Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El projecte contempla la reutilització de part de les antigues naus industrials de Can Casacuberta. Era evident la necessitat de construir una nova edificació independent del conjunt per disposar-hi les zones de serveis. Així, les naus existents podien continuar lliures i diàfanes per resoldre, amb simplicitat i eficàcia, la disposició del mobiliari i les activitats bibliotecàries. Un porxo cobert, que fa de junta entre els dos edificis, permet resoldre els problemes d’accessibilitat del conjunt.

Autor: Jordi Moliner i Salinas

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Fàbrica Can Casacuberta

    Joan Amigó i Barriga

    Fàbrica Can Casacuberta

    Edifici industrial que ocupa tota la illa de l'eixample de Badalona, d'aproximadament 60 x 120 m. Constava de 17 naus paral·leles, d'estructura metàl·lica, sobre columnes de ferro. El més significatiu d'aquest recinte era la coberta amb dents de serra, jàsseres, columnes i tirants de ferro colat a càrrec de l'industrial badaloní Fèlix Gallent. En aquest disseny també va combinar la volta catalana per a permetre una cobertura més àmplia amb il·luminació zenital. Exteriorment, el tret de disseny característic de l'edifici són els testers de les naus, de perfil i vaga ressonància vienesa. L'any 1992 es va inaugurar la Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta a partir de les reformes dutes a terme per Antoni Poch i Jordi Moliner. Gràcies a l'ampliació del 2007 per part de l'arquitecte Antonio Sanmartín, es va ampliar la superfície útil a 4.070 m2 amb la inclusió de l'Espai Betúlia, centre cultural dedicat al foment i difusió de les lletres. De l'estructura original es conserva l'espai interior i les façanes del carrer Enric Borràs i Colom, amb les testeres motllurades. Durant la dècada dels anys 20, l'antic propietari de la fàbrica, Josep Giró, va vendre a l'empresari barceloní Salvador Casacuberta l'edifici, el qual va convertir-se en la primera empresa de l'Estat espanyol en teixits de llana de senyora i de fantasia. Acabada la Guerra Civil, Casacuberta va decidir vendre la fàbrica a l'empresa Bacàs. El 1979 la fabrica tanca per rehabilitar-se posteriorment com un equipament cultural. Antoni Poch i Jordi Moliner varen ser els arquitectes encarregats de la remodelació de l'edifici. El projecte va ser guardonat el 1991 amb el premi FAD d'arquitectura en l'apartat “Reformes i rehabilitacions” i un any després es va inaugurar com a Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta amb el fons de l'antiga Biblioteca Popular Sant Anastasi. La remodelació del 2007 a càrrec d'Antonio Sanmartín va ser nominada al Premi Europeu ECOLA 2008.
  2. Biblioteca Can Casacuberta

    Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives

    Biblioteca Can Casacuberta

    El projecte contempla la reutilització de part de les antigues naus industrials de Can Casacuberta. Era evident la necessitat de construir una nova edificació independent del conjunt per disposar-hi les zones de serveis. Així, les naus existents podien continuar lliures i diàfanes per resoldre, amb simplicitat i eficàcia, la disposició del mobiliari i les activitats bibliotecàries. Un porxo cobert, que fa de junta entre els dos edificis, permet resoldre els problemes d’accessibilitat del conjunt.
  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions
    Biblioteca Can Casacuberta

    Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives

  4. Amplicació de la Biblioteca Can Casacuberta

    ASZ arquitectes, Elena Cánovas Méndez, Antonio Sanmartín Gabás

    Amplicació de la Biblioteca Can Casacuberta

    Amb l'ampliació, la Biblioteca Can Casacuberta-Espai Betúlia, passa a tenir 4.800m2 i concreta l'oportunitat de completar els serveis bibliotecaris i constituir-se en un centre cultural de referència a la ciutat de Badalona tant en el foment de la lectura com en la promoció de la creativitat amb la paraula. El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ha tutelat la definició del programa i equipament fins a l'entrada en servei del conjunt rehabilitat sobre les naus industrials aixecades en 1907. L'Ajuntament de Badalona (Josep Massot de l'Àrea d'Urbanisme i Habitatge-Millora Urbana i Joan Main de l'Àrea de Cultura) és la propietat que amb diverses interrupcions ha contractat les obres en diverses fases.Poch i Moliner realitzen una primera rehabilitació que arriba a la meitat de les naus.L'any 1996, l'Institut Municipal de Promoció de l'Ocupació (IMPO) encarrega a Antonio Sanmartín G. de Azcón el projecte i direcció d'obra de l'equipament bibliotecari. El 1999 Millora Urbana contracta ASZ arquts. S.L. l'Adequació i Terminació de les obres. La primera biblioteca pública de la ciutat de Badalona va ser fundada el 1929, El 1966 la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona arriba a Badalona amb la inauguració de la Biblioteca Popular de Sant Anastasi. En els anys 50 al dels 70 es produeix el creixement de la població de Badalona. La modernització i automatització de la Xarxa de biblioteques s'inicia el 1992. Algunes estadístiques des de l'any 2000 donen 260.000 visites a les biblioteques per a una població de 210.000 habitants, 50.000 usuaris, 180.000 préstecs i un fons total de 75.000 llibres. L'Espai Betúlia és un equipament vinculat a la Biblioteca de Can Casacuberta, té per missió fomentar la divulgació de la paraula i les lletres en un sentit molt ampli i la seva interrelació amb la resta de les expressions artístiques. L'Espai Betúlia tindrà una clara vocació cosmopolita: Ha de ser una finestra oberta al món que ens acosti a les expressions literàries i orals del mosaic cultural del món. L'estructura de pilars i gelosies de fosa suportaven les encavallades de fusta. El projecte substitueix aquestes encavallades per unes encavallades asimètriques recolzades sobre la gelosies reblades. Les encavallades disposades en acordió queden fixades entre si pels extrems i permet forma les obertures a nord-oest i sud-est. El vidre és vertical. La llum és suma de freda i càlida La radiació directa es trosseja abans d'arribar als plans de treball. Els pilars de fosa només suporten la coberta. L'hemeroteca del nivell intermedi descansa sobre les potes primes dels buits romboïdals de la llosa de formigó i deixen caure la llum. Són també paraments tècnics (llum, aire, millora acústica, dades...). Totes les superfícies de fusta de ucume, avet i xapa galvanitzada són perforades. El sostre de formigó s'ha encofrat sobre canyís per evitar rebots. El sòl és continu de magnesita d'alta duresa superficial. La coberta està acabada en zinc.Com a autors del projecte, afegim el nostre reconeixement a l'excel lent disposició de Construccions Sabater i dels industrials que van intervenir. En especial a Juan López que va ser el sastre que aplantilla i va cosir el mantell geomètric de zinc de la biblioteca.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.