Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

  • Biblioteca de la UPF al Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

Memòria

El dipòsit que va aixecar Josep Fontseré el 1874 reuneix les virtuts de la bona construcció, de la facilitat per adaptar-se a usos canviants i de la capacitat per entendre i millorar el lloc on està situat. Un magnífic exemple de bona arquitectura. L'edifici estava en perfectes condicions físiques després que es fes servir com a pavelló a la Fira Internacional de 1888 i posteriorment acollís un centre hospitalari, un magatzem municipal, un plató cinematogràfic i es convertís també en punt important de descans de nombroses aus migratòries. El projecte va proposar enderrocar totes les divisions interiors, la part central del forjat intermedi, i obrir cinc lluernaris al centre geomètric de la coberta que van equilibrar la llum perimetral i van establir una relació visual i calidoscòpica entre l'interior i el terrat. Per qüestions de seguretat, a la gran massa d'aigua que s'havia previst emmagatzemar mai se li va permetre arribar a la vora superior del dipòsit i la nova proposta la va substituir per una fina làmina situada al capdamunt. Va millorar així l'antiga imatge de l'estany permanentment mig buit i es va resoldre el problema de les càrregues verticals, accions sísmiques i estanquitat en disminuir el pes i formar una càmera intermèdia de seguretat entre el fons del nou vas i el de l'antic. Pel que fa a l'interior, dues elaborades peces prefabricades de formigó, una com a forjat i una altra com suport, van organitzar uns altells discontinus a tres metres d'alçada sobre el terra de la sala. Tractats com mobles dins l'enorme espai, van augmentar la superfície d'ús, van contenir totes les voluminoses instal·lacions que l'edifici necessitava i van donar lloc a una gran diversitat d'espais de lectura, des d'uns de molt recollits i casolans a d'altres amb visions més àmplies i alçades espectaculars . Si exceptuem les noves claraboies, tot, inclòs el nou estany, es va superposar delicadament sobrel'edifici sense ferir-lo. Tot podia desmantellar-se perquè aparegués de nou el suport original intacte. La recerca de l'expressió formal d'aquesta estratègia va guiar el projecte en tots els seus aspectes. De nou un exercici de reflexió sobre la relació entre arquitectura i decoració.

Autor: Lluís Clotet i Ballús

La rehabilitació va convertir el dipòsit en la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, amb seu a les casernes veïnes. Valora l’espai disposant-se al seu interior en forma d’intervenció completament desmuntable. Els pisos superiors queden formats per un sistema de peces prefabricades de formigó recolzades directament a terra. El conjunt es tracta com un gran moble que potencia la bellesa de l’espai interior. El centre de l’espai es deixa buit, amb les taules directament sota les voltes. Resulta agradable visitar l’interior i comprovar la potència d’aquest espai central i, per contrast, la calidesa dels racons que formen les diverses sales de lectura petites.

Autor: Jaume Prat Ortells

Autors

Sobre el mapa