Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittioclose
Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs
- Autor:
- Studio PER
- Lluís Clotet i Ballús
- Oscar Tusquets Blanca
- Data:
- 1970 - 1972
- Tipus:
- Dibuix
- Tècnica:
- Tinta, Collage
- Suport:
- Paper de dibuix
- Fons:
- Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
close
Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs
- Autor:
- Studio PER
- Lluís Clotet i Ballús
- Oscar Tusquets Blanca
- Data:
- 1970 - 1972
- Tipus:
- Dibuix
- Tècnica:
- Tinta, Collage
- Suport:
- Paper de dibuix
- Fons:
- Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
close
Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs
- Autor:
- Studio PER
- Lluís Clotet i Ballús
- Oscar Tusquets Blanca
- Data:
- 1970 - 1972
- Tipus:
- Dibuix
- Tècnica:
- Tinta, Collage
- Suport:
- Paper de dibuix
- Fons:
- Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
Memòria
Aquell esplèndid paratge estava presidit per una petita masia en molt mal estat i situada, com gairebé sempre, en el millor lloc i orientada de la millor manera. La seva grandària impedia que pogués acollir el nou programa, però el projecte no va dubtar en conservar-la i apropiar-se d'ella, d'usar-la com a part integrant de la nova proposta i de retre-li homenatge com a testimoni del passat.
La nova edificació es va desenvolupar en dues plantes molt tancades a la tramuntana i obertes a sud. La superior va col·laborar amb la masia en la definició d'un espai intermedi molt protegit i la planta inferior va seguir el mateix esquema i també va viure d'un pati il·luminat i ventilat zenitalment. Un petit apartament per al servei, situat en una posició lleugerament apartada, es va plantejar de la mateixa manera.
Les façanes eren ortogonals i seguien les directrius de l'antiga construcció a la zona de definició dels patis, i eren sinuoses a la manera dels bancals dels camps veïns en les restants. Es va buscar així respectar la vella masia utilitzant geometries que no l'desdibuixessin.
El tractament de l'interior va evidenciar l'admiració per les cases tradicionals japoneses que tant podien utilitzar-se com un espai únic com compartimentar a voluntat en habitacions tancades i independents. Gairebé totes les divisions eren plegables i paradoxalment aquesta llibertat va conviure amb un tractament totalment rígid del mobiliari. Llits, taules i prestatgeries, totes elles d'obra, no es podien moure ni usar-se d'una altra manera a la prevista.
El promotor Oriol Regàs, principal artífex de la gauche divine barcelonina , tenia una casa d'estiueig a Calella de Palafrugell , a la Costa Brava (Girona) . En ella es donaven cita personatges de diversos àmbits que compartien un estil de vida obert i desenfadat . Quan Regàs va encarregar el 1970 a Clotet i OTB dissenyar la seva nova casa, aquests van tractar de plasmar en el seu projecte aquest esperit iconoclasta dels agitats anys 60. El nou emplaçament era proper a l'anterior però cap a l'interior , a la població de Llofriu. Ja existia un petit mas, ben situat , però escas i inutilitzable , per la qual cosa es va decidir col·locar -hi el garatge i altres serveis. La construcció de nova planta podia llavors adoptar una forma lliure, sinuosa, semblant a un piano de cua, i bolcar tota ella cap a una piscina central, com un espai aterrassat comú per estar. Les diverses dependències s'anaven desordenant de forma harmònica, amb espais intermedis i vestíbuls, configurant una insòlita tipologia adequada als canviants usos imprevistos.
