Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

El dipòsit que va aixecar Josep Fontseré el 1874 reuneix les virtuts de la bona construcció, de la facilitat per adaptar-se a usos canviants i de la capacitat per entendre i millorar el lloc on està situat. Un magnífic exemple de bona arquitectura.

L'edifici estava en perfectes condicions físiques després que es fes servir com a pavelló a la Fira Internacional de 1888 i posteriorment acollís un centre hospitalari, un magatzem municipal, un plató cinematogràfic i es convertís també en punt important de descans de nombroses aus migratòries.

El projecte va proposar enderrocar totes les divisions interiors, la part central del forjat intermedi, i obrir cinc lluernaris al centre geomètric de la coberta que van equilibrar la llum perimetral i van establir una relació visual i calidoscòpica entre l'interior i el terrat. Per qüestions de seguretat, a la gran massa d'aigua que s'havia previst emmagatzemar mai se li va permetre arribar a la vora superior del dipòsit i la nova proposta la va substituir per una fina làmina situada al capdamunt. Va millorar així l'antiga imatge de l'estany permanentment mig buit i es va resoldre el problema de les càrregues verticals, accions sísmiques i estanquitat en disminuir el pes i formar una càmera intermèdia de seguretat entre el fons del nou vas i el de l'antic.

Pel que fa a l'interior, dues elaborades peces prefabricades de formigó, una com a forjat i una altra com suport, van organitzar uns altells discontinus a tres metres d'alçada sobre el terra de la sala. Tractats com mobles dins l'enorme espai, van augmentar la superfície d'ús, van contenir totes les voluminoses instal·lacions que l'edifici necessitava i van donar lloc a una gran diversitat d'espais de lectura, des d'uns de molt recollits i casolans a d'altres amb visions més àmplies i alçades espectaculars .

Si exceptuem les noves claraboies, tot, inclòs el nou estany, es va superposar delicadament sobrel'edifici sense ferir-lo. Tot podia desmantellar-se perquè aparegués de nou el suport original intacte. La recerca de l'expressió formal d'aquesta estratègia va guiar el projecte en tots els seus aspectes. De nou un exercici de reflexió sobre la relació entre arquitectura i decoració.

Autor: Lluís Clotet i Ballús

La rehabilitació va convertir el dipòsit en la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, amb seu a les casernes veïnes. Valora l’espai disposant-se al seu interior en forma d’intervenció completament desmuntable. Els pisos superiors queden formats per un sistema de peces prefabricades de formigó recolzades directament a terra. El conjunt es tracta com un gran moble que potencia la bellesa de l’espai interior. El centre de l’espai es deixa buit, amb les taules directament sota les voltes. Resulta agradable visitar l’interior i comprovar la potència d’aquest espai central i, per contrast, la calidesa dels racons que formen les diverses sales de lectura petites.

Autor: Jaume Prat Ortells

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    Josep Fontserè i Mestre, Antoni Gaudí i Cornet

    Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    L’edifici neix per satisfer la demanda d’aigua que tenia un parc com el de la Ciutadella i es disposa al costat d'aquest, en una illa estàndard de l’Eixample. El volum de l’edifici és gairebé cúbic, a quatre vents, amb totes les façanes iguals –de maó massís, l'únic material utilitzat– i completament desproveït d’ornamentació; es tracta d’un edifici de servei pur, transcendit a base de l’ordre rigorós de la seva façana, definida pels contraforts exteriors de suport del dipòsit. Està alineat contra el carrer Wellington, sense tocar cap xamfrà. El dipòsit se situa a cel obert, elevat per pressuritzar l’aigua per gravetat. L’espai interior és una sala hipòstila producte de convertir els murs de suport de les voltes que suporten el dipòsit en pilars foradant-los mitjançant un sistema regular d’arcs. És un dels espais interiors més bells de la ciutat. L’estructura del dipòsit va ser calculada per un Antoni Gaudí encara estudiant a canvi d’un aprovat directe en l’assignatura Resistència de materials.
  2. Urbanització del Parc de la Ciutadella

