions sobre les terrasses, un element omnipresent en l'entorn i tractat normalment amb molt poca consideració. Moltes de les decisions que sobre elles llavors es van prendre les podem veure repetides en obres posteriors. L'escassa amplada permesa per les ordenances va ser la causa que es desplacessin a les cantonades buscant en el gir uns espais més generosos. Per fer-les còmodes se les va protegir de vent, de sol i de les mirades indiscretes. La seva estructura de pilars i jàsseres de formigó va facilitar l'obertura d'uns buits generosos en les quatre cantonades de la massissa caixa d'obra de manera que es van convertir en una generosa prolongació de l'interior. La resta de les dependències ventilaven i s'il·luminaven mitjançant petites finestres obertes al mur. El tractament esglaonat de les dues plantes superiors va facilitar la relació de l'obra amb les diferents alçades dels edificis veïns.
Casa Gil Sala

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

El carrer recte i d'una amplada constant quedava definit per uns plans de façana continus i paral·lels a les voreres. Algunes construccions es retranquejaven formant patis oberts entre elles, però la planta baixa mantenia sempre l'alineació per no debilitar el traçat del carrer. Les lleis de formació de l'estricte buit urbà, poques i clares, permetien una gran llibertat de mides i llenguatges de les arquitectures que l'abraçaven i el resultat de les llargues façanes contínues prenia l'aspecte d'enormes i complexos collage. La proposta va utilitzar aquesta manera de relacionar fragments tan present al barri i a la ciutat, com a mecanisme per resoldre el propi edifici. L'addició es va posar suaument sobre la planta baixa igual que les diferents cases ho feien les unes amb les altres. El projecte no va pretendre tractar l'edifici com una unitat estilística i per això el llenguatge de la novetat es va buscar tan diferent al d'allò conservat. Tampoc el projecte va modificar ni endreçar l'antic, no va esborrar pistes, el va deixar intacte com a testimoni d'altres històries, el va acceptar en el joc i el va tractar com un component més del trencaclosques urbà.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

Viatges Aerojet Express
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Casa Gil Sala
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Casa Fullà
Viatges Aerojet Express

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Aquells baixos amb una digna façana havien acollit anteriorment una botiga d'electrodomèstics decorada amb falses columnes, jàsseres i arcs de guix que amagaven i ordenaven estructura i instal·lacions. Una estratègia semblant a l'aplicada en Sonor però amb un llenguatge diferent. Es van usar els colors blanc i blau per realçar algun d'aquells elements i deixar a altres en segon pla, de manera que va emergir visualment un exempt i esvelt templet que es va convertir en el protagonista de la intervenció. Tota la resta de l'operació es va organitzar perquè aquesta elecció s'entengués. Uns focus cap amunt l'il·luminaven com si d'un monument es tractés. Els buits de façana es van cuidar de manera que des del carrer res impedís la seva visió i per aquest motiu els cartells característics d'aquestes agències es van traslladar a un biombo situat al fons de la botiga. Uns miralls verticals es van col·locar a dreta i esquerra dels grans finestrals en una posició radial que subratllava la seva centralitat, al mateix temps que oferien una cridanera visió calidoscòpica i distorsionada des del carrer. També des de l'interior el moviment de la ciutat es convertia en desconcertant. Unes llums horitzontals entre els miralls s'encenien i s'apagaven fingint un moviment de dins a fora en clara referència a imatges conegudes d'espectacles i mons en aquella època llunyans.
Agència de Viatges Marítims Unión Lloyd

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Un espai llarg i estret unia el carrer amb el pati interior d'illa. El projecte va pretendre no perdre de vista la valuosa llum a la fi del túnel i ampliar visualment l'amplada del local. Un mirall va cobrir tota la paret d'un dels costats i una sèrie de retallades permetien l'accés a unes dependències que estaven darrere. Uns accessos que no es van dissimular i que en canvi es van utilitzar per evidenciar el joc d'equívocs que la intervenció proposava.
Botiga Match

