Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

Memòria

El projecte proposa una forma complexa com a resposta a un indret amb una gran barreja d’interferències urbanes. L’elecció d’aquesta forma parteix de dues consideracions: en primer lloc, el caràcter que adopta la façana principal com a teló de fons del solar on se situa l’edifici. Aquesta façana s’ha de considerar com un afegit a les façanes posteriors, de grans dimensions, dels edificis que tenen accés per l’avinguda de la República Argentina. En segon lloc, el projecte té present les transformacions d’ús i de concepte que s’operaran en aquesta part de la ciutat gràcies a la connexió del “corredor verd” amb la plaça Lesseps. En el primer cas, s’intenta fondre el volum de la biblioteca amb els volums posteriors. En planta, això es tradueix en un perímetre romboïdal que completa la morfologia iniciada per aquelles edificacions. La biblioteca s’enfronta així a l’escala i el caràcter de la plaça Lesseps com una peça més del teixit urbà que té al darrere.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La proposta neix de dues consideracions: a) Entendre la importància, que com a teló de fons del solar de la biblioteca, té la façana, suma de les façanes posteriors de grans dimensions dels edificis amb accés per l'Avinguda República Argentina. b) Recollir el canvi radical que en l'ús i l'enteniment d'aquesta part de la ciutat, tindrà la connexió directa del "corredor verd" (limitat entre l'Av Hospital Militar i c / Bolívar) amb la plaça Lesseps. En el primer cas, s'intenta fondre el propi volum de la biblioteca amb el dels edificis posteriors. Aquest objectiu es tradueix a la planta en definir el seu límit amb una geometria romboïdal que completa el volum iniciat per aquestes edificacions. Amb aquesta operació la biblioteca s'enfronta a la gran superfície oberta que significa la plaça Lesseps des de l'escala i protecció que li dóna el volum que formen els edificis ja esmentats. En el segon cas, s'ha entès l'obertura d'aquest corredor verd, al Nord de la Plaça Lesseps, com un eix públic que expressa i recull la topografia singular sobre la qual s'assenta aquesta part de la ciutat (vessant de muntanya, verd barrejat amb construcció), del qual precisament la plaça es presenta com final o com a inici. Es podria dir que les muntanyes (Collserola) arriben fins a Lesseps i a partir d'aquí la ciutat té una altra consistència, més lligada al traçat dels carrers que no a la topografia o el pendent. Expressar aquesta condició de límit muntanya-ciutat de la plaça Lesseps, ens ha portat a configurar volumètricament la biblioteca, gairebé com un edifici que arribant de Collserola se situa sobre la ciutat amb els atributs de les muntanyes.

Autor: Josep Llinàs Carmona

Autors

Sobre el mapa