Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

  • Biblioteca Jaume Fuster

Memoria

El projecte proposa una forma complexa com a resposta a un indret amb una gran barreja d’interferències urbanes. L’elecció d’aquesta forma parteix de dues consideracions: en primer lloc, el caràcter que adopta la façana principal com a teló de fons del solar on se situa l’edifici. Aquesta façana s’ha de considerar com un afegit a les façanes posteriors, de grans dimensions, dels edificis que tenen accés per l’avinguda de la República Argentina. En segon lloc, el projecte té present les transformacions d’ús i de concepte que s’operaran en aquesta part de la ciutat gràcies a la connexió del “corredor verd” amb la plaça Lesseps. En el primer cas, s’intenta fondre el volum de la biblioteca amb els volums posteriors. En planta, això es tradueix en un perímetre romboïdal que completa la morfologia iniciada per aquelles edificacions. La biblioteca s’enfronta així a l’escala i el caràcter de la plaça Lesseps com una peça més del teixit urbà que té al darrere.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La proposta neix de dues consideracions: a) Entendre la importància, que com a teló de fons del solar de la biblioteca, té la façana, suma de les façanes posteriors de grans dimensions dels edificis amb accés per l'Avinguda República Argentina. b) Recollir el canvi radical que en l'ús i l'enteniment d'aquesta part de la ciutat, tindrà la connexió directa del "corredor verd" (limitat entre l'Av Hospital Militar i c / Bolívar) amb la plaça Lesseps. En el primer cas, s'intenta fondre el propi volum de la biblioteca amb el dels edificis posteriors. Aquest objectiu es tradueix a la planta en definir el seu límit amb una geometria romboïdal que completa el volum iniciat per aquestes edificacions. Amb aquesta operació la biblioteca s'enfronta a la gran superfície oberta que significa la plaça Lesseps des de l'escala i protecció que li dóna el volum que formen els edificis ja esmentats. En el segon cas, s'ha entès l'obertura d'aquest corredor verd, al Nord de la Plaça Lesseps, com un eix públic que expressa i recull la topografia singular sobre la qual s'assenta aquesta part de la ciutat (vessant de muntanya, verd barrejat amb construcció), del qual precisament la plaça es presenta com final o com a inici. Es podria dir que les muntanyes (Collserola) arriben fins a Lesseps i a partir d'aquí la ciutat té una altra consistència, més lligada al traçat dels carrers que no a la topografia o el pendent. Expressar aquesta condició de límit muntanya-ciutat de la plaça Lesseps, ens ha portat a configurar volumètricament la biblioteca, gairebé com un edifici que arribant de Collserola se situa sobre la ciutat amb els atributs de les muntanyes.

Autor: Josep Llinàs Carmona

Autores

Sobre el Mapa