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar
Belvedere Georgina

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Afegir un habitatge de 60 m² a un paratge tan bonic i tan a prop de l'aïllada casa Regàs no era fàcil i difícilment podia millorar el lloc. D'haver trobat alguna antiga construcció que formés part d'aquell paisatge, que coincidís més o menys amb la mida que interessava i que fos relativament fàcil d'adaptar al nou ús, hagués estat una sort enorme perquè tot hagués quedat resolt. El projecte va arrencar quan va optar per fer realitat aquest somni: es va construir un belvedere d'estil neoclàssic popular com si d'un objecte preexistent i anònim es tractés i al mateix temps es va modificar per adequar-lo al programa requerit. Les petjades de les simulades reformes van deixar pistes a tot arreu i van ajudar a descobrir de què tractava el joc: fer veure una obra en dos temps quan en realitat tot era simultani.
Casa Regàs

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Aquell esplèndid paratge estava presidit per una petita masia en molt mal estat i situada, com gairebé sempre, en el millor lloc i orientada de la millor manera. La seva grandària impedia que pogués acollir el nou programa, però el projecte no va dubtar en conservar-la i apropiar-se d'ella, d'usar-la com a part integrant de la nova proposta i de retre-li homenatge com a testimoni del passat. La nova edificació es va desenvolupar en dues plantes molt tancades a la tramuntana i obertes a sud. La superior va col·laborar amb la masia en la definició d'un espai intermedi molt protegit i la planta inferior va seguir el mateix esquema i també va viure d'un pati il·luminat i ventilat zenitalment. Un petit apartament per al servei, situat en una posició lleugerament apartada, es va plantejar de la mateixa manera. Les façanes eren ortogonals i seguien les directrius de l'antiga construcció a la zona de definició dels patis, i eren sinuoses a la manera dels bancals dels camps veïns en les restants. Es va buscar així respectar la vella masia utilitzant geometries que no l'desdibuixessin. El tractament de l'interior va evidenciar l'admiració per les cases tradicionals japoneses que tant podien utilitzar-se com un espai únic com compartimentar a voluntat en habitacions tancades i independents. Gairebé totes les divisions eren plegables i paradoxalment aquesta llibertat va conviure amb un tractament totalment rígid del mobiliari. Llits, taules i prestatgeries, totes elles d'obra, no es podien moure ni usar-se d'una altra manera a la prevista.
Cal Nap

Studio PER, Cristian Cirici i Alomar
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

Manufactures Llambés
Premi FAD

Finalista. Categoria: Interiorisme

Botiga Match
Manufactures Llambés

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar
Tapisseries Profitós

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

La nostra proposta arquitectònica integrava en un sol edifici els diferents tipus d'espai necessaris tant per a la fabricació integral dels mobles tapissats, com per l'administració de la pròpia empresa i la comercialització dels seus productes. L'expressió exterior dels requeriments espaials de les diverses activitats que s'havien de desenvolupar en l'edifici, es fa palesa en les diferents alçades lliures dels diversos sectors, així com en el tractament de la llum natural a base de grans vidres en la zona de façana en la que es localitzen els despatxos, i grups de quatre claraboies modulars per a captar la llum zenital en l'àrea de tallers, i finalment absència total de llum natural en l'àrea d'emmagatzematge de matèries primeres i producte acabat. Cal destacar la forma triangular en planta, amb la seva hipotenusa alineada amb la carretera d'accés, com la més eficaç per permetre el creixement futur de l'edifici sense haver de modificar-ne els accessos, ni la seva façana, i no haver d'interrompre l'activitat mentre duressin les hipotètiques obres d'ampliació. Malauradament un desgraciat incendi va acabar finalment amb l'edifici que havíem projectat.
Edifici Residencial Tòquio

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar
Cases Bricall 1 i 2

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

La casa es va projectar com a segona residència, i es va construir sobre el que havia estat l'hort d'una casa modernista del front de mar. En el seu moment, va ser una de les primeres edificacions en un carrer a mig urbanitzar que s'anava formant en els límits dels horts i eixides de les cases del front de mar. Precisament la manca d'unes preexistències ambientals definides, en un carrer que ha evolucionat d'una forma caòtica en la que es juxtaposen blocs de fins a set pisos amb habitatges unifamiliars de planta i pis, ens van portar a plantejar la casa com una construcció separada dels veïns i orientada envers el jardí interior d'illa. Els diferents espais del programa funcional, es situen a diferentes cotes, que en certa manera són els replans d'escala de la comunicació vertical. Les escales prenen tal protagonisme que, fins el sota de l'escala de servei que puja al terrat, forma un complex sostre del menjador que es situa sota d'ella. Uns anys més tard, vam tenir l'oportunitat de fer créixer el volum de la casa, amb l'addició de dos apartaments dúplex, amb terrasses i una piscina, formant un nou conjunt dissenyat amb el mateix llenguatge formal.
Illa de Cases Puig i Cadafalch

