Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Casa de planta rectangular de tipus ciutat-jardí. La teulada, a quatre vessants, és de teula àrab i ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques. Els cavallets dels quatre vessants del sostre, van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l'època. A la façana principal trobem la porta flanquejada per dues grans finestres d'arc rebaixat. Per sobre hi ha una motllura que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc rebaixat i al centre una escena esgrafiada que representa un pescador i un caçador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes trobem un òcul flanquejat de dues petites finestres. En tota la façana es poden apreciar decoracions d'esgrafiat representant corns de l'abundància i gerros amb elements florals; a les cantoneres, la mateixa tècnica imita el disseny de pedres cantoneres: dibuixos en rectangle amb alternança d'elements romboïdals. Aquesta decoració la trobem a les quatre façanes. A la façana de migdia, a la planta baixa, es pot veure la porta emmarcada per dos grans finestrals. Al primer pis hi ha una obertura d'arc rebaixat que dona a una gran balconada que ocupa tot l'ample de la façana i en un costat un rellotge de sol esgrafiat. Al tercer pis es pot veure una finestra rectangular. Al interior de la casa, tot està fet amb fusta de melis. L'aspecte global d'aquesta casa exemplifica la incidència dels gustos clàssics sota l'esperit nacionalista que dominava en el moviment noucentista.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Casa d'estiueig noucentista , de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Es conserva l'estructura original de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. Cal destacar els cavallets dels quatre vessants del sostre, que van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l'època. La coberta és inclinada a quatre vessants, realitzada amb teula àrab i embigat de fusta, deixant un generós ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques. En totes les façanes el repartiment d'obertures és totalment harmònic. Les finestres i balcons es troben decorats amb la tècnica de l'esgrafiat. En la façana principal hi ha la porta, flanquejada per dues grans finestres d'arc rebaixat. Al centre, la porta segueix l'eix vertical juntament amb l'esgrafiat de la planta primera i l'òcul del segon pis. Per sobre de la porta hi ha una motllura, que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc rebaixat i, al centre, una escena esgrafiada que representa un caçador i un pescador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes, hi ha un òcul flanquejat de dues finestres. Totes les obertures estan envoltades d'esgrafiats, amb motius vegetals i animals. En les cantoneres, la mateixa tècnica imita el disseny de pedres. També presenta dibuixos en rectangle amb alternança d'elements romboïdals. En la façana de migdia, a la planta baixa, la porta es troba emmarcada per dos grans finestrals. AI primer pis hi ha una obertura d'arc rebaixat, que dona a una gran balconada, que ocupa tot l'ample de la façana. En un costat, hi ha un rellotge de sol esgrafiat i una Diana caçadora. I finalment, al tercer pis, en eix amb l'obertura que dona a la balconada, es situa una finestra rectangular. En la façana nord les obertures segueixen el desnivell de l'escala interior. Cal destacar les cantonades de l'edifici, decorades també amb esgrafiats, en aquest cas geomètrics. L'interior està realitzat amb fusta de melis. Es conserven els terres originals i l'escala de fusta. En la planta baixa, originalment, hi havia l'escala de fusta a mà dreta i tres portes que conduïen a la saleta, al menjador i a la cuina respectivament. Posteriorment, es va tirar a terra la paret que dividia la saleta del menjador. En el primer pis hi havia tres dormitoris, l'oratori, que correspon a la finestra circular de la façana de ponent, i un bany. L'oratori es va destruir durant la guerra, quan els obligaren a cremar el retaule que hi havia i eliminar qualsevol resta de la capella. En el seu lloc s'hi feu un altre dormitori. En el segon pis hi trobem cinc dormitoris més i un petit lavabo, que té com a finestra la obertura circular que dóna a la façana principal. Edifici projectat per Francesc Folguera i Grassi a l'any 1926, com a casa d'estiueig. Folguera fou un dels arquitectes més destacats de principis de segle XX, d'estil noucentista. Segons Ràfols (vegeu bibliografia) pertanyia al grup d'arquitectes que fusionaren el popular i el brunellesquià, imposant la tendència mediterrània. El disseny dels esgrafiats també és obra del mateix arquitecte, així com tot el jardí, amb la font aixecada sobre columnes de maó el·líptiques i la miranda, actualment quasi enderrocada. En el disseny i la construcció de la casa s'hi van emprar els mètodes més innovadors, per exemple les dobles parets com a mètode d'aïllament.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació