Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

L’edifici és situat al costat d’un barranc que el separa d’un bosc frondós, al límit del campus universitari. La configuració de la biblioteca parteix de la voluntat de desmaterialitzar el volum que forma, per tal de no generar una imatge contrastada amb el bosc. Es divideix en dos cossos longitudinals, separats per un espai de 10 metres que filtra la llum natural i la reparteix pels interiors. El bloc a tocar del bosc s’ha tractat de color negre, mentre que el bloc que dóna al carrer s’ha tractat de color blanc. Una escala secundària, d’accés directe a la primera planta, redueix l’alçària de l’edifici i acaba de completar la descomposició desitjada.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Pla d'Ordenació del Campus Universitari de Montilivi de la UdG

    Joan Briz i Caro, Joan Lluís Fumadó i Alsina, Joan Antoni López Sánchez, Lluís Moya i Ferrer, Arcadi Pla i Masmiquel

  2. Biblioteca Universitària de la UdG (Fase 1)

    Javier San José Marqués

    Biblioteca Universitària de la UdG (Fase 1)

    L’edifici és situat al costat d’un barranc que el separa d’un bosc frondós, al límit del campus universitari. La configuració de la biblioteca parteix de la voluntat de desmaterialitzar el volum que forma, per tal de no generar una imatge contrastada amb el bosc. Es divideix en dos cossos longitudinals, separats per un espai de 10 metres que filtra la llum natural i la reparteix pels interiors. El bloc a tocar del bosc s’ha tractat de color negre, mentre que el bloc que dóna al carrer s’ha tractat de color blanc. Una escala secundària, d’accés directe a la primera planta, redueix l’alçària de l’edifici i acaba de completar la descomposició desitjada.
  3. Biblioteca Universitària de la UdG (Fase 2)

    Javier San José Marqués

    Biblioteca Universitària de la UdG (Fase 2)

    El lot més suggestiu del campus era un quadrat travessat per un fondal frondós i un bosquet. La biblioteca transgredeix la peça assignada i s’allargassa seguint un eix est-oest, mentre que la trama per a vianants traspassa l’edifici. Sense desendreçar-se respecte a l’ordre del campus, assoleix així un vincle curós i productiu amb el fondal topogràfic i amb les seves riqueses paisatgístiques. Una idea de pont impregna el projecte tant del llarg com del través. Les dues fases longitudinals de l’organisme, efectivament, flanquegen un eix per a vianants que hi passa, convertit ell mateix en un pont sobre el rierol. Alhora, però, en sentit transversal, els dos cossos longitudinals se separen 10 m per cobrir un atri general, un enorme «espai públic» intern al conjunt, en una certa evocació dins l’edifici del fondal natural extern. La coberta que s’hi desplega, oberta al nord i al bosc, introdueix dins aquest atri no tan sols la llum, sinó també les vibracions vegetals del seu context. Mecanismes projectuals desagregats desmaterialitzen la idea d’edifici: s’arriba a diferenciar el color dels dos blocs, amb l’eficaç solució de subsumir el del nord en l’ombra del bosc mentre l’altre refulgeix al sud. Varietat de recursos i detalls, una única arquitectura. Si bé el campus es pretenia un pattern neoclassicitzant i aquest projecte viu d’un pensament ben aliè i més lliure, la interpretació del lloc i la creació de virtuts afegides al mateix indret el fan una peça ben feliç de la implantació universitària.

Obres Relacionades

Conjunt Campus Universitari de Montilivi de la UdG | Pla d'Ordenació del Campus Universitari de Montilivi de la UdG