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Una línia d'alta tensió va obligar a definir una zona de protecció paral·lela a un dels carrers i va desplaçar el volum construït de manera que a partir d'aquesta restricció es va organitzar un generós espai semipúblic que es va tractar com avantsala dels dos importants accessos verticals als habitatges. La seva proximitat i obertura al carrer i la seva relació visual amb una gran avinguda que tenia davant li van donar una major amplitud i una millor connexió amb la ciutat. El projecte es pot veure com un esforç d'adaptació del model senzill de l'bloc a una complexa trama de ciutat mediterrània en la qual les cantonades són fonamentals. La relació entre els components, els petits gestos en les testeres i algun canvi en l'amplada dels blocs van permetre que la construcció contribuís a definir els carrers circumdants, que no eren ortogonals entre si. Era una obra que continuava amb la preocupació pel dimensionat generós i digne dels accessos comuns i en la qual apareixien per primera vegada les ganes per oferir la màxima llibertat en l'ús dels habitatges, concebudes com a espais rectangulars en planta, lliures de qualsevol accident estructural o d'instal·lacions i amb uns buits en façana que no predeterminaven cap ús i els permetien tots.
Apartaments 'El Colomer' (Fase 1)

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Casa Aguilá

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar
Casa Kuijlaars

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

A la vivenda s'hi accedeix per la coberta, que s'uneix al carrer per un petit pont que permet el pas dels vehicles. Una coberta protegeix del sol i la pluja als cotxes que s'aparquen a sota d'aquesta. La visió de la casa des del carrer és la d'una gran superfície d'angles arrodonits amb varis elements exempts i molt lleugers sobre ella, amb un cert aire de "xiringuito" sobre la platja. La visió de la casa des de la vall és un volum blanc bastant important d'unes quatre plantes d'alçada , que sobresurt d'entre un bosc de pins.
Casa Rognoni

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Un solar de geometria difícil situat en una ciutat jardí convencional. Dues cases per a dos germans amb una zona de convidats independent i comú a totes dues. El planejament havia previst una ampliació del carrer que va obligar a l'edifici a arraconar-se a la cantonada sud del solar i va condicionar absolutament la forma triangular de la planta que va acabar coincidint pràcticament amb l'única superfície on es podia construir. En aquest projecte les estretes franges d'obligada separació amb els veïns també es van destinar com a aparcament de cotxes i accés de vianants als habitatges, que es van obrir cap al jardí privat situat inevitablement a nord. Uns patis i unes claraboies van buscar el sol i la llum de sud.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Casa Rognoni
Habitatges Jaume Mimó i Llobet 14-16

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

El projecte recull l’experiència dels apartaments projectats anteriorment al carrer Mozart de Sant Cugat. Cada apartament s’estructura al voltant d’un espai central que permet utilitzar-lo virtualment com un espai únic o bé com un conjunt d’estances independents. En aquest cas, el conjunt s’organitza en dos blocs que deixen un espai semipúblic central, de manera que el bloc que dóna la façana al carrer segueix la corba de l’alineació, per tal de restituir una certa dimensió urbana. A més, la possibilitat de construir a una major alçària permet disposar uns estudis a la darrera planta. Des de la planta baixa s’accedeix als apartaments, i des d’una galeria metàl·lica s’accedeix als estudis. Això permet experimentar l’espai central des de tots els nivells. A la banda exterior de tots dos blocs queden uns jardins privats vinculats als apartaments. Els estudis disposen d’una terrassa pròpia de dimensions folgades, que permet que sigui utilitzada com un jardí.
Restaurant La Balsa