    Josep Fontserè i Mestre, Elies Rogent Amat, Antoni Rovira i Trias

    Urbanització del Parc de la Ciutadella

    El parc de la Ciutadella s’estén sobre les restes de l’antic fort que es va bastir al segle xviii per controlar militarment Barcelona, juntament amb el Castell de Montjuïc, i poder sotmetre la ciutat a un foc encreuat si es tornava a revoltar. Alliberat l’espai al voltant de la ciutat i començat el pla Cerdà, els militars imposen, per a l’enderroc del fort, la condició que els terrenys s'han de convertir en un parc. Aquest se sotmet a concurs, que guanya Josep Fontserè gràcies a la seva capacitat d’entregar els terrenys contra les restes del barri de la Ribera, enderrocat precisament per construir-hi el fort, i contra la ciutat que creix organitzada per Cerdà. Contra el barri de la Ribera Fontserè disposa una urbanització organitzada pel passeig del Born i per l’actual passeig Picasso, ambdós paral·lels, culminats pel mercat del Born. Contra l’Eixample, Fontserè disposa el que es convertirà en el passeig de Sant Joan. El projecte pateix dos contratemps importants: el primer, quan es força Fontserè a conservar part dels edificis de la Ciutadella (com el que actualment allotja el Parlament de Catalunya) i a disposar un dipòsit d’aigua que acaba convertit en la cascada monumental que el mateix Fontserè projecta amb la col·laboració d’un Antoni Gaudí encara estudiant. El segon és l’Exposició de 1898, que n’endarrereix la urbanització. Aquesta es porta a terme episòdicament al llarg de les dècades següents, mai completada al vessant sud on l’alcalde Porcioles acabarà bastint el Zoo que impedeix la connexió amb el Poblenou. Actualment es conserven tots els jardins, d’inspiració romàntica, pautats pels edificis existents i els que es van construir al principi del segle xx, que produeixen un dels passejos més agradables de la ciutat. La cascada monumental, on Gaudí va tenir un paper decisiu, continua oberta al públic i visitable. El parc es manté guardat per una tanca perimetral i el Zoològic continua esperant el trasllat. Quan es faci, el parc assolirà, per fi, el seu perímetre original.
  3. Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    El dipòsit que va aixecar Josep Fontseré el 1874 reuneix les virtuts de la bona construcció, de la facilitat per adaptar-se a usos canviants i de la capacitat per entendre i millorar el lloc on està situat. Un magnífic exemple de bona arquitectura. L'edifici estava en perfectes condicions físiques després que es fes servir com a pavelló a la Fira Internacional de 1888 i posteriorment acollís un centre hospitalari, un magatzem municipal, un plató cinematogràfic i es convertís també en punt important de descans de nombroses aus migratòries. El projecte va proposar enderrocar totes les divisions interiors, la part central del forjat intermedi, i obrir cinc lluernaris al centre geomètric de la coberta que van equilibrar la llum perimetral i van establir una relació visual i calidoscòpica entre l'interior i el terrat. Per qüestions de seguretat, a la gran massa d'aigua que s'havia previst emmagatzemar mai se li va permetre arribar a la vora superior del dipòsit i la nova proposta la va substituir per una fina làmina situada al capdamunt. Va millorar així l'antiga imatge de l'estany permanentment mig buit i es va resoldre el problema de les càrregues verticals, accions sísmiques i estanquitat en disminuir el pes i formar una càmera intermèdia de seguretat entre el fons del nou vas i el de l'antic. Pel que fa a l'interior, dues elaborades peces prefabricades de formigó, una com a forjat i una altra com suport, van organitzar uns altells discontinus a tres metres d'alçada sobre el terra de la sala. Tractats com mobles dins l'enorme espai, van augmentar la superfície d'ús, van contenir totes les voluminoses instal·lacions que l'edifici necessitava i van donar lloc a una gran diversitat d'espais de lectura, des d'uns de molt recollits i casolans a d'altres amb visions més àmplies i alçades espectaculars . Si exceptuem les noves claraboies, tot, inclòs el nou estany, es va superposar delicadament sobrel'edifici sense ferir-lo. Tot podia desmantellar-se perquè aparegués de nou el suport original intacte. La recerca de l'expressió formal d'aquesta estratègia va guiar el projecte en tots els seus aspectes. De nou un exercici de reflexió sobre la relació entre arquitectura i decoració.
  4. Premio Década

    Guardonat / Premiat
    Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

Arxiu (6)

  • Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    Dibuix

    Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    © Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    Dibuix

    Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    © Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    Dibuix

    Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    © Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    Dibuix

    Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    © Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    Dibuix

    Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    © Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    Material Gràfic

    Perspectiva interior de la Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella.

    © Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC

Obres Relacionades (32)

Conjunt La Ciutadella | Campus de la Ciutadella - UPF | Urbanització del Parc de la Ciutadella

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.