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Una magnífica bassa de regadiu es va convertir en restaurant i el projecte va procurar no alterar-la i ressaltar l'antic dipòsit. El nou accés, les cuines, les dependències auxiliars i un petit apartament al voltant d'un pati, es van situar on abans estava l'aigua. A sobre i deixant unes generoses terrasses perimetrals es va construir un pavelló exempt a la manera de tants xiringuitos de platja. La seva construcció lleugera i de fusta volia ser el contrapunt a la construcció pesada i de maçoneria que l'envoltava.
Casa al Club de Golf Costa Brava

Studio PER, Oscar Tusquets Blanca

La urbanització d'aquest club de golf era poc habitual en el nostre país. El tamany dels solars era acceptable. La gespa dels "carrers" del camp s'estenia sense interrupció pels jardins sense estacades dels xalets veïns. Vam decidir seguir els suggeriments que aquest entorn insòlit aportava. Al jardí continuava la gespa del golf. Plantaríem més alzines i pins com els que cobreixen les muntanyes veïnes. Només hi introduiríem una fila regular d'arbres de fulla caduca enfront de la façana de sol, dos pollancres i algunes flors als patis triangulars, i dos llorers magnifics per donar una mica d'intimitat a l'entrada. Una glorieta al límit del solar, lligada al mur de contenció, seria coberta amb una glicínia. La casa i la piscina, amb el seu annex, serien com una sèrie de rectangles simples de construcció tradicional. La manera de maclar aquests elements ens permetria adaptar-nos al terreny i crear uns espais oberts protegits del vent i de les vistes del carrer. Els materials emprats són: murs de càrrega de doble paret de 15 cms. de maó vist pintat de blanc a I'exterior i a I'interior; cercol de formigó vist formant jàsseres; rajola manual sense pintar en les pilastres exteriors; paviment interior de ceràmica vidriada; paviment exterior de pedra irregular de Banyoles; escales exteriors del mateix material; escales interiors en fusta de freixe; fusteria exterior amb corredores d'alumini; fusteria interior de fusta; coberta inclinada de bigues pretensades; cel ras encadellat de fusta de Flandes; teules arabs antigues; volada formada per plaques de formigó; claraboies amb teula de vidre a I'exterior i vidre opali a l'interior, amb il.luminació artificial entre ambdues.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració

Botiga BD Ediciones de Diseño a la Casa Thomas
Premi FAD

Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura

Restaurant La Balsa
Apartaments Mozart-Fortuny

Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

Ni la dimensió escassa de la parcel·la, ni la seva excessiva pendent, ni la seva geometria en planta, ni el nombre d'apartaments que es podien i per tant s'havien de construir van permetre trobar la més mínima escletxa per on millorar la implantació volumètrica que el redactor de les ordenances havia decidit. El projecte només va trobar la llibertat de pintar-ho tot d'un verd camuflatge per procurar que tot allò passés el més desapercebut possible enmig d'aquell paisatge en el qual apareixien discretes i entranyables torres d'estiueig de mitjans del segle passat. L'esforç es va concentrar en l'organització interior. Es va decidir que cada apartament, encara que només tingués 90 m2, es desenvolupés en vertical perquè tots poguessin gaudir del contacte directe amb el jardí. Eren habitatges d'una sola paret, un sistema constructiu elemental que l'obra va intentar explicar clarament, que es van organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. En un lateral estava situada l'escala que en els seus replans donava accés a una sèrie d'estades totes de la mateixa dimensió i separades del buit mitjançant unes portes plegables. Les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors. Els usuaris van respondre amb una enorme imaginació al que l'edifici els oferia i les maneres diferents i imprevistes de com es van viure aquells 12 apartaments iguals haguessin merescut un estudi documentat. Uns anys després d'inaugurats i en un solar confrontant es van construir unes dependències auxiliars i una piscina comunitària. Una paret es va convertir en l'element que va organitzar l'ampliació al separar radicalment el món dels trasters tractats a la manera dels apartaments veïns, del món brillant i lluminós de les rajoles i de l'aigua. De la sèrie ordenada de portes que donaven a la piscina, una donava accés als vestuaris, altres eren falses, una altra era un mirall que simulava un buit i una última comunicava una altra vegada a l'exterior, a un pati d'un dels apartaments.
Botiga BD Ediciones de Diseño a la Casa Thomas

Studio PER, Cristian Cirici i Alomar

Els baixos de la Casa Thomas estaven, a inicis de la primavera de 1979, totalment abandonats. La façana plena de cartells de les eleccions i les vidrieres trencades i plenes de pols. A l’interior, bancades de màquines ja venudes al ferroveller; baranes caigudes i claraboies totalment trencades o substituides per una solera de material ceràmic; envans mig derruits, per facilitar la filmació de “El Caso Savolta”. La decadència industrial de Catalunya ha tingut també els seus aspectes positius. Si les mampares divisories, els armaris i les vidrieres de vidres emplomats de color i els sostres que dissenyà Lluís Doménech i Montaner encara es conserven és perque els hereus de Joseph Thomas no van tenir prous diners per canviar-los per unes “divisòries modulars d’alumini” i per un sostre “Amstrong”. A les obres de restauració i instal•lació de la seu de B.D., als baixos de la Casa Thomas, no hem repetit mimèticament cap element trencat o desgastat, hem fet bàsicament una operació de neteja, en el sentit més prosaic del terme. Hem utilitzat algunes portes dels armaris que ja existien per tancar els forats d’algun envà nou que hem construit per separar el magatzem de l’exposició. Hem canviat l’inici de l’escala que uneix ambdues plantes. Hem substituit una vella claraboia de vidre translúcid per una de nova de vidre transparent que deixa veure els esgrafiats i vidrieres del pati interior. Hem canviat una solera, que pensem que va substituir una antiga claraboia, per una claraboia com l’original. Hem colocat una moqueta amb el nostre anagrama com a paviment de totes les àrees destrossades per les bancades de les màquines. I per aillar-nos del soroll del carrer i protegir les vidrieres de la façana hem instal•lat una lluna securit que protegeix exteriorment com una vitrina, reixes i vitralls. Ha estat el detall que més hem cuidat i l’element que en comparació amb el seu cost ens ha resolt més problemes. A més és la intervenció que millor expresa la nostra actitud amb els monuments.
Casa a Sant Feliu de Codines

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar
Sastreria Groc

Studio PER, Oscar Tusquets Blanca
Casa al Maresme

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

Aquesta casa, projectada inicialment com a residència d'una família, ha estat sotmesa, amb posterioritat, a diverses ampliacions i l'ajardinament de l'espai exterior que l'envolta i que inicialment no es varen contemplar per no sobrepassar un pressupost limitat. No s'ha construït cap mena de separació arquitectònica entre la zona que s'utilitza com a jardí privat, i la resta de la propietat d'ús agrícola. Tot el programa es desenvolupa en una sola planta en forma de T, amb els braços orientats envers el Sud. La façana està protegida del sol de l'estiu per un porxo de coberta en pendent, que és la perllongació de la coberta a dues pendents de teula de tota la casa. Està construïda a base de dos fulls de parets de maons, l'exterior de color natural i l'interior pintat de blanc. La coberta de teules, es recolza sobre bigues de fusta, que a la vegada, es recolzen sobre la paret interior de maons. Cambres de bany i cuina estàn recobertes, parcialment, amb peces trencades de marbre.
Edifici de Manteniment i Control del Túnel del Cadí

Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

Emplaçament L’edifici es troba en el municipi d’Urús, sobre la cota 1.200 i en el marge Est de la carretera d’accés al túnel, en el punt en que hi ha les cabines de peatge. Dit d’altre manera, es troba a uns 300 metres enllà, en sentit Cerdanya, de la boca Nord del Túnel del Cadí. Programa funcional del centre de manteniment i control La part més important de l’edifici, està dedicada a facilitar el manteniment del túnel i accessos, així com les seves instal·lacions. Es tracta de: garatges per a guardar-hi els camions llevaneus, un gran magatzem per a la sal que s’utilitza per prevenir les glaçades sobre la carretera, i diferents magatzems més petits per a guardar material de reposició de ventiladors, làmpades de recanvi pels aparells d’enllumenat, i material mòbil de senyalització. Altres dependències de l’edifici, estan més lligades al control remot del que succeeix en el túnel pròpiament dit i en els seus accessos, així com a la mesura de les variables atmosfèriques, a partir de les quals es comanden automàticament les turbines destinades a renovar-ne l’aire. Finalment, també hi ha instal·lades les oficines administratives de l’empresa concessionària, i els serveis necessaris com a base operativa de peatgistes i mantenidors de les instal·lacions i de les vies de tràfic pròpiament dites. Descripció de l’edifici L'edifici s'ha projectat en el punt de trobada entre el pendent de les muntanyes que formen la Serra del Moixeró i una esplanada, formada artificialment per a ubicar-hi les cabines i barreres del peatge, de tal manera que l’edifici té una sola façana que mira envers l’esplanada, ja que la façana posterior és, de fet, un mur de contenció de la muntanya. En planta té una forma semblant a una clau de serreta, i és per això que en transcurs de la seva construcció, entre els encarregats els tècnics i la propietat, ens hi referíem com: ”La Clau". El cap circular està ocupat pels garatges, magatzems, tallers i el control. L'orifici central del cap, és un pati de maniobres pels vehicles. La part dentada està ocupada per les altres dependències citades anteriorment. El tractament formal de la coberta de l'edifici és el mateix que el de la muntanya, doncs es tracta d'una coberta plana del tipus invertit amb grava procedent de la mateixa muntanya i amb certes àrees plantades amb la mateixa vegetació de turó baix que pobla el terreny natural circumdant. Aquesta coberta camuflada, te només algunes intervencions més arquitectòniques com una claraboia continua entre el forjat i el mur de contenció del terreny i un gran lluernari centrat en l'espai d'accés a l'edifici. Els materials i les tècniques constructives L’estructura resistent de l’edifici, és íntegrament de formigó armat, a base de pilars i bigues formigonades “in situ”, i biguetes prefabricades en forma de π recolzades sobre les esmentades bigues. Amb aquesta solució mixta, vàrem aconseguir reduir el temps d’execució de l’obra, importància en un indret en el que als hiverns són freds i molts dies és impossible formigonar. En les façanes, les finestres amb fusteria d’alumini, estan muntades sobre pre-marcs d’acer. Les targes superiors són de pavès, i en les parts opaques el disseny de l’especejament, combina franges a base de blocs de formigó, amb franges de maó. A la plaça interior, dissenyada per a maniobrar els vehicles, les portes dels diferents magatzems i garatges que l’envolten, estan composades a base de triangles pintats de diferents colors, com una forma d’identificar-les. Ara fa vint anys Al refer el que vaig escriure en acabar l’edifici, ara fa vint anys, recordo amb nostàlgia la forma de dirigir les obres d’aquella època. Un cop a la setmana després de travessar la collada de Tosses, molt sovint nevada, ens trobàvem a peu d’obra: L’Andrés Alcolea que era l’encarregat, en Santiago Sardà, en representació de FOCSA, en Bernardo Monclús, en representació de la propietat, i jo mateix. I després d’una jornada intensa trepitjant l’obra i sense el destorb dels telèfons mòbils, anàvem junts a dinar, i a taula, continuaven les converses entorn a l’obra, en la que tots col·laboràvem positivament i amb entusiasme. En fi, uns dies molt diferents als de les visites d’obra actuals, gairebé sempre visites virtuals en el sentit de no acariciar els pilars i murs, i trepitjar els forjats, i que es desenvolupen al voltant d’una taula situada en una barraca prefabricada, i en les que gairebé només es parla dels informes rebuts de les diferents empreses de control, i de preus contradictoris.
Casa Rosés

Studio PER, Cristian Cirici i Alomar

A l'estiu de 1983 la "Casa Rosés", així és com es deien els primers propietaris, estava completament abandonada. La casa es desarrollava en quatre nivells diferents: un semisoterrani, una planta baixa, una primera planta i un àtic. La superfície total construïda s'aproximava als 1.400m , i el cost de les reparacions que s'havien de fer així com el manteniment d'una vivenda de tal dimensió era inviable per a una sola família, per tant es va pensar en la possibilitat de subdividir-la en diverses unitats de vivenda. El semisòtan s'ha deixat com una part comú que cobreix les instal.lacions de l'edifici, un traster per a cada vivenda i un ampli espai comú. La planta baixa, primera i àtic alberguen una vivenda cada una. L'àtic de l'edifici és la part on, interiorment, s'han fet més reformes. El canvi funcional ha estat tan radical que ha estat imprescindible eliminar moltes parets divisòries entre espais per recuperar l'ordre dels murs estructurals de maons.
Comportes de l'Estany Gento

Studio PER, Cristian Cirici i Alomar

La funció d'aquestes dues torres bessones, és la de regular la presa d'aigua que alimenta la Central Hidràulica Reversible de Sallente. A la part més alta d'ambdues torres hi ha instal.lats els quadres elèctrics i la sala de control. Aquesta s'il.lumina a través d'una finestra amb forma de copa que està orientada envers l'estany. L'accés de persones a la sala de control es fa per una escala de cargol exterior, i l'accés de maquinaria o dels recanvis, per una possible reparació, es fa mitjançant un polipast que te el seu extrem, ocult i protegit per una protuberància que tenen les portes. El pistó hidràulic que fa moure les comportes, emergeix per sobre de la coberta i està protegit per una carrosseria cilíndrica d'acer inoxidable.

Arxiu (100)

Dibuix

Axonometria seccionada de les Cases Bricall 1 i 2.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Axonometria de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Cartell de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
Dibuix

Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de detall de la barra del Bar del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de la façana posterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva del nucli de comunicacions de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva del nucli de comunicació de la Casa Fullà.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Axonometria del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Esbós de la façana dels Apartaments 'El Colomer'.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Dibuix

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.

© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (11)

Llibre

Clotet/Tusquets / por Claudia M.A. Mann ; introducción, Alessandro Mendini.

Barcelona : Gili, 1983.
Llibre

L'Illa del Palau : projecte d'adaptació del Palau de la Música Catalana / [arquitectes directors: Oscar Tusquets i Lluís Clotet, Studio Per].

Barcelona : [s.n.], 1982.
Llibre

Buzones A Sardinel mod. pat. : casilleros domiciliarios de correspondencia : design Clotet-Tusquets, Studio Per.

[Barcelona] : BD Ediciones de Diseño, 1975.
Llibre

Velon : Bocaccio design: Pep Bonet, Cristian Cirici Studio Per.

[Barcelona] : Bocaccio Design, [1972].
Article de Revista

Campana-campanae : campana extractora de vahos en cocina : L. Clotet Ballús, Studio PER.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 103 (jul.-agosto 1974), p. 57
Article de Revista

Buzones a Sardinel Mod. Pat. : casilleros domiciliarios de correspondencia.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 118 (nov. 1976), p. 38
Article de Revista

Studio PER : Lluís Clotet, Oscar Tusquets, Pep Bonet, Cristian Cirici.

Croquis N. 23 (Ene. 1986)
Llibre

Negro : design Pep Bonet-Cristian Cirici, Studio Per.

[Barcelona] : BD, [197-?].
Article de Revista

Un Laboratorio per il design di un secolo.

Casa Vogue N. 120/121 (Lug.-Ago. 1981), p. 120-121
Article de Revista

Herrajes : C. Cirici Alomar. Studio PER, arquitectos.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 136 (1979), p. 41
Article de Revista

Factoría.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 97 (jul.-agosto 1973), p. 7

Sobre el projecte

Qui som

Directors:

Comissió Documental:

Col·laboradors Externs:

Amb el suport de:

Entitats Col·laboradores:

Disseny i Programació:

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Axonometria seccionada de les Cases Bricall 1 i 2.

Axonometria de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.

Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.

Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.

Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.

Cartell de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).

Esbós de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.

Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.

Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.

Planta general del Restaurant La Balsa.

Secció de detall del Restaurant La Balsa.

Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.

Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Planta conceptual prèvia de la Botiga Sonor

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.

Perspectiva de l'exterior de la Casa Penina.

Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.

Axonometria de l'interior de la Casa Penina.

Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.

Planta d'estudi de la Casa Penina.

Alçat de l'exterior de la Casa Penina.

Perspectiva de l'accés del carrer de la Casa Penina.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de detall de la barra del Bar del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.

Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch

Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Perspectiva de la façana posterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Perspectiva del nucli de comunicacions de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.

Perspectiva de l'accés de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.

